Terapia de Pareja Mataró

Xavier Conesa Lapena – Carme Serrat Bretcha

C/ Gaietà Vinzia, 11-13
MOLLET DEL VALLES
 
C/ Santa Anna, 26
BARCELONA
 
 C/ Diagonal (cantonada) Passeig de Gràcia
BARCELONA
 
Tel 93 570 71 54 (petición de visita)
conesa@gmail.com
Xavier Conesa Lapena
 
fotopsicologescacspetit
Psicòleg i sexòleg. El 1990 fundà el Centre de Psicologia Aplicada a Mollet del Vallès entitat dedicada als tractaments psicològics en adults,adolescents i nens. Compatibilitzà aquestes tasques amb les teràpies de parella i disfuncions sexuals masculines i femenínes, establint col.laboracions amb institucions dedicades a la salut mental,especialment de la comarca del Vallès. Posteriorment, posa en funcionament l’Institut Superior d’Estudis Sexològics (I.S.E.S.) a Barcelona, dedicat a la docència de la sexologia: postgraus, masters i cursos específics reconeguts d’Interès Sanitari pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. L’Institut manté conveni de col.laboració amb la Universitat de BarcelonaUniversitat de Girona,Universitat Ramon Llull i Universitat Oberta de Catalunya i Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois Tutor de pràctiques externes de la Facultat de Psicologia (UB) de la Universitat de Barcelona des de l’any 1.999 L’any 1997 es va especialitzar en els tractaments específics per a la depressió a través de la luminoteràpia, essent un dels capdavanters en la investigació i implantació d’aquesta teràpia a nivell estatal. Informacions al respecte publicada al periòdic El Mundo, articles periodístics a Consumer i al periòdic Público. Ha estat també coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya. Al llarg de tots aquests anys, ha establert col.laboracions en mitjans escrits, ràdio i televisió.Enllaços externs
Pàgina Oficial de Xavier Conesa LapenaActa Constitucional de l’Institut Superior d’estudis Sexològics I.S.E.S.Col.laboració Docent del Practicum de Psicologia de la Universitat de BarcelonaCol.laboració Docent amb la Universitat de GironaCol.laboració en tasques de formació amb la Universitat Ramon LlullAcord de Col.laboració amb la Universitat Oberta de Catalunya U.O.C.Conveni de Col.laboració Acadèmica amb Centre d’Estudis Universitaris de California, IllinoisReconeixement de l’Ajuntament de Mollet del Centre de Psicologia AplicadaReferències sobre la investigació en Luminoteràpia al periòdic “El Mundo”. Any 2.005Investigacions sobre Luminoteràpia, Referències al periòdic “Público”. Any 2.007Coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de CatalunyaMiembro de la Federacion Española de Especialistas en Sexologia

Publicacions

Carme Serrat Bretcha
carmepsicologape
Licenciada en Psicologia Colegiada nº 3.086 Adultos e Infantil (Universidad de Barcelona)
Diplomatura de Postgrado en Logopedia (Universidad Autonoma de Barcelona)
Certificación para el tratamiento de la Fundación Catalana del Sindrome de Down.
Diagnostico y Terapia Infantil (Instituto Medico del Desarrollo Infantil)
Tutora de practicas Universidad de Barcelona y Universidad Ramon Llull
Terapeuta Sexual i Familiar
Coordinadora de l’Institut Suparior d’Estudis Sexològics I.S.E.S.
Professora d’Integració Social i Atenció Soció Sanitària
Professora de Comunicació alternativa, Atenció a persones amb dependencia,
Assessora Psicològica d’escoles bressol.
Assessorament a pares
Tutora de Pràctiques Universitat Oberta de Catalunya
Conferenciant de temes relacionats amb la psicologia infantil.
TRACTAMENTS

TRACTAMENTS DE LA PERSONALITAT   PUBLICACIONS:

Revista del Col.legi Oficial de Psicòlegs.
El paper del Psicòleg a les Psicoteràpies” (autor: xavier conesa)
Psychologies
“Amor i Sexe: Inseparables?” (autor: xavier conesa)
Revista del Col.legi Oficial de Psicòlegs:
“La Sexualitat en Pacients amb Anorexia i Bulimia” (autor: xavier conesa)
La Portada del Valles:
“Se hereda la depresió?” (autor: xavier conesa)
Contrapunt:
“El tractament Psicològic. Un enfoc actual” (autor: xavier conesa)
La Vanguardia.Suplemet:
“Sexe a P-3″   (autor: xavier conesa)
Contrapunt:
“Estils de vida que poden ajudar a la Depresió” (autor: xavier conesa)
Publicaciones en Psicoactiva. Revista especialitzada:
 2002 Articulo: EYACULACION PRECOZ. (autor: xavier conesa). la eyaculacion precoz: el problema sexologico mas frecuente y el que tiene mejor solucion.
2002 Articulo: CRISI? QUINA CRISI!. (autor: xavier conesa). en els nostres temps i en l’entorn occidental es donen una sèrie de malalties o trastorns que no existien temps enrera i que no es troben en altres indrets. per tant, podem dir que es tracta de trastorns vinculats al nostre estil …
2003 Articulo: EL MALESTAR PSICOLÒGIC. (autor: xavier conesa). les primeres dades que tenim de la xarxa de metges de capçalera indiquen que a l’11 % dels pacients que ens consulten se’ls diagnostica un problema psicològic. aquestes dades queden per comprovar, ja que un pacient pot tenir diver…
2003 Articulo: FUNCIONAMIENTO DE UN CENTRO PSICOLÓGICO EN LA PRÁCTICA COTIDIANA. (autor: judith fernández sánchez). descripción del funcionamiento del centro psicológico conesa-serrat
2004 Articulo: REFLEXIONES SOBRE UN TRASTORNO PARANOIDE VS. TOC. (autor: xavier conesa). hace algún tiempo que estoy tratando a un muchacho que presenta un cuadro que considero que está en ese punto de inflexión entre el trastorno paranoide y el trastorno obsesivo grave…¿donde ubicarlo?
2004 Articulo: L’ESTRÈS I L’ANSIETAT. (autor: xavier conesa). els professionals d’atenció primària constaten dia a dia en una part important dels pacients un component psíquic associat als seus símptomes, i en molts diagnostiquem un transtorn psicològic com a problema de base.
2005 Articulo: TRACTAMENT DEL TRASTORN D’ANSIETAT. (autor: xavier conesa). la multiplicitat de símptomes que presenten aquests trastorns condueixen els pacients a recòrrer infructuosament als consultoris de diverses especialitats, sense obtenir, en molts casos, un diagnòstic correcte, i per tant, un trac…
2005 Articulo: COMPRENDRE L’ANSIETAT. (autor: xavier conesa). dins l´ansietat o atac de pànic hi ha dues forces que s’uneixen i es sumen.
2006 Articulo: CRISIS D’ANSIETAT. (autor: xavier conesa). en els nostres temps i en el nostre entorn occidental es donen una sèrie de malalties o trastorns que no existien temps enrera i que no es troben en altres indrets. per tant, podem dir que es tracta de trastorns vinculats al nostr…
2006 Articulo: MÉTODO CONESA-SERRAT PARA EL TRATAMIENTO DE LA DEPRESIÓN. (autor: xavier conesa). la complejidad del trastorno depresivo requiere de un abordaje multifactorial. generalmente requerirá de una psicoterapia y del antidepresivo adecuado. a todo ello habrá que añadir unos cambios de vida. no existe por tanto la p…
2007 Articulo: DEPRESSIÓ MENOR: DISTIMIA (DEPRESSIÓ NEURÒTICA). (autor: xavier conesa). criteris per al diagnòstic de distimia (dsm-iv).
2007 Articulo: COM ES DIAGNOSTICA UNA DEPRESSIÓ GREU. (autor: xavier conesa). criteris per diagnosticar una depressió major o malencònica (dsm-iv).
2008 Articulo: INFORMACIÓ NECESSARIA PEL PACIENT DEPRESSIU. (autor: xavier conesa). la depressió és una malaltia, no un defecte de personalitat o una debilitat. la millora és la norma, no l’excepció. els tractaments són efectius, hi ha moltes opcions de tractament, i és possible establir un tractament efectiu per…
2008 Articulo: QUAN APAREIX LA DEPRESSIÓ. (autor: xavier conesa). en atenció primària, entre el 6% i 8 % dels pacients pateixen trastorns depressius majors, i el risc de depressió és clarament més alt a les dones.
2008 Articulo: COM ENS HEM DE COMPORTAR DAVANT D’UNA PERSONA QUE PATEIX DEPRESSIÓ?. (autor: xavier conesa). no hi ha res més dolorós que veure com el marit, la dona, el pare, la mare, el fill o la filla es mostren cada cop més apàtics, deixen de participar en els esdeveniments familiars, no es preocupen del seu aspecte personal, es pass…
2009 Articulo: ESTRÉS, DEPRESSIÓ I EXERCICI FÍSIC. (autor: xavier conesa). l’estrès. de manera general, els estudis indiquen que l’exercici ajuda l’individu a afrontar millor l’estrès, gràcies a una adequada predisposició biològica que ajudaria a afrontar-ne els resultats psicològics i psicosocials. el t…
2009 Articulo: ADOLESCENTS, SENTIMENTS I HOMOSEXUALITAT. (autor: xavier conesa). en arribar a l’adolescència, els nens d’ahir, ja convertits en el noi o la noia d’avui, prendran consciència de la seva homosexualitat i hauran d’assumir-la i acceptar-la.
2009 Articulo: NENS, SENTIMENTS I HOMOSEXUALITAT. (autor: xavier conesa). sent encara l’homosexualitat un tema tabú i, per tant, poc explicat, els primers que s’adonen de l’orientació homosexual d’un infant són els seus companys d’escola.
2010 Articulo: TRACTAMENT DEL LLENGUATGE EN ELS NENS. (autor: xavier conesa). retards del llenguatge es donen en nens petits que fan un desenvolupament més tardà de les habilitats lingüístiques. a partir del joc cal anar recollint les seves expressions comunicatives al mateix temps que es van donant models …
2010 Articulo: LA HIPERACTIVITAT. (autor: xavier conesa). la hiperactivitat infantil o, tal com es coneix des del punt de vista tècnic, el trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (tdah) és una de les alteracions comportamentals de major impacte en el desenvolupament educatiu i …
2003 Articulo: QUAN LES NOIES NO MENGEN. (autor: xavier conesa). els factors de risc en els trastorns alimentaris en l’anorèxia i la bulímia nervioses són molts, sobretot en la pubertat del sexe femení, però el central és la restricció alimentària.
2003 Articulo: QUAN MENJAR ÉS UN PROBLEMA. (autor: xavier conesa). la bulímia és la ingesta excessiva d’aliments que després s’intenten compensar amb conductes anòmales com ara vòmits, abús de laxants i diurètics, o dietes restrictives intermitents la qual cosa s’acaba convertint en un costum que…
2004 Articulo: QUÈ HA DE FER LA FAMÍLIA DAVANT UN MALALT DE BULÍMIA?. (autor: xavier conesa). és totalment incorrecte afirmar que les famílies són la causa d’un trastorn alimentari. no obstant això, determinades característiques familiars, juntament amb factors individuals de la persona malalta i factors socials, poden pre…
2005 Articulo: MENJAR MOLT I A TOTES HORES: TRACTAMENT. (autor: xavier conesa). no hi ha una única línia d’actuació o tractament possible en els trastorns d’alimentació, i en concret en la búlimia nerviosa. se’n pot aplicar més d’un i fer-ho conjuntament per augmentar l’efectivitat del tractament.
2006 Articulo: PER QUÈ APAREIX LA BULÍMIA?. (autor: xavier conesa). factors que afavoreixen l’aparició de la bulímia.
2006 Articulo: LOGOPEDIA: ALTERACIONS DEL LLENGUATGE. (autor: xavier conesa). detecció i diagnòstic.
2006 Articulo: QUÈ SABEM SOBRE L’ALCOHOL?. (autor: xavier conesa). diversos consells sobre l’alcohol
2007 Articulo: DROGUES INFORMACIÓ GENERAL. (autor: xavier conesa). què és la droga?. és una substància que tant pot ser natural com química i que quan es consumeix modifica el funcionament del nostre cos i de la nostra ment, alterant l’estat d’ànim, la percepció i el coneixement. sovint crea dep…
2008 Articulo: QUÈ ÉS UN TRACTAMENT PSICOLÒGIC?. (autor: xavier conesa). el tractament psicològic (psicoteràpia) té com a objectiu el canvi de pensaments, sentiments i conductes que a l’individu li fan patir d’una manera o d’una altra.
2008 Articulo: VISIÓ GENERAL DELS TRASTORNS PSICOLÒGICS. (autor: xavier conesa). les solucions semblen difícils de trobar, però l’evidència és que resulta imprescindible cuidar, en la mesura que sigui possible, la dinámica diària de vida que tenim i respectar el fet que hem de destinar un temps mínim a activit…
Tribuna Vallesana
“L’atenció psicològica a la comarca del Valles”
La Portada del Valles:
“Com reconèixer i tractar l’alcoholisme”
Continguts del Master de Sexologia de l’Institut Superior d’Estudis Sexològics (ISES)
En condició de Director de l’Entitat i com a Docent.
Reconeguts pel Departament de Salut de la Generalitat:
1. Disfuncions Sexuals Masculines. La Falta de Erecció.
2. Disfuncions Sexuals Femenines. La manca de desig sexual.
3. Estudi del Vaginisme
4. La Complexitat Sexual. Les Parafílies
5. Generalització dels Trastorns Sexuals
6. Estudi del Orgasme i els seus Disfuncions
7. Avaluació de les Disfuncions Sexuals a General
8. El Diagnòstic en Sexualitat
9. Disfuncions Sexuals Masculines. La Ejaculació Precoç
10. L’Entrevista Psico-Sexual
11. El Enquadrament Terapèutic. L’actitud del Terapeuta
12. Farmacologia i Sexologia
13. Sessió de Devolució. Entrevista aclaridora
Page 1
Tractament de la dependència emocional a la dona
Jorge Castelló Blasco (Psicòleg)
Abans de començar a exposar el tractament de la dependència emocional, convindria aturar
breument en el que entenem per ella. La dependència emocional és la necessitat excessiva d’
tipus amorós que una persona sent cap a una altra, generalment en el context d’una relació de
parella, i la tendència d’aquesta persona a establir en la seva vida aquest tipus de comportament. Dues
aspectes característics emergeixen d’aquesta asseveració: en primer lloc, que la necessitat és excessiva
i que per tant no es redueix a la pròpia d’una relació amorosa, en segon lloc, que aquesta
necessitat és de caràcter afectiu i no d’un altre tipus (pensem en el clàssic “trastorn de la
personalitat per dependència “, en què la indecisió i la sensació d’inutilitat o desemparament
personal és el que uneix la persona de la qual es depèn).
En aquesta conferència parlaré de la dependència emocional a la dona (també la encuadraré al
context d’una relació heterosexual per no fer l’exposició farragosa), sense oblidar-nos que
és un fenomen existent també en homes encara que en menor mesura. Encara que seria objecte d’
un altre treball, és oportú assenyalar que en els homes freqüentment es dóna d’una manera
camuflada, constituint així una forma atípica
1
de dependència emocional basada en la
dominació cap a la parella i en un menyspreu o negació dels sentiments cap a ella.
Tornant a la dependència emocional estàndard, que és la que apareix generalment en dones i
també en homes, pas a descriure les característiques de les persones que la pateixen (en endavant
em referiré en femení als dependents emocionals per centrar aquest treball en la dona):
 S’aferren obsessivament la persona de la qual depenen.
 Contínuament estan amb la seva parella o bé l’estan trucant per telèfon, enviant
missatges al mòbil, etc. Volen accés constant cap a ella.

Page 2
 Com succeeix en altres addiccions, l’objecte de la mateixa té l’exclusivitat en la vida d’
la dependent emocional, de manera que els amics i amigues deixen d’existir, la família
compte cada vegada menys, el tema de conversa favorit és la parella, etc.
 La ruptura amorosa és tan temuda que en els casos de dependència emocional greu no
té en compte, ni tan sols si hi ha menyspreu greu, deteriorament manifest de la relació i
fins i tot maltractaments, tant psíquics com físics. La relació només es trencarà si ho
promou el company, i per nefasta que hagi estat aquesta relació la dependent
emocional intentarà una vegada i una altra reprendre-la, arribant fins a extrems que poden resultar
patètics per a l’entorn.
 La dependent emocional idealitza la seva parella, és just el contrari del que pensa de si
mateixa. Utilitzant una expressió col · loquial bastant gràfica, “es queda amb la boca oberta”
cada vegada que veu al seu company sentimental.
 Aquestes dones tenen tendència a simptomatologia ansiosa i depressiva, aguditzada fins
extrems psicopatològics rellevants en cas de ruptura. Aquest sol ser el motiu de
més utilitzades.
 Solen escollir com parelles a homes més aviat narcisistes, egoistes, amb gran seguretat
en si mateixos i que es desenvolupen bé amb l’entorn. Al seu torn, aquests es troben
el seu complement perfecte amb aquest tipus de dones.
 Se sotmeten als seus companys, negant les seves preferències, les seves decisions i els seus interessos.
Tot gira al voltant del baró, al company.
 De tot l’anterior es desprèn que les relacions sentimentals són clarament
desequilibrades, asimètriques.
 En cas de ruptura, salten d’una relació a una altra el més aviat possible. Si això succeeix, la parella
anterior que era el centre de l’existència deixa de tenir importància, per ocupar aquest paper
el nou company.
 Realment no volen a la seva parella, la necessiten.
 No suporten la soledat, la viuen amb intens aclaparament i malestar.

Page 3
 La seva autoestima és molt deficient, el centre de la seva existència és el company, al qual se li
consagra fins a límits insospitats.
 Les dependents emocionals solen tenir una història de mancances afectives importants
per part de la família, de l’entorn o de tots dos. No estan acostumades a ser estimades de
veritat. Tanmateix, continuen buscant satisfaccions emocionals en el seu entorn sense
desvincular-se dels altres o sense que aparegui una reacció caracterològica de
desconfiança o hostilitat, per exemple.
En un article anterior
2
defensar la conceptualització de la dependència emocional com un
trastorn de la personalitat, ja que compleix amb tots els requisits que els actuals sistemes
nosològics exigeixen.
Després d’aclarir el terme, continuem amb el tema objecte d’aquest treball: el tractament de
aquesta problemàtica. Des de la meva posició, advoco per un punt de vista integrador en qualsevol
tractament de trastorns mentals i de la personalitat. Integrar significa considerar totes les
dimensions rellevants de l’ésser humà, especialment aquelles que estiguin afectades per la patologia o
problema en qüestió, utilitzant totes les eines disponibles. Integrar significa també
considerar a aquest ésser humà com una cosa més que la suma de les seves dimensions: biològica,
cognitiva, afectiva, interpersonal, psicodinàmica i conductual, és més, obtenir resultats
terapèutics positius en una d’aquestes dimensions millorarà també altres (un antidepressiu pot
millorar la neurotransmissió, aquesta al seu torn millorar l’ànim, amb el que el subjecte pot reprendre les
amistats que tenia; una intervenció psicològica encaminada a la modificació de cognicions
disfuncionals pot corregir les mateixes, i com a conseqüència d’això el subjecte ampliarà la seva
repertori conductual realitzant activitats noves fora de casa, i conseqüència d’això també
incrementarà la seva autoestima, la seva xarxa de relacions socials, deixarà d’utilitzar mecanismes de defensa
perjudicials, etc.).

Page 4
El que a continuació vaig a suggerir com a pautes de tractament s’ha d’interpretar en primer lloc
com suggeriments, mai com una recepta a seguir al peu de la lletra, i partint de la base d’una
formació adequada en psicoteràpia que enriquirà les esmentades suggeriments. La flexibilitat
del terapeuta i la individualització del tractament són aspectes bàsics que tots hem de tenir
present, recordem que no hi ha malalties sinó malalts.
En segon lloc és important pensar en aquestes pautes com referides a la dependència emocional
greu en tant paradigma d’aquest fenomen psicopatològic, per això, caldrà realitzar els
deguts ajustos si hi ha problemes addicionals, si la magnitud de la dependència és lleu (per
exemple, aquí no es pot esperar mancances afectives primerenques tan forts o no serà necessari trencar
una relació de parella perquè possiblement no sigui tan asimètrica), si es produeix alguna manera
atípica o si hi ha comorbiditat.
Per abordar la totalitat de l’ésser humà recorrerem les diferents dimensions o àrees rellevants
del mateix i proposarem intervencions encaminades a modificar els possibles desajustos. El
ordre de les esmentades dimensions no implica necessàriament que es treballi amb una després de
haver acabat amb l’anterior, es pot intervenir en diverses simultàniament si el terapeuta ho
considera oportú. En aquest cas és un ordre lògic però també motivat per donar una mena de
estàndard, en nom d’una millor exposició.
En primer lloc exposaré molt breument el que implica la dimensió objecte d’estudi, per a
continuació centrar-me en la intervenció que al meu parer s’hauria de realitzar dins de la mateixa en
la dona dependent emocional.
DIMENSIÓ BIOLÒGICA
De les alteracions d’aquesta dimensió s’han d’ocupar els professionals de la psiquiatria, tenint
present que qualsevol intervenció de tipus biològic millorarà també la resta de les dimensions

Page 5
com la cognitiva o l’afectiva (per exemple), produint-se aquest fenomen també en sentit
contrari per tractar l’ésser humà d’un organisme biopsicosocial. El psiquiatre també pot
derivar a un altre especialista si detecta que alguna malaltia orgànica està incidint negativament
en el tractament.
Pel que fa a la dependència emocional es refereix, principalment caldrà intervenir en la
dimensió biològica si es produeixen comorbiditats amb altres trastorns de l’Eix I. Aquestes
comorbiditats es donen més freqüentment amb patologies ansiós-depressives, de manera que la
prescripció d’antidepressius especialment i d’ansiolítics circumstancialment (compte amb
afegir un nou problema en forma de dependència de benzodiazepines) pot ajudar-nos a
millorar l’ànim d’aquests subjectes ia intervenir millor amb ells. Tanmateix, sabent que un
trastorn de l’Eix II com la dependència emocional està darrere d’aquesta simptomatologia, és d’esperar
que els psicofàrmacs exclusivament no siguin suficients per ajudar a la pacient.
DIMENSIÓ PSICODINÀMICA
No entenc aquesta dimensió atenent als postulats de qualsevol escola de la psicoanàlisi
(Sabent les diferències que hi ha entre cadascuna d’elles), sinó en un sentit ampli que
possiblement compartiria la pràctica totalitat de psicoterapeutes i estudiosos del funcionament
mental. Des del meu punt de vista, la dimensió psicodinàmica de qualsevol subjecte estudiaria
qualsevol tipus de procés mental no conscient (que no vol dir reprimit) com els mecanismes
de defensa, les estratègies d’afrontament o les motivacions subjacents a algun tipus
determinat de comportament (com ara els beneficis secundaris). També s’estudiaria el
origen i l’evolució de les distorsions cognitives o de les pautes de relació interpersonals,
perquè ens crida l’atenció que des de diferents escoles-sobretot la cognitiva-no s’atengui
aquest important fenomen considerant les distorsions cognitives com quelcom que apareix de
sobte sense saber ben bé per què, i que simplement cal eradicar. La dimensió psicodinàmica
del subjecte ens recorda que poques coses sorgeixen per atzar o perquè sí, i en certa mesura ens obliga a

Page 6
comprendre’ns millor a nosaltres mateixos, a sondejar biogràficament en les nostres experiències
vitals, circumstàncies i relacions interpersonals significatives (família, amics, companys de
escola, etc.) com s’han anat forjant trets de personalitat, distorsions cognitives, pautes
interacció disfuncionals, etc. En definitiva, atendre la dimensió psicodinàmica d’una persona
que ve a la nostra consulta és analitzar exhaustivament, conèixer-la a fons, donar una coherència a
seva problemàtica i en general als aspectes més rellevants de la seva personalitat, entendre les seves
perquès (per què es comporta d’aquesta manera, per què acostuma a fer aquestes distorsions
cognitives, per què es concep d’aquesta manera a si mateixa, per què acostuma a tenir un
determinat tipus de relacions interpersonals, etc).
No cal dir que la dimensió psicodinàmica serà bàsica en els trastorns de la personalitat o
en d’altres problemes de caràcter, i no ens oblidem que la dependència emocional entra en
aquest grup.
En moltes directrius per al tractament de patologies i fins i tot de trastorns de la personalitat
es proposa intervenir en el “aquí i ara”. Jo estic d’acord amb aquesta proposta en el fet que
el passat no pot ser el prioritari en el conjunt d’un tractament psicoterapèutic si volem
resoldre problemes presents, però no per això s’ha de menystenir o desatendre aquesta anàlisi del
subjecte que ens donarà tant als terapeutes com sobretot als pacients un model de
malaltia a què aferrar. Per exemple, una dependent emocional pot estimar molt poc
per tenir clar que és una persona que simplement val menys, o que no és mereixedora d’afecte
(Cosa molt habitual); aprofundint en la seva dimensió psicodinàmica comprendrà que la seva falta de
autoestima es deu més a mancances de l’entorn que a qualsevol defecte personal. Això per si mateix
pot modificar substancialment el tractament, encara l’autoconeixement és insuficient si no
s’acompanya d’una reestructuració en les dimensions afectades del subjecte.

Page 7
Es pretén llavors donar un model de malaltia (o si ho preferiu una comprensió del seu
problemàtica) a la dona dependent emocional, vinculant experiències adverses amb la seva
patiment actual, manifestat principalment per la baixa autoestima i l’establiment de
pautes d’interacció disfuncionals com la submissió i la idealització. Tanmateix, aquest
necessari recorregut biogràfic no ha despistar l’”aquí i ara”, àmbit fonamental del
tractament de la dependent emocional, per la qual cosa no ha de dur molt de temps i limitar-se a
els aspectes més significatius de la seva vida. Normalment, la dependent emocional és conscient
de la importància que la seva infància i joventut han tingut en la seva vida i en la seva problemàtica,
moltíssim més quan parlem de dependència emocional greu.
La comprensió dels mecanismes de defensa i qualsevol altre procés inconscient, en cas de
que s’utilitzin, se’ns mostra com un altre aspecte fonamental dins de l’esmentada dimensió
psicodinàmica. El bloqueig afectiu és un dels més utilitzats i apareix amb relativa freqüència,
molt més en la dependència emocional lleu o en formes atípiques fins i tot.
El bloqueig afectiu és una reacció més o menys passatgera que un subjecte dependent emocional
pot tenir després d’una ruptura, és com una “cuirassa” o protecció caracterològica fonamentada en
una major serietat en les relacions interpersonals, a evitar contactes íntims, en no passar de la
superficialitat en les interaccions arribant fins i tot a l’antipatia. Una de les prioritats del
tractament és eradicar aquest o qualsevol altre mecanisme, per la qual cosa proposarà d’acord amb la
pacient reduir o eliminar la “cuirassa”. Començarem per fundamentarle adequadament aquesta
mesura, basant-la en que procedint d’aquesta manera serà més ella mateixa i disposarà de més
subministrament i suport emocional. Convé després, d’acord al que s’ha exposat al voltant de proporcionar
un model de malaltia, trobar un sentit a aquest bloqueig afectiu. Com sol ocórrer després
relacions amoroses trencades o frustrades, no serà difícil fer-li veure a la pacient que s’ha
comportat d’aquesta manera per protegir-se de un altre cop emocional.

Page 8
El procediment d’eradicació del bloqueig afectiu s’establirà en forma de treball diari, si
cal amb exemples o registres escrits del mateix com a forma d’interiorització d’un
nou hàbit i també com una autoimposició, per fixar una obligació (“avui no he
emplenat el registre “). Els exemples poden realitzar-se amb qualsevol persona, sent
important que la pacient reconegui quan i amb qui porta a terme el bloqueig afectiu per així
no utilitzar-lo. Al principi pot resultar difícil, però al trobar-se amb una resposta positiva del
entorn s’adonen que van pel camí correcte. Aquest és un exemple de com intervenir en
la dimensió psicodinàmica d’una dona dependent emocional, a més de realitzar un breu
recorregut biogràfic per donar un model de malaltia, una coherència a la seva vida ia la seva
patiment actual.
El treball diari es mostrará més ocasions i és important per generalitzar els aprenentatges i les
propostes de la psicoteràpia, en cas contrari, al tractar de patologia de la personalitat i de
hàbits interioritzats de llarga data, aconseguirem pocs resultats. De tot això es desprèn
que la motivació de la pacient i el que estigui involucrat en la teràpia és transcendental per a un
bon procés i desenllaç de la mateixa.
DIMENSIÓ INTERPERSONAL
Per treballar adequadament en aquest àmbit cal analitzar i modificar, si escau, les
relacions significatives actuals de la pacient. Partim de la base que s’ha realitzat un
treball en la seva dimensió psicodinàmica per comprendre el procés d’adquisició i manteniment
de les pautes d’interacció disfuncionals. En la comprensió d’aquestes causes, en forma de
interiorització de pautes i reaccions, ens basarem per fonamentar la conveniència de la
modificació de les mateixes. És com afirmar que certes formes de procedir sobre els altres
(Objecte de la dimensió interpersonal de l’individu) ja no es justifiquen amb les circumstàncies
actuals, encara que sí que potser ho estaven en el seu temps per les pretèrites. Tot això es pot

Page 9
explicitar amb afirmacions com “et comportes amb la teva parella de la mateixa manera submisa que amb
els teus pares “o” t’has passat la vida buscant l’afecte dels altres i t’has oblidat de tu
mateixa “.
La intervenció en la dimensió interpersonal dependrà del moment de la vida de la pacient en
el que ens visiti. Descriurem les peculiaritats de cada un d’aquests moments en forma de
etapes, sent conscients que la pacient ens pot arribar a la consulta en qualsevol d’elles i
per tant sovint no controlarem el següent procés en la seva totalitat:
a) La pacient està immersa en una relació patològica de parella. Cal sobretot analitzar
aquesta relació per qualificar o no de patològica, amb molt de compte i fins i tot amb la participació
del company per observar la seva personalitat i les interaccions que es produeixen entre els dos.
Després es proposarà a la pacient o bé la modificació de la relació, comptant amb el
acord de l’altra part, o si no és possible es pot prescriure la ruptura. En cas de produir-se, la
modificació s’ha de basar en el respecte i equilibri que ha de presidir qualsevol relació
amorosa. En ocasions podem comptar amb el suport de la parella, sobretot en casos d’
dependència emocional lleu en què l’objecte no és necessàriament narcisista o explotador. Però
la realitat és que la dona, quan acudeix a consulta en aquest moment, és perquè sap
àmpliament que per la seva salut psíquica-com a mínim-ha d’abandonar la relació i no
troba forces per a això. El nostre treball és, llavors, convèncer de la necessitat d’aquesta
decisió i continuar amb la següent etapa.
b) Ja s’ha produït la ruptura o la pacient ve a la consulta després de la mateixa, potser amb
una descompensació psicopatològica. Hem de tenir present que la ruptura pot ser provocada
per ella mateixa, per exemple seguint les nostres indicacions de l’etapa anterior, o el que és molt
més freqüent, que la porti a terme l’altra persona. L’essencial aquí és donar suport a la pacient en aquest
tràngol: encara que possiblement reconegui que la seva parella li estava fent mal i aprofitant-se de
ella, si el cas és de dependència emocional greu preferiria de totes maneres continuar amb la

Page 10
relació. Hem, des de la serenitat i la imparcialitat, donar suport a la ruptura com el més
recomanable en una relació patològica (és important assenyalar això reiterades vegades) en què
realment no existia reciprocitat d’afecte, en definitiva hem de convèncer a la pacient de
que és el millor que li ha pogut ocórrer, encara que no s’ho cregui. Segurament el seu entorn coincidirà
amb les nostres apreciacions.
Mentre es continua aprofundint en temes com la història personal de la pacient, la
interacció amb la seva exparella, etc., es prescriurà una abstinència total de contacte, per subtil que aquest
sigui, amb la mateixa. Caldrà advertir que aquests moments seran especialment durs per nefasta
que hagi estat la relació. Hem d’informar que aquest autèntic “síndrome d’abstinència”
es dóna en moltes persones després d’una ruptura, però que en la dependència emocional com el seu propi
nom indica és molt més gran per la seva intolerància a la solitud i per les seves necessitats afectives.
Aquí es manifesta el caràcter addictiu d’aquesta problemàtica. Perquè es superi aquest procés
hem d’insistir en l’abstinència, en què no truqui amb qualsevol excusa a la seva ex-parella, en què es
treguin poc a poc fotos de la cartera, es guardin els seus records, etc. En cas contrari sempre
hi aquesta esperança i la referència contínua al company, i això és l’essència de la dependència
emocional: necessitar l’altre oblidant-se que un mateix també existeix.
També és important i molt complicat d’aconseguir, pels mateixos motius anteriorment
exposats, que no s’iniciï una relació amb una nova persona fins que no s’hagi avançat un
poc en la teràpia. Seria com saltar d’un problema a un altre, perquè la dona dependent emocional
encara no ha adquirit noves pautes d’interacció més adaptatives i sanes, amb el que
tindríem una altra relació patològica en marxa. A més, la concatenació de relacions amoroses
intenses gairebé sense un mínim procés de dol sol ser desastrosa per a tots dos components.
c) En aquesta última etapa ens trobem amb la pacient sola, buida, buscant desesperadament
altra persona si és que entra en aquest moment en el tractament (en cas contrari ja li hauríem
prescrit que no és recomanable fer-ho durant un cert temps). També pot ocórrer que

Page 11
entri tractament immersa en una relació, però que sigui equilibrada i per tant que no sigui
necessari trencar o modificar-la. Tanmateix, aquesta és una possibilitat que cal considerar més
per la teoria que a la pràctica. La qüestió és que haurem de passar progressivament del
suport i contenció en la ruptura, abstinència, etc., a treballar més intensament en totes les
dimensions del subjecte per aconseguir una modificació de tots els seus mals hàbits, en el sentit
més lat del terme. La dependent emocional ha d’arribar en aquest moment una certa
capacitat per estar sola. Al millor poques vegades li ha passat això, amb la consegüent pèrdua
d’identitat i autoestima en la seva necessitat submisa de l’altre. Al mateix temps se li pot proposar
que cultivi antigues amistats o que tingui noves, però evitant com ja hem dit
precipitar-se en una nova relació de parella.
En aquests moments potser desconeguts de solitud la dependent emocional ha de començar a
conèixer-se ia estar poc a poc millor amb si mateixa, aspecte fonamental per a la salut mental de
qualsevol persona. Sol succeir que la pacient tingui una por o intolerància atroç a la solitud,
però la veritat és que amb seguretat tampoc hi haurà provat l’experiència. Cal que tingui
suport de l’entorn, d’amics i el nostre, perquè progressivament s’adapti a una solitud que
hem de proposar com temporal, fins que adquireixi formes de relacionar-se més sanes. Tot
això és important que la pacient ho comprengui bé perquè no se senti dominada o obligada a
fer alguna cosa que no desitja, sense la seva col · laboració poques coses podrem fer.
L’important és que la dependent sàpiga que a partir d’aquests moments qualsevol millora de la seva
problema passa inexorablement per un canvi d’actitud respecte a si mateixa i cap als
altres. El canvi d’actitud respecte als altres és el pertanyent a la dimensió
interpersonal, pel que ara ens aturarem. Ha començar per la família i sobretot
per les amistats. Analitzant aquestes interaccions (per això caldrà prendre notes amb
exemples de les mateixes entre altres mesures) ens trobarem que la dona dependent
emocional sol ser invasiva, pretén l’exclusivitat, que l’escolti i que l’atengui en
tot moment, li agraden les relacions amb una sola persona perquè és molt més fàcil així “no

Page 12
perdre “a la multitud, etc. En definitiva, la seva baixa autoestima i les altes necessitats afectives
produeixen que les seves interaccions es basin en sol · licitar alguna cosa dels altres: companyia, escolta i
consol dels seus problemes.
El primer canvi a proposar en aquest sentit és normalitzar més aquestes situacions, explicant-li a la
pacient amb delicadesa que les pautes d’interacció han de ser sempre simètriques i
fonamentades en l’equilibri, en la reciprocitat. Per tant, caldrà realitzar progressivament en
la teràpia (insistint un cop més en el treball diari fora de les sessions com a fonamental per
la instauració de nous hàbits) modificacions en diferents sentits: tolerar la negativa de les
amistats si aquestes no poden atendre en un moment concret a la pacient, donar més de rebre,
promoure l’empatia i l’interès cap a l’altre intentant que sigui ella mateixa la que adopti també
actituds d’escolta i sensibilitat davant els problemes dels altres, etc. Són exemples de canvis
d’actitud concrets davant l’entorn pròxim que haurem de planificar individualitzadament i
comptant sempre amb l’acord de la pacient.
Aquí operarà un canvi en dos àmbits, el de l’entorn i el de la pacient mateixa. L’entorn veurà
de bon grat que la persona canvia per a bé, que no és tan aclaparadora ni està tan centrada en
si mateixa. Hem posar-nos al lloc d’aquestes persones perquè tots busquem una
reciprocitat, i amb una dependent emocional greu només faríem que acompanyar-les,
escoltar-les, donar-los afecte, però al final ens cansaríem d’estar donant contínuament i de no
rebre res. Potser intentaríem explicar alguna alegria o notícia i ens trobaríem que no
ens fa cas o continua amb les seves demandes: tot això és el que cal modificar. De la mateixa
forma, la dependent emocional observarà que es comporta d’una manera més normal i que
rep un major suport de la gent. També s’adonarà que les relacions entre les persones
es fonamenten en l’equilibri, en la reciprocitat, cosa que per qualsevol és una obvietat però
que per a elles no ho és tant.

Page 13
Un cop s’hagi avançat en aquest terreny, caldrà insistir especialment en el canvi de pautes
en les relacions de parella. És indispensable una preparació suficient en aquest sentit abans de
començar una hipotètica nova relació, perquè ha de fer “amb bon peu”. Aquesta preparació
pot fer utilitzant retrospectives de relacions anteriors de parella, sondejant com es
va començar malament amb ella, quins comportaments com els de submissió i descuit de les pròpies
necessitats es van dur a terme amb l’únic propòsit d’agradar. Recalcar una i altra vegada que ha
haver simetria en ambdós membres de la parella, que l’amor i el lliurament han de ser mutus, que
l’interès per veure i estar junts s’ha d’equilibrar. Insistir que sense això és difícil ser feliç.
Si pensem que la dependent ja està preparada per portar una nova relació, podem
recomanar-li que ho faci si és que ho vol, és clar. Per això, és transcendental que la nova
parella de la pacient no vegi davant seu una persona que se sotmet contínuament, que renuncia als seus
drets ia satisfer els seus gustos per acontentar-la. Hem d’animar la dependent emocional
a contenir en el seu afany desmesurat de l’altre, a tolerar els moments en què estigui sola (en això ja
s’haurà avançat pel temps que haurà estat sense parella, si s’ha donat aquest cas)
conscienciar-lo de que aquesta excessiva necessitat és perjudicial i que paradoxalment, amb la
submissió no aconsegueix amor sinó dominació. Podem recordar també com li ha anat en aquest
sentit en les seves relacions passades.
En aquest punt (inici d’una nova relació de parella) el control del terapeuta ha de ser gran i
estar atents als desequilibris que es puguin produir. Fins i tot es pot pensar en citar
ocasionalment als dos membres de la parella per buscar la col · laboració del nou company.
És important assenyalar també la qüestió de l’elecció d’objecte, que com es pot comprendre
és fonamental per als canvis d’actitud que estem promovent. Com paral · lelament a tot
el treball proposat per la dimensió interpersonal estarem treballant l’autoestima, és de
esperar que ja no idealitzi i es fascini tant amb persones tan autoencumbradas. A mesura que la
autoestima millora, a poc a poc un comença a buscar persones que siguin més recíproques, que

Page 14
corresponguin més afectivament, que siguin similars i no es creguin superiors, és com si
equilibrés una balança emocional en el subjecte i en la seva elecció d’objecte. No obstant, el
psicoterapeuta haurà també estar molt atent davant les noves parelles de la dependent
emocional.