Terapia de pareja

Xavier Conesa Lapena – Carme Serrat Bretcha

C/ Gaietà Vinzia, 11-13
MOLLET DEL VALLES
 
C/ Santa Anna, 26
BARCELONA
 
 C/ Diagonal (cantonada) Passeig de Gràcia
BARCELONA
 
Tel 93 570 71 54 (petición de visita)
conesa@gmail.com
Xavier Conesa Lapena
 
fotopsicologescacspetit
(Montcada i Reixac, ) és un psicòleg i sexòleg català. El 1990 fundà el Centre de Psicologia Aplicada a Mollet del Vallès entitat dedicada als tractaments psicològics en adults,adolescents i nens. Compatibilitzà aquestes tasques amb les teràpies de parella i disfuncions sexuals masculines i femenínes, establint col.laboracions amb institucions dedicades a la salut mental,especialment de la comarca del Vallès. Posteriorment, posa en funcionament l’Institut Superior d’Estudis Sexològics (I.S.E.S.) a Barcelona, dedicat a la docència de la sexologia: postgraus, masters i cursos específics reconeguts d’Interès Sanitari pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. L’Institut manté conveni de col.laboració amb la Universitat de BarcelonaUniversitat de Girona,Universitat Ramon Llull i Universitat Oberta de Catalunya i
Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois
Tutor de pràctiques externes de la Facultat de Psicologia (UB) de la Universitat de Barcelona des de l’any 1.999
L’any 1997 es va especialitzar en els tractaments específics per a la depressió a través de la luminoteràpia, essent un dels capdavanters en la investigació i implantació d’aquesta teràpia a nivell estatal. Informacions al respecte publicada al periòdic El Mundo, articles periodístics a Consumer i al periòdic Público.
Ha estat també coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya.
Al llarg de tots aquests anys, ha establert col.laboracions en mitjans escrits, ràdio i televisió.Enllaços externs
Pàgina Oficial de Xavier Conesa Lapena
Acta Constitucional de l’Institut Superior d’estudis Sexològics I.S.E.S.
Col.laboració Docent del Practicum de Psicologia de la Universitat de Barcelona
Col.laboració Docent amb la Universitat de Girona
Col.laboració en tasques de formació amb la Universitat Ramon LlullAcord de Col.laboració amb la Universitat Oberta de Catalunya U.O.C.Conveni de Col.laboració Acadèmica amb Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois
Reconeixement de l’Ajuntament de Mollet del Centre de Psicologia Aplicada
Referències sobre la investigació en Luminoteràpia al periòdic “El Mundo”. Any 2.005
Investigacions sobre Luminoteràpia, Referències al periòdic “Público”. Any 2.007
Coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya
Miembro de la Federacion Española de Especialistas en Sexologia

Publicacions

Carme Serrat Bretcha
carmepsicologape
Licenciada en Psicologia Colegiada nº 3.086 Adultos e Infantil (Universidad de Barcelona)
Diplomatura de Postgrado en Logopedia (Universidad Autonoma de Barcelona)
Certificación para el tratamiento de la Fundación Catalana del Sindrome de Down.
Diagnostico y Terapia Infantil (Instituto Medico del Desarrollo Infantil)
Tutora de practicas Universidad de Barcelona y Universidad Ramon Llull
Terapeuta Sexual i Familiar
Coordinadora de l’Institut Suparior d’Estudis Sexològics I.S.E.S.
Professora d’Integració Social i Atenció Soció Sanitària
Professora de Comunicació alternativa, Atenció a persones amb dependencia,
Assessora Psicològica d’escoles bressol.
Assessorament a pares
Tutora de Pràctiques Universitat Oberta de Catalunya
Conferenciant de temes relacionats amb la psicologia infantil.
TRACTAMENTS

TRACTAMENTS DE LA PERSONALITAT

Tractament de la Depressió (VIDEO)

http://www.curar-depresion.com (TOT SOBRE DEPRESSIÓ)
 
PUBLICACIONS:

Revista del Col.legi Oficial de Psicòlegs.
“El paper del Psicòleg a les Psicoteràpies”
Psychologies
“Amor i Sexe: Inseparables?”
Revista del Col.legi Oficial de Psicòlegs:
“La Sexualitat en Pacients amb Anorexia i Bulimia”
La Portada del Valles:
“Se hereda la depresió?”
Contrapunt:
“El tractament Psicològic. Un enfoc actual”
La Vanguardia.Suplemet:
“Sexe a P-3″
Contrapunt:
“Estils de vida que poden ajudar a la Depresió”
Publicaciones en Psicoactiva. Revista especialitzada:
2002 Articulo: EYACULACION PRECOZ. (autor: xavier conesa). la eyaculacion precoz: el problema sexologico mas frecuente y el que tiene mejor solucion.
2002 Articulo: CRISI? QUINA CRISI!. (autor: xavier conesa). en els nostres temps i en l’entorn occidental es donen una sèrie de malalties o trastorns que no existien temps enrera i que no es troben en altres indrets. per tant, podem dir que es tracta de trastorns vinculats al nostre estil …
2003 Articulo: EL MALESTAR PSICOLÒGIC. (autor: xavier conesa). les primeres dades que tenim de la xarxa de metges de capçalera indiquen que a l’11 % dels pacients que ens consulten se’ls diagnostica un problema psicològic. aquestes dades queden per comprovar, ja que un pacient pot tenir diver…
2003 Articulo: FUNCIONAMIENTO DE UN CENTRO PSICOLÓGICO EN LA PRÁCTICA COTIDIANA. (autor: judith fernández sánchez). descripción del funcionamiento del centro psicológico conesa-serrat
2004 Articulo: REFLEXIONES SOBRE UN TRASTORNO PARANOIDE VS. TOC. (autor: xavier conesa). hace algún tiempo que estoy tratando a un muchacho que presenta un cuadro que considero que está en ese punto de inflexión entre el trastorno paranoide y el trastorno obsesivo grave…¿donde ubicarlo?
2004 Articulo: L’ESTRÈS I L’ANSIETAT. (autor: xavier conesa). els professionals d’atenció primària constaten dia a dia en una part important dels pacients un component psíquic associat als seus símptomes, i en molts diagnostiquem un transtorn psicològic com a problema de base.
2005 Articulo: TRACTAMENT DEL TRASTORN D’ANSIETAT. (autor: xavier conesa). la multiplicitat de símptomes que presenten aquests trastorns condueixen els pacients a recòrrer infructuosament als consultoris de diverses especialitats, sense obtenir, en molts casos, un diagnòstic correcte, i per tant, un trac…

Les tècniques alternatives de resolució de conflictes procuren crear espais que respectin la diversitat . El maneig d’un divorci d’una manera saludable estarà en funció que tant el sistema pot continuar funcionant des d’una relativa cohesió i flexibilitat .
Molt té a veure la capacitat dels pares per generar acords des de l’inici del procés , el que té a veure amb un maneig saludable en el divorci . Hi ha estudis sobre les conseqüències psicosocials del mateix, que descriuen com els fills afectats per un procés de divorci adquireixen major competència social si els pares aconsegueixen acords des de l’inici . Així mateix, els règims de visites equilibrats preserven la salut mental dels fills , sent més important l’estabilitat del vincle amb el cònjuge no convivent que la freqüència dels mateixos . La no abdicació de cada un dels pares és un element important , si tenim en compte les conseqüències clíniques per als fills , i el risc de caure en el que s’ha denominat com a síndrome d’alineació parental o SAP .
Aquest procés inclou els aliments , que sol ser un aspecte difícil encara pot significar la vivència que es manté l’interès pel seu benestar i creixement . ( Gianella , 1998 ) .
Per contra , quan un divorci es maneja d’una manera caòtica o disfuncional o simplement de manera difícil, els fills freqüentment se senten confusos i culpables vivint el procés a la pròpia pell , exercint un paper de parallamps que comporta alteracions de conducta al llarg del seu cicle vital , somatitzacions i problemes d’autoestima i identificació . Davant la pèrdua de l’estructura familiar i l’acomodació a noves maneres d’organització familiar , poden sentir-se indefensos i no mereixedors de suport, la qual cosa comporta problemes clínics , d’autoestima , de temor futur al fracàs en parella, i una visió distorsionada del sistema conjugal i parental .
El maneig del conflicte des de la perspectiva de la parella , sol acabar de manera adversarial , en una solució contenciosa, sota els pressupostos de la justícia tradicional . Existint però figures com l’arbitratge o la conciliació .
En l’actualitat , es propugnen cada vegada més freqüentment models de resolució de conflictes acte compositius , on la figura de la mediació adquireix dia a dia , més rellevància .
Avui es pot parlar del model de Harvard com aquella negociació assistida per un tercer dirigida a la satisfacció d’interessos o necessitats que són incompatibles , a manera de conflicte on es conduirà a un camí que busca l’acord entre les parts .
El model transformatiu es basa en un enfocament terapèutic i es proposa per potenciar el canvi en les persones , a partir de les relacions humanes des de les seves habilitats . Propugna caminar cap al creixement moral , la revalorització i el reconeixement de cada persona . Aquest model no busca tant l’acord . Es basa en la comunicació i en les relacions interpersonals entre les parts .
El model narratiu impulsat per Sara Cob , part de les aportacions de White . Proposa una anàlisi de la història , de la narrativa , tenint en compte les relacions , el context cultural, els mites , els valors , la incidència en la identitat i en el self , donant importància a la comunicació ia la interacció entre les parts . Deu i Tapia ( 2006 ) .
Davant la perspectiva d’una sortida contenciosa on hi ha el risc de propiciar i polaritzar encara més la confrontació home dona i la manipulació dels menors , augmentant les xifres de conflictivitat , tots aquests models incideixen en la necessitat de definir els problemes de manera integradora , la qual cosa implica certs beneficis , fomenta la coparen litat en el temps , la creació de llaços i vincles allà on s’estaven perdent i en definitiva la normalització en la comunicació i la relació amb les dues parts .
Pel que fa a la teràpia de parella , un conflicte marital explicat des de la perspectiva inter subjectiva , pot ser vist com un camp de batalla de conflictes passats que s’escenifiquen en el present i on el terapeuta és un nou actor que participa . Sent necessari que sigui conscient dels jocs vincle que es reprodueixen entre els tres participants de la trobada terapèutica .
Per Velasco Alva ( 2004 ) a més de l’anterior, cal una preparació especialitzada per entendre els dinamismes íntims d’una parella i inclusivament conèixer de prop o tenir la vivència i haver resolt crisi de parella personals .
Tipologia del Conflicte en la Parella i perfils de parella
Pel específic a la psicologia de la parella Carter i Sokol ( 2000 ) assenyalen que per crear i mantenir un veritable vincle, els dos membres de la unió han d’esforçar per donar-se a conèixer , qüestió ben diferent a la de compartir rituals i relacions mitjançant estereotips i conductes adquirides .
Per a Sánchez ( 2003 ) el conflicte pot ser una oportunitat per al creixement , integrant un problema aparent ( discurs de l’ego ) i un problema profund ( on la negociació té a veure amb aspectes menys conscients per al subjecte ) , com a part d’un procés terapèutic o de creixement personal .
Branden ( 2000 ) explica com una relació íntima en què ens sentim plenament percebuts per una altra persona , sempre implica en algun moment elements de
autodescobriment , la percepció d’unes capacitats de les que no érem conscients , d’una potencialitat latent , de trets que mai van ascendir al nivell de la percepció explícita . La visibilitat implica sovint , la descoberta d’un mateix .
A més la comunicació pot ser part del procés del maneig del conflicte . Jakobson des de la lingüística revaloritza el codi i el context per a la interpretació del missatge . Així el conflicte ha estat analitzat des del punt de vista de la seva normativització , des de les perspectiva de les polaritats sobre les que es desenvolupa, tenint en compte el context on es desplega , des del punt de vista de la seva funcionalitat o de si potencia la innovació o la creativitat , des del nivell de visibilitat considerant que tant és latent o manifest o des del punt de vista de la vivència , incloent les percepcions , emocions , la comunicació i el significat . Redorta , ( 2004 ) .
La manera de manejar el conflicte en la parella , ha estat descrita per diversos autors des de diferents cercles epistemològics en diferents moments històrics .
És possible distingir diversos perfils de parella com són la parella en desequilibri de poder , parella en perill de destrucció , matrimoni habituat al conflicte , parella que congenia en forma passiva , matrimoni desvitalitzat , resultant un espai interaccional divers en l’univers de la relació de convivència , que a més necessita de recursos d’ intervenció diferents .
Hirigoyen ( 2006 ) molt recentment descriu la violència psicològica en la relació de parella partint d’una relació asimètrica que comporta seducció i poder , on la teràpia de parella no és efectiva si no partim d’un procés individual perquè cadascú recorri el seu camí prèviament , aspecte que la teràpia de parella també sol oferir . Evidència també la dificultat d’un procés de mediació en aquest sentit .
Reproduint específicament en la violència psicològica un model de dominació submissió que comporta la negació de l’alteritat de l’altre o de la diferència , amb efectes i seqüeles duradors en el temps .

 

D’ una banda es viu un procés de vulnerabilitat social on el dominat adopta per si el punt de vista de l’ dominant , instaurant un vincle paradoxal o doble vinculació a on cal veure el món a través de l’agressor per dominar el perill . Es tracta de la parella en desequilibri de poder . De l’altre costat , es dóna una minimització i desresponsabilització dels motius de conflicte , no assumint un qüestionament propi .
En ocasions es realitza un xantatge amb l’orientació sexual , amb l’entorn de relacions , la xarxa social i les dificultats inherents , balconeando l’altre en un procés de denigració que constitueix un autèntic cercle viciós .
D’aquesta manera el conflicte és positiu quan no s’està d’ acord amb algú , argumentar amb vehemència constitueix una manera de reconèixer l’altre , de tenir en compte la seva realitat .
No obstant això en la violència psicològica s’impedeix que l’altre s’expressi . No hi ha diàleg . Se li nega en la seva integritat .
A això Gouston i Goldberg ( 2002 ) descriuen que la comunicació pot tenir lloc en quatre nivells del menor al més productiu
· Diatriba : Parlar un per sobre l’altre. Aquí la persona no existeix . Es desembucha insistint que la seva opinió és l’encertada . L’altra part se sent invisible .
· Discussió : Parlar l’un cap a l’altre sense que en realitat ningú escolti . Tots dos intenten demostrar alguna cosa i de convèncer l’altre de la seva postura . Jo tinc raó , el teu t’equivoques .
· Debat : Parlar un a l’altre de manera serena i agradable . L’atmosfera és agradable i serena . El contingut de la relació amorosa resulta insatisfactòria i frustrant . Es tracta d’un procés intel · lectual on dos es comuniquen ment a ment .
· Diàleg : Parlar un amb altre . És molt més satisfactori . La frustració i el ressentiment deixen pas a l’esperança i l’afabilitat . Els dos membres de la parella senten quina és la postura de l’altre i s’interessen pel que experimenta .
Cap a 1966 Cuber i Harroff , classifiquen a les parelles en cinc tipus :
1) Matrimoni Habituat al Conflicte .
2) Matrimoni desvitalitzat .
3) Matrimoni que congenia en forma passiva
4) Relació Vital .
El primer és un matrimoni que manté una relació altament insatisfactòria , composta per controls rígids , tensió i conflicte . Es mantenen units per por a la solitud i un pseudopoder mantingut per un constant ferir-se.
El matrimoni desvitalitzat manté interessos i activitats diferents . Les expressions d’insatisfacció són aïllades , a causa que mantenen una relació on cada un fa la seva vida o una dinàmica d’estar morts en vida . La interacció es caracteritza per l’apatia i fredor . Encara obertament no sembla existir un conflicte , s’ha reemplaçat aquest per la falta de vitalitat o entusiasme , ja ni discuteixen . Freqüentment dipositen els problemes o els focalitzen l’ un fill problemàtic .
La parella que congenia en forma passiva basa els seus contactes a l’exterior . Aparentment es dona un compartir a l’àrea d’interessos , però la interacció és distant i els interessos de tots dos són amb altres persones . Es pensa que així són la majoria de matrimonis i hi ha un cert suport mutu en la relació .
La relació vital es va definir com aquella on tots dos cooperen amb entusiasme en diferents àrees . Encara que tenen conflictes ocasionals , bàsicament es desenvolupa amb molta satisfacció i força estabilitzadora per al creixement de l’individu .
A més cal dir que configuren un espai interaccional que s’organitza a tipus de poder , límits i intimitat , sent important no el grau de conflictes o plets , sinó la manera de resoldre’ls el que caracteritza la salut en la convivència de parella . Les tècniques d’intervenció seran diferents depenent de la tipologia del conflicte i la seva dinàmica .
Des de la perspectiva de la mediació , i els models des dels quals les parelles es divorcien , Ahrons el 1994 distingeix entre els companys perfectes , els col · legues cooperatius , els duos dissolts , els socis enfadats , i els enemics ardents . Així es diferencia :
Els pares cooperatius : Acudeixen a mediació perquè li serveix per a l’elaboració d’acords de diferent índole . Recullen informació i estableixen acords . El to sol ser moderat tot i que cal estar preparats per als sobtats esclats d’enuig o de dolor emocional . Sol ser difícil entendre perquè els seus pares van a divorciar si es duen tan bé .
Semiseparados allunyats però no del tot : Mantenen ambivalència sobre la seva voluntat de separar-se o divorciar-se. Permeten aclarir els seus arranjaments i expressar incertesa , inseguretat i sentiments contradictoris . Cal fixar límits clars i de vegades la intervenció es basa en abordar temes difícils que evitarien o eludirien i en dotar d’estructura a les discussions ia manejar temes dolorosos .
Gerents Comercials : Discuteixen vivament els aspectes pràctics sense abordar molts aspectes emocionals . Hauria de veure amb la parella que congenia en forma passiva . La relació dels consorts sembla haver-se basat més en la conveniència mútua i l’amistat . Cal estar receptiu a senyals de dolor que estan simulades sota una façana freda .

consejero matrimonial - psicologo de parejas
Parella en Conflicte Obert : Són necessàries tècniques de gestió del conflicte ja que es donen manifestacions d’ira , crits i plors apassionats . Incloent el reconeixement i la reciprocación l’enuig . Es canalitza l’energia cap a la resolució dels problemes no perllongant una destructiva batalla . Té a veure amb la parella en perill de destrucció o amb la parella habituada al conflicte depenent del grau d’agressió i el maneig de l’energia en el conflicte .
Conflicte Desplaçat : Es transfereix un conflicte subjacent a un altre tema com poden ser els fills . Pot sorgir quan algun d’ells té un nou company / a. Admeten que lluiten a través dels nens entre ells . Percebre com tot això afecta als seus fills pot motivar-los a arreglar els assumptes pendents entre ells .
Els que no es comuniquen : La comunicació pot cessar totalment buscant separadors o distractors que compensin com el treball , oci , una nova relació o en diverses àrees alhora. El silenci expressa moltes vegades enuig , dolor i sentiments de rebuig mutu . Hi ha reaccions d’evitació , retraïment , absència de comunicació explícita i por a la confrontació . Els problemes emocionals i pràctics queden resolts i poden formar noves parelles sense que s’hagin desanudado els vells llaços. Si aconsegueixen establir un pont passaran a l’estil de parella de semiseparado .
Enganxats a qualsevol preu : Sol passar quan un dels cònjuges manté la vinculació i el contacte emocional amb l’altre . Calen de vegades intervingudes de contenció , pot ser necessari treballar el dolor i la còlera agudes i reconèixer i legitimar la ira respecte dels somnis malmesos , les desil · lusions i la frustració . És possible negociar alguns acords . A vegades són necessàries estratègies de desbloqueig .
Addictes a la guerra : Es tanquen en una guerra permanent ia vegades semblen tenir una necessitat emocional forta a seguir el plet . Poden sabotejar qualsevol progrés ja que volen la guerra molt mes que l’acord . En altres paraules no baixen del ring . Aquesta relacionada amb la parella en perill de destrucció , poden provar estratègies de desbloqueig . Parkinson ( 2005 ) . Encara que existeixen tècniques d’intervenció efectives en el tractament d’aquestes parelles , donant estructura a la alta energia emprada en el conflicte .
Fonseca ( 1998 ) i Sánchez ( 2003 ) han recopilat les possibles maneres d’enfrontar el conflicte en la parella :
a) De poder a poder : On es dóna una lluita de poder d’un contra l’altre utilitzant totes les eines que es puguin imaginar com el patrimoni , els diners , el sexe , la força , el xantatge , els fills , els coneixements , etc . ? Sent uns elements més visibles i altres més encoberts . La parella s’involucra en una lluita desgastant per aconseguir el que vol a costa de la pèrdua de l’altra persona .
b ) Per mediació : Aquí en el sentit que s’interposa un tercer element per triangular el conflicte a manera de distractor o separador . Els primers com els amics el treball serveixen com atenuadors del conflictes, de vegades s’evita la confrontació directa .
Els atenuadors són aquells que intercedeixen en el conflicte com a amics o parents . Si s’estableix una normativa rígida al procés pot servir com un altre separador i si no són realitzables són altament destructives .
c) Negació : Es distorsiona el conflicte no volent veure , justificant o amb un gran plet que no resol res.
d) Ajornament : A manera molt defensiu on no abandona la lluita però tampoc es reconeix . La conducta pot ser molt política , no es parla clar i tampoc s’assumeix .
i) Reconeixement : Quan es reconeix el conflicte , es dóna un intent de resolució . No obstant això de vegades cal recórrer tota la dinàmica i el cicle del conflicte , per arribar a un reconeixement profund del mateix .
Conclusions
La crisi de la parella posa de manifest noves formes de convivència on solen plasmar problemes en el despreniment cap a les famílies d’origen , canvi en els rols tradicionals que comporten la necessitat de majors habilitats en la comunicació i en la negociació en l’actualitat . En moltes ocasions les guerres polaritzades de poder o la mateixa infidelitat amaga el conflicte conjugal real . Les famílies reconstituïdes aborden problemes i conflictes insuperables moltes vegades per problemes d’estabilització , aliances , lleialtats i com abordar la relació amb els fills de tots dos.
Calen moltes mesures preventives i assistencials , cal un enfocament integrador dels conflictes basat en el diàleg i la participació . La majoria de les vegades les parelles no troben un espai on puguin revisar aquest.
Entre elles la necessitat de treballs d’investigació , mesures de suport als moviments associatius , legitimació dels espais que promouen un abordatge del conflicte de manera integral , no adversarial com és la mediació o la formació de gabinets de tractament psicosocial , la teràpia de parella o la derivació , per al que és imprescindible la formació dels professionals .
Facilitar punts de trobada familiars i de parella , restaura relacions condemnades al buit , permet viure la crisi d’una manera integrada i potencia la copaternidad .
Bibliografia
Aguilera , M.I. ( 2007 ) Comprensió empàtica i Estils de Negociació en la relació de parella eines de mediació . Tesi de Mestratge , 2007 . COPHAC . Mèxic. Directora : Mtra . Claudia López Becerra . ( Fonseca , Sánchez , Cuber i Harroff ) .
Barragán , M ( 1976 ) Interacció entre el desenvolupament individual i el desenvolupament familiar . Desenvolupament Infantil Normal I. Monografies de la Ampi . Associació Mexicana de Psiquiatria Infantil . Còpies Fotostáticas .
Branden , N ( 2000 ) . La psicologia de l’amor romàntic . Paidós . Mèxic.
Carter , S , Sokol , J ( 2000 ) . De l’Amor al Compromís . Per Assolir una relació de parella estable . Urà . Barcelona.
Gianella , C ( 1998 ) . Efectes psicosocials del divorci en els fills .
Deu , F. Tàpia, G ( 2006 ) . Eines per treballar en mediació . Paidós Mediació . Buenos Aires . Quarta Reimpressió .
Gouston , M i Gouldberg , P ( 2002 ) . Com aconseguir l’amor que et mereixes . Amat. Barcelona.
Hirigoyen , M.F ( 2006 ) . Dones Maltractades . Els mecanismes de la violència en la parella . Paidós . Mèxic.
Parkinson, L ( 2005 ) Mediacion Familiar . Gedisa . Barcelona.
Velasco , Alva ( 2004 ) Parelles en Conflicte , Conflicte de Parella : Manual Psicodinàmic Constructivista per al seu tractament . ATM. Mèxic.
Sánchez, M. ( 2003 ) . La Sogra : Mite o Realitat . COPHAC . Institució Educació Superior . Psicologia Aplicada al Litigi Familiar , Psicologia de la Parella i la Família .

L’atracció sexual pot definir com el procés i l’estat emocional positiu ( plaent ) que indueix l’apropament d’una persona a una altra amb el propòsit essencial de dur a terme una activitat o intercanvi sexual . En la mesura que romangui tal condició els individus mútuament atrets mantindran relacions íntimes entre si de manera preferent o exclusiva . No s’ha de confondre aquest procés psicològic que sembla derivar essencialment d’un impuls biològic que condueix a la reproducció sense més especificacions , amb l’atracció interpersonal . Aquesta última pot tenir en compte alguns elements diluïts de l’atracció sexual , però es caracteritza per una predominança de factors més bàsicament psicològics i culturals que originen l’elecció d’amics , veïns , socis o d’una parella per desenvolupar el ” amor de companys ” quan l’atracció sexual entra en declivi .

psicologo de parejas
La psicologia evolucionista ( vessant de la psicobiologia ) sosté que per raons de “selecció sexual” , les característiques físiques atractives de les dones són aquelles que indiquen que és sana i capaç de procrear sense més riscos : pell suau i neta , dents sanes , cabell brillant , caminar “viu” , pits abundants , cintura estreta , malucs amples , natges relativament grans . Certes característiques del rostre serien similars a les dels nens comunicant submissió / dependència / debilitat de la dona ( amb la força i dominació de l’home com a contrapart ) , com ara els contorns corporals arrodonits , ulls grans , nas i mentó petit , a més d’altres trets com els pòmuls marcats i les celles altes . En els homes , serien sexualment atractius la constitució corporal harmònica i ferma , contorns corporals més aviat angulosos i una figura en V , és a dir , amb espatlles relativament més amples que els malucs , abdomen pla , natges fermes i elevades , cames llargues i característiques del rostre que denoten dominació ( pòmuls notoris , celles gruixudes i altes i mentó ampli) i tendresa ( ulls grans i nas petit ) .
JUSTIFICACIÓ
L’elecció d’aquest tema en el nostre equip, va ser de manera molt inconscient al principi , ja que pensem plantejar-la en un àmbit poc sostenible, no comprovable i empíric , després d’eliminar el que ens allunyaria d’una investigació OBJECTIVA , CONTUNDENT i ÚTIL , vam decidir donar-li un enfocament psicobiològic i sociobiològic , ja que la finalitat d’aquesta investigació és determinar els factors que influeixen en la selecció de parella des de l’enfocament que tenen aquestes dues ciències envers aquest tema. Un altre punt important de la raó per la qual el vam triar és per que els joves se sentiran molt interessats a conèixer els processos mentals i biològics que passa el sexe oposat una vegada acabada la pubertat i abans de l’etapa adulta .
L’elecció del tema també es va originar perquè sabem que hi ha factors interns entre les dificultats amb la nostra parella , és a dir , no només la parella o el medi saboteja les nostres relacions amoroses , també existeixen els factors que ignorem en certs temes , canvis hormonals o problemes de seguretat i autoestima .
Cal esmentar que ens referirem només als sentiments com un procés psicobiogíco i sociobiológico els integrants de proveir informació sense caure en sentimentalismes .
HIPÒTESI
Són diverses les causes per les qual un gènere ja sigui masculí o femení se sent atret per l’oposat i aparentment es divideixen en dues les causes que són les exteriors o físiques i les internes que tenen a veure amb la personalitat però d’igual manera les dues influeixen de manera psicològica .
Les causes físiques es relacionen amb l’aparença exterior d’un individu ja que indubtablement les persones senten un cert interès per una altra d’aspecte atractiu però Què és el que es considera atractiu i perquè ? Certs trets fisonòmics es considera atractius ja que determinen la salut , fortalesa i fertilitat pel conseqüent què els posseeixin són considerats bons candidats com a parella aquestes anàlisis les porta a terme el cervell d’una manera inconscient , els factors que influeix en aquestes anàlisis són els següents :

En el cas dels homes trets facials pronunciats ja que anuncien el nivell de testosterona present per un costat contrari trets similars als d’una dona ja que això transmet confiança i que és una cosa que el gènere femení sovint busca en un home .
En la seva fisonomia aspectes favorables són amplis espatlles músculs no necessàriament marcats i per regular d’alçada més alta o igual a la d’ella .
En el cas de les dones facialment simètriques i certa tonalitat vermellosa d’allí l’origen del maquillatge .
Fisonómicamente es busca que tinguin una proporció de mesures amb una figura semblant a la d’un rellotge de sorra , ja que denota la seva fertilitat .
Les causes interiors es relacionen amb la manera de ser i el que transmeti la seva personalitat en moltes ocasions se li crida carisma , és un fet que les persones agradables tenen èxit relacionant-se amb el sexe oposat
La forma de ser o de comportar-se d’un home ha de ser fiable i inspirar confiança però les preferències varien depenent sempre , com és poc probable que algú sigui totalment virtuós les dones busquen aspectes positius que destaquin en això ja siguin segurs , sensibles , honestos , fidels , protectors , simpàtics , extravertits o que tinguin alguna cosa en comú amb elles , qualsevol d’aquestes qualitats presents influeixen molt per això és ben dit verb mata careta ja que la forma de parlar amb una dona en certes ocasions ho és tot .
En les dones es busca que siguin tendres boniques o afectuoses ja que són qualitats que volen en una possible mare però com en el cas dels homes la seva personalitat pot variar molt , depenent de cada cas bé poden preferir segures , animades , extravertides o amb personalitat semblant a la d’ells .
MARC TEÒRIC
Biologia Evolutiva , Univ de València .
Quan considerem l’enorme quantitat de diners que mou la indústria de la bellesa , des de la cosmètica a la cirurgia plàstica o la moda , es fa evident que l’atractiu físic és un tema que ens preocupa molt . És erroni pensar que aquesta preocupació és exclusiva de les societats occidentals actuals . La bellesa és i ha estat una inquietud constant des dels orígens de la nostra espècie , i fins i tot abans (s’han trobat ornaments corporals com collarets o polseres costat de les restes d’homínids anteriors a l’Homo sapiens ) . Homes i dones de cultures molt diferents adornen el seu cos amb algun tipus de maquillatge , tatuatges , pírcing i / o abaloris de tot tipus .
Charles Darwin , en el seu llibre The descent of man , and selection in relation to sex , va ser el primer que va tractar el tema de la bellesa humana des d’un punt de vista biològic . Basant-se en els comentaris de diversos missioners britànics , va intentar trobar patrons de bellesa comuns a tots els humans . Probablement a causa dels prejudicis i falta d’objectivitat científica dels informadors , Darwin va acabar concloent que no existia un estàndard general de bellesa : diferents cultures tenien diferents patrons de bellesa . No obstant això , alguns estudis transculturals realitzats recentment han demostrat que sí que hi ha uns patrons de bellesa universals . Persones de diferents classes socials , edats , cultures i races comparteixen un mateix sentit estètic de la bellesa humana i coincideixen a l’hora de discriminar què és atractiu i què no.

Per a qui com el que els parla , va començar fa diverses dècades la seva activitat en el camp de la teràpia sexual , se suposa que pràcticament va veure néixer el 1970 , la teràpia ràpida de Masters i Johnson ( 1972 ) i durant 30 anys de l’últim segle del vell mil · lenni , va veure i va viure el creixement i els avenços de la mateixa .
Per a aquesta conferència , em demanen que els comuniqui sobre els avenços de l’última dècada que he pogut veure i viure . En realitat , el segle XXI que inaugura el nou mil · lenni té menys de 10 anys . Han passat coses importants en aquest segle , però la fundació de la teràpia sexual ocórrer en els últims 30 anys del segle XX . I faré l’esforç de acotarme al tema , perquè molts paradigmes del proper passat segle segueixen vigents , al costat d’altres que han perimit . Hauré d’abusar d’auto – citar-me , ja que en aquests anys , esperonat per la necessitat de saber més per atendre millor als meus pacients i per ensenyar millor , vaig haver efectuar posades al dia i en diversos casos , investigacions pròpies. Espero estar a l’altura de l’expectativa creada per aquest Congrés sobre el tema que em va assignar .
Sempre hi ha gent que no està al dia , que es resisteix a acceptar els canvis , que no coneix els canvis , o els coneixen però segueixen aferrats als seus vells esquemes terapèutics . I també , hi ha els ‘ extremistes de l’ara ‘ que han esborrat de totes les seves comunicacions científiques , – desconfien dels treballs i cursos que funden – en les referències anteriors al 2000 , i fins i tot dels anys anteriors als últims 5 anys . Moltes presumptes investigacions que apareixen a Internet , només són avenços d’hipòtesis auspicis , però encara no es fonamenten en l’evidència .
Què s’entén per teràpia sexual en l’actualitat? El past President de l’Associació Mundial de Sexologia , Dr Eusebio Rubio ( 2006 ) , ens deia fa molt poc , que ” teràpia sexual era la psicoteràpia més la farmacoteràpia dels trastorns sexuals ‘, per resumir en breus paraules seves conclusions . Tots dos pilars de la teràpia sexual han tingut enormes avenços , sobretot la farmacoteràpia . Els avenços de les ciències biològiques i el seu ordit neuroquímica han estat, com en altres camps , d’una velocitat tal , que porta a la duplicació dels coneixements en cada vegada menys temps . En alguns camps , en pocs anys , en altres , en tan sols mesos .
La teràpia sexual es considera que és equivalent a la Sexologia clínica . La FLASSES ( 2009 ) emet un Certificat d’especialista en Sexologia Clínica als metges i psicòlegs que compleixin determinats requisits formatius i experiencials , les bases es poden obtenir de la seva pàgina web . És probable que en el futur no llunyà d’aquest segle XXI , com ja passa en altres continents , totes les professions que fan clínica puguin exercir la Sexologia Clínica , com les Llicenciatures en Infermeria , Obstetrícia i Assistència social . Però un metge pel sol fet de ser-ho i fins i tot amb Cursos realitzats , si no s’instrumenta en psicoteràpia , no podrà exercir la Teràpia sexual . Si ho farà com uròleg , ginecòleg , psiquiatre , o psicòleg , però no com sexòleg o sexòloga .
RECOMANACIONS PER A L’ACCIÓ
Comencem el segle XXI . Al maig de l’any 2000 , el Document emès per l’OPS / OMS en col · laboració amb la World Association for Sexology ( WAS ) sobre Salut sexual ( 2000 ) , després d’una reunió de consulta celebrada a Antigua , Guatemala , si Apèndix IV C , diu que “la Sexologia Clínica inclou la Medicina sexual , la Cirurgia sexual , la Conselleria sexual i la Psicoteràpia sexual ‘ . La citarem in extenso , perquè des d’allà podrem observar els canvis que s’han produït en aquests anys , i algunes consideracions crítiques que ens mereix . diu :
“La Sexologia clínica és l’àrea de la Sexologia que s’especialitza en la prevenció i atenció de problemes sexuals que afecten les síndromes de disfunció sexual , síndromes d’identitat de gènere , comportament sexual compulsiu i síndromes que ocorren després d’una agressió sexual . Altres tipus de problemes sexuals han estat abordats per disciplines causa de les destreses específiques requerides per a la seva solució : Ginecologia , Andrologia i Urologia en el cas de les síndromes reproductius i la Infectologia en cas d’infeccions de transmissió sexual . No obstant això , segueix sent aconsellable que els professionals d’aquestes disciplines rebin capacitació en aspectes bàsics de la salut sexual , ja que la seva formació original sovint no té un enfocament integral a la sexualitat humana ia la salut sexual com es proposa en aquest document . Cadascuna de les àrees de la Sexologia clínica utilitza diferents modalitats terapèutiques que requereixen capacitació especialitzada per aplicar-les, però és desitjable que professionals que aborden aquests problemes tinguin en comú un coneixement bàsic en salut sexual que , lamentablement , segueix sent fragmentari . Depenent de l’enfocament terapèutic utilitzat, un sexòleg clínic pot classificar el seu treball en les següents àrees : Medicina sexual , Cirurgia sexual , Conselleria sexual i Psicoteràpia sexual . ”
” La capacitació dels professionals de sexologia clínica hauria de tenir com a mínim les següents àrees d’experiència i coneixements tècnics :

 

asesor matrimonial

• Coneixement de la sexualitat humana
• Coneixement ampli de les inquietuds i problemes de la salut sexual
• Coneixement dels programes locals d’educació sexual i habilitat per referir als pacients , si fos el cas , perquè rebin intervenció educativa .
• Coneixement de les actituds personals cap a la pròpia sexualitat i la d’altres , el que hauria d’incloure una actitud respectuosa envers les persones amb diferents orientacions sexuals i pràctiques sexuals .
• Destreses per identificar i diagnosticar etiològicament problemes de salut sexual compresos en l’àrea de la sexologia clínica : és a dir , disfuncions sexuals , gènere ( síndromes d’identitat de gènere ) , comportaments sexuals compulsius i síndromes que apareixen després que una persona ha estat víctima d’ un delicte sexual .
• Destreses per identificar, i de ser necessari , referir a la persona al professional adequat , problemes de salut sexual que puguin sorgir en altres àrees com ara síndromes reproductius i d’infeccions de transmissió sexual .
• Destreses per aplicar estratègies de tractament en les seves àrees d’especialització : medicina sexual , cirurgia sexual , conselleria sexual i psicoteràpia sexual, així com destreses per referir als pacients a l’especialista apropiat , qui indicarà el tractament quan el diagnòstic etiològic indiqui la necessitat d’un tractament diferent del que aquest professional pot prescriure ” .

Cada país té un desenvolupament variable de la Sexologia Clínica , tant en la formació dels seus professionals en les Universitats i escoles de capacitació privades , com en la pràctica de les seves clíniques o consultoris . En alguns llocs de la regió es treballa amb una enorme serietat i competència , dins de marcs ètics i una actualització de coneixements i desenvolupament de destreses i tecnologies com en qualsevol lloc del primer món .
Però hi ha molt a fer. Els reglaments de Acreditacions han demostrat ser un bon punt de partida . Però encara no hem arribat i potser no arribem mai , ja que la consigna és no aturar-nos . Els que tenim alguna responsabilitat en el disseny i el perfil del sexòleg clínic tenim recomanacions clares que no poden ser eludides o silenciades . Però la praxi ens suggereix que hi ha aspectes que hem de reforçar a mesura que l’experiència i les noves realitats i paradigmes es van imposant pel seu propi pes en la consulta sexològica . Potser la Sexologia clínica sigui una de les tasques professionals més exigents quant a actualització i necessitat de re – certificació periòdica dels que treballen al camp.
La Sexologia clínica és , per ara , un capítol de la Medicina i de la Psicologia , però no és només això . És una matèria ineludible de diversos postgraus metges : la Psiquiatria , la Ginecologia , la Urologia en Medicina i de la Psicologia clínica en la carrera de Llicenciatura en Psicologia . Nosaltres vam dictar classes de Sexologia Clínica en el Postgrau de Psiquiatria de la Facultat de Medicina de la Universitat de la República de l’Uruguai durant els anys 2000 a 2004 i el 2005 es va incloure formalment al currículum del postgrau en forma obligatòria , experiència que comuniquem oportunament ( flors Colombino , 2005b ) . Però ens cenyim a una càrrega horària limitada que no capacitava Sexòlegs clínics , sinó advertia als futurs psiquiatres de la necessitat de ‘ delegar autoritat ‘ als professionals formats , quan no estiguessin en condicions d’abordar els problemes sexuals dels seus pacients .
L’ PSICOTERÀPIA COM A PART DE LA TERÀPIA SEXUAL
La necessitat d’una instrumentació psicoterapèutica dels sexòlegs clínics va ser obviada pels que es van afiliar a les tècniques de conductisme elemental de Masters i Johnson en la dècada dels 70 ª ‘s del segle passat . No obstant això , el marc terapèutic adequat per al tractament dels íntims problemes sexuals ha de ser el de la psicoteràpia , ens diu el brasiler paulista Oswaldo Rodrigues ( 2001 ) , la qual cosa és confirmat pel ja esmentat Eusebio Rubio el 2006 . I el II Simposi de l’Acadèmia Internacional de Sexologia Mèdica reunida el 2005 i integrada totalment per metges , declarava a Porto ( Portugal ) que “En tots els casos que s’indiquin medicaments , usar al mateix temps teràpia sexual ” ( AISM 2005 ) .
No parlem de la psicoteràpia psicoanalítica , encara que no la excloem , sinó de la psicoteràpia cognitiu conductual o encara que només fos una psicoteràpia de suport, que admet una instrumentació més pragmàtica . El sexòleg clínic practica una mena de Teràpia breu , per a la qual es requereix un entrenament encara més complet i ha de tenir una major experiència que per a la teràpia d’altres problemes psíquics menors . És matèria pendent de la FLASSES la inclusió en el reglament de Acreditacions l’exigència de la instrumentació psicoterapèutica , de l’escola que sigui, com a requisit per fer Teràpia sexual .
Entre les aportacions i avenços de la teràpia sexual del segle XXI trobem diversos : la indicació d’exercicis per a l’obtenció de l’orgasme en la dona , des d’una reformulació de l’exercici de Kegel ( Flors Colombino 2000 ) , passant per la descripció de l’orgasme amb penetració i l’orgasme per penetració en postures coitals del fàcil accés al clítoris ( Flors Colombino 2003 ) , i l’èxit d’un 97 % dels casos de vaginisme i matrimoni no consumat , i la nova reformulació de l’anatomia del clítoris , l’ús d’ajudes sexuals i l’efecte del pírcing genital per Gindin i el seu equip (2003 ) .
L’ús de la crema contenint l- arginina per a l’estimulació del clítoris per a l’orgasme femení , l’existència del punt G en un percentatge fix del 12% ( Cabell Santamaría 2003 ) i palpable només en plena excitació sexual femenina , de manera que els ginecòlegs no ho palpen ( Gindin 2003 ) . La cirurgia sexual ha inclòs l’embelliment dels genitals femenins , sobretot apuntant al seu rejoveniment , eliminant el que sobra i afegint el que falta . És un tema tan recolzat com rebutjat. L’estètica abasta ‘tot’ el cos .

 

psicologo de parejas
LA FARMACOLOGIA EN TERÀPIA SEXUAL
La prescripció de medicaments és privativa dels metges en gairebé tots els països , excepte en els del primer món , on els qui treballen amb la conducta ja estan habilitats a això . Però el problema plantejat amb la farmacologia i la teràpia sexual és doble : Primer , en l’etiologia de trastorns sexuals induïts per substàncies . Nosaltres ( Flors Colombino 2004a ) vam publicar un extens Manual sobre l’acció de qualsevol fàrmac o droga sobre la sexualitat , i ens trobem davant de fets sorprenents .
En una investigació clínica ( Flors Colombino 2003a ) vam demostrar que el 5.7 % de les 862 dones que consultaven eren afectades per la ingesta de medicaments o drogues en la seva funció sexual , a diferència de l’home , que en un 20% dels casos d’una investigació de 301 casos ( Flors Colombino 2001B ) presentaven trastorns sexuals induïts per substàncies . La característica de la mostra és que es distribueix en forma uniforme des dels 20 als 60 anys , amb absència total de casos abans dels 20 i després dels 65 anys , mentre a la mostra comparativa dels homes , l’edat d’incidència de aquest trastorn té el bec més després dels 60 anys ( Flors Colombino 2003c ) la fase de la resposta sexual femenina més afectada pels fàrmacs és el desig : 35 casos de desig sexual hipoactiu , 10 de orgasme femení inhibit , 8 de disfunció excitatòria femenina , 3 de disparèunia i 1 de desig sexual hiperactiu . Les substàncies de major incidència van ser els anticonceptius : nord-est i levonorgestrel – estinilestradiol , amb 8 casos , l’alcohol i el bromazepam ( 6 casos cadascun) , el sulpiride ( 5) , la imipramina , la maprotilina ( 4) , clordiazepóxido , el flunitrazepam , la clorimipramina (3 ) , la sertralina , els estrògens conjugats , la tioridazina , l’enalapril , la fluocortolona , la fenelzina , el clonazepam (2 casos ) . En el cas de 1438 homes estudiats , és la disfunció erèctil el trastorn més freqüent a totes les edats provocat per l’enalapril , nifedipina , atenolol , propanolol ( 30% ) , alcohol ( 10% ) antidepressius , ansiolítics i antipsicòtics . En edats majors de la tercera edat , la DE és predominant i creixent .
FARMACOTERÀPIA TERÀPIA SEXUAL
En principi , hem d’afirmar emfàticament que la farmacoteràpia pura és només parcialment eficaç en teràpia sexual . És més , pot ser inútil . En canvi en el context psicoterápico , sexoterápico , els fàrmacs que coneixem com de meravellós efecte en el tractament de la disfunció erèctil com el sildenafil , el vardenafil i el tadalafil , els resultats són molt millors . Vegem .
FARMACOTERÀPIA de la disfunció erèctil
El sildenafil va ser llançat el 1998, de manera que ja pertany a un recurs terapèutic del mil · lenni anterior, però tornarem sobre ell . El Vardenafil ( Levitra ) del Laboratori Bayer , és un inhibidor selectiu de la fosfodiesterasa E5 , amb una selectivitat més gran que el sildenafil , però les seves indicacions , contraindicacions i efectes secundaris són semblants . Les dosis són de 5 a 10 mg . Va ser aprovat pel Consell d’Europa el 6 de març de 2003. A Montevideo es troba el drogueries , no en farmàcies ( Cobiled La cumparsita 1319 ( 11200 ) Montevideo ) . L’ tadalafil va ser recentment presentat (agost 2009) pel Lab Gautier amb el nom Talis en l’Uruguai , però els nostres pacients ho aconseguien amb la marca Lilly ( Cialis ) des de fa anys de l’Argentina i Brasil . La seva característica és que s’ingereix sense tenir en compte la ingesta de menjars que puguin interferir , comença la seva acció des dels 30 minuts a 6 h , amb una mitjana de 2 hores , però dura 36 hores d’acció potencial . Per tant no s’està pendent dels horaris de les trobades sexuals . Com a inhibidor de la PDE5 té semblants contraindicacions i efectes secundaris , encara que les miàlgies són majors que amb altres IPDE5 .
Investigacions més recents han estat presentades en els esdeveniments científics internacionals amb tres nous inhibidors de la PDE5 . El udenafil ( Zydena ) de laboratori Doug A Pharmaceutical , es presenta en pastilles de 100 i 200mmg , en caixes de 2 comprimits i es pren una hora i mitja a dues hores abans de la relació sexual . No està aprovat encara per la FDA , encara que ja aquesta al seu estudi des d’abril de 2009 . El Avanafil és un altre inhibidor de la FDE5 que comença a fer efecte des dels 15 minuts de la seva ingesta i s’esvaeix el mateix a l’hora i mitja en lloc de les 8 h del sildenafil . Va ser llançat a Itàlia per Francesco Sasson i col · laboradors al 2008 ( Dan 2008 ) . El mirodenafil també és un inhibidor de la FDE5 experimentat amb èxit a Korea per Paick ( 2008 ) , ve en comprimits de 50 i 100 mg , i té les mateixes recomanacions per al seu ús que el sildenafil . Tot està en fase experimental . Aquests tres últims fàrmacs van ser presentats al juliol de 2009, en la 3a Consulta Internacional de Medicina Sexual de Paris ( Hernández Serrano 2009 ) Diverses novetats podem comentar com pròpies del nou mil · lenni : l’ús ja no a demanda sinó diari del sildenafil per a la disfunció erèctil , la testosterona per a la disfunció del desig en dones i l’ús del bupropion per al desig sexual hipoactiu sobretot en dones .
Sapetti ( 2009 ) es refereix al sildenafil diari . Diu ” Una dosi nocturna de 25 mg . abans d’anar a dormir ( nightly ) , millora la performance sexual en el mitjà termini . Més del 50 % dels pacients prèviament no responedors a la presa per demanda , es tornin responedors . El seu ús en l’etapa prequirúrgica d’una prostatectomia ( extirpació de la pròstata ) podria facilitar la recuperació posterior i és també una opció de tractament en la primerenca rehabilitació de pacients amb denervació a posteriori d’una prostatectomia radical ” . I segueix , resumint :
• Augmenta les ereccions nocturnes durant el son en homes no disfuncionals
• Eficaç en pacients amb problemes cardiovasculars , diabètics , hipertensos , obesos , dislipèmics
• Relleva als pacients d’haver de armar una agenda de menjars i horaris
• Milloraria el funcionament endotelial ( capa interna de les artèries ) i la producció d’òxid nítric – ON-
• Podria tenir un efecte beneficiós per a tot el llit vascular
• Fins i tot podria evitar algunes molèsties relacionades amb la HPB ja que la PDE -5 està distribuïda dins de la pròstata
• Millora la resposta en pacients diabètics , i pacients vasculars amb irrigació insuficient
• Genera efectes benèfics sobre l’aparell cardiovascular
• Permet millorar el consum d’oxigen
• Millora els símptomes en la malaltia de Raynaud .
• Augmenta l’autoestima del pacient
• Brinda major espontaneïtat i evita estar pendent del rellotge ( ” clock watching ” ) ”

FARMACOTERÀPIA de l’ejaculació precoç
L’ús de la sertralina ( Flors Colombino i Cedrés , 2005c ) i la paroxetina en l’ejaculació precoç ja és part de l’arsenal farmacològic dels sexòlegs i uròlegs , però els Laboratoris no fan referència en els seus prospectes entre les indicacions previstes. Nosaltres vam aconseguir una eficàcia superior al 80 % a la millora de l’ejaculació precoç , amb un marc de teràpia sexual . A més vam demostrar que el tipus d’ansietat subjacent en l’EP és de tipus obsessiu compulsiu , d’allí l’eficàcia d’un ISRS com la sertralina . Aquest treball va ser molt ben rebut pels investigadors de l’acció farmacològica de la dapoxetina , fàrmac que s’usa a demanda , 2 o 3 hores a dosis de 30 a 60 mg abans del coit i que també és un ISRS , i que segons investigacions millora en 2 a 3 minuts la latència de l’ejaculació . La FDA no l’ha aprovat , ja que pot provocar nàusees , cefalees , malestar estomacal ( Gindin i Fridman 2007 ) . A Europa ja està a la venda .
La amoxapina per a la ejaculació precoç , és un antidepressiu tricíclic de la sèrie de la imipramina , pel que augmenta la noradrenalina i la serotonina en el SNC , amb acció afí als antipsicòtics atípics , ja conegut pels seus efectes secundaris sobre la sexualitat masculina : disfunció erèctil ejaculació retardada o anorgàsmia . Ha demostrat ser eficaç en el tractament de l’ejaculació precoç , recentment.
TESTOSTERONA A LA DONA
El Consens de Princeton de 2002 va definir la ” deficiència androgènica de la dona ” com un patró de símptomes clínics provocat pel descens de la testosterona biodetectable acompanyada de nivells normals d’estrògens . A més de la disminució de la libido – que figura com a primer símptoma – , també es detecta altres canvis de la funció sexual , amb disminució de la receptivitat i el plaer sexuals . A més de disminució del benestar i una inexplicable fatiga i pèrdua d’energia . ( Bachman 2002 ) .
Tots sabem que la testosterona és un vell cavallet de batalla de la medicina per tractar qualsevol trastorn sexual . Vam aconseguir que els homes fossin estudiats en els seus marcadors de carcinoma prostàtic com el PSA . En la dona , que no s’exposa a un càncer de pròstata , semblaria que la indicació de testosterona de reemplaçament en la dona hauria de ser d’elecció . Però hi ha problemes , diu Guay ( 2004 ) . El seu ús no està aprovat als Estats Units i molts altres països . Aquest mateix autor va estudiar un grup de dones entre 20 i 40 anys portador d’una disfunció sexual , comparat a un grup testimoni , i va trobar baixos nivells de precursors de testosterona adrenals , DHEA i testosterona total i lliure , que en les que no cursaven una disfunció sexual . Goldstat ( 2003 ) va obtenir bons resultats amb la testosterona transdèrmica durant 12 setmanes .
Els problemes que han d’enfrontar els que indiquen testosterona o DHEA als seus pacients portadores de DSH , són les conegudes contraindicacions . Però a més , les idiosincràsies particulars de cada pacient , com el priapisme en homes , rars , l’hirsutisme en la dona , les dislipidemias , l’acne , la seborrea , poden ser d’aparició precoç . Quan apareixen tardanament , no hi hauria problemes ja que només s’utilitzen 4 mesos , mentre s’apliquen les teràpies sexuals , de parella i psicoteràpies , al costat de la psicofarmacologia adequada , que farien innecessària la continuació de la seva ingesta .
És indubtable que el tractament de la disfunció del desig amb testosterona ha de provocar algun benefici , de vegades espectacular , tant en homes com en dones . Però s’ha de tenir en compte que es crea una predisposició i que no és l’únic factor actuant en el desig sexual . Així com tampoc es tracta de la ‘ hormona de l’amor’ , ja que la testosterona actua en els circuits del desig o apetit sexual i la dopamina i norepinefrina són presents en l’enamorament . Fischer ( 2001 ) diu que quan s’injecta testosterona a una persona “augmenta el seu desig de satisfacció sexual , però no s’enamora ” . Perquè això passi, la dopamina actua despertant la motivació i comportaments especials cap a un objecte , per veure , estar i parlar amb la persona que adquireix un significat especial , únic . Mentre la norepinefrina es vincula amb l’hàbit de concentrar tota l’atenció i seguir obstinadament a tot arreu , producte de l’herència animal, el que fa que augmenti la seva memòria sobre tot el que té a veure amb la persona estimada , com una síndrome obsessiu compulsiu .
Precisament , el bupropion és un antidepressiu -també utilitzat com inversiu per deixar de fumar – que inhibeix la receptació de noradrenalina ( l’enamorat obsessiu ) i dopamina ( afavoridora del desig sexual ) , i s’acumulen en sang incrementant potencialment del desig sexual . ( Flors Colombino 2006 )
ENCARA NO recepti , CAL SABER
La necessitat d’una capacitació farmacològica del sexòleg clínic , encara que sigui psicòleg de professió , és ineludible . Encara que no estigui en condicions de prescriure fàrmacs , ha de conèixer el seu mecanisme d’acció , vies d’administració , la seva farmacocinètica i la seva farmacodinàmia . Formar equip amb un metge sexòleg és ineludible per a un psicòleg – sexòleg . Doncs s’ha de erotitzar el tractament farmacològic . Per tant, un sexòleg clínic que no s’hagi estudiat la sexualitat d’homes i dones -no només de l’erecció peneanes – no és tal , sinó tot just un erotólogo o andrófobo , en el millor dels casos .

asesor matrimonial
Vaig estar revisant les propostes terapèutiques per al desig sexual hipoactiu lleu , moderat , greu i normal . Tots coneixem la història de la venda d’il · lusions amb els afrodisíacs presumptes i reals de totes les èpoques . La teràpia sexual de Kaplan , el model de McCarthy , el model de LoPiccolo i Friedman , el model de Trudel , el de Regas i Sprenkle , el model de Vehrlust i Herman ( sistèmica ) , són esmentats per Cabell Santamaría ( 2006 ) , tots els quals van ser concebuts en les dècades del 80 i 90 .
Perquè vegem com s’enllacen la psicoteràpia i la farmacologia en la teràpia sexual d’aquest mil · lenni , en lloc de fer : ” només teràpia ” tasca de psicoterapeutes sense formació farmacològica , o “només fàrmacs” practicada per metges sobretot , sense formació psicoterapèutica , vaig triar 3 Models recents de Brendler , Cavalcanti i Cabell Santamaria , que són considerats veritables avenços per a la teràpia sexual del baix desig.
Model de Jacqueline Brendler ( 2005 ) : del menú ( o Cardapio ) sexual . Consta de tres etapes . No recomana començar amb jocs sexuals ja que pot ser violent , i s’indica , primer, “pensar en sexe ” mitjançant un menú de films i llibres eròtics que veurà tot sol , i seleccionarà els que més li van agradar . 2 . Escollirà hores del dia en què es dedicarà aquesta tasca . 3 . Se li indicarà pensar al menú diverses vegades per dia mentre duri la psicoteràpia . . Es crea l’hàbit de pensar en sexualitat .
Model de Ricardo Cavalcanti ( 2005 ) . Basat en la teràpia comportamental , el seu model s’ajusta a la disminució i control de l’ansietat , l’aversió sexual i les situacions que particularment provoquen rebuig o resistència en el pacient i la seva parella .
Model de Cabell Santamaría ( 2006 ) : Aquest autor proposa dues variables . 1) DSH de curta durada sense components aversius : Començar amb teràpia de parella , no sexual . Que el subjecte amb més desig deixi de pressionar i elabori un procés de seducció . Treballar fantasies sexuals . Utilitzar lectures , pel · lícules no precisament pornogràfiques , sinó eròtiques . Canviar d’aparença , visitar espectacles eròtics , participar de xats eròtics . Autoestimulació per agafar un ritme sexual . Aquí recentment Focalització sensorial I , després II . Millorar la comunicació , sortides, passejades . Programa d’activitats eròtiques que no sempre culminen en coit . Quan és necessari , bupropió 150 mg , o mirtazapina 30 mg / dia .
2) DSH de llarga durada : Informació sobre sexualitat general i sobre pensaments negatius . Teràpia de parella generant intimitat . Entrenament en acostament afectuós diferenciat de l’acostament sensual . Desensibilització sistemàtica en la imaginació . Administració d’entrada de 150 mg de Bupropion per un mes i pujar a 300 mg al segon . Ansiolítics quan és necessari. Testosterona en pegats , 2.5 mg diaris per dos mesos . Després autoestimulació , recondicionament orgàsmic , focalització sensorial I i II , petting .
EPÍLEG
Hi ha molt per exposar sobre el tema , cada terapeuta ha anat afinant els seus recursos psicoterapèutics i tècniques específiques per a cada disfunció . Així , nous models de joc de fantasies , de teràpia sexual en grup , de noves tècniques d’enriquiment sexual , la teràpia especial per seropositius ( Flors Colombino 2003D ) inclòs el cibersexe ( Flors Colombino 2005a ) o sexonáutica ( Kusnetzoff i Rozensvaig 2003 ) . Hi ha desenes de productes químics que estan en diversos estadis d’investigació en diversos països i que prometen meravelles . Així com – en el pla de la psicoteràpia – algunes parelles que hagin aconseguit una genuïna intimitat , poden començar per tractar d’excitar encara que no tinguin desitjos sexuals , cosa impensable en els esquemes de la teràpia sexual del segle XX . Però hem d’acabar .

Els Sexòlegs clínics som bussejadors del misteri de la sexualitat des de les certeses d’una formació teoricopràctica rigorosa . En darrer terme , el resultat terapèutic , l’èxit terapèutic , la resolució del problema , dependran de la tasca creativa i flexible , de qui indica una recepta apressada o de qui comprèn amb saviesa les essències de l’erotisme i del plaer , tant com les l’amor i del saber
Aquesta època de la Sexologia clínica s’anuncia temps venturosos per resoldre els problemes sexuals de la humanitat , com mai abans en tota la història de les ciències de la conducta i la medicina . Hem receptes que marquen la cara fred de la tecnologia , però també tenim l’art de fer que les receptes a les nostres mans marquin la cara càlid d’una nova sexualitat humanitzada

Terapia de pareja – consejero matrimonial