Terapia de Pareja Mollet

Xavier Conesa Lapena – Carme Serrat Bretcha

C/ Gaietà Vinzia, 11-13
MOLLET DEL VALLES
 
C/ Santa Anna, 26
BARCELONA
 
 C/ Diagonal (cantonada) Passeig de Gràcia
BARCELONA
 
Tel 93 570 71 54 – 653811887  (petición de visita)
conesa@gmail.com
Xavier Conesa Lapena
 
fotopsicologescacspetit
Psicòleg i sexòleg català. El 1990 fundà el Centre de Psicologia Aplicada a Mollet del Vallès entitat dedicada als tractaments psicològics en adults,adolescents i nens. Compatibilitzà aquestes tasques amb les teràpies de parella i disfuncions sexuals masculines i femenínes, establint col.laboracions amb institucions dedicades a la salut mental,especialment de la comarca del Vallès. Posteriorment, posa en funcionament l’Institut Superior d’Estudis Sexològics (I.S.E.S.) a Barcelona, dedicat a la docència de la sexologia: postgraus, masters i cursos específics reconeguts d’Interès Sanitari pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. L’Institut manté conveni de col.laboració amb la Universitat de BarcelonaUniversitat de Girona,Universitat Ramon Llull i Universitat Oberta de Catalunya i
Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois
Tutor de pràctiques externes de la Facultat de Psicologia (UB) de la Universitat de Barcelona des de l’any 1.999
L’any 1997 es va especialitzar en els tractaments específics per a la depressió a través de la luminoteràpia, essent un dels capdavanters en la investigació i implantació d’aquesta teràpia a nivell estatal. Informacions al respecte publicada al periòdic El Mundo, articles periodístics a Consumer i al periòdic Público.
Ha estat també coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya.
Al llarg de tots aquests anys, ha establert col.laboracions en mitjans escrits, ràdio i televisió.Enllaços externs
Pàgina Oficial de Xavier Conesa Lapena
Acta Constitucional de l’Institut Superior d’estudis Sexològics I.S.E.S.
Col.laboració Docent del Practicum de Psicologia de la Universitat de Barcelona
Col.laboració Docent amb la Universitat de Girona
Col.laboració en tasques de formació amb la Universitat Ramon LlullAcord de Col.laboració amb la Universitat Oberta de Catalunya U.O.C.Conveni de Col.laboració Acadèmica amb Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois
Reconeixement de l’Ajuntament de Mollet del Centre de Psicologia Aplicada
Referències sobre la investigació en Luminoteràpia al periòdic “El Mundo”. Any 2.005
Investigacions sobre Luminoteràpia, Referències al periòdic “Público”. Any 2.007
Coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya
Miembro de la Federacion Española de Especialistas en Sexologia

Publicacions

Carme Serrat Bretcha
carmepsicologape
Licenciada en Psicologia Colegiada nº 3.086 Adultos e Infantil (Universidad de Barcelona)
Diplomatura de Postgrado en Logopedia (Universidad Autonoma de Barcelona)
Certificación para el tratamiento de la Fundación Catalana del Sindrome de Down.
Diagnostico y Terapia Infantil (Instituto Medico del Desarrollo Infantil)
Tutora de practicas Universidad de Barcelona y Universidad Ramon Llull
Terapeuta Sexual i Familiar
Coordinadora de l’Institut Suparior d’Estudis Sexològics I.S.E.S.
Professora d’Integració Social i Atenció Soció Sanitària
Professora de Comunicació alternativa, Atenció a persones amb dependencia,
Assessora Psicològica d’escoles bressol.
Assessorament a pares
Tutora de Pràctiques Universitat Oberta de Catalunya
Conferenciant de temes relacionats amb la psicologia infantil.
TRACTAMENTS

TRACTAMENTS DE LA PERSONALITAT

Tractament de la Depressió (VIDEO)

http://www.curar-depresion.com (TOT SOBRE DEPRESSIÓ)
 

PUBLICACIONS:

Revista del Col.legi Oficial de Psicòlegs.
“El paper del Psicòleg a les Psicoteràpies”
Psychologies
“Amor i Sexe: Inseparables?”
Revista del Col.legi Oficial de Psicòlegs:
“La Sexualitat en Pacients amb Anorexia i Bulimia”
La Portada del Valles:
“Se hereda la depresió?”
Contrapunt:
“El tractament Psicològic. Un enfoc actual”
La Vanguardia.Suplemet:
“Sexe a P-3″
Contrapunt:
“Estils de vida que poden ajudar a la Depresió”
Publicaciones en Psicoactiva. Revista especialitzada:
2002 Articulo: EYACULACION PRECOZ. (autor: xavier conesa). la eyaculacion precoz: el problema sexologico mas frecuente y el que tiene mejor solucion.
2002 Articulo: CRISI? QUINA CRISI!. (autor: xavier conesa). en els nostres temps i en l’entorn occidental es donen una sèrie de malalties o trastorns que no existien temps enrera i que no es troben en altres indrets. per tant, podem dir que es tracta de trastorns vinculats al nostre estil …
2003 Articulo: EL MALESTAR PSICOLÒGIC. (autor: xavier conesa). les primeres dades que tenim de la xarxa de metges de capçalera indiquen que a l’11 % dels pacients que ens consulten se’ls diagnostica un problema psicològic. aquestes dades queden per comprovar, ja que un pacient pot tenir diver…
2003 Articulo: FUNCIONAMIENTO DE UN CENTRO PSICOLÓGICO EN LA PRÁCTICA COTIDIANA. (autor: judith fernández sánchez). descripción del funcionamiento del centro psicológico conesa-serrat
2004 Articulo: REFLEXIONES SOBRE UN TRASTORNO PARANOIDE VS. TOC. (autor: xavier conesa). hace algún tiempo que estoy tratando a un muchacho que presenta un cuadro que considero que está en ese punto de inflexión entre el trastorno paranoide y el trastorno obsesivo grave…¿donde ubicarlo?
2004 Articulo: L’ESTRÈS I L’ANSIETAT. (autor: xavier conesa). els professionals d’atenció primària constaten dia a dia en una part important dels pacients un component psíquic associat als seus símptomes, i en molts diagnostiquem un transtorn psicològic com a problema de base.
2005 Articulo: TRACTAMENT DEL TRASTORN D’ANSIETAT. (autor: xavier conesa). la multiplicitat de símptomes que presenten aquests trastorns condueixen els pacients a recòrrer infructuosament als consultoris de diverses especialitats, sense obtenir, en molts casos, un diagnòstic correcte, i per tant, un trac…
2005 Articulo: COMPRENDRE L’ANSIETAT. (autor: xavier conesa). dins l´ansietat o atac de pànic hi ha dues forces que s’uneixen i es sumen.
2006 Articulo: CRISIS D’ANSIETAT. (autor: xavier conesa). en els nostres temps i en el nostre entorn occidental es donen una sèrie de malalties o trastorns que no existien temps enrera i que no es troben en altres indrets. per tant, podem dir que es tracta de trastorns vinculats al nostr…
2006 Articulo: MÉTODO CONESA-SERRAT PARA EL TRATAMIENTO DE LA DEPRESIÓN. (autor: xavier conesa). la complejidad del trastorno depresivo requiere de un abordaje multifactorial. generalmente requerirá de una psicoterapia y del antidepresivo adecuado. a todo ello habrá que añadir unos cambios de vida. no existe por tanto la p…
2007 Articulo: DEPRESSIÓ MENOR: DISTIMIA (DEPRESSIÓ NEURÒTICA). (autor: xavier conesa). criteris per al diagnòstic de distimia (dsm-iv).
2007 Articulo: COM ES DIAGNOSTICA UNA DEPRESSIÓ GREU. (autor: xavier conesa). criteris per diagnosticar una depressió major o malencònica (dsm-iv).
2008 Articulo: INFORMACIÓ NECESSARIA PEL PACIENT DEPRESSIU. (autor: xavier conesa). la depressió és una malaltia, no un defecte de personalitat o una debilitat. la millora és la norma, no l’excepció. els tractaments són efectius, hi ha moltes opcions de tractament, i és possible establir un tractament efectiu per…
2008 Articulo: QUAN APAREIX LA DEPRESSIÓ. (autor: xavier conesa). en atenció primària, entre el 6% i 8 % dels pacients pateixen trastorns depressius majors, i el risc de depressió és clarament més alt a les dones.
2008 Articulo: COM ENS HEM DE COMPORTAR DAVANT D’UNA PERSONA QUE PATEIX DEPRESSIÓ?. (autor: xavier conesa). no hi ha res més dolorós que veure com el marit, la dona, el pare, la mare, el fill o la filla es mostren cada cop més apàtics, deixen de participar en els esdeveniments familiars, no es preocupen del seu aspecte personal, es pass…
2009 Articulo: ESTRÉS, DEPRESSIÓ I EXERCICI FÍSIC. (autor: xavier conesa). l’estrès. de manera general, els estudis indiquen que l’exercici ajuda l’individu a afrontar millor l’estrès, gràcies a una adequada predisposició biològica que ajudaria a afrontar-ne els resultats psicològics i psicosocials. el t…
2009 Articulo: ADOLESCENTS, SENTIMENTS I HOMOSEXUALITAT. (autor: xavier conesa). en arribar a l’adolescència, els nens d’ahir, ja convertits en el noi o la noia d’avui, prendran consciència de la seva homosexualitat i hauran d’assumir-la i acceptar-la.
2009 Articulo: NENS, SENTIMENTS I HOMOSEXUALITAT. (autor: xavier conesa). sent encara l’homosexualitat un tema tabú i, per tant, poc explicat, els primers que s’adonen de l’orientació homosexual d’un infant són els seus companys d’escola.
2010 Articulo: TRACTAMENT DEL LLENGUATGE EN ELS NENS. (autor: xavier conesa). retards del llenguatge es donen en nens petits que fan un desenvolupament més tardà de les habilitats lingüístiques. a partir del joc cal anar recollint les seves expressions comunicatives al mateix temps que es van donant models …
2010 Articulo: LA HIPERACTIVITAT. (autor: xavier conesa). la hiperactivitat infantil o, tal com es coneix des del punt de vista tècnic, el trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (tdah) és una de les alteracions comportamentals de major impacte en el desenvolupament educatiu i …
2003 Articulo: QUAN LES NOIES NO MENGEN. (autor: xavier conesa). els factors de risc en els trastorns alimentaris en l’anorèxia i la bulímia nervioses són molts, sobretot en la pubertat del sexe femení, però el central és la restricció alimentària.
2003 Articulo: QUAN MENJAR ÉS UN PROBLEMA. (autor: xavier conesa). la bulímia és la ingesta excessiva d’aliments que després s’intenten compensar amb conductes anòmales com ara vòmits, abús de laxants i diurètics, o dietes restrictives intermitents la qual cosa s’acaba convertint en un costum que…
2004 Articulo: QUÈ HA DE FER LA FAMÍLIA DAVANT UN MALALT DE BULÍMIA?. (autor: xavier conesa). és totalment incorrecte afirmar que les famílies són la causa d’un trastorn alimentari. no obstant això, determinades característiques familiars, juntament amb factors individuals de la persona malalta i factors socials, poden pre…
2005 Articulo: MENJAR MOLT I A TOTES HORES: TRACTAMENT. (autor: xavier conesa). no hi ha una única línia d’actuació o tractament possible en els trastorns d’alimentació, i en concret en la búlimia nerviosa. se’n pot aplicar més d’un i fer-ho conjuntament per augmentar l’efectivitat del tractament.
2006 Articulo: PER QUÈ APAREIX LA BULÍMIA?. (autor: xavier conesa). factors que afavoreixen l’aparició de la bulímia.
2006 Articulo: LOGOPEDIA: ALTERACIONS DEL LLENGUATGE. (autor: xavier conesa). detecció i diagnòstic.
2006 Articulo: QUÈ SABEM SOBRE L’ALCOHOL?. (autor: xavier conesa). diversos consells sobre l’alcohol
2007 Articulo: DROGUES INFORMACIÓ GENERAL. (autor: xavier conesa). què és la droga?. és una substància que tant pot ser natural com química i que quan es consumeix modifica el funcionament del nostre cos i de la nostra ment, alterant l’estat d’ànim, la percepció i el coneixement. sovint crea dep…
2008 Articulo: QUÈ ÉS UN TRACTAMENT PSICOLÒGIC?. (autor: xavier conesa). el tractament psicològic (psicoteràpia) té com a objectiu el canvi de pensaments, sentiments i conductes que a l’individu li fan patir d’una manera o d’una altra.
2008 Articulo: VISIÓ GENERAL DELS TRASTORNS PSICOLÒGICS. (autor: xavier conesa). les solucions semblen difícils de trobar, però l’evidència és que resulta imprescindible cuidar, en la mesura que sigui possible, la dinámica diària de vida que tenim i respectar el fet que hem de destinar un temps mínim a activit…
Tribuna Vallesana
“L’atenció psicològica a la comarca del Valles”
La Portada del Valles:
“Com reconèixer i tractar l’alcoholisme”
Continguts del Master de Sexologia de l’Institut Superior d’Estudis Sexològics (ISES)
En condició de Director de l’Entitat i com a Docent.
Reconeguts pel Departament de Salut de la Generalitat:
1. Disfuncions Sexuals Masculines. La Falta de Erecció.
2. Disfuncions Sexuals Femenines. La manca de desig sexual.
3. Estudi del Vaginisme
4. La Complexitat Sexual. Les Parafílies
5. Generalització dels Trastorns Sexuals
6. Estudi del Orgasme i els seus Disfuncions
7. Avaluació de les Disfuncions Sexuals a General
8. El Diagnòstic en Sexualitat
9. Disfuncions Sexuals Masculines. La Ejaculació Precoç
10. L’Entrevista Psico-Sexual
11. El Enquadrament Terapèutic. L’actitud del Terapeuta
12. Farmacologia i Sexologia
13. Sessió de Devolució. Entrevista aclaridora

Teràpia de Parella

Dirigida a l’assessorament i / o tractament de:

Conflictes en la parella

Els conflictes de parella apareixen per exemple, quan hi ha motivacions de caràcter oposat entre els seus membres és a dir, quan hi ha “desencontres” entre la parella. Hi pot haver moltes àrees de conflicte, algunes de les més habituals són: els problemes de comunicació, problemes en l’afectivitat, problemes relacionats amb la sexualitat, problemes de convivència, desacords sobre la criança de fills / es …

Millorar la comunicació en parella

Una bona comunicació en una parella és essencial per tenir una relació satisfactòria ja que ens serveix per conèixer i que ens coneguin i s’ha de basar fonamentalment en el diàleg, a saber escoltar, a saber comunicar el que sentim i en el respecte.

Com superar una ruptura de parella (dol)

Després d’una ruptura de parella comença una etapa de dol, on la persona ha d’assimilar la seva nova situació i intentar comprendre-la i afrontar-la. Aquest procés té una sèrie de fases, on van a predominar diferents sentiments en cadascuna. La durada d’aquest procés és molt variable i depèn tant de característiques de la persona com de la situació que s’ha viscut a nivell de parella. En ocasions aquest procés es complica i pot ser necessària ajuda terapèutica.

Dependència emocional

Algunes persones tenen una forma particular d’establir els seus vincles afectius: tenir una imperiosa necessitat d’assegurar la relació amb la persona escollida i amb un intens temor a ser abandonades.

Tenen una inclinació excessiva, amb actituds d’admiració cap a la parella, submissió i per tant d’una “dependència emocional exagerada”, necessiten confirmar permanentment que l’altre / a li importen, i que no els / les abandonaran.

Gelosia

Encara que aquest sentiment de por a la pèrdua és universal, cal diferenciar la gelosia “normals” de la gelosia patològica en què es donen una sèrie de característiques comunes: són intensos i infundats, causen un fort patiment a la persona que els pateix, s’instal · len a la ment en forma de pensaments que desplacen altres i són difícilment controlables, i el comportament del gelós / a està dirigit fonamentalment per aquest sentiment. Abans aquests casos és recomanable sol · licitar ajuda terapèutica per millorar la qualitat de vida del gelós / a, així com de la seva parella.

Crisi per infidelitat

Quan un membre de la parella comet una infidelitat això sol suposar una crisi en la relació on, de no produir-se la separació, suposa una ruptura del vincle i de la relació de confiança que es mantenia en la parella. Tot i la bona disposició per “superar” aquestes crisis, a vegades no és possible fer-ho sense l’ajuda d’un / a professional.

Problemes per trobar parella o en l’elecció

Hi ha moments en la vida en què pot ser difícil emprendre la recerca d’una parella, o en què malgrat els intents, aquests han estat infructuosos. També pot ocórrer que de forma recurrent entrem en relacions que ens satisfan o fins i tot que no ens convenen, repetint determinats patrons “insans”. En aquestes circumstàncies pot ser beneficiosa una orientació professional que ens permeti entre d’altres èxits, un major autoconeixement i un creixement personal que ens faci aprendre a estar sols i des d’aquesta experiència, des de l’autonomia i la no dependència, buscar una parella adequada.

En les relacions de parella hi ha una tendència a la possessivitat que pot estar més relacionada amb una dependència afectiva que amb l’amor. No sempre és fàcil establir la frontera entre un i altre.

Finals de juliol. La nostra parella ha marxat de vacances amb un parell d’amics de tota la vida, i nosaltres aquí, a la ciutat, per la feina; cal conservar-lo. Però l’estómac no està fi, fa mal, s’està fent un nus, i a mesura que transcorren els dies cada vegada s’està més pendent que ell o ella truqui al telèfon o almenys enviï un missatge o whatsapp o una nota per Facebook … Una cosa, el que sigui. El malestar augmenta, sorgeix ràbia dissimulada i per la ment passen mil pensaments de possibles escenaris. No hi ha qui el freni. Irromp l’obsessió. És això un amor dependent? Quina és la frontera que marca la diferència entre estimar i dependre? Es pot prevenir? Es tracta d’una malaltia?

El fet que milions de persones al món siguin víctimes de relacions amoroses inadequades, no vol dir que sigui una malaltia, apunta el psicòleg Walter Riso. Però la por a la pèrdua, a l’abandó i a molts altres aspectes fa viure l’amor de manera insegura, produeix ferides que requreixen cicatritzar. I no sembla que hi hagi cap eina que sigui capaç de neutralitzar el que, en moltes ocasions, es nomena com a mal d’amors. 

D’altra banda hi ha els qui ho associen al món de les addiccions. I s’identifica aquesta dependència com addicció afectiva, una mena de vincle amorós elevat a la categoria d’amor obsessiu, que es dispara i res sembla aturar-lo. Ni el sentit comú, ni la farmacoteràpia ni mèdiums ni regressions, explica Walter Riso. “Ni màgia ni teràpia. L’addicció afectiva és el pitjor dels vicis “. Aquest expert assenyala que, a més, aquesta addicció s’agreuja perquè no hi ha campanyes de prevenció, ni tractaments sistemàtics contra el mal d’amor. “No deixa de ser una addicció afectiva amb tots els problemes que comporta qualsevol addicció”.

Li pot passar a qualsevol. Segons els experts no cal tenir un trastorn patològic o un perfil psicològic determinat per crear relacions de dependència, encara que també és cert que hi ha persones amb una predisposició gairebé patològica a la dependència,  tenint gairebé un trastorn de personalitat, com assegura Manuel Villegas, psicòleg i director del màster en Teràpia Sexual i de Parella a la Universitat de Barcelona. Aquest expert afegeix que qualsevol persona és susceptible de passar per relacions de dependència. “Pot atrapar tant a persones amb predisposició específica com a persones mancades d’ella”. És com si la relació que s’estableix entre dues persones cobrés vida per si mateixa, com si fos un ens que s’alimenta segons la relació que s’estableix entre dues persones.
Cada relació és diferents encara que els protagonistes siguin els mateixos. “Això explicaria per què certes persones poden desenvolupar una dependència en una relació donada i no fer-ho en una anterior o una posterior, així com aprendre dels errors i evolucionar en la concepció de la parella, mentre que altres semblen condemnats a repetir el mateix esquema amb independència de les seves parelles. En aquest sentit es pot entendre que la dependència moltes vegades es gesta només en el si d’una relació específica “.
La biologia predisposa. La biologia no condemna però tampoc ajuda. La dependència està associada a l’addicció. I l’addicció té un fort component hormonal. “A la fase inicial de l’enamorament li segueix la de la constitució de la parella, en què es desencadena un mecanisme gairebé addictiu en el qual es troben involucrats els nostres opiacis endògens com l’encefalina i les endorfines que s’alliberen cada vegada que sentim plaer, satisfacció i benestar “, explica Manuel Villegas. Aquest expert conclou que aquests mecanismes de reforç hedonista poden disposar fàcilment al desenvolupament d’una dependència afectiva, “com posen de manifest l’experiència ansiosa de privació i els intents de recuperació desesperada quan es produeix una ruptura o cessament de la relació”.
És una qüestió d’hormones, encara que tampoc s’ha de sucumbir a elles, però sembla que estoven qualsevol estructura. Quan les hormones s’han muntat a les muntanyes russes, la pròpia identitat es dilueix. “S’aproximen a la relació amorosa amb una actitud acomodatícia o dimissionària de si mateixes, fins a l’extrem de confondre la posició submisa o dependent amb una demostració o prova d’amor veritable”. Aquest expert comenta que no deixa d’haver una concepció romàntica de l’amor, en què un mateix s’anul·la i obre la porta a la dependència. En aquesta concepció també entra en joc què afavoreix la societat.

 

Pressió social. També hi ha una pressió social sobre el que hauria de ser la relació de parella, i les expectatives de cada un. Emma Ribas, psicòloga i experta en teràpia de parella, explica que encara pesa la idea de la mitja taronja o ànima bessona. Encara pesa el paper de la dona cuidadora convertida en persona submisa. Ho trobem en les relacions de dependència amb un fort component de submissió, sobretot encarnat per les dones, encara que actualment els papers també s’intercanvien, com també explica Manuel Villegas.
“Tradicionalment s’ha atribuït a la dona una major valoració del vincle i, en conseqüència, una major adaptabilitat a la posició submissa. Però les necessitats a cobrir actualment a la societat occidental són tals que la supeditació a la parella no constitueix patrimoni exclusiu de cap gènere. L’actual crisi i redefeinició de papers en la parella facilita l’eclosió de conflictes en el seu si que, sovint, esclaten de manera inconteible, posant al descobert esquemes disfuncional d’origen cultural o personal, que en casos extrems estan donant lloc a una escalada de maltractament físic i mort violenta”. 
Emma Ribas assenyala que encara persisteixen uns mites relacionats amb la parella que potencien aquesta dependència. “A nivell d’imaginari col·lectiu encara se somia amb trobar l’ànima bessona o la mitja taronja, com es vulgui anomenar. O la idea de l’amor incondicional i que l’amor és sacrifici. Si prefereix dir-ho d’una altra manera, també se somia amb l’amor excloent i possessiu, o el de qui bé et vol et farà plorar. O amb mi la meva parella canviarà. Hi ha moltes creences entorn a les relacions de parella. I aquestes creences fomenten unes idees que porten a la confusió i, al final, creen més inseguretat que una altra cosa “. Cal revisar-se un mateix mil vegades per desmuntar aquest tipus de creences. Tot això converteix la relació en un camp d’assaig per a la maduresa emocional. La qüestió és com detectar quan aquest assaig es va convertint en una relació més destructiva que constructiva.
Com detectar. El primer problema és detectar aquesta dependència. Com adonar-se un mateix? “Que els altres adverteixin la nostra deriva cap a la dependència no serveix a qui la pateix, no val, no vol escoltar”, explica Esther López, psicoanalista. I no és tan fàcil adonar-se un mateix per si sol. Es barregen diversos factors i la frontera no sempre està clara excepte en casos extrems. Emma Ribas comenta que generalment un no s’adona fins que pateix les conseqüències de la seva dependència cap a la parella. “La persona va a una teràpia quan la seva parella està a punt de deixar-ho o ho acaba de deixar. És la fase de pànic. És la manifestació del vincle ansiós del que es va a perdre. En el fons tot són pors “.
Por a no ser estimat, por a l’abandonament, necessitat de controlar tot el que fa la parella, sentir-se traït si la parella es pren o reclama els seus propis espais, el seu temps, idealització de la parella perquè és gairebé perfecta. Això es tradueix en la necessitat de contacte permanent amb la parella, ja sigui físicament o per mòbil o WhatsApp. Posa la relació de parella sempre per davant dels amics, la família, les aficions … “Obsessió, gelosia, ansietat, control del que fa l’altre, xantatge emocional, exclusivitat. Totes elles són pistes per a detectar que hi ha una tendència a la dependència “, sintetitza Emma Ribas. Però hi ha diversos tipus de dependència.
Tipologies. Maria Mercè Conangla, psicòloga, de la Fundació Àmbit, explica que les relacions de dependència no deixen de ser relacions mercantilistes. “L’altre esdevé un mitjà en lloc de ser un fi per si mateix”. Aquesta experta, coautora amb Jaume Soler de Junts però no lligats (Amat), afegeix que es busca en l’altra persona allò que ens falta en lloc de fer un treball intern per aconseguir-ho. Per a Manuel Villegas, la dependència és, de vegades, purament funcional “segons el grau d’asimetria o de compensació complementària que s’impliqui en l’economia, la gestió domèstica, la vida social, mentre que en altres ocasions pot arribar a ser compensatòria, com en el cas de relacions de dependència ocasionades per dèficits provinents de diverses patologies o mancances en un dels membres de la parella “.
Segons aquest expert, el problema és que amb freqüència “la parella viu tal dependència de manera satisfactòria i, almenys durant un llarg període de temps, que no sembla constituir un problema relacional greu. El dany pot arribar a ser significatiu, però, si canvien les condicions en la relació de parella per abandonament, ruptura, malaltia o mort o si simplement deixa de compensar la modalitat relacional establerta “.
Walter Riso prefereix parlar de diferents vincles afectius per discernir quin tipus de dependència afectiva es dóna. Breument distingeix cinc vincles: vincle a la seguretat, alimentat per la por a la desprotecció, vincle a l’estabilitat, sustentat per la por a l’abandonament, vincle a les manifestacions d’afecte, causat per la baixa autoestima, vincle al reconeixement, pel temor al menyspreu, i vincle al plaer de tota bona relació, que Riso considera en aquest cas positiu, una dependència necessària de tota relació i que més endavant tractem. En la resta dels casos es tracta de pors que distorsionen el benestar.
Sense pors. No és fàcil desfer-se de les pors, però Maria Mercè Conangla proposa construir un espai de relació on cada persona pugui continuar sent ella mateixa alhora que treballa per aconseguir un espai de parella conjunt. “Cal estar amb els braços oberts per deixar que l’amor vingui i es vagi a voluntat, lliurement, perquè, de totes maneres, això farà”.
Aquesta experta suggereix que caldria arribar al punt de poder dir a l’altra persona: “Puc viure sense tu, la meva vida està plena, té sentit i em sento bé amb mi mateixa. Tot i així escullo lliurement estimar-te i créixer amb tu, junts, però no lligats “. És un principi de realisme afectiu, autorespecte i autocontrol, clau per deslligar-se dels amors dependents. Walter Riso proposa fer-se càrrec d’un mateix, explorar i assumir el sentit de la vida. Emma Ribas comenta que es tracta de no perdre la pròpia identitat. “El saludable és que la relació de parella es vagi construint, que hi hagi respecte i que sigui un mateix qui es respecta, cosa que depèn de cada persona”. Amb tot, hi ha una dependència necessària.
Dependència necessària. “Les persones no necessiten com abans, sinó d’una altra manera”, assenyala Manuel Villegas. La falta de vincle afectiu depenent no és indiferència. Tenir desig no vol dir ser dependent. Encara que sigui imperfectament, voler es vol. “Perquè una relació vagi progressant, perquè sigui sana, algun grau de dependència han d’haver. És el que genera el vincle. Perquè es produeixi ha d’haver un cert grau de dependència, de voler, de desig, però cal saber permetre que la mateixa relació respiri. Moments d’introspecció, moments de diàleg “, assenyala Esther López. D’alguna manera tots som dependents. Potser el repte consisteix a admetre aquesta dependència universal de tots amb tots, i tot i així crear un espai autònom intern. Des d’aquesta autonomia interna, i, si realment s’estima a la seva parella, almenys que s’alegri de que hagi pogut marxar de vacances, finalitza Emma Ribas. Sens dubte és la prova del cotó per als dimonis interns.
 
La parella com a concepte
Al difícil equilibri entre amor i dependència, s’afegeix com es conceptualitza la relació de parella. Els experts comenten que definir la parella com a exclusiva i única pot fomentar i potenciar d’alguna manera una relació dependent. En això més o menys estan d’acord. De la mateixa manera estan d’acord en que no només les parelles estan en crisi, sinó la pròpia concepció de la parella, el seu fonament. En el que no coincideixen és si això implica que la parella monogàmica hagi perdut la seva raó de ser des del mateix moment en què s’aposta per l’autosuficiència emocional i material. “L’origen de la parella monogàmica prové de la necessitat de crear una cèl·lula social estable i amb continuïtat a través dels fills, la família, capaç de satisfer les necessitats econòmiques, afectives i procreatives de l’espècie humana”, explica Manuel Villegas. Aquest expert assenyala que només en societats tribals petites, on la família és la tribu, importa poc la monogàmia. “Aquestes societats solen ser d’estructura matrilineal, basada en relacions de poliàndria”. També comenta que en la majoria de cultures hi ha una certa acceptació de la poligàmia, encara que sol estar reservada a les persones amb gran capacitat econòmica. Finalment destaca que en les societats monogàmiques, “amb freqüència han existit relacions extraconjugals paral·leles, reconegudes o no, en forma d’adulteri o d’infidelitat amb amants més o menys ocasionals”.

Terapia de Pareja Mollet