Terapia de Pareja Barcelona

Xavier Conesa Lapena – Carme Serrat Bretcha

C/ Gaietà Vinzia, 11-13
MOLLET DEL VALLES
 
C/ Santa Anna, 26
BARCELONA
 
 C/ Diagonal (cantonada) Passeig de Gràcia
BARCELONA
 
Tel 93 570 71 54 (petición de visita)
conesa@gmail.com
Xavier Conesa Lapena
 
fotopsicologescacspetit
Psicòleg i sexòleg . El 1990 fundà el Centre de Psicologia Aplicada a Mollet del Vallès entitat dedicada als tractaments psicològics en adults,adolescents i nens. Compatibilitzà aquestes tasques amb les teràpies de parella i disfuncions sexuals masculines i femenínes, establint col.laboracions amb institucions dedicades a la salut mental,especialment de la comarca del Vallès. Posteriorment, posa en funcionament l’Institut Superior d’Estudis Sexològics (I.S.E.S.) a Barcelona, dedicat a la docència de la sexologia: postgraus, masters i cursos específics reconeguts d’Interès Sanitari pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. L’Institut manté conveni de col.laboració amb la Universitat de BarcelonaUniversitat de Girona,Universitat Ramon Llull i Universitat Oberta de Catalunya i Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois Tutor de pràctiques externes de la Facultat de Psicologia (UB) de la Universitat de Barcelona des de l’any 1.999 L’any 1997 es va especialitzar en els tractaments específics per a la depressió a través de la luminoteràpia, essent un dels capdavanters en la investigació i implantació d’aquesta teràpia a nivell estatal. Informacions al respecte publicada al periòdic El Mundo, articles periodístics a Consumer i al periòdic Público. Ha estat també coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya. Al llarg de tots aquests anys, ha establert col.laboracions en mitjans escrits, ràdio i televisió.Enllaços externs
Pàgina Oficial de Xavier Conesa LapenaActa Constitucional de l’Institut Superior d’estudis Sexològics I.S.E.S.Col.laboració Docent del Practicum de Psicologia de la Universitat de BarcelonaCol.laboració Docent amb la Universitat de GironaCol.laboració en tasques de formació amb la Universitat Ramon LlullAcord de Col.laboració amb la Universitat Oberta de Catalunya U.O.C.Conveni de Col.laboració Acadèmica amb Centre d’Estudis Universitaris de California, IllinoisReconeixement de l’Ajuntament de Mollet del Centre de Psicologia AplicadaReferències sobre la investigació en Luminoteràpia al periòdic “El Mundo”. Any 2.005Investigacions sobre Luminoteràpia, Referències al periòdic “Público”. Any 2.007Coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de CatalunyaMiembro de la Federacion Española de Especialistas en Sexologia

Publicacions

Carme Serrat Bretcha
carmepsicologape
Licenciada en Psicologia Colegiada nº 3.086 Adultos e Infantil (Universidad de Barcelona)
Diplomatura de Postgrado en Logopedia (Universidad Autonoma de Barcelona)
Certificación para el tratamiento de la Fundación Catalana del Sindrome de Down.
Diagnostico y Terapia Infantil (Instituto Medico del Desarrollo Infantil)
Tutora de practicas Universidad de Barcelona y Universidad Ramon Llull
Terapeuta Sexual i Familiar
Coordinadora de l’Institut Suparior d’Estudis Sexològics I.S.E.S.
Professora d’Integració Social i Atenció Soció Sanitària
Professora de Comunicació alternativa, Atenció a persones amb dependencia,
Assessora Psicològica d’escoles bressol.
Assessorament a pares
Tutora de Pràctiques Universitat Oberta de Catalunya
Conferenciant de temes relacionats amb la psicologia infantil.
TRACTAMENTS

TRACTAMENTS DE LA PERSONALITAT PUBLICACIONS:

Revista del Col.legi Oficial de Psicòlegs.
El paper del Psicòleg a les Psicoteràpies” (autor: xavier conesa)
Psychologies
“Amor i Sexe: Inseparables?” (autor: xavier conesa)
Revista del Col.legi Oficial de Psicòlegs:
“La Sexualitat en Pacients amb Anorexia i Bulimia” (autor: xavier conesa)
La Portada del Valles:
“Se hereda la depresió?” (autor: xavier conesa)
Contrapunt:
“El tractament Psicològic. Un enfoc actual” (autor: xavier conesa)
La Vanguardia.Suplemet:
“Sexe a P-3″   (autor: xavier conesa)
Contrapunt:
“Estils de vida que poden ajudar a la Depresió” (autor: xavier conesa)
Publicaciones en Psicoactiva. Revista especialitzada:
 2002 Articulo: EYACULACION PRECOZ. (autor: xavier conesa). la eyaculacion precoz: el problema sexologico mas frecuente y el que tiene mejor solucion.
2002 Articulo: CRISI? QUINA CRISI!. (autor: xavier conesa). en els nostres temps i en l’entorn occidental es donen una sèrie de malalties o trastorns que no existien temps enrera i que no es troben en altres indrets. per tant, podem dir que es tracta de trastorns vinculats al nostre estil …
2003 Articulo: EL MALESTAR PSICOLÒGIC. (autor: xavier conesa). les primeres dades que tenim de la xarxa de metges de capçalera indiquen que a l’11 % dels pacients que ens consulten se’ls diagnostica un problema psicològic. aquestes dades queden per comprovar, ja que un pacient pot tenir diver…
2003 Articulo: FUNCIONAMIENTO DE UN CENTRO PSICOLÓGICO EN LA PRÁCTICA COTIDIANA. (autor: judith fernández sánchez). descripción del funcionamiento del centro psicológico conesa-serrat
2004 Articulo: REFLEXIONES SOBRE UN TRASTORNO PARANOIDE VS. TOC. (autor: xavier conesa). hace algún tiempo que estoy tratando a un muchacho que presenta un cuadro que considero que está en ese punto de inflexión entre el trastorno paranoide y el trastorno obsesivo grave…¿donde ubicarlo?
2004 Articulo: L’ESTRÈS I L’ANSIETAT. (autor: xavier conesa). els professionals d’atenció primària constaten dia a dia en una part important dels pacients un component psíquic associat als seus símptomes, i en molts diagnostiquem un transtorn psicològic com a problema de base.
2005 Articulo: TRACTAMENT DEL TRASTORN D’ANSIETAT. (autor: xavier conesa). la multiplicitat de símptomes que presenten aquests trastorns condueixen els pacients a recòrrer infructuosament als consultoris de diverses especialitats, sense obtenir, en molts casos, un diagnòstic correcte, i per tant, un trac…
2005 Articulo: COMPRENDRE L’ANSIETAT. (autor: xavier conesa). dins l´ansietat o atac de pànic hi ha dues forces que s’uneixen i es sumen.
2006 Articulo: CRISIS D’ANSIETAT. (autor: xavier conesa). en els nostres temps i en el nostre entorn occidental es donen una sèrie de malalties o trastorns que no existien temps enrera i que no es troben en altres indrets. per tant, podem dir que es tracta de trastorns vinculats al nostr…
2006 Articulo: MÉTODO CONESA-SERRAT PARA EL TRATAMIENTO DE LA DEPRESIÓN. (autor: xavier conesa). la complejidad del trastorno depresivo requiere de un abordaje multifactorial. generalmente requerirá de una psicoterapia y del antidepresivo adecuado. a todo ello habrá que añadir unos cambios de vida. no existe por tanto la p…
2007 Articulo: DEPRESSIÓ MENOR: DISTIMIA (DEPRESSIÓ NEURÒTICA). (autor: xavier conesa). criteris per al diagnòstic de distimia (dsm-iv).
2007 Articulo: COM ES DIAGNOSTICA UNA DEPRESSIÓ GREU. (autor: xavier conesa). criteris per diagnosticar una depressió major o malencònica (dsm-iv).
2008 Articulo: INFORMACIÓ NECESSARIA PEL PACIENT DEPRESSIU. (autor: xavier conesa). la depressió és una malaltia, no un defecte de personalitat o una debilitat. la millora és la norma, no l’excepció. els tractaments són efectius, hi ha moltes opcions de tractament, i és possible establir un tractament efectiu per…
2008 Articulo: QUAN APAREIX LA DEPRESSIÓ. (autor: xavier conesa). en atenció primària, entre el 6% i 8 % dels pacients pateixen trastorns depressius majors, i el risc de depressió és clarament més alt a les dones.
2008 Articulo: COM ENS HEM DE COMPORTAR DAVANT D’UNA PERSONA QUE PATEIX DEPRESSIÓ?. (autor: xavier conesa). no hi ha res més dolorós que veure com el marit, la dona, el pare, la mare, el fill o la filla es mostren cada cop més apàtics, deixen de participar en els esdeveniments familiars, no es preocupen del seu aspecte personal, es pass…
2009 Articulo: ESTRÉS, DEPRESSIÓ I EXERCICI FÍSIC. (autor: xavier conesa). l’estrès. de manera general, els estudis indiquen que l’exercici ajuda l’individu a afrontar millor l’estrès, gràcies a una adequada predisposició biològica que ajudaria a afrontar-ne els resultats psicològics i psicosocials. el t…
2009 Articulo: ADOLESCENTS, SENTIMENTS I HOMOSEXUALITAT. (autor: xavier conesa). en arribar a l’adolescència, els nens d’ahir, ja convertits en el noi o la noia d’avui, prendran consciència de la seva homosexualitat i hauran d’assumir-la i acceptar-la.
2009 Articulo: NENS, SENTIMENTS I HOMOSEXUALITAT. (autor: xavier conesa). sent encara l’homosexualitat un tema tabú i, per tant, poc explicat, els primers que s’adonen de l’orientació homosexual d’un infant són els seus companys d’escola.
2010 Articulo: TRACTAMENT DEL LLENGUATGE EN ELS NENS. (autor: xavier conesa). retards del llenguatge es donen en nens petits que fan un desenvolupament més tardà de les habilitats lingüístiques. a partir del joc cal anar recollint les seves expressions comunicatives al mateix temps que es van donant models …
2010 Articulo: LA HIPERACTIVITAT. (autor: xavier conesa). la hiperactivitat infantil o, tal com es coneix des del punt de vista tècnic, el trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (tdah) és una de les alteracions comportamentals de major impacte en el desenvolupament educatiu i …
2003 Articulo: QUAN LES NOIES NO MENGEN. (autor: xavier conesa). els factors de risc en els trastorns alimentaris en l’anorèxia i la bulímia nervioses són molts, sobretot en la pubertat del sexe femení, però el central és la restricció alimentària.
2003 Articulo: QUAN MENJAR ÉS UN PROBLEMA. (autor: xavier conesa). la bulímia és la ingesta excessiva d’aliments que després s’intenten compensar amb conductes anòmales com ara vòmits, abús de laxants i diurètics, o dietes restrictives intermitents la qual cosa s’acaba convertint en un costum que…
2004 Articulo: QUÈ HA DE FER LA FAMÍLIA DAVANT UN MALALT DE BULÍMIA?. (autor: xavier conesa). és totalment incorrecte afirmar que les famílies són la causa d’un trastorn alimentari. no obstant això, determinades característiques familiars, juntament amb factors individuals de la persona malalta i factors socials, poden pre…
2005 Articulo: MENJAR MOLT I A TOTES HORES: TRACTAMENT. (autor: xavier conesa). no hi ha una única línia d’actuació o tractament possible en els trastorns d’alimentació, i en concret en la búlimia nerviosa. se’n pot aplicar més d’un i fer-ho conjuntament per augmentar l’efectivitat del tractament.
2006 Articulo: PER QUÈ APAREIX LA BULÍMIA?. (autor: xavier conesa). factors que afavoreixen l’aparició de la bulímia.
2006 Articulo: LOGOPEDIA: ALTERACIONS DEL LLENGUATGE. (autor: xavier conesa). detecció i diagnòstic.
2006 Articulo: QUÈ SABEM SOBRE L’ALCOHOL?. (autor: xavier conesa). diversos consells sobre l’alcohol
2007 Articulo: DROGUES INFORMACIÓ GENERAL. (autor: xavier conesa). què és la droga?. és una substància que tant pot ser natural com química i que quan es consumeix modifica el funcionament del nostre cos i de la nostra ment, alterant l’estat d’ànim, la percepció i el coneixement. sovint crea dep…
2008 Articulo: QUÈ ÉS UN TRACTAMENT PSICOLÒGIC?. (autor: xavier conesa). el tractament psicològic (psicoteràpia) té com a objectiu el canvi de pensaments, sentiments i conductes que a l’individu li fan patir d’una manera o d’una altra.
2008 Articulo: VISIÓ GENERAL DELS TRASTORNS PSICOLÒGICS. (autor: xavier conesa). les solucions semblen difícils de trobar, però l’evidència és que resulta imprescindible cuidar, en la mesura que sigui possible, la dinámica diària de vida que tenim i respectar el fet que hem de destinar un temps mínim a activit…
Tribuna Vallesana
“L’atenció psicològica a la comarca del Valles”
La Portada del Valles:
“Com reconèixer i tractar l’alcoholisme”
Continguts del Master de Sexologia de l’Institut Superior d’Estudis Sexològics (ISES)
En condició de Director de l’Entitat i com a Docent.
Reconeguts pel Departament de Salut de la Generalitat:
1. Disfuncions Sexuals Masculines. La Falta de Erecció.
2. Disfuncions Sexuals Femenines. La manca de desig sexual.
3. Estudi del Vaginisme
4. La Complexitat Sexual. Les Parafílies
5. Generalització dels Trastorns Sexuals
6. Estudi del Orgasme i els seus Disfuncions
7. Avaluació de les Disfuncions Sexuals a General
8. El Diagnòstic en Sexualitat
9. Disfuncions Sexuals Masculines. La Ejaculació Precoç
10. L’Entrevista Psico-Sexual
11. El Enquadrament Terapèutic. L’actitud del Terapeuta
12. Farmacologia i Sexologia
13. Sessió de Devolució. Entrevista aclaridora
L’atracció sexual pot definir com el procés i l’estat emocional positiu ( plaent ) que indueix l’apropament d’una persona a una altra amb el propòsit essencial de dur a terme una activitat o intercanvi sexual . En la mesura que romangui tal condició els individus mútuament atrets mantindran relacions íntimes entre si de manera preferent o exclusiva . No s’ha de confondre aquest procés psicològic que sembla derivar essencialment d’un impuls biològic que condueix a la reproducció sense més especificacions , amb l’atracció interpersonal . Aquesta última pot tenir en compte alguns elements diluïts de l’atracció sexual , però es caracteritza per una predominança de factors més bàsicament psicològics i culturals que originen l’elecció d’amics , veïns , socis o d’una parella per desenvolupar el ” amor de companys ” quan l’atracció sexual entra en declivi . La psicologia evolucionista ( vessant de la psicobiologia ) sosté que per raons de “selecció sexual” , les característiques físiques atractives de les dones són aquelles que indiquen que és sana i capaç de procrear sense més riscos : pell suau i neta , dents sanes , cabell brillant , caminar “viu” , pits abundants , cintura estreta , malucs amples , natges relativament grans . Certes característiques del rostre serien similars a les dels nens comunicant submissió / dependència / debilitat de la dona ( amb la força i dominació de l’home com a contrapart ) , com ara els contorns corporals arrodonits , ulls grans , nas i mentó petit , a més d’altres trets com els pòmuls marcats i les celles altes . En els homes , serien sexualment atractius la constitució corporal harmònica i ferma , contorns corporals més aviat angulosos i una figura en V , és a dir , amb espatlles relativament més amples que els malucs , abdomen pla , natges fermes i elevades , cames llargues i característiques del rostre que denoten dominació ( pòmuls notoris , celles gruixudes i altes i mentó ampli) i tendresa ( ulls grans i nas petit ) . JUSTIFICACIÓ L’elecció d’aquest tema en el nostre equip, va ser de manera molt inconscient al principi , ja que pensem plantejar-la en un àmbit poc sostenible, no comprovable i empíric , després d’eliminar el que ens allunyaria d’una investigació OBJECTIVA , CONTUNDENT i ÚTIL , vam decidir donar-li un enfocament psicobiològic i sociobiològic , ja que la finalitat d’aquesta investigació és determinar els factors que influeixen en la selecció de parella des de l’enfocament que tenen aquestes dues ciències envers aquest tema. Un altre punt important de la raó per la qual el vam triar és per que els joves se sentiran molt interessats a conèixer els processos mentals i biològics que passa el sexe oposat una vegada acabada la pubertat i abans de l’etapa adulta . L’elecció del tema també es va originar perquè sabem que hi ha factors interns entre les dificultats amb la nostra parella , és a dir , no només la parella o el medi saboteja les nostres relacions amoroses , també existeixen els factors que ignorem en certs temes , canvis hormonals o problemes de seguretat i autoestima . Cal esmentar que ens referirem només als sentiments com un procés psicobiogíco i sociobiológico els integrants de proveir informació sense caure en sentimentalismes . HIPÒTESI Són diverses les causes per les qual un gènere ja sigui masculí o femení se sent atret per l’oposat i aparentment es divideixen en dues les causes que són les exteriors o físiques i les internes que tenen a veure amb la personalitat però d’igual manera les dues influeixen de manera psicològica . Les causes físiques es relacionen amb l’aparença exterior d’un individu ja que indubtablement les persones senten un cert interès per una altra d’aspecte atractiu però Què és el que es considera atractiu i perquè ? Certs trets fisonòmics es considera atractius ja que determinen la salut , fortalesa i fertilitat pel conseqüent què els posseeixin són considerats bons candidats com a parella aquestes anàlisis les porta a terme el cervell d’una manera inconscient , els factors que influeix en aquestes anàlisis són els següents : En el cas dels homes trets facials pronunciats ja que anuncien el nivell de testosterona present per un costat contrari trets similars als d’una dona ja que això transmet confiança i que és una cosa que el gènere femení sovint busca en un home . En la seva fisonomia aspectes favorables són amplis espatlles músculs no necessàriament marcats i per regular d’alçada més alta o igual a la d’ella . En el cas de les dones facialment simètriques i certa tonalitat vermellosa d’allí l’origen del maquillatge . Fisonómicamente es busca que tinguin una proporció de mesures amb una figura semblant a la d’un rellotge de sorra , ja que denota la seva fertilitat . Les causes interiors es relacionen amb la manera de ser i el que transmeti la seva personalitat en moltes ocasions se li crida carisma , és un fet que les persones agradables tenen èxit relacionant-se amb el sexe oposat La forma de ser o de comportar-se d’un home ha de ser fiable i inspirar confiança però les preferències varien depenent sempre , com és poc probable que algú sigui totalment virtuós les dones busquen aspectes positius que destaquin en això ja siguin segurs , sensibles , honestos , fidels , protectors , simpàtics , extravertits o que tinguin alguna cosa en comú amb elles , qualsevol d’aquestes qualitats presents influeixen molt per això és ben dit verb mata careta ja que la forma de parlar amb una dona en certes ocasions ho és tot . En les dones es busca que siguin tendres boniques o afectuoses ja que són qualitats que volen en una possible mare però com en el cas dels homes la seva personalitat pot variar molt , depenent de cada cas bé poden preferir segures , animades , extravertides o amb personalitat semblant a la d’ells . MARC TEÒRIC Biologia Evolutiva , Univ de València . Quan considerem l’enorme quantitat de diners que mou la indústria de la bellesa , des de la cosmètica a la cirurgia plàstica o la moda , es fa evident que l’atractiu físic és un tema que ens preocupa molt . És erroni pensar que aquesta preocupació és exclusiva de les societats occidentals actuals . La bellesa és i ha estat una inquietud constant des dels orígens de la nostra espècie , i fins i tot abans (s’han trobat ornaments corporals com collarets o polseres costat de les restes d’homínids anteriors a l’Homo sapiens ) . Homes i dones de cultures molt diferents adornen el seu cos amb algun tipus de maquillatge , tatuatges , pírcing i / o abaloris de tot tipus . Charles Darwin , en el seu llibre The descent of man , and selection in relation to sex , va ser el primer que va tractar el tema de la bellesa humana des d’un punt de vista biològic . Basant-se en els comentaris de diversos missioners britànics , va intentar trobar patrons de bellesa comuns a tots els humans . Probablement a causa dels prejudicis i falta d’objectivitat científica dels informadors , Darwin va acabar concloent que no existia un estàndard general de bellesa : diferents cultures tenien diferents patrons de bellesa . No obstant això , alguns estudis transculturals realitzats recentment han demostrat que sí que hi ha uns patrons de bellesa universals . Persones de diferents classes socials , edats , cultures i races comparteixen un mateix sentit estètic de la bellesa humana i coincideixen a l’hora de discriminar què és atractiu i què no. Per què ens resulten sexys determinats trets facials o corporals ? Per què els homes se senten atrets per les jovenetes i , en canvi , les dones s’interessen per homes majors i ben situats ? Recentment , alguns científics s’han plantejat que per a comprendre aquests i altres aspectes del comportament humà cal començar per reconèixer que es tracta d’un problema de biologia evolutiva . Arran d’aquestes idees ha sorgit una nova disciplina , denominada psicologia evolucionista , que té com a objectiu descobrir i comprendre el disseny de la ment humana des d’una perspectiva evolutiva . Els principis en què es basa aquesta nova ciència són molt simples i alhora molt suggerents , i es poden resumir en la següent afirmació : els nostres circuits neurals són el resultat d’un procés evolutiu , han estat dissenyats per la selecció natural per resoldre els problemes a els que els nostres ancestres s’han enfrontat al llarg de la nostra història . Generació rere generació , durant més de 10 milions d’anys , la selecció natural ha anat lentament esculpint el cervell humà , afavorint aquells circuits que permetien resoldre de forma apropiada els problemes als quals s’enfrontaven els nostres avantpassats : trobar parella , aconseguir aliment ( caçant i recol · lectant ) , buscar aliats , defensar-se dels enemics , criar els fills … Això suposa que , per entendre el nostre comportament en el present, hem de tenir en compte que està generat per mecanismes de processament d’informació que existeixen perquè van resoldre problemes adaptatius en el passat , és a dir , en els ambients ancestrals en què els humans van evolucionar . Això no vol dir que la selecció natural no continuï la seva acció en el present, però les condicions que avui dia ens resulten tan familiars , les ciutats , les nacions , les màquines , les fàbriques i les escoles, per citar algunes , són molt recents . Representen menys d’una mil · lèsima de la història de la nostra espècie i l’evolució necessita molt de temps . El nostre cervell conté diferents circuits neurals especialitzats a resoldre diferents problemes adaptatius , i un dels problemes més importants amb què s’enfronta tot animal al llarg de la seva vida és el de trobar parella i reproduir-se. Encara que pugui resultar massa pragmàtic i poc romàntic , els nostres cervells han estat dissenyats per detectar i considerar sexualment atractius aquells estímuls que són indicadors d’un major potencial reproductor . Aquells humans primitius que van elegir parella amb major capacitat reproductora van deixar més fills i tots nosaltres som els seus descendents . La nostra experiència quotidiana ens mostra que homes i dones afronten la sexualitat de manera molt diferent . Això té sentit des d’una perspectiva evolutiva , ja que com passa en altres espècies animals , les dones realitzen una major inversió parental i tenen un potencial reproductor molt menor que els homes . Un home pot engendrar molts més fills del que la monogàmia li permet . Per tant , hi ha hagut un conflicte d’interessos que ha portat que homes i dones hagen desenvolupat estratègies sexuals diferents . La psicologia evolucionista ha formulat algunes hipòtesis sobre les diferències d’estratègia entre els dos sexes a l’hora de triar parella , i moltes de les prediccions que sorgeixen a partir d’aquestes hipòtesis han estat comprovades experimentalment . En general, els homes tendeixen a ser més promiscus i més disposats a mantenir relacions sexuals amb parelles ocasionals que les dones , i aquestes són molt més exigents ( selectives ) respecte a les seves parelles sexuals . Estudis sobre les preferències a l’ hora de triar parella d’homes i dones de cultures molt diverses han demostrat que les dones valoren en primer lloc els recursos que pot aportar l’home, mentre que els homes valoren la bellesa . Però , quins trets resulten bells als ulls dels homes ? De manera universal , les dones més atractives , més sexys , són aquelles que exhibeixen caràcters que indiquen un alt valor reproductiu . Els homes aprecien aquelles característiques físiques que es correlacionen amb la joventut , com el nas i el mentó petit , els llavis gruixuts i la pell llisa , i amb la fertilitat , com una cintura estreta i uns malucs amples ( una relació cintura -maluc de 0.7 es considera sexy ) . D’altra banda aquests trets estan controlats pels nivells d’estrògens ( més concretament per la proporció entre estrògens i testosterona ) . Curiosament les dones troben atractius diferents trets masculins depenent del moment del cicle menstrual . Encara que en general prefereixen homes amb trets facials suaus , una mica feminitzats , en el moment de màxima fertilitat del cicle menstrual elegeixen homes amb trets facials i corporals més masculinitzats ( indicadors de nivells elevats de testosterona ) . Una característica que tots els humans independentment del sexe o l’edat valoren a l’hora de jutjar l’atractiu d’una persona és la simetria . Aquesta atracció per la simetria és una cosa que tenim en comú amb moltes espècies animals . Però, què indica la simetria ? Es considera que el grau de simetria és un indicador de “qualitat genètica ” . En triar una parella simètrica elegim ” bons gens ” per als nostres fills . En totes les cultures , els homes i les dones més simètrics són considerats els més atractius . S’han realitzat nombrosos estudis sobre les relacions entre simetria facial o corporal i l’èxit en l’aparellament o l’atractiu sexual en humans . Els resultats d’aquests estudis demostren que les dones més simètriques s’aparellen amb homes amb més recursos . Els homes més simètrics perden la virginitat abans , tenen més parelles sexuals , inverteixen menys recursos en la relació i són més infidels . A més , la seva olor resulta més sexy . D’altra banda , la freqüència dels orgasmes femenins durant la còpula es correlaciona amb el grau de simetria de la seva parella , de manera que els homes més simètrics estimulen més orgasmes a les seves parelles . El més curiós d’aquests treballs és que demostren que el nostre cervell està capacitat per detectar i respondre davant la més mínima asimetria de manera totalment inconscient ! Comprendre el paper de l’evolució en el fascinant procés de l’atracció sexual no ens evitarà enamorar bojament quan es presenti l’ocasió , però potser ens ajudarà a enfocar de manera més pragmàtica algunes de les decepcions que poden sorgir en les relacions amb “l’ un altre sexe ” . Sociobiologia HUMANA : CONFLICTES D’INTERESSOS ENTRE SEXES En els organismes en què la descendència s’obté per mitjà de la reproducció sexual , un dels problemes més importants amb què es troben al llarg de la seva vida , és la recerca d’un individu de l’altre sexe adequat per maximitzar el seu èxit reproductiu ; això és, obtenir el major nombre de descendents , amb la millor qualitat i la major viabilitat . En la majoria d’espècies animals amb reproducció sexual , les femelles realitzen una major inversió parental i tenen un potencial reproductor molt menor que els mascles . El sexe masculí , en general , es caracteritza biològicament per produir gàmetes petits , nombrosos i mòbils , mentre que el sexe femení produeix gàmetes escassos , molt més grans i immòbils . Això fa que la contribució inicial de recursos a la descendència per part de cada sexe sigui molt desigual , ja que les femelles inverteixen més que els mascles en cada gàmeta ( aporten més aliment inicial als embrions ) . La fecunditat d’una femella està limitada , per tant , per la seva capacitat de produir òvuls , mentre que la del mascle només està limitada pel nombre d’òvuls que aconsegueixi fecundar , ja que els seus gàmetes són molt nombrosos i ” barats” ( no contenen recursos que contribueixin al desenvolupament de l’embrió ) . La contribució diferencial de cada sexe a la descendència crea un conflicte d’interessos entre les estratègies reproductives dels dos sexes . Per a un mascle és poc costós aparellar-se amb moltes femelles , mentre que si una femella té un aparellament amb un mascle inadequat que fecundi tots els seus òvuls , la reducció de la seva eficàcia biològica pot ser molt important . Això provoca que la selecció natural afavoreixi a aquelles femelles que optimitzin la qualitat de la descendència , ben copulant amb un mascle “bo ” (en base a la seva salut , fertilitat o habilitat per obtenir recursos ) , bé invertint en cures a la descendència . Com que els recursos i l’energia dels organismes són limitats , els sexes solen estar sotmesos a diferents pressions selectives sobre com utilitzar-los. La utilització de recursos limitats sempre implica un compromís . Les espècies que es reprodueixen diverses vegades al llarg de la seva vida estan sotmeses a continus compromisos entre supervivència i reproducció . L’esforç reproductiu es materialitza en la producció de gàmetes , la recerca de parella , l’aparellament i les cures parentals . Les femelles inverteixen molts recursos a produir gàmetes i en cures parentals per tal d’optimitzar l’elevada inversió realitzada a produir òvuls , mentre que els mascles inverteixen principalment en aconseguir aparellaments , pel menor valor que té per a ells cada espermatozoide i la seva capacitat per produir en gran nombre . Aquest patró de distribució és modelat per les condicions ambientals , de manera que en molts ambients benignes o favorables les femelles inverteixen molt en gàmetes i poc en cures parentals , però en ambients més desfavorables , les femelles han de realitzar tanta inversió en tenir cura de la descendència , que la seva eficàcia biològica només augmentarà si aconsegueixen ajuda dels mascles . Aquests estaran sotmesos a continus compromisos entre contribuir a la cura parental o bé aparellar-se amb més femelles . Els patrons de comportament sexual que s’observen en animals són el resultat , de pressions selectives que actuen diferencialment sobre mascles i femelles . En uns casos, aquestes pressions poden tenir la mateixa direcció (el que és bo per a un sexe és bo per a l’altre ) , però en altres casos , poden tenir direccions diferents . De tot l’anterior , podem concloure que la diferència fonamental entre mascles i femelles és que les femelles realitzen una major inversió parental inicial, el que les converteix en un recurs escàs i valuós per als mascles , i això determina que ells hagin de competir per apariar amb les femelles i que elles siguin les que triïn entre els mascles . Aquest conflicte d’interessos entre sexes , pot ser de gran ajuda per comprendre el que la nostra experiència quotidiana ens demostra : que homes i dones afronten sexualitat de forma diferent en molts aspectes . Encara que l’espècie humana es pot definir com monògama ( veure article : sociobiologia humana : monogàmia / juny 2003 ) , en molts moments de la nostra vida optem per la infidelitat , la promiscuïtat o el canvi freqüent de parella . També en les femelles humanes , el temps i energia necessaris per a la producció d’òvuls , l’embaràs i el llarg període de cures postnatals , suposen un cost i esforç molt elevat que limita seriosament el nombre de descendents que poden tenir al llarg de la seva vida . Per contra , els homes renoven ràpidament l’esperma sense massa esforç energètic , pel que poden engendrar molts més fills del que la monogàmia els permet . Això ha provocat que al llarg de l’evolució de l’espècie humana , també s’hagi produït un conflicte d’interessos que ha contribuït a que homes i dones hagin evolucionat en moltes ocasions a estratègies sexuals diferents . Aquestes variacions s’interpreten com interessos en diferents tipus de beneficis sota els diferents contextos que són resultat del compromís entre la recerca de bons gens i la inversió en la cura parental . Relacionades amb aquest conflicte d’interessos , són les conclusions a què han arribat diversos estudis realitzats en diferents cultures i que posen de manifest que els homes , en general , tendeixen a ser més promiscus i més disposats a mantenir relacions sexuals amb parelles ocasionals que les dones , i que aquestes són molt més exigents ( selectives ) respecte a les seves parelles sexuals . Aquest patró podria explicar certes conductes sexuals actuals com per què són els homes els que se serveixen de la prostitució , mentre que les dones gairebé mai paguen per copular . Per què són els homes , i no les dones , els que sustenten la gegantina indústria pornogràfica d’occident , i fins i tot perquè els homosexuals masculins són molt més promiscus que els seus homologues les lesbianes . Però això no vol dir que només els homes tendeixin a ser infidels o promiscus , ja que també les dones obtenen beneficis de les infidelitats o al copular amb més d’una parella sota certes condicions . Hi ha estudis experimentals que apunten que la tendència cap a la promiscuïtat de les dones , coincideix amb el moment de màxima fertilitat del cicle menstrual . Múltiples parelles sexuals donen a la dona la possibilitat d’estar en possessió d’esperma de més d’un home , provocant el que es coneix com a competició espermàtica . En aquesta situació la dona selecciona diversos homes “de qualitat ” amb els quals copular , per generar que, en última instància , els gens que portaran els seus potencials fills vindran determinats per la competició entre els espermatozoides de diversos mascles per fecundar l’ òvul . És important ressaltar que no és infreqüent que el pare genètic no coincideixi amb l’encarregat de la cura parental . Però atès que la cura parental dels homes és de summa importància per a la supervivència dels nens humans , les dones en general tendeixen a centrar la seva elecció en aquells homes que controlen o posseeixen els recursos i habilitats necessaris per facilitar la criança i cura de la nostra progènie . Això està recolzat per estudis sobre les preferències a l’ hora de triar parella d’homes i dones de cultures molt diverses , que han demostrat que els homes valoren principalment l’atractiu físic de les dones , mentre que les dones col · loquen entre els primers llocs d’atracció dels recursos i habilitats que pot aportar l’home . Encara curiosament , s’ha vist que depenent del moment del cicle menstrual en què es troben les dones , hi ha una variació en els trets masculins que troben atractius , predominant en nombroses ocasions l’atractiu físic . No obstant això , en els últims anys s’han produït dos avenços significatius en les societats occidentals , un de social com són les agències de protecció de menors i un altre científic com són els mètodes anticonceptius , que poden fer pensar a més d’un lector que avui dia tot això no té cap sentit . Però no hem d’oblidar que les condicions que actualment ens resulten tan familiars , les ciutats , les nacions , les màquines o els col · legis , per citar algunes , representen menys d’una mil · lèsima part de la història de la nostra espècie , i l’evolució necessita molt de temps . Per entendre molt del nostre comportament en el present, hem de tenir en compte que està generat per mecanismes que van resoldre problemes adaptatius en el passat . I per tant , encara que pugui resultar massa pragmàtic i poc romàntic , els nostres cervells han estat dissenyats al llarg de la nostra evolució per maximitzar el nostre èxit reproductiu , de manera totalment inconscient ! L’intentar abordar el nostre comportament sexual sota una perspectiva evolutiva no ens evitarà enamorar bojament quan es presenti l’ocasió , però potser ens ajudarà a enfocar de manera més pragmàtica alguns dels interrogants que puguin sorgir en les relacions amb l’altre sexe . EL UNIVERSAL , 260.399 , P.7 , HAMBURG ( DPA ) . ” Tal per a com ” , diu el proverbi . Però també segons una llei física , “els pols contraris s’atrauen ” . En ambdues afirmacions està la veritat . Però , quan es tracta de triar la parella per a tota la vida , compten més les similituds . Ja William Shakespeare elogiava ” les ànimes bessones” . Investigacions científiques , mentrestant, no deixen lloc a dubtes que , quan es tracta de persones , l’amor sorgeix entre els s’assemblen . La ciència té poques proves que els contraris es atreguin assenyala una revisió dels últims coneixements sobre elecció de la parella publicada en el seu últim número per la revista alemanya ” Psyhologie heute ” (Psicologia avui ) . Les similituds es refereixen tant a l’origen és a dir , el medi ambient familiar com a les semblances físiques . La majoria de les parelles s’assemblen també a l’alçada i la complexió física , a la intel · ligència , com en altres característiques de la personalitat . La semblança , d’altra banda , ha provat ser garantia per a l’estabilitat de la relació . Sociobiólogos i antropòlegs han construït tres models d’explicació sobre el per què dues persones ” es troben ” enmig d’aquesta enorme humanitat . A més de l’atracció mútua per similitud genètica , han constatat que hi ha també una herència evolucionaria que determina l’elecció de la parella i que, a més , hi ha processos hormonals i bioquímics que són còmplices en el enamorar . Basat en una enquesta entre més de 10 mil persones de 37 països , el psicòleg evolutiu David Buss va constatar l’existència de determinades estratègies d’elecció de la parella , típiques pari homes com per a dones . La dona , segons això , busca una parella fiable amb posició social, que no l’abandoni quan es tracti de criar els fills . L’home, per contra , tendeix a la recerca d’una dona que li sembli capaç de portar fills sans al món . L’home d’avui , en ple llindar del segle XXI , porta encara si els desitjos dels caçadors i recol · lectors de l’Edat de Pedra , segons constata Buss sobre la base de la seva investigació . La psicòloga Dagmar Luszyk , a través d’un estudi pilot , va trobar que la teoria evolucionaria sobre l’elecció de la parella coincideix fins i tot amb els models de recerca de parella en dones entre els 50 i els 69 anys d’edat : també elles fan ressaltar la seva aparença externa i atribueixen importància a l’estatus social , a l’educació ia la solidesa financera de l’home. El tercer model d’explicació confirma , entre altres coses , la dita popular de que les persones agraden de qui poden ” olorar ” , cosa que l’etòleg Karl Grammer considera com . Científicament comprovada . Cada persona posseeix una olor molt peculiar que transmet un missatge que , per als altres , pot ser agradable o antipàtic . Biòlegs i antropòlegs reconeixen , però, que la ciència no és capaç de respondre definitivament el procés d’elecció de la parella . D’acord a això models psicològics assenyalen que el desig de tenir fills sans i les similituds en molts trets no n’hi ha prou com a explicació . La publicació alemanya cita així a Joerg Willi . Un especialista en teràpia familiar i de la parella que creu que ” podem trobar simpàtiques a moltes persones , podem conversar i entendre’ns a ple gust amb elles i sentir que coincidim òptimament , sense que per això salti entre nosaltres l’espurna de la fascinació d’amor . d’altra banda , de vegades tampoc vam arribar entendre com ens enamorem d’una persona contra tota la raó i sense possibilitat d’una entesa profund o d’una relació duradora ” . Segons el model ” coevolutiu ” d’elecció de la parella formulat per Willi , dues persones s’enamoren quan reconeixen : amb aquest home o amb aquesta dona és possible un desenvolupament . L’espurna de l’amor només pot saltar quan tots dos són posseïts per l’esperança de penetrar l’un amb l’altre i l’un mitjançant l’altre en nous espais vitals . El sexòleg John Money , per la seva banda, ha proposat un model de “mapa de l’amor” . Aquest sorgeix des de la més tendra infància , a través de vivències i impressions que s’entreteixeixen en un patró ben determinat , de manera que el “mapa ” mostra amb relativa exactitud les faccions , l’alçada, el color del cabell i el temperament de la parella ideal. L’antropòleg Helen Fisher assenyala a més moltes altres característiques del mapa, que tenen efecte inconscientment : una vestimenta de treball , per exemple, o vestimenta en general , formes corporals , una determinada manera de riure . El positiu i el negatiu de la infantesa i l’adolescència formen una trama que és superposada sobre una persona per saber si ell o si ella poden ser considerats com la companyia per a tota la vida . Mentre més gran sigui la coincidència entre la trama i la realitat , major seria la possibilitat d’enamorar . http://www.geocities.com/gaedsun/docs/amoreco.htm # I Què s’entén per relació de parella en l’adolescència ? De manera simple pot dir que és la relació afectiva que preferentment sorgeix de manera natural entre dos joves de diferent sexe i que es manifesta a partir dels 10-12 anys , coincidint amb l’inici de la pubertat . Per alguns factors molt específics , aquesta relació afectiva podria tenir expressions anticipades a partir dels 8 anys Quina diferència hi ha entre la relació de parella en l’adolescència i el festeig ? La relació de parella adolescent és una relació sense compromís formal que es desenvolupa entre els 10 i 20 anys pot estendre en l’edat adulta . La nostra societat no reconeix en la relació de parella adolescent a una institució i , erròniament , gairebé no li assigna un interès particular des del punt de vista educatiu i d’orientació . El festeig , en canvi , és una relació semiformalizada en una parella i socialment es considera l’etapa prèvia al matrimoni . Encara legalment no existeix com a institució legal , la societat occidental ho considera un compromís que es semiformaliza de diferents maneres : la postura prèvia d’argolles o anells per part dels compromès , visites entre els pares per confirmar el compromís de matrimoni i petició de la núvia als pares d’aquesta, entre altres diverses manifestacions mida que la població i cultura de què es tracti . En altres paraules , el festeig com a tal és un compromís , no escrit ni vàlid legalment , contret per una parella per casar-se a futur , sigui en una data determinada o en un temps indefinit . Tal compromís no obliga les parts a casar-se, necessàriament , i una d’elles ben pot renunciar a això si així ho estima convenient amb conseqüències de tipus social – sobretot si s’havia formalitzat davant familiars – però no legals . La Sociobiologia és un camp científic en desenvolupament que investiga les bases biològiques de les conductes socials dels animals com la cooperació , l’agressió , la territorialitat , els sistemes socials i l’elecció de parella . La sociobiologia intenta ampliar el concepte de selecció natural als sistemes socials ia la conducta social dels animals , inclosos els éssers humans . Els sociobiòlegs pensen que els patrons de conducta amb els quals es neix es modifiquen , i fins i tot , desapareixen en el transcurs del procés de selecció natural . .Terapia de Pareja Barcelona