Terapia de Pareja Granollers

Xavier Conesa Lapena – Carme Serrat Bretcha

C/ Gaietà Vinzia, 11-13
MOLLET DEL VALLES
 
C/ Santa Anna, 26
BARCELONA
 
 C/ Diagonal (cantonada) Passeig de Gràcia
BARCELONA
 
Tel 93 570 71 54 (petición de visita)
conesa@gmail.com
Xavier Conesa Lapena
 
fotopsicologescacspetit
Psicòleg i sexòleg . El 1990 fundà el Centre de Psicologia Aplicada a Mollet del Vallès entitat dedicada als tractaments psicològics en adults,adolescents i nens. Compatibilitzà aquestes tasques amb les teràpies de parella i disfuncions sexuals masculines i femenínes, establint col.laboracions amb institucions dedicades a la salut mental,especialment de la comarca del Vallès. Posteriorment, posa en funcionament l’Institut Superior d’Estudis Sexològics (I.S.E.S.) a Barcelona, dedicat a la docència de la sexologia: postgraus, masters i cursos específics reconeguts d’Interès Sanitari pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. L’Institut manté conveni de col.laboració amb la Universitat de BarcelonaUniversitat de Girona,Universitat Ramon Llull i Universitat Oberta de Catalunya i
Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois
Tutor de pràctiques externes de la Facultat de Psicologia (UB) de la Universitat de Barcelona des de l’any 1.999
L’any 1997 es va especialitzar en els tractaments específics per a la depressió a través de la luminoteràpia, essent un dels capdavanters en la investigació i implantació d’aquesta teràpia a nivell estatal. Informacions al respecte publicada al periòdic El Mundo, articles periodístics a Consumer i al periòdic Público.
Ha estat també coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya.
Al llarg de tots aquests anys, ha establert col.laboracions en mitjans escrits, ràdio i televisió.Enllaços externs
Pàgina Oficial de Xavier Conesa Lapena
Acta Constitucional de l’Institut Superior d’estudis Sexològics I.S.E.S.
Col.laboració Docent del Practicum de Psicologia de la Universitat de Barcelona
Col.laboració Docent amb la Universitat de Girona
Col.laboració en tasques de formació amb la Universitat Ramon LlullAcord de Col.laboració amb la Universitat Oberta de Catalunya U.O.C.Conveni de Col.laboració Acadèmica amb Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois
Reconeixement de l’Ajuntament de Mollet del Centre de Psicologia Aplicada
Referències sobre la investigació en Luminoteràpia al periòdic “El Mundo”. Any 2.005
Investigacions sobre Luminoteràpia, Referències al periòdic “Público”. Any 2.007
Coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya
Miembro de la Federacion Española de Especialistas en Sexologia

Publicacions

Carme Serrat Bretcha
carmepsicologape
Psicòleg, Sexòleg i Logopeda Col. nº 3086. Co-fundadora del Centre de Psicologia Apliacada de Mollet del Vallès, entitat dedicada als tractaments psicològics en adults,  adolescents i nens.
Dedicada a la Docència i a les Psicoteràpies en diversos àmbits.
Professora d’integració Social, també en l’àrea de l’Atenció    a persones en situació de dependència.
Docent en Comunicació alternativa i augmentativa.
Coordinadora de l’Institut Superior d’Estudis Sexològics
Licenciada en Psicologia Colegiada nº 3.086 Adultos e Infantil (Universidad de Barcelona)
Diplomatura de Postgrado en Logopedia (Universidad Autonoma de Barcelona)
Certificación para el tratamiento de la Fundación Catalana del Sindrome de Down.
Diagnostico y Terapia Infantil (Instituto Medico del Desarrollo Infantil)
Tutora de practicas Universidad de Barcelona y Universidad Ramon Llull
Terapeuta Sexual i Familiar
Coordinadora de l’Institut Suparior d’Estudis Sexològics I.S.E.S.
Professora d’Integració Social i Atenció Soció Sanitària
Professora de Comunicació alternativa, Atenció a persones amb dependencia,
Assessora Psicològica d’escoles bressol.
Assessorament a pares
Tutora de Pràctiques Universitat Oberta de Catalunya
Conferenciant de temes relacionats amb la psicologia infantil i adolescent.
Habilitada per exercir les funcions d’Orientació, assessoramenr i avaluació de l’Institut Català de Qualificacions Professionals de la Generalitat de Catalunya
 

Tractament de la Depressió (VIDEO)

http://www.curar-depresion.com (TOT SOBRE DEPRESSIÓ)
 

PUBLICACIONS:

Revista del Col.legi Oficial de Psicòlegs.
“El paper del Psicòleg a les Psicoteràpies”
Psychologies
“Amor i Sexe: Inseparables?”
Revista del Col.legi Oficial de Psicòlegs:
“La Sexualitat en Pacients amb Anorexia i Bulimia”
La Portada del Valles:
“Se hereda la depresió?”
Contrapunt:
“El tractament Psicològic. Un enfoc actual”
La Vanguardia.Suplemet:
“Sexe a P-3″
Contrapunt:
“Estils de vida que poden ajudar a la Depresió”
Publicaciones en Psicoactiva. Revista especialitzada:
2002 Articulo: EYACULACION PRECOZ. (autor: xavier conesa). la eyaculacion precoz: el problema sexologico mas frecuente y el que tiene mejor solucion.
2002 Articulo: CRISI? QUINA CRISI!. (autor: xavier conesa). en els nostres temps i en l’entorn occidental es donen una sèrie de malalties o trastorns que no existien temps enrera i que no es troben en altres indrets. per tant, podem dir que es tracta de trastorns vinculats al nostre estil …
2003 Articulo: EL MALESTAR PSICOLÒGIC. (autor: xavier conesa). les primeres dades que tenim de la xarxa de metges de capçalera indiquen que a l’11 % dels pacients que ens consulten se’ls diagnostica un problema psicològic. aquestes dades queden per comprovar, ja que un pacient pot tenir diver…
2003 Articulo: FUNCIONAMIENTO DE UN CENTRO PSICOLÓGICO EN LA PRÁCTICA COTIDIANA. (autor: judith fernández sánchez). descripción del funcionamiento del centro psicológico conesa-serrat
2004 Articulo: REFLEXIONES SOBRE UN TRASTORNO PARANOIDE VS. TOC. (autor: xavier conesa). hace algún tiempo que estoy tratando a un muchacho que presenta un cuadro que considero que está en ese punto de inflexión entre el trastorno paranoide y el trastorno obsesivo grave…¿donde ubicarlo?
2004 Articulo: L’ESTRÈS I L’ANSIETAT. (autor: xavier conesa). els professionals d’atenció primària constaten dia a dia en una part important dels pacients un component psíquic associat als seus símptomes, i en molts diagnostiquem un transtorn psicològic com a problema de base.
2005 Articulo: TRACTAMENT DEL TRASTORN D’ANSIETAT. (autor: xavier conesa). la multiplicitat de símptomes que presenten aquests trastorns condueixen els pacients a recòrrer infructuosament als consultoris de diverses especialitats, sense obtenir, en molts casos, un diagnòstic correcte, i per tant, un trac…
2005 Articulo: COMPRENDRE L’ANSIETAT. (autor: xavier conesa). dins l´ansietat o atac de pànic hi ha dues forces que s’uneixen i es sumen.
2006 Articulo: CRISIS D’ANSIETAT. (autor: xavier conesa). en els nostres temps i en el nostre entorn occidental es donen una sèrie de malalties o trastorns que no existien temps enrera i que no es troben en altres indrets. per tant, podem dir que es tracta de trastorns vinculats al nostr…
2006 Articulo: MÉTODO CONESA-SERRAT PARA EL TRATAMIENTO DE LA DEPRESIÓN. (autor: xavier conesa). la complejidad del trastorno depresivo requiere de un abordaje multifactorial. generalmente requerirá de una psicoterapia y del antidepresivo adecuado. a todo ello habrá que añadir unos cambios de vida. no existe por tanto la p…
2007 Articulo: DEPRESSIÓ MENOR: DISTIMIA (DEPRESSIÓ NEURÒTICA). (autor: xavier conesa). criteris per al diagnòstic de distimia (dsm-iv).
2007 Articulo: COM ES DIAGNOSTICA UNA DEPRESSIÓ GREU. (autor: xavier conesa). criteris per diagnosticar una depressió major o malencònica (dsm-iv).
2008 Articulo: INFORMACIÓ NECESSARIA PEL PACIENT DEPRESSIU. (autor: xavier conesa). la depressió és una malaltia, no un defecte de personalitat o una debilitat. la millora és la norma, no l’excepció. els tractaments són efectius, hi ha moltes opcions de tractament, i és possible establir un tractament efectiu per…
2008 Articulo: QUAN APAREIX LA DEPRESSIÓ. (autor: xavier conesa). en atenció primària, entre el 6% i 8 % dels pacients pateixen trastorns depressius majors, i el risc de depressió és clarament més alt a les dones.
2008 Articulo: COM ENS HEM DE COMPORTAR DAVANT D’UNA PERSONA QUE PATEIX DEPRESSIÓ?. (autor: xavier conesa). no hi ha res més dolorós que veure com el marit, la dona, el pare, la mare, el fill o la filla es mostren cada cop més apàtics, deixen de participar en els esdeveniments familiars, no es preocupen del seu aspecte personal, es pass…
2009 Articulo: ESTRÉS, DEPRESSIÓ I EXERCICI FÍSIC. (autor: xavier conesa). l’estrès. de manera general, els estudis indiquen que l’exercici ajuda l’individu a afrontar millor l’estrès, gràcies a una adequada predisposició biològica que ajudaria a afrontar-ne els resultats psicològics i psicosocials. el t…
2009 Articulo: ADOLESCENTS, SENTIMENTS I HOMOSEXUALITAT. (autor: xavier conesa). en arribar a l’adolescència, els nens d’ahir, ja convertits en el noi o la noia d’avui, prendran consciència de la seva homosexualitat i hauran d’assumir-la i acceptar-la.
2009 Articulo: NENS, SENTIMENTS I HOMOSEXUALITAT. (autor: xavier conesa). sent encara l’homosexualitat un tema tabú i, per tant, poc explicat, els primers que s’adonen de l’orientació homosexual d’un infant són els seus companys d’escola.
2010 Articulo: TRACTAMENT DEL LLENGUATGE EN ELS NENS. (autor: xavier conesa). retards del llenguatge es donen en nens petits que fan un desenvolupament més tardà de les habilitats lingüístiques. a partir del joc cal anar recollint les seves expressions comunicatives al mateix temps que es van donant models …
2010 Articulo: LA HIPERACTIVITAT. (autor: xavier conesa). la hiperactivitat infantil o, tal com es coneix des del punt de vista tècnic, el trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (tdah) és una de les alteracions comportamentals de major impacte en el desenvolupament educatiu i …
2003 Articulo: QUAN LES NOIES NO MENGEN. (autor: xavier conesa). els factors de risc en els trastorns alimentaris en l’anorèxia i la bulímia nervioses són molts, sobretot en la pubertat del sexe femení, però el central és la restricció alimentària.
2003 Articulo: QUAN MENJAR ÉS UN PROBLEMA. (autor: xavier conesa). la bulímia és la ingesta excessiva d’aliments que després s’intenten compensar amb conductes anòmales com ara vòmits, abús de laxants i diurètics, o dietes restrictives intermitents la qual cosa s’acaba convertint en un costum que…
2004 Articulo: QUÈ HA DE FER LA FAMÍLIA DAVANT UN MALALT DE BULÍMIA?. (autor: xavier conesa). és totalment incorrecte afirmar que les famílies són la causa d’un trastorn alimentari. no obstant això, determinades característiques familiars, juntament amb factors individuals de la persona malalta i factors socials, poden pre…
2005 Articulo: MENJAR MOLT I A TOTES HORES: TRACTAMENT. (autor: xavier conesa). no hi ha una única línia d’actuació o tractament possible en els trastorns d’alimentació, i en concret en la búlimia nerviosa. se’n pot aplicar més d’un i fer-ho conjuntament per augmentar l’efectivitat del tractament.
2006 Articulo: PER QUÈ APAREIX LA BULÍMIA?. (autor: xavier conesa). factors que afavoreixen l’aparició de la bulímia.
2006 Articulo: LOGOPEDIA: ALTERACIONS DEL LLENGUATGE. (autor: xavier conesa). detecció i diagnòstic.
2006 Articulo: QUÈ SABEM SOBRE L’ALCOHOL?. (autor: xavier conesa). diversos consells sobre l’alcohol
2007 Articulo: DROGUES INFORMACIÓ GENERAL. (autor: xavier conesa). què és la droga?. és una substància que tant pot ser natural com química i que quan es consumeix modifica el funcionament del nostre cos i de la nostra ment, alterant l’estat d’ànim, la percepció i el coneixement. sovint crea dep…
2008 Articulo: QUÈ ÉS UN TRACTAMENT PSICOLÒGIC?. (autor: xavier conesa). el tractament psicològic (psicoteràpia) té com a objectiu el canvi de pensaments, sentiments i conductes que a l’individu li fan patir d’una manera o d’una altra.
2008 Articulo: VISIÓ GENERAL DELS TRASTORNS PSICOLÒGICS. (autor: xavier conesa). les solucions semblen difícils de trobar, però l’evidència és que resulta imprescindible cuidar, en la mesura que sigui possible, la dinámica diària de vida que tenim i respectar el fet que hem de destinar un temps mínim a activit…
Tribuna Vallesana
“L’atenció psicològica a la comarca del Valles”
La Portada del Valles:
“Com reconèixer i tractar l’alcoholisme”
Continguts del Master de Sexologia de l’Institut Superior d’Estudis Sexològics (ISES)
En condició de Director de l’Entitat i com a Docent.
Reconeguts pel Departament de Salut de la Generalitat:
1. Disfuncions Sexuals Masculines. La Falta de Erecció.
2. Disfuncions Sexuals Femenines. La manca de desig sexual.
3. Estudi del Vaginisme
4. La Complexitat Sexual. Les Parafílies
5. Generalització dels Trastorns Sexuals
6. Estudi del Orgasme i els seus Disfuncions
7. Avaluació de les Disfuncions Sexuals a General
8. El Diagnòstic en Sexualitat
9. Disfuncions Sexuals Masculines. La Ejaculació Precoç
10. L’Entrevista Psico-Sexual
11. El Enquadrament Terapèutic. L’actitud del Terapeuta
12. Farmacologia i Sexologia
13. Sessió de Devolució. Entrevista aclaridora

IMPORTÀNCIA DE L’AFECTIVITAT :

La importància de l’afectivitat dins de la totalitat de la personalitat rau :

1r ) En que un elevat percentatge de les nostres accions no és el resultat de raonaments sinó d’estats afectius .

2n ) En que algunes de les decisions més importants : professió , matrimoni , estan fortament condicionades per la nostra afectivitat .

Davant la importància de l’afectivitat en la vida de l’home , cal preguntar-se: Què és més important , la intel · ligència o l’afectivitat ? Aquesta pregunta planteja un fals problema . Ambdues són funcions d’un tot unitari i estructurat i mai actuen per separat , d’on se segueix que hi ha una interdependència funcional . La incidència de l’afectivitat en el coneixement té un aspecte negatiu quan dificulta l’objectivitat d’aquells judicis en els quals aquesta ha de predominar plenament , com pot ser el cas de la investigació científica . Però també pot assenyalar la incidència positiva que pot tenir l’afectivitat en el coneixement en tant que intensifica l’interès per certs temes i fins i tot arriba a anticipar-se al coneixement . Aquesta última ha estat defensada amb arguments de pes per Max Scheler en la seva obra “Amor i coneixement” .

Però les conductes en què predomina l’afectivitat estan , al seu torn , condicionades per l’activitat intel · lectual i pels coneixements , el que es veu amb claredat en l’anàlisi de les actituds , dels ideals i de les valoracions .

Tot això confirma la unitat essencial de la vida psíquica i la no existència de ” facultats ” amb entitat pròpia .

Sembla que l’afectivitat funciona en els plans centrals i més profunds de l’organisme viu: allà on el psíquic es refon amb l’orgànic ; allà on brollen les energies que són utilitzades per satisfer les necessitats .

Situada en el més profund de l’ésser , l’afectivitat es constitueix en el veritable motor del comportament , així que origina la majoria de les conductes i condiciona totes les altres . Les idees , per exemple , només es converteixen en ” idees força ” quan són energetizadas per l’afectivitat .

2.LA FORMACIÓ DE L’AFECTIVITAT :

Admesa la importància de l’afectivitat en la vida humana , resulta evident que l’educació de la mateixa ha de ser un aspecte fonamental de tota formació humana que mereixi denominar humanista .

2.1 . Dificultats que planteja l’educació de l’afectivitat :

Comparada amb la formació intel · lectual la formació afectiva presenta dificultats especifiques .

El primer que cal destacar és que l’educació afectiva , per la seva naturalesa , no pot ser sistematitzada en el mateix grau que la formació intel · lectual . Una de les causes és que no coneixem bé com funciona la vida afectiva . Els estats afectius actuen en el més profund del nostre ésser , allà on el psicològic es confon amb el biològic . L’afectivitat enfonsa les seves arrels en l’inconscient , aquesta zona un tant misteriosa on neixen les motivacions decisives del comportament .

A més de la relació amb l’inconscient hi ha altres aspectes de la vida afectiva que resulten complexos . Esmentarem alguns que tenen interès en relació amb l’educació .

Un d’ells és el fenomen de la identificació afectiva . Es dóna quan una persona està unida a una altra afectivament de tal manera que fa seus els estats afectius d’aquesta . Tot el que prové de tal persona és acceptat sense objeccions i ho fem propi, ho incorporem al nostre propi comportament . Per la identificació afectiva dels fills petits assimilen pautes de conductes provinents dels pares , els amics intercanvien valoracions i els alumnes adopten molts comportaments dels mestres .

Un altre aspecte és l’anomenat “efecte mirall ” : les persones reaccionen d’acord amb les expectatives que tenim del seu comportament .

Un tercer cas és el denominada efecte Serendip , pel qual una persona obté d’una altra exactament el resultat oposat al que pretenia . Per exemple una mare que no sap motivar adequadament com més ordre exigeix ​​als seus fills aconsegueix que siguin cada vegada més desordenats .

Les breus consideracions anteriors són suficients per justificar l’afirmació anterior que la formació afectiva és encara més difícil i complexa que la formació intel · lectual i explica , almenys parcialment , per que ocupa un lloc secundari en l’educació formal .

Però el problema de l’educació afectiva no s’origina únicament per factors intrínsecs a ella mateixa . Existeixen, a més , algunes circumstàncies en la societat contemporània que contribueixen a fer molt més difícil l’educació de l’afectivitat .

Esmentarem en primer lloc el fet indiscutible de la prioritat assignada a l’educació formal , en tots els nivells , a l’educació científica i tecnològica . En la moderna societat de consum l’objectiu que predomina és el de capacitar les persones per exercir amb eficàcia una activitat que els permeti aconseguir els recursos per assegurar-se els béns i serveis que consideren indispensables per al benestar personal . No obstant això , quan s’exagera aquesta prioritat es provoca un desequilibri que porta a sacrificar les persones a les coses , d’on , a la llarga , el benestar resulta il · lusori .

_Per Altra banda la nostra època és difícil per a la normal evolució de l’afectivitat per les enormes tensions a què estem units tots els subjectes pel fet de viure en una època crucial , que es troba a cavall entre dues eres de la Humanitat . Els desajustos existents a nivell social , polític , econòmic i cultural i les seves incidències en la vida familiar generen pertorbacions afectives que incideixen en el normal desenvolupament de la personalitat . L’angoixa derivada de la dificultat per comprendre la situació actual i la incertesa del futur influeixen negativament en l’evolució de l’afectivitat . D’aquí es deriven , en gran mesura les dificultats per a la comunicació , la desconfiança mútua , l’agressivitat i altres factors summament desfavorables per a la formació afectiva .

A tot això hem d’afegir per acabar de comprendre les dificultats de l’educació de l’afectivitat que tenim poques possibilitats d’influir directament sobre la vida afectiva . Hi ha per descomptat la possibilitat d’influir en l’afectivitat per la via intel · lectual sobre la base del vell principi que “res es vol si no és prèviament conegut ” . Però aquí ens trobem amb un factor que pot ser condicionant de l’afectivitat , però no determinant . El coneixement d’alguna cosa és condició per voler però res assegura el tipus de reacció que aquesta cosa pot produir en l’afectivitat . Per descomptat que pot ser acceptació o rebuig .

Cal tenir en compte , d’altra banda que com més intel · lectual sigui un coneixement menys probabilitats té d’influir en l’afectivitat . Millors possibilitats tenen les vivències i els que es presenten de manera que fereixi la sensibilitat i la imaginació , el que justifica , en gran mesura , l’ocupació dels recursos audiovisuals , sobretot en l’ensenyament primari .

2.2.Influencias a exercir en l’educació de l’afectivitat :

Aquella afirmació J.Dewey que no podem influir en alumnes sinó per mitjà de l’ambient , s’aplica sobretot quan es tracta de la seva afectivitat . En efecte , aquesta es forma en la interacció del subjecte amb el medi i molt especialment amb el medi social .

Si volem precisar millor en què consisteix la influència que una persona pot exercir sobre l’afectivitat d’una altra , mitjançant l’anàlisi comprovarem que es tracta principalment d’una influència directa sobre l’afectivitat realitzada a través de l’expressió dels estats afectius de la segona sobre la primera . Aquests poden comunicar certament mitjançant el llenguatge , però encara en aquest cas , més que el contingut del llenguatge , incideixen la tonalitat de la veu , els gestos que l’acompanyen i tota expressió corporal . Una persona pot afirmar que no té por però la seva veu , els seus gestos i la seva mímica poden expressar exactament el contrari .

Però el que més interessa destacar és que els estats afectius expressats per una persona són captats intuïtivament pels altres i es produeix una espècie de ” contagi emocional ” que està més enllà del control racional . La por provoca por; l’alegria , alegria i el mateix passa amb tots els estats afectius . És d’aquesta manera com es forma principalment l’afectivitat d’una persona en els seus primers anys , per contagi emocional de les persones que l’envolten .

Atès que el nen està immers en l’ambient familiar els primers cinc o sis anys de la seva vida , no hi ha dubte que els aspectes fonamentals de la seva afectivitat s’estableixen en aquesta etapa decidint l’estructura bàsica de la seva personalitat .

A partir de l’ensenyament obligatori comença a incidir també la personalitat dels mestres i també dels companys .

En l’ensenyament primari i en la infantil , la mestra , com a substitut psicològic de la mare , exerceix una influència molt gran en l’afectivitat del nen . Per això està contraindicat per a la docència la personalitat neuròtica .

En l’ensenyament secundari , la influència del professorat en l’afectivitat dels adolescents , no deixa de tenir importància però aquesta és superada per la influència dels companys . Són les amistats ( i desamistades ) , així com els enamoraments els que marquen el ritme de la vida afectiva dels alumnes adolescents .

A les institucions escolars , per tant , la formació de l’afectivitat dependrà de les influències que exerceixin les persones amb qui interactuen els alumnes . Dependrà , per tant , del tipus de personalitat d’aquestes persones i dels ” rols ” assignats a les mateixes per la legislació escolar .

Immediatament sorgeix la qüestió de la incidència que pot tenir els continguts curriculars en l’afectivitat dels alumnes . Per descomptat que tots els continguts que poden afectar positivament o negativament en la vida afectiva dels alumnes . Però hi ha continguts directament ordenats a modelar l’afectivitat ? En principi la resposta és afirmativa , encara que de fet , en la realització concreta de l’ensenyament costa reconèixer-ho. Existeix tal predomini d’intel · lectualisme i d’utilitarisme en l’ensenyament reglat que encara les matèries que per la seva naturalesa estan ordenades a la formació de l’afectivitat , s’ensenyen de manera que es converteixen en mers continguts d’informació .

No obstant això , la música , la literatura , la pintura o dibuix artístic i fins i tot l’educació física haguessin d’ensenyar de manera que es doni prioritat al valor que tenen per a modelar l’afectivitat . Per a això cal que aquestes disciplines no es limitin exclusivament a oferir informació i alguna habilitat complementària , sinó que presentin experiències concretes , mitjançant les quals els alumnes visquin i no merament coneguin sentiments de valor positiu . La música , per exemple, no pot limitar-se a biografies d’autors o exercicis de solfeig , sinó que s’ha de complementar amb sessions de música en què els alumnes visquin les emocions expressades en l’obra musical . A això pot agregar la música oral o instrumental que permeti l’expressió dels sentiments en forma comunicable , com auspicias H , Read en el seu llibre “l’educació per l’art” .

3 . OBJECTIUS ESPECÍFICS DE LA FORMACIÓ AFECTIVA :

Reconeguda la importància i les dificultats de l’educació afectiva , convé que analitzem alguns dels objectius bàsics que s’han de proposar aconseguir els que tenen la responsabilitat directa o indirecta d’orientar aquesta educació . No es poden donar formules precises però si alguns criteris generals , que si bé no serveixen per saber el que s’ha de fer e4n cada cas , potser serveixin com a indicadors del que no s’ha de fer .

3.1.Evitar tot allò que pugui pertorbar el normal desenvolupament de l’afectivitat infantil

Podria semblar que el primer objectiu hauria de proposar-se aconseguir un normal desenvolupament de l’afectivitat . No obstant això , a causa del poc que coneixem sobre la vida afectiva i la limitació dels nostres recursos per exercir una influència directa sobre la mateixa , l’important és evitar tot allò que pugui pertorbar el normal desenvolupament de l’afectivitat infantil . D’acord amb el afirmat anteriorment , el primer i principal consistirà a evitar que persones amb pertorbacions afectives estiguin en contacte permanent amb els petits . Quan es tracta dels pares , el problema resulta pràcticament insoluble .

En segon lloc , esta’el evitar situacions traumatitzants . És ben sabut que no les podem evitar totalment , perquè moltes situacions són imprevisibles . Però si alguna cosa passa no és qüestió de caminar amb lamentacions sinó de trobar solucions perquè els efectes d’aquestes situacions no s’agreugin o perpetuïn . En algunes d’aquestes situacions es requerirà l’atenció d’especialistes : psicòleg o psiquiatre segons correspongui .

En aquest punt s’imposa una matisació . Se sap que en les famílies de tipus patriarcal i autoritari , s’exerceix una pressió sobre el nen per modelar d’acord amb les exigències dels adults que , quan és excessiva , dóna origen a personalitats cohibides i acomplexades . Reaccionant contra aquesta situació i recolzant-se en les idees propagades per la psicoanàlisi , alguns educadors es van anar a l’extrem oposat , creient que tot intent de reprimir els impulsos espontanis dels nens era causa de fluctuacions que generaven complexos . Així , en el camp pedagògic es va arribar a l’extrem d’afavorir una educació despullada de tota normativitat , el que és directament absurd .

Difícilment pot pensares un mal més gran que deixar a un nen , guiat per la mera espontaneïtat de la seva naturalesa . L’home es fa home mitjançant la socialització que implica al seu torn un procés de endoculturación . Si no s’exerciten en el nen , des de primerenca edat , i d’acord amb el seu estadi evolutiu , els mecanismes d’inhibició és impossible que pugui integrar educadament al seu medi social i cultural . Serà, com a mínim , un inadaptat quan no un semisalvatge , per més coneixements que rebi . És evident que no pot pensar-se en un comportament moral satisfactori sense un mínim d’inhibició dels impulsos purament biològics .

3.2 . aconseguir que l’afectivitat arribi a la seva plena maduresa

L’educació de l’afectivitat ha d’aconseguir que aquesta, a més de desenvolupar-se sense deformacions , arribi a la seva plena maduresa :

Per descomptat que els limitats coneixements que tenim sobre la vida afectiva , resulta una mica difícil determinar en què consisteix la maduresa afectiva .

Primer de tot hem de plantejar-nos la següent qüestió : ¿ arriben totes les persones a assolir la maduresa afectiva ? No podem esgotar les consideracions d’aquest tema dins d’aquest capítol . Ens limitarem a dues comprovacions de caràcter general .

Primera : per la innovació actual del sistema escolar , la majoria de les persones tenen més i millors possibilitats en l’actualitat de conrear intel · lectualment . No obstant això , a causa de la crisi de la família , així com a les tensions socials , polítiques , econòmiques … pròpies d’una transició cap a una nova eres de la Humanitat, sembla que les condicions per a la formació de l’afectivitat són menys possibilitats per aconseguir la maduresa afectiva .

Segona : l’observació dels comportaments dels ciutadans ( subjecta a una verificació més rigorosa ) sembla justificar la hipòtesi que la majoria de les persones no arriben a assolir una maduresa afectiva plena , havent-se estancat en etapes molt elementals de l’evolució afectiva .

Per concretar més les asseveracions anteriors , procurarem determinar quins podrien ser alguns dels indicadors de la maduresa afectiva .

A) El nen que neix i que durant nou mesos ha format un tot biològic amb la mare , no pot trencar sobtadament la seva dependència i continua lligat a la mare no només pel que fa a l’alimentació sinó principalment en el psicològic, format amb ella el que Dolto diu el ” nosaltres originari ” . Però aquesta vinculació es va diluint a mesura que es forma el “jo ” del nen donant origen al ” egocentrisme ” . L’egocentrisme significa que el nen fa del seu ” jo” o ” ego ” el centre de referència de tota la seva vida psíquica , però en primer terme implica que el nen fa del seu ego el centre de la seva vida afectiva . La socialització del nen és , almenys en part , un esforç per superar l’egocentrisme en grau suficient perquè no caigui en l ‘”egoisme ” típic de l’adult que no ha superat adequadament l’egocentrisme infantil . Es pot considerar que l’egocentrisme que és l’arrel de l’egoisme , és superat quan el subjecte és capaç d’integrar ” un nosaltres ” . Quan l’individu forma part de manera positiva i constructiva dels grups primaris de família , amistat , matrimoni i altres , podem suposar que té una afectivitat madura .

B ) des d’una altra perspectiva podem diagnosticar maduresa afectiva relacionant-la amb la capacitat d’estimar .

La dificultat rau en no poder comptar amb un concepte precís del que és l’amor , tot i ser un element de la vida diària . És cert que hi ha alguns estudis més o menys seriosos sobre l’amor . Però no tenim una teoria completament acceptable de la naturalesa de l’amor . En general cada estudiós es refereix a alguns aspectes parcials de l’amor . Nosaltres intentarem fer algunes consideracions bàsiques .

Primer de tot descartem la basta identificació de l’amor amb el sexe , tan comú en l’home mediocre . ” Fer l’amor ” s’ha convertit en equivalent a l’acte sexual en el llenguatge de l’home contemporani .

Tampoc podem identificar l’amor amb una de les seves modalitats més destacades que és l’amor romàntic . Les manifestacions sentimentals i sentimentals que són perfectament justificades en les primeres etapes de l’enamorament no sempre són reflex de la força o grandesa de l’amor , sinó més aviat de la solitud i del buit d’una persona afectivament insatisfeta .

El veritable amor , segons els penetrants anàlisi de E.Fromm , suposa la capacitat per donar mes que per rebre afecte i la capacitat per donar-se a si mateix . Implica , a més , compte, això és, preocupació per satisfer les necessitats biològiques i psicològiques de la persona estimada; responsabilitat , o sigui , l’atenció a la seguretat i benestar ; coneixement i comprensió , o el que és el mateix , interès per penetrar en els pensaments i sentiments de la persona estimada , a així interpretar les coses des del seu punt de vista .

Aquests són alguns aspectes d’aquesta complexa realitat que anomenem amor . Només una afectivitat madura pot viure l’amor amb aquests requisits . La immaduresa sola pot generar un amor limitat , condicionat pel biològic i viciat per l’egoisme .

No obstant això , seria un error pensar que l’amor és una cosa que neix espontàniament o que es desenvolupa per si sol . L’amor és una cosa que cal cultivar durant tota la vida . Dit d’una altra manera ; hem d’aprendre a estimar i aquest aprenentatge no acaba mai perquè canvien les persones , canvien les circumstàncies i canviem nosaltres biològica i espiritualment . Poques persones arriben a la perfecció de l’amor perquè poques arriben a la maduresa afectiva .

C) També podem considerar com un indicador de la maduresa afectiva la capacitat per expressar i comunicar els sentiments .

Els nens ( i aquest és un dels principals encants ) expressen amb tota espontaneïtat seus sentiments . Per a moltes persones la vida presenta circumstàncies penoses i ambients hostils , que impacten en l’afectivitat . Com més afectiva és una persona per naturalesa tant mes patirà la incidència d’aquestes situacions , impedint arribar a la maduresa afectiva i generant algun tipus de pertorbacions . Les formes més comunes d’aquests processos seran o l’excessiva timidesa , o una contínua agressivitat manifesta o transitòriament latent però que en qualsevol moment pot sorgir de forma explosiva .

Terapia de Pareja Granollers

Terapia de Pareja Granollers