Arxiu d'etiquetes: terapia de pareja Mataró

Sexólogo Mataró

Xavier Conesa Lapena – Carme Serrat Bretcha

C/ Gaietà Vinzia, 11-13
MOLLET DEL VALLES
 
C/ Santa Anna, 26
BARCELONA
 
 C/ Diagonal (cantonada) Passeig de Gràcia
BARCELONA
 
Tel 93 570 71 54 — 653 811 887  (petición de visita)
conesa@gmail.com
Xavier Conesa Lapena
 
fotopsicologescacspetit
(Montcada i Reixac) és un psicòleg i sexòleg català. El 1990 fundà el Centre de Psicologia Aplicada a Mollet del Vallès entitat dedicada als tractaments psicològics en adults,adolescents i nens. Compatibilitzà aquestes tasques amb les teràpies de parella i disfuncions sexuals masculines i femenínes, establint col.laboracions amb institucions dedicades a la salut mental,especialment de la comarca del Vallès. Posteriorment, posa en funcionament l’Institut Superior d’Estudis Sexològics (I.S.E.S.) a Barcelona, dedicat a la docència de la sexologia: postgraus, masters i cursos específics reconeguts d’Interès Sanitari pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. L’Institut manté conveni de col.laboració amb la Universitat de BarcelonaUniversitat de Girona,Universitat Ramon Llull i Universitat Oberta de Catalunya i
Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois
Tutor de pràctiques externes de la Facultat de Psicologia (UB) de la Universitat de Barcelona des de l’any 1.999
L’any 1997 es va especialitzar en els tractaments específics per a la depressió a través de la luminoteràpia, essent un dels capdavanters en la investigació i implantació d’aquesta teràpia a nivell estatal. Informacions al respecte publicada al periòdic El Mundo, articles periodístics a Consumer i al periòdic Público.
Ha estat també coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya.
Al llarg de tots aquests anys, ha establert col.laboracions en mitjans escrits, ràdio i televisió.Enllaços externs
Pàgina Oficial de Xavier Conesa Lapena
Acta Constitucional de l’Institut Superior d’estudis Sexològics I.S.E.S.
Col.laboració Docent del Practicum de Psicologia de la Universitat de Barcelona
Col.laboració Docent amb la Universitat de Girona
Col.laboració en tasques de formació amb la Universitat Ramon LlullAcord de Col.laboració amb la Universitat Oberta de Catalunya U.O.C.Conveni de Col.laboració Acadèmica amb Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois
Reconeixement de l’Ajuntament de Mollet del Centre de Psicologia Aplicada
Referències sobre la investigació en Luminoteràpia al periòdic “El Mundo”. Any 2.005
Investigacions sobre Luminoteràpia, Referències al periòdic “Público”. Any 2.007
Coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya
Miembro de la Federacion Española de Especialistas en Sexologia

Publicacions

Carme Serrat Bretcha
carmepsicologape
Licenciada en Psicologia Colegiada nº 3.086 Adultos e Infantil (Universidad de Barcelona)
Diplomatura de Postgrado en Logopedia (Universidad Autonoma de Barcelona)
Certificación para el tratamiento de la Fundación Catalana del Sindrome de Down.
Diagnostico y Terapia Infantil (Instituto Medico del Desarrollo Infantil)
Tutora de practicas Universidad de Barcelona y Universidad Ramon Llull
Terapeuta Sexual i Familiar
Coordinadora de l’Institut Suparior d’Estudis Sexològics I.S.E.S.
Professora d’Integració Social i Atenció Soció Sanitària
Professora de Comunicació alternativa, Atenció a persones amb dependencia,
Assessora Psicològica d’escoles bressol.
Assessorament a pares
Tutora de Pràctiques Universitat Oberta de Catalunya
Conferenciant de temes relacionats amb la psicologia infantil.
TRACTAMENTS

TRACTAMENTS DE LA PERSONALITAT

Tractament de la Depressió (VIDEO)

http://www.curar-depresion.com (TOT SOBRE DEPRESSIÓ)
 
PUBLICACIONS:

Revista del Col.legi Oficial de Psicòlegs.
“El paper del Psicòleg a les Psicoteràpies”
Psychologies
“Amor i Sexe: Inseparables?”
Revista del Col.legi Oficial de Psicòlegs:
“La Sexualitat en Pacients amb Anorexia i Bulimia”
La Portada del Valles:
“Se hereda la depresió?”
Contrapunt:
“El tractament Psicològic. Un enfoc actual”
La Vanguardia.Suplemet:
“Sexe a P-3″
Contrapunt:
“Estils de vida que poden ajudar a la Depresió”
Publicaciones en Psicoactiva. Revista especialitzada:
2002 Articulo: EYACULACION PRECOZ. (autor: xavier conesa). la eyaculacion precoz: el problema sexologico mas frecuente y el que tiene mejor solucion.
2002 Articulo: CRISI? QUINA CRISI!. (autor: xavier conesa). en els nostres temps i en l’entorn occidental es donen una sèrie de malalties o trastorns que no existien temps enrera i que no es troben en altres indrets. per tant, podem dir que es tracta de trastorns vinculats al nostre estil …
2003 Articulo: EL MALESTAR PSICOLÒGIC. (autor: xavier conesa). les primeres dades que tenim de la xarxa de metges de capçalera indiquen que a l’11 % dels pacients que ens consulten se’ls diagnostica un problema psicològic. aquestes dades queden per comprovar, ja que un pacient pot tenir diver…
2003 Articulo: FUNCIONAMIENTO DE UN CENTRO PSICOLÓGICO EN LA PRÁCTICA COTIDIANA. (autor: judith fernández sánchez). descripción del funcionamiento del centro psicológico conesa-serrat
2004 Articulo: REFLEXIONES SOBRE UN TRASTORNO PARANOIDE VS. TOC. (autor: xavier conesa). hace algún tiempo que estoy tratando a un muchacho que presenta un cuadro que considero que está en ese punto de inflexión entre el trastorno paranoide y el trastorno obsesivo grave…¿donde ubicarlo?
2004 Articulo: L’ESTRÈS I L’ANSIETAT. (autor: xavier conesa). els professionals d’atenció primària constaten dia a dia en una part important dels pacients un component psíquic associat als seus símptomes, i en molts diagnostiquem un transtorn psicològic com a problema de base.
2005 Articulo: TRACTAMENT DEL TRASTORN D’ANSIETAT. (autor: xavier conesa). la multiplicitat de símptomes que presenten aquests trastorns condueixen els pacients a recòrrer infructuosament als consultoris de diverses especialitats, sense obtenir, en molts casos, un diagnòstic correcte, i per tant, un trac…

 

Diu que cadascú és responsable de la seva felicitat afectiva.

En una relació uns valors que s’han de rescatar són la independència i l’autonomia, en tots els sentits. Podem tenir projectes i coses en comú, però no pots perdre el teu espai ni la territorialitat vital. L’amor jo el veig com un problema de salut pública. El 40% de les consultes psicològiques tenen a veure amb l’amor: infidelitats, por a l’abandonament, violència, dependència afectiva…

Ens han venut el conte de la mitja taronja.

I és a partir d’aquest imaginari social que es construeix una idea equivocada de l’amor. La majoria de les grans frustracions vénen d’una concepció idealitzada de l’amor. I jo proposo un realisme afectiu: tenir una relació de parella amb els peus a terra. L’amor no hauria de ser una autorealització. Tu et pots realitzar fent moltes coses i no només estimant algú. A més, hi ha valors més importants que l’amor, com ara la justícia i la llibertat.

Sempre hi ha qui creu que pot canviar l’altre.

Sí, és una mena d’adoctrinament afectiu. Pots canviar l’altre en conductes operatives, però no canviar la seva essència. No necessito que m’aprovis, sinó que m’acceptis. Estimar és acceptar l’altre com és, perquè no el pots canviar en essència. I si no som compatibles en les coses fonamentals, busca-te’n un altre!

En el llibre parla de la por a l’abandonament. El risc sempre hi és.

Però no l’assumim perquè pensem que l’amor és etern i tenim la il·lusió de la permanència. Jo ho anomeno ignorància afectiva. No crec que l’amor tot sol faci que tu i jo estiguem junts. L’amor s’ha de gestionar i se li ha de posar raó, no és només sentiment. I aquesta és una altra de les causes per les quals la gent pateix molt.

En l’amor hi ha d’haver una dosi de raó, diu. A l’hora de prendre la decisió de casar-se, per exemple?

Els matrimonis de conveniència no funcionaven tan malament perquè l’amor venia després. Un pot entrar en l’amor per l’eros, per l’amistat o per la cura de l’altre. Entrar-hi per l’amistat pot ser el camí, però una relació sense eros no funciona. Jo m’he casat dues vegades i en el meu segon matrimoni sabia el que no volia repetir i vaig fer una llista. Ella va treure una altra llista i vam comparar. I després va arribar l’eros, que pot ser més profund, més interessant, més càlid… Crec molt en les relacions que entren per l’amistat.

Un altre problema és la dependència afectiva. Quins són els senyals?

T’ho resumiré així: és creure que tu no pots viure sense l’altre. Et tornes obsessiu. Tens por a la pèrdua i penses que l’altre et defineix de tal manera que l’idealitzes a l’extrem. Tens por a l’abandonament i penses que ningú més que aquella persona t’estimarà. I desenvolupes estratègies perquè no ho faci: ser submisa, humiliar-te, perdre autorespecte… I l’altra persona adquireix el poder. I qui necessita menys l’altre és qui té el poder en una parella. I la submissió, després d’un temps, cansa.

Parla en femení. ¿La dependència afectiva la pateixen més les dones?

Per cada sis dones dependents hi ha un home dependent afectiu, i per cada 50 homes amb dependència sexual hi ha una dona amb dependència sexual. El problema que veig és que no s’ha fet una revolució afectiva femenina. Fer-la implica seguir alguns codis nous i ser lliure.

Ho diu al llibre. Estimar sent lliure: no et necessito, et prefereixo.

No saps l’impacte que aquesta frase ha tingut a internet! La resposta ha estat impressionant. Necessitar és que tu siguis imprescindible per a mi, i si jo no puc prescindir d’algú, aquest algú és el meu amo perquè llavors no estic amb tu només perquè m’ho passo bé, sinó perquè m’omples una carència, una necessitat. És com una droga. I no ha de ser la necessitat la que em porti a estar amb tu, sinó que jo trio estar amb tu. I aquesta és la meravellosa coincidència de l’amor, que ens triem mútuament!

I si no funciona, ens separem.

Una persona ha d’estar almenys un 70% bé. Que la gent no es resigni a estar malament. Si estàs en una relació en què pateixes, en què els teus principis s’han de negociar, en què no pots ser tu mateix i has de demanar permís… escapa’t i corre tan lluny com puguis! En molts casos la separació s’ha de celebrar. Però, insisteixo, tampoc tothom ha de separar-se davant la mínima, perquè el problema de la postmodernitat és aquest: la cultura d’un sol ús i, al mínim problema, adéu!

També sosté que a la parella no se li ha d’explicar tot.

Em sembla una bogeria explicar-l’hi tot! I no parlo de ser infidel, sinó de tenir espais personals que no has de compartir. Els teus pensaments i les teves idees són teves, és el teu espai de llibertat. No l’hi expliquis tot. Si t’agrada algú, per què l’hi has de dir? Si no ha de transcendir, tant li fa!

Sexólogo Mataró

Asesor Matrimonial Mataró

Xavier Conesa Lapena – Carme Serrat Bretcha

C/ Gaietà Vinzia, 11-13
MOLLET DEL VALLES
 
C/ Santa Anna, 26
BARCELONA
 
 C/ Diagonal (cantonada) Passeig de Gràcia
BARCELONA
 
Tel 653811887
conesa@gmail.com
Xavier Conesa Lapena
 
fotopsicologescacspetit
Psicòleg i sexòleg català. El 1990 fundà el Centre de Psicologia Aplicada a Mollet del Vallès entitat dedicada als tractaments psicològics en adults,adolescents i nens. Compatibilitzà aquestes tasques amb les teràpies de parella i disfuncions sexuals masculines i femenínes, establint col.laboracions amb institucions dedicades a la salut mental,especialment de la comarca del Vallès. Posteriorment, posa en funcionament l’Institut Superior d’Estudis Sexològics (I.S.E.S.) a Barcelona, dedicat a la docència de la sexologia: postgraus, masters i cursos específics reconeguts d’Interès Sanitari pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. L’Institut manté conveni de col.laboració amb la Universitat de BarcelonaUniversitat de Girona,Universitat Ramon Llull i Universitat Oberta de Catalunya i
Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois
Tutor de pràctiques externes de la Facultat de Psicologia (UB) de la Universitat de Barcelona des de l’any 1.999
L’any 1997 es va especialitzar en els tractaments específics per a la depressió a través de la luminoteràpia, essent un dels capdavanters en la investigació i implantació d’aquesta teràpia a nivell estatal. Informacions al respecte publicada al periòdic El Mundo, articles periodístics a Consumer i al periòdic Público.
Ha estat també coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya.
Al llarg de tots aquests anys, ha establert col.laboracions en mitjans escrits, ràdio i televisió.Enllaços externs
Pàgina Oficial de Xavier Conesa Lapena
Acta Constitucional de l’Institut Superior d’estudis Sexològics I.S.E.S.
Col.laboració Docent del Practicum de Psicologia de la Universitat de Barcelona
Col.laboració Docent amb la Universitat de Girona
Col.laboració en tasques de formació amb la Universitat Ramon LlullAcord de Col.laboració amb la Universitat Oberta de Catalunya U.O.C.Conveni de Col.laboració Acadèmica amb Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois
Reconeixement de l’Ajuntament de Mollet del Centre de Psicologia Aplicada
Referències sobre la investigació en Luminoteràpia al periòdic “El Mundo”. Any 2.005
Investigacions sobre Luminoteràpia, Referències al periòdic “Público”. Any 2.007
Coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya
Miembro de la Federacion Española de Especialistas en Sexologia

Publicacions

Carme Serrat Bretcha
carmepsicologape
Licenciada en Psicologia Colegiada nº 3.086 Adultos e Infantil (Universidad de Barcelona)
Diplomatura de Postgrado en Logopedia (Universidad Autonoma de Barcelona)
Certificación para el tratamiento de la Fundación Catalana del Sindrome de Down.
Diagnostico y Terapia Infantil (Instituto Medico del Desarrollo Infantil)
Tutora de practicas Universidad de Barcelona y Universidad Ramon Llull
Terapeuta Sexual i Familiar
Coordinadora de l’Institut Suparior d’Estudis Sexològics I.S.E.S.
Professora d’Integració Social i Atenció Soció Sanitària
Professora de Comunicació alternativa, Atenció a persones amb dependencia,
Assessora Psicològica d’escoles bressol.
Assessorament a pares
Tutora de Pràctiques Universitat Oberta de Catalunya
Conferenciant de temes relacionats amb la psicologia infantil.
TRACTAMENTS

TRACTAMENTS DE LA PERSONALITAT

Tractament de la Depressió (VIDEO)

http://www.curar-depresion.com (TOT SOBRE DEPRESSIÓ)
 
PUBLICACIONS:

Revista del Col.legi Oficial de Psicòlegs.
“El paper del Psicòleg a les Psicoteràpies”
Psychologies
“Amor i Sexe: Inseparables?”
Revista del Col.legi Oficial de Psicòlegs:
“La Sexualitat en Pacients amb Anorexia i Bulimia”
La Portada del Valles:
“Se hereda la depresió?”
Contrapunt:
“El tractament Psicològic. Un enfoc actual”
La Vanguardia.Suplemet:
“Sexe a P-3″
Contrapunt:
“Estils de vida que poden ajudar a la Depresió”
Publicaciones en Psicoactiva. Revista especialitzada:
2002 Articulo: EYACULACION PRECOZ. (autor: xavier conesa). la eyaculacion precoz: el problema sexologico mas frecuente y el que tiene mejor solucion.
2002 Articulo: CRISI? QUINA CRISI!. (autor: xavier conesa). en els nostres temps i en l’entorn occidental es donen una sèrie de malalties o trastorns que no existien temps enrera i que no es troben en altres indrets. per tant, podem dir que es tracta de trastorns vinculats al nostre estil …
2003 Articulo: EL MALESTAR PSICOLÒGIC. (autor: xavier conesa). les primeres dades que tenim de la xarxa de metges de capçalera indiquen que a l’11 % dels pacients que ens consulten se’ls diagnostica un problema psicològic. aquestes dades queden per comprovar, ja que un pacient pot tenir diver…
2003 Articulo: FUNCIONAMIENTO DE UN CENTRO PSICOLÓGICO EN LA PRÁCTICA COTIDIANA. (autor: judith fernández sánchez). descripción del funcionamiento del centro psicológico conesa-serrat
2004 Articulo: REFLEXIONES SOBRE UN TRASTORNO PARANOIDE VS. TOC. (autor: xavier conesa). hace algún tiempo que estoy tratando a un muchacho que presenta un cuadro que considero que está en ese punto de inflexión entre el trastorno paranoide y el trastorno obsesivo grave…¿donde ubicarlo?
2004 Articulo: L’ESTRÈS I L’ANSIETAT. (autor: xavier conesa). els professionals d’atenció primària constaten dia a dia en una part important dels pacients un component psíquic associat als seus símptomes, i en molts diagnostiquem un transtorn psicològic com a problema de base.
2005 Articulo: TRACTAMENT DEL TRASTORN D’ANSIETAT. (autor: xavier conesa). la multiplicitat de símptomes que presenten aquests trastorns condueixen els pacients a recòrrer infructuosament als consultoris de diverses especialitats, sense obtenir, en molts casos, un diagnòstic correcte, i per tant, un trac…
2005 Articulo: COMPRENDRE L’ANSIETAT. (autor: xavier conesa). dins l´ansietat o atac de pànic hi ha dues forces que s’uneixen i es sumen.
2006 Articulo: CRISIS D’ANSIETAT. (autor: xavier conesa). en els nostres temps i en el nostre entorn occidental es donen una sèrie de malalties o trastorns que no existien temps enrera i que no es troben en altres indrets. per tant, podem dir que es tracta de trastorns vinculats al nostr…
2006 Articulo: MÉTODO CONESA-SERRAT PARA EL TRATAMIENTO DE LA DEPRESIÓN. (autor: xavier conesa). la complejidad del trastorno depresivo requiere de un abordaje multifactorial. generalmente requerirá de una psicoterapia y del antidepresivo adecuado. a todo ello habrá que añadir unos cambios de vida. no existe por tanto la p…
2007 Articulo: DEPRESSIÓ MENOR: DISTIMIA (DEPRESSIÓ NEURÒTICA). (autor: xavier conesa). criteris per al diagnòstic de distimia (dsm-iv).
2007 Articulo: COM ES DIAGNOSTICA UNA DEPRESSIÓ GREU. (autor: xavier conesa). criteris per diagnosticar una depressió major o malencònica (dsm-iv).
2008 Articulo: INFORMACIÓ NECESSARIA PEL PACIENT DEPRESSIU. (autor: xavier conesa). la depressió és una malaltia, no un defecte de personalitat o una debilitat. la millora és la norma, no l’excepció. els tractaments són efectius, hi ha moltes opcions de tractament, i és possible establir un tractament efectiu per…
2008 Articulo: QUAN APAREIX LA DEPRESSIÓ. (autor: xavier conesa). en atenció primària, entre el 6% i 8 % dels pacients pateixen trastorns depressius majors, i el risc de depressió és clarament més alt a les dones.
2008 Articulo: COM ENS HEM DE COMPORTAR DAVANT D’UNA PERSONA QUE PATEIX DEPRESSIÓ?. (autor: xavier conesa). no hi ha res més dolorós que veure com el marit, la dona, el pare, la mare, el fill o la filla es mostren cada cop més apàtics, deixen de participar en els esdeveniments familiars, no es preocupen del seu aspecte personal, es pass…
2009 Articulo: ESTRÉS, DEPRESSIÓ I EXERCICI FÍSIC. (autor: xavier conesa). l’estrès. de manera general, els estudis indiquen que l’exercici ajuda l’individu a afrontar millor l’estrès, gràcies a una adequada predisposició biològica que ajudaria a afrontar-ne els resultats psicològics i psicosocials. el t…
2009 Articulo: ADOLESCENTS, SENTIMENTS I HOMOSEXUALITAT. (autor: xavier conesa). en arribar a l’adolescència, els nens d’ahir, ja convertits en el noi o la noia d’avui, prendran consciència de la seva homosexualitat i hauran d’assumir-la i acceptar-la.
2009 Articulo: NENS, SENTIMENTS I HOMOSEXUALITAT. (autor: xavier conesa). sent encara l’homosexualitat un tema tabú i, per tant, poc explicat, els primers que s’adonen de l’orientació homosexual d’un infant són els seus companys d’escola.
2010 Articulo: TRACTAMENT DEL LLENGUATGE EN ELS NENS. (autor: xavier conesa). retards del llenguatge es donen en nens petits que fan un desenvolupament més tardà de les habilitats lingüístiques. a partir del joc cal anar recollint les seves expressions comunicatives al mateix temps que es van donant models …
2010 Articulo: LA HIPERACTIVITAT. (autor: xavier conesa). la hiperactivitat infantil o, tal com es coneix des del punt de vista tècnic, el trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (tdah) és una de les alteracions comportamentals de major impacte en el desenvolupament educatiu i …
2003 Articulo: QUAN LES NOIES NO MENGEN. (autor: xavier conesa). els factors de risc en els trastorns alimentaris en l’anorèxia i la bulímia nervioses són molts, sobretot en la pubertat del sexe femení, però el central és la restricció alimentària.
2003 Articulo: QUAN MENJAR ÉS UN PROBLEMA. (autor: xavier conesa). la bulímia és la ingesta excessiva d’aliments que després s’intenten compensar amb conductes anòmales com ara vòmits, abús de laxants i diurètics, o dietes restrictives intermitents la qual cosa s’acaba convertint en un costum que…
2004 Articulo: QUÈ HA DE FER LA FAMÍLIA DAVANT UN MALALT DE BULÍMIA?. (autor: xavier conesa). és totalment incorrecte afirmar que les famílies són la causa d’un trastorn alimentari. no obstant això, determinades característiques familiars, juntament amb factors individuals de la persona malalta i factors socials, poden pre…
2005 Articulo: MENJAR MOLT I A TOTES HORES: TRACTAMENT. (autor: xavier conesa). no hi ha una única línia d’actuació o tractament possible en els trastorns d’alimentació, i en concret en la búlimia nerviosa. se’n pot aplicar més d’un i fer-ho conjuntament per augmentar l’efectivitat del tractament.
2006 Articulo: PER QUÈ APAREIX LA BULÍMIA?. (autor: xavier conesa). factors que afavoreixen l’aparició de la bulímia.
2006 Articulo: LOGOPEDIA: ALTERACIONS DEL LLENGUATGE. (autor: xavier conesa). detecció i diagnòstic.
2006 Articulo: QUÈ SABEM SOBRE L’ALCOHOL?. (autor: xavier conesa). diversos consells sobre l’alcohol
2007 Articulo: DROGUES INFORMACIÓ GENERAL. (autor: xavier conesa). què és la droga?. és una substància que tant pot ser natural com química i que quan es consumeix modifica el funcionament del nostre cos i de la nostra ment, alterant l’estat d’ànim, la percepció i el coneixement. sovint crea dep…
2008 Articulo: QUÈ ÉS UN TRACTAMENT PSICOLÒGIC?. (autor: xavier conesa). el tractament psicològic (psicoteràpia) té com a objectiu el canvi de pensaments, sentiments i conductes que a l’individu li fan patir d’una manera o d’una altra.
2008 Articulo: VISIÓ GENERAL DELS TRASTORNS PSICOLÒGICS. (autor: xavier conesa). les solucions semblen difícils de trobar, però l’evidència és que resulta imprescindible cuidar, en la mesura que sigui possible, la dinámica diària de vida que tenim i respectar el fet que hem de destinar un temps mínim a activit…
Tribuna Vallesana
“L’atenció psicològica a la comarca del Valles”
La Portada del Valles:
“Com reconèixer i tractar l’alcoholisme”
Continguts del Master de Sexologia de l’Institut Superior d’Estudis Sexològics (ISES)
En condició de Director de l’Entitat i com a Docent.
Reconeguts pel Departament de Salut de la Generalitat:
1. Disfuncions Sexuals Masculines. La Falta de Erecció.
2. Disfuncions Sexuals Femenines. La manca de desig sexual.
3. Estudi del Vaginisme
4. La Complexitat Sexual. Les Parafílies
5. Generalització dels Trastorns Sexuals
6. Estudi del Orgasme i els seus Disfuncions
7. Avaluació de les Disfuncions Sexuals a General
8. El Diagnòstic en Sexualitat
9. Disfuncions Sexuals Masculines. La Ejaculació Precoç
10. L’Entrevista Psico-Sexual
11. El Enquadrament Terapèutic. L’actitud del Terapeuta
12. Farmacologia i Sexologia
13. Sessió de Devolució. Entrevista aclaridora

Cada un de nosaltres som un món i traslladem les nostres peculiaritats a l’àmbit de la relació de parella: a uns els agrada manar però d’altres tenen un perfil més submís o conformista, uns s’estimen més decidir i d’altres que decideixin per ells, a uns els encanta donar i donar-se a l’altre mentre que d’altres semblen haver nascut només per a rebre dels altres, uns necessiten més afecte i a altres els desconcerten les emocions a flor de pell…

En resum, que la parella és un ens peculiar, una institució que no perquè sigui tradicional és més previsible, i formada per dos membres alhora diferents. És fàcil convindre que no hi ha una fórmula que garanteixi l’èxit de la vida en parella. Cada unió es regeix per unes regles, normalment no explicitades pels seus membres però que serveixen per a mantindre viva (en el millor dels casos, harmònica) la relació mentre dura. Això que vé a continuació són senzilles propostes generals per a fomentar l’harmonia en la vida de parella, partint sempre de dos punts de partida: la igualtat de drets dels seus membres i la promoció d’una dinàmica activa, equilibrada, participativa i sincera en el desenvolupament de la relació al llarg del temps.

La vida en parella pot definir-se com una relació de comunicació que ha d’organitzar-se sobre les bases de sentir-se amb…, comunicar-se amb… i compartir-se amb… Expliquem aquests conceptes: Sentir la presència de l’altra persona en aquest camí que tots dos han decidit compartir, percebre la seva companyia, el seu suport i la seva incondicionalitat, cosa que no eximeix a cada un de la responsabilitat de caminar la part del camí que li correspon. Comunicar-se des del gest i la paraula, amb una verbalitat oberta i positiva, de qui creu i confia en el seu interlocutor i amb un cos que s’expressa des de la receptivitat, l’amistat i la carícia. Compartir-se no significa només intercanviar coses, favors o deures. Compartir-se és donar-se, mostrar-se involucrat, oferir obertament la vulnerabilitat de cada un tenint la seguretat de ser entés, acceptat i volgut.

Una rutina d’equilibri i consens

La recerca de l’harmonia de la parella ens mou a molts a intentar identificar tot allò que convé evitar i també el que hem de fer quan sorgixen els (des)encontres. Comencem per crear una rutina en la qual queden desterrats els silencis amb significats negatius, l’enutjament soterrat i les rancúnies acumulades. Al seu lloc, parlem. Posem un diàleg constant i la negociació: el consens i els acords. Davant de la discrepància d’opinions, l’alternança en les decisions és una bona opció: avui esculls tu la pel·lícula a veure al cinema, demà decideixo jo a quin restaurant anem. O cada un va pel seu costat, per què no. L’important és mantenir el bon ambient i evitar els greuges o les desconsideracions. No temem els (des)encontres ni les crisis, intentem utilitzar-los per enfortir la relació. Unes bones habilitats de comunicació ens treuran de molts compromisos. Posats a desterrar hàbits perniciosos, comencem amb la culpabilització. Abandonem aquesta cacera de bruixes de qui ha estat el culpable, i passem a considerar globalment i lúcidament quina part de responsabilitat ens correspon a cada un en els fets. I al més mínim dubte, preguntem. Cedir el pas als sobreentesos, els silencis acusatoris i les suposicions genera pòsits de desconfiança i distanciament que enverinen la relació i resulten difícils de dissipar. Una pregunta, un comentari a temps, frena ansietats i malestars i permet que flueixi la comunicació.

Una altra cosa és quan apareixen problemes de gran importància (discrepàncies profundes en temes essencials, relacions sentimentals amb persones fora de la parella, incompatibilitat de caràcters o costums, avorriment o cansament a la parella…), que requerixen mesures, de vegades dràstiques, que no són objecte d’aquesta reflexió. De tota manera, aquestes propostes són també útils per a encarar situacions excepcionals o greus que deterioren greument la relació.

Viure en parella no hauria de significar una actitud de donar sense límits i no esperar res a canvi. Això és una fal·làcia i genera desequilibris que, abans o després, acaben passant factura. A la parella, igual com en tota relació, s’ha de donar i rebre. Avui jo, demà tu. Vasos comunicants que es decanten en un sentit o en un altre i la finalitat dels quals és mantenir l’estabilitat. Les desigualtats poden donar lloc a situacions de domini, que a llarg termini generen insatisfacció, almenys en una de les dues parts.

Hem de conèixer l’altre

Convé que la nostra parella sàpiga què ens agrada, què i com ho volem. Hem de mantenir informada la nostra parella del moment que vivim, perquè no sempre sentim, ni volem, ni vivim el mateix: la nostra vida és una successió d’etapes, i cada una té les seves peculiaritats pròpies. Som, afortunadament molt diferents, però també compartim coses. A tots ens agrada que ens respectin, que ens vulguin, que comptin amb la nostra opinió, que ens valorin com a persones en tota la nostra dimensió: com a treballadors, com a fills, com a pares, com a amants, com a amics, com a interlocutors.

El cos és un gran comunicador i hem de deixar-lo expressar-se. Si volem mantenir un diàleg fluid amb la nostra parella, les relacions corporals (no exclusivament les sexuals, sinó també les carícies, els besos, les abraçades) han de ser quotidianes i satisfactòries per als dos. Adaptem-les a cada moment, circumstància i etapa de la nostra vida.

“Es fa camí quan caminem” deia la cançó. La parella es fa quan cada dia sentim que anem junts al mateix camí, comunicant-nos des del cos i la paraula i compartint-nos de forma incondicional. Establim el nostre propi codi, basat en la comunicació, la confiança, el respecte, la tendresa i el plaer.

Vida en parella: el que no convé fer

 ·  Esperar que la meva parella endevini el que vull i necessito, que s’avanci als meus desitjos abans de formular-los, que renunciï a la seva vida personal i em col·loqui al centre de la seva existència, que sigui la procuradora de la meva felicitat.

·  Responsabilitzar-la de les meves frustracions, del fet que el que obtinc de la meva vida de parella no es correspon amb les meves expectatives, dels canvis que he hagut d’introduir en la meva vida.

·  Competir per qui és més o menys, millor o pitjor, qui li deu més o menys a l’altre, qui és això, allò o l’altre, qui és el que més posa per mantenir viva la parella.

·  Ser infidel al projecte en comú, però no entès només com les relacions sentimentals i/o sexuals amb una altra persona sinó en la seva totalitat. Per no perjudicar la nostra vida en parella ens hem de mantenir lleials al compromís adquirit, treballar dia a dia per revifar aquest projecte comú, intentar que aquesta il·lusió inicial, aquest amor, creixi; o, almenys, es mantingui i la vida resulti gratificant per als dos.

·  Acumular, sense treure’ls a la llum i sense comentar-los de forma relaxada, menyspreus, desacords, enutjos, retrets, faltes de respecte i desil·lusions. – Dubtar de l’altra persona. Les fissures provocades per la falta de confiança suposen l’inici del deteriorament de la parella. És difícil, i molt dur, estimar algú de qui es dubta.

·  Permetre o propiciar els silencis davant de situacions que poden provocar un desacord. Positivitzem: una circumstància crítica pot ajudar a aclarir-nos, a adoptar compromisos i acords. El silenci és el buit i en aquest (encara que en principi pugai resultar plàcid i suportable) no hi ha res.

·  Renunciar a formular les nostres queixes, necessitats i desitjos d’una forma clara, concisa i directa. Hem de mostrar una clara intenció de negociar canvis concrets i d’acordar en ferm amb terminis determinats, totes les coses que plantegem.

·  La ironia, el sarcasme, la crítica destructiva, el crit, l’insult, la ridiculització, la desqualificació o el desdeny en dirigir-nos a l’altra persona. Les formes compten, i molt. La familiaritat no ha de convertir-se en grolleria o falta de respecte. Hem de procurar que les discussions tinguin un cert protocol, uns límits que no convé sobrepassar. Tot pot dir-se amb un mínim de correcció i respecte a l’altre.

·  Culpabilitzar l’altre del fet que no tot ha sortit com esperàvem.

·  Relegar les relacions sexuals a un pla secundari. Són imprescindibles per al manteniment del compartir, de la confidencialitat i la il·lusió en la relació de parella. La manca d’aquestes relacions corporals abonen el desànim i l’apatia en la comunciació de la parella. La rutina i la inèrcia que l’acompanya ens poden portar a un carrer sense sortida.

·  Gestionar malament les coses pràctiques. Una vida en comú té molts aspectes tangibles, pràctics i quotidians sobre els quals s’ha d’arribar a acords. Hem d’afrontar tasques domèstiques, despeses i altres comeses familiars. S’haurà de parlar i veure com organitzarem les despeses, la distribució de les tasques domèstiques, la criança dels fills o, fins i tot, les vacances. El millor és una negociació contínua que s’adapta a cada etapa de la relació.

Asesor Matrimonial Mataró

Terapia de Pareja Mataró

Xavier Conesa Lapena – Carme Serrat Bretcha

C/ Gaietà Vinzia, 11-13
MOLLET DEL VALLES
 
C/ Santa Anna, 26
BARCELONA
 
 C/ Diagonal (cantonada) Passeig de Gràcia
BARCELONA
 
Tel 93 570 71 54 (petición de visita)
conesa@gmail.com
Xavier Conesa Lapena
 
fotopsicologescacspetit
Psicòleg i sexòleg català. El 1990 fundà el Centre de Psicologia Aplicada a Mollet del Vallès entitat dedicada als tractaments psicològics en adults,adolescents i nens. Compatibilitzà aquestes tasques amb les teràpies de parella i disfuncions sexuals masculines i femenínes, establint col.laboracions amb institucions dedicades a la salut mental,especialment de la comarca del Vallès. Posteriorment, posa en funcionament l’Institut Superior d’Estudis Sexològics (I.S.E.S.) a Barcelona, dedicat a la docència de la sexologia: postgraus, masters i cursos específics reconeguts d’Interès Sanitari pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. L’Institut manté conveni de col.laboració amb la Universitat de BarcelonaUniversitat de Girona,Universitat Ramon Llull i Universitat Oberta de Catalunya i
Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois
Tutor de pràctiques externes de la Facultat de Psicologia (UB) de la Universitat de Barcelona des de l’any 1.999
L’any 1997 es va especialitzar en els tractaments específics per a la depressió a través de la luminoteràpia, essent un dels capdavanters en la investigació i implantació d’aquesta teràpia a nivell estatal. Informacions al respecte publicada al periòdic El Mundo, articles periodístics a Consumer i al periòdic Público.
Ha estat també coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya.
Al llarg de tots aquests anys, ha establert col.laboracions en mitjans escrits, ràdio i televisió.Enllaços externs
Pàgina Oficial de Xavier Conesa Lapena
Acta Constitucional de l’Institut Superior d’estudis Sexològics I.S.E.S.
Col.laboració Docent del Practicum de Psicologia de la Universitat de Barcelona
Col.laboració Docent amb la Universitat de Girona
Col.laboració en tasques de formació amb la Universitat Ramon LlullAcord de Col.laboració amb la Universitat Oberta de Catalunya U.O.C.Conveni de Col.laboració Acadèmica amb Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois
Reconeixement de l’Ajuntament de Mollet del Centre de Psicologia Aplicada
Referències sobre la investigació en Luminoteràpia al periòdic “El Mundo”. Any 2.005
Investigacions sobre Luminoteràpia, Referències al periòdic “Público”. Any 2.007
Coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya
Miembro de la Federacion Española de Especialistas en Sexologia

Publicacions

Carme Serrat Bretcha
carmepsicologape
Licenciada en Psicologia Colegiada nº 3.086 Adultos e Infantil (Universidad de Barcelona)
Diplomatura de Postgrado en Logopedia (Universidad Autonoma de Barcelona)
Certificación para el tratamiento de la Fundación Catalana del Sindrome de Down.
Diagnostico y Terapia Infantil (Instituto Medico del Desarrollo Infantil)
Tutora de practicas Universidad de Barcelona y Universidad Ramon Llull
Terapeuta Sexual i Familiar
Coordinadora de l’Institut Suparior d’Estudis Sexològics I.S.E.S.
Professora d’Integració Social i Atenció Soció Sanitària
Professora de Comunicació alternativa, Atenció a persones amb dependencia,
Assessora Psicològica d’escoles bressol.
Assessorament a pares
Tutora de Pràctiques Universitat Oberta de Catalunya
Conferenciant de temes relacionats amb la psicologia infantil.
TRACTAMENTS

TRACTAMENTS DE LA PERSONALITAT

Tractament de la Depressió (VIDEO)

http://www.curar-depresion.com (TOT SOBRE DEPRESSIÓ)
 
PUBLICACIONS:

 
Revista del Col.legi Oficial de Psicòlegs.
“El paper del Psicòleg a les Psicoteràpies”
 
Psychologies
“Amor i Sexe: Inseparables?”
 
 
Revista del Col.legi Oficial de Psicòlegs:
“La Sexualitat en Pacients amb Anorexia i Bulimia”
 
La Portada del Valles:
“Se hereda la depresió?”
 
Contrapunt:
“El tractament Psicològic. Un enfoc actual”
 
La Vanguardia.Suplemet:
“Sexe a P-3″
 
Contrapunt:
“Estils de vida que poden ajudar a la Depresió”
 
Publicaciones en Psicoactiva. Revista especialitzada:
 
2002 Articulo: EYACULACION PRECOZ. (autor: xavier conesa). la eyaculacion precoz: el problema sexologico mas frecuente y el que tiene mejor solucion.
 
2002 Articulo: CRISI? QUINA CRISI!. (autor: xavier conesa). en els nostres temps i en l’entorn occidental es donen una sèrie de malalties o trastorns que no existien temps enrera i que no es troben en altres indrets. per tant, podem dir que es tracta de trastorns vinculats al nostre estil …
 
2003 Articulo: EL MALESTAR PSICOLÒGIC. (autor: xavier conesa). les primeres dades que tenim de la xarxa de metges de capçalera indiquen que a l’11 % dels pacients que ens consulten se’ls diagnostica un problema psicològic. aquestes dades queden per comprovar, ja que un pacient pot tenir diver…
 
2003 Articulo: FUNCIONAMIENTO DE UN CENTRO PSICOLÓGICO EN LA PRÁCTICA COTIDIANA. (autor: judith fernández sánchez). descripción del funcionamiento del centro psicológico conesa-serrat
 
2004 Articulo: REFLEXIONES SOBRE UN TRASTORNO PARANOIDE VS. TOC. (autor: xavier conesa). hace algún tiempo que estoy tratando a un muchacho que presenta un cuadro que considero que está en ese punto de inflexión entre el trastorno paranoide y el trastorno obsesivo grave…¿donde ubicarlo?
 
2004 Articulo: L’ESTRÈS I L’ANSIETAT. (autor: xavier conesa). els professionals d’atenció primària constaten dia a dia en una part important dels pacients un component psíquic associat als seus símptomes, i en molts diagnostiquem un transtorn psicològic com a problema de base.
 
2005 Articulo: TRACTAMENT DEL TRASTORN D’ANSIETAT. (autor: xavier conesa). la multiplicitat de símptomes que presenten aquests trastorns condueixen els pacients a recòrrer infructuosament als consultoris de diverses especialitats, sense obtenir, en molts casos, un diagnòstic correcte, i per tant, un trac…
 
2005 Articulo: COMPRENDRE L’ANSIETAT. (autor: xavier conesa). dins l´ansietat o atac de pànic hi ha dues forces que s’uneixen i es sumen.
 
2006 Articulo: CRISIS D’ANSIETAT. (autor: xavier conesa). en els nostres temps i en el nostre entorn occidental es donen una sèrie de malalties o trastorns que no existien temps enrera i que no es troben en altres indrets. per tant, podem dir que es tracta de trastorns vinculats al nostr…
 
2006 Articulo: MÉTODO CONESA-SERRAT PARA EL TRATAMIENTO DE LA DEPRESIÓN. (autor: xavier conesa). la complejidad del trastorno depresivo requiere de un abordaje multifactorial. generalmente requerirá de una psicoterapia y del antidepresivo adecuado. a todo ello habrá que añadir unos cambios de vida. no existe por tanto la p…
 
2007 Articulo: DEPRESSIÓ MENOR: DISTIMIA (DEPRESSIÓ NEURÒTICA). (autor: xavier conesa). criteris per al diagnòstic de distimia (dsm-iv).
 
2007 Articulo: COM ES DIAGNOSTICA UNA DEPRESSIÓ GREU. (autor: xavier conesa). criteris per diagnosticar una depressió major o malencònica (dsm-iv).
 
2008 Articulo: INFORMACIÓ NECESSARIA PEL PACIENT DEPRESSIU. (autor: xavier conesa). la depressió és una malaltia, no un defecte de personalitat o una debilitat. la millora és la norma, no l’excepció. els tractaments són efectius, hi ha moltes opcions de tractament, i és possible establir un tractament efectiu per…
 
2008 Articulo: QUAN APAREIX LA DEPRESSIÓ. (autor: xavier conesa). en atenció primària, entre el 6% i 8 % dels pacients pateixen trastorns depressius majors, i el risc de depressió és clarament més alt a les dones.
 
2008 Articulo: COM ENS HEM DE COMPORTAR DAVANT D’UNA PERSONA QUE PATEIX DEPRESSIÓ?. (autor: xavier conesa). no hi ha res més dolorós que veure com el marit, la dona, el pare, la mare, el fill o la filla es mostren cada cop més apàtics, deixen de participar en els esdeveniments familiars, no es preocupen del seu aspecte personal, es pass…
 
2009 Articulo: ESTRÉS, DEPRESSIÓ I EXERCICI FÍSIC. (autor: xavier conesa). l’estrès. de manera general, els estudis indiquen que l’exercici ajuda l’individu a afrontar millor l’estrès, gràcies a una adequada predisposició biològica que ajudaria a afrontar-ne els resultats psicològics i psicosocials. el t…
 
2009 Articulo: ADOLESCENTS, SENTIMENTS I HOMOSEXUALITAT. (autor: xavier conesa). en arribar a l’adolescència, els nens d’ahir, ja convertits en el noi o la noia d’avui, prendran consciència de la seva homosexualitat i hauran d’assumir-la i acceptar-la.
 
2009 Articulo: NENS, SENTIMENTS I HOMOSEXUALITAT. (autor: xavier conesa). sent encara l’homosexualitat un tema tabú i, per tant, poc explicat, els primers que s’adonen de l’orientació homosexual d’un infant són els seus companys d’escola.
 
2010 Articulo: TRACTAMENT DEL LLENGUATGE EN ELS NENS. (autor: xavier conesa). retards del llenguatge es donen en nens petits que fan un desenvolupament més tardà de les habilitats lingüístiques. a partir del joc cal anar recollint les seves expressions comunicatives al mateix temps que es van donant models …
 
2010 Articulo: LA HIPERACTIVITAT. (autor: xavier conesa). la hiperactivitat infantil o, tal com es coneix des del punt de vista tècnic, el trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (tdah) és una de les alteracions comportamentals de major impacte en el desenvolupament educatiu i …
 
2003 Articulo: QUAN LES NOIES NO MENGEN. (autor: xavier conesa). els factors de risc en els trastorns alimentaris en l’anorèxia i la bulímia nervioses són molts, sobretot en la pubertat del sexe femení, però el central és la restricció alimentària.
 
2003 Articulo: QUAN MENJAR ÉS UN PROBLEMA. (autor: xavier conesa). la bulímia és la ingesta excessiva d’aliments que després s’intenten compensar amb conductes anòmales com ara vòmits, abús de laxants i diurètics, o dietes restrictives intermitents la qual cosa s’acaba convertint en un costum que…
 
2004 Articulo: QUÈ HA DE FER LA FAMÍLIA DAVANT UN MALALT DE BULÍMIA?. (autor: xavier conesa). és totalment incorrecte afirmar que les famílies són la causa d’un trastorn alimentari. no obstant això, determinades característiques familiars, juntament amb factors individuals de la persona malalta i factors socials, poden pre…
 
2005 Articulo: MENJAR MOLT I A TOTES HORES: TRACTAMENT. (autor: xavier conesa). no hi ha una única línia d’actuació o tractament possible en els trastorns d’alimentació, i en concret en la búlimia nerviosa. se’n pot aplicar més d’un i fer-ho conjuntament per augmentar l’efectivitat del tractament.
 
2006 Articulo: PER QUÈ APAREIX LA BULÍMIA?. (autor: xavier conesa). factors que afavoreixen l’aparició de la bulímia.
 
2006 Articulo: LOGOPEDIA: ALTERACIONS DEL LLENGUATGE. (autor: xavier conesa). detecció i diagnòstic.
 
2006 Articulo: QUÈ SABEM SOBRE L’ALCOHOL?. (autor: xavier conesa). diversos consells sobre l’alcohol
 
2007 Articulo: DROGUES INFORMACIÓ GENERAL. (autor: xavier conesa). què és la droga?. és una substància que tant pot ser natural com química i que quan es consumeix modifica el funcionament del nostre cos i de la nostra ment, alterant l’estat d’ànim, la percepció i el coneixement. sovint crea dep…
 
2008 Articulo: QUÈ ÉS UN TRACTAMENT PSICOLÒGIC?. (autor: xavier conesa). el tractament psicològic (psicoteràpia) té com a objectiu el canvi de pensaments, sentiments i conductes que a l’individu li fan patir d’una manera o d’una altra.
 
2008 Articulo: VISIÓ GENERAL DELS TRASTORNS PSICOLÒGICS. (autor: xavier conesa). les solucions semblen difícils de trobar, però l’evidència és que resulta imprescindible cuidar, en la mesura que sigui possible, la dinámica diària de vida que tenim i respectar el fet que hem de destinar un temps mínim a activit…
 
Tribuna Vallesana
“L’atenció psicològica a la comarca del Valles”
 
La Portada del Valles:
“Com reconèixer i tractar l’alcoholisme”
 
Continguts del Master de Sexologia de l’Institut Superior d’Estudis Sexològics (ISES)
En condició de Director de l’Entitat i com a Docent.
Reconeguts pel Departament de Salut de la Generalitat:
 
1. Disfuncions Sexuals Masculines. La Falta de Erecció.
2. Disfuncions Sexuals Femenines. La manca de desig sexual.
3. Estudi del Vaginisme
4. La Complexitat Sexual. Les Parafílies
5. Generalització dels Trastorns Sexuals
6. Estudi del Orgasme i els seus Disfuncions
7. Avaluació de les Disfuncions Sexuals a General
8. El Diagnòstic en Sexualitat
9. Disfuncions Sexuals Masculines. La Ejaculació Precoç
10. L’Entrevista Psico-Sexual
11. El Enquadrament Terapèutic. L’actitud del Terapeuta
12. Farmacologia i Sexologia
13. Sessió de Devolució. Entrevista aclaridora

T’has preguntat alguna vegada ladiferència entre fer moviments o gestos que et permetin seduir o agradar, i ser una persona seductora o agradable?

Els gestos o tècniques ens serveixen per a un moment molt puntual, i no requereixen una autèntica transformació personal: amb aplicar-les en el moment adequat, poden funcionar … però també de forma esporàdica, o per relacions de curta durada.

Quan el nostre objectiu és establir relacions duradores, o almenys prou satisfactòries, durin el que durin, cal ser capaços d’oferir quelcom genuí i sòlid que formi part de la nostra personalitat, en lloc de petites estratègies per sortir al pas.

Solem exigir molt de la persona estimada, i fins i tot ens decebem quan aquesta no arriba nostres expectatives o ideals, però no sempre apliquem aquest mateix examen rigorós a la nostra pròpia actuació mentre estem en parella. Incorporar al nostre ventall de conductes apreses (és a dir, automatitzades) aquests petits detalls que fan que estar a dos sigui un plaer en lloc d’una tortura.

La nostra proposta és que ens convertim en aquesta persona de la que pensem es podria enamorar l’altre quan ens trobés, partint de la base que siguem i ens percebem com aquesta persona a la qual es pot estimar.

Per exemple, si ja s’han tingut experiències de parella, se sap que estar amb algú que està tot el dia fent

blackenterprise.com

comentaris negatius, com a conseqüència d’un estil de pensament igual de negatiu, anem a començar nosaltres per practicar el pensament positiu des de primera hora del matí. Des que obrim els ulls podem prendre les regnes dels nostres pensaments i decidir en què anem a enfocar la nostra atenció de tots els estímuls que tenim al voltant, i també dins de nosaltres mateixos. Segur que hi ha coses desagradables, però també és segur que n’hi ha agradables, o jo puc fer que les hagi si aquesta és la meva voluntat. Per exemple: triar una tassa bonica en comptes de la espellofada pel cafè; untar les torrades amb alguna cosa bona i en la quantitat adequada; mirar-se al mirall i aconseguir l’aspecte que un desitja, en comptes de prestar nul · la atenció a la nostra imatge; donar els bons dies, encara que estiguin caient trons, o encara que l’altra persona no ens contesti.L’important és com siguem nosaltres, no com són els altres o les circumstàncies.

Una vegada que està en parella, és important saber seguir enamorant a l’altra persona. Les relacions

 

poden començar com una guspira o fogonada, però es mantenen a base de cuinar a foc lent, prestant atenció, afegint ingredients, assaborint i corregint cada vegada que sigui necessari. En aquests moments, és important saber ser una persona respectuosa de l’espai físic i emocional l’altre: deixar que faci coses que a nosaltres no ens agraden (sempre que es tracti d’activitats que no afectin a la integritat de la parella), permetre tenir els seus propis gustos i opinions, encara que siguin contràries a les nostres, fins i tot aprendre a gaudir d’aquestes desavinences.

És important no deixar passar un sol dia sense haver tingut algun detall especial amb l’altra persona, que sapiguem que el faci feliç. No ha de tractar necessàriament de gastar diners en una cosa, sinó saber dir la paraula apropiada, fer això que normalment no podem fer (anar-la a buscar al centre comercial), o alguna cosa que resulta pràcticament infal · lible: fes riure a la teva parella (i que de veritat li faci gràcia, no val amb gastar la broma de la qual només es riu el que la fa). Riure a casa, amb els amics, al carrer, i sobretot quan es fa l’amor, sol ser garantia perquè la nostra parella s’enamori cada dia més de nosaltres.

” La responsabilitat amb la qual els membres d’una societat visquin la seva sexualitat serà directament proporcional a la responsabilitat amb la qual la societat adulta es faci càrrec d’una bona educació sexual per a la infantesa i l’adolescència”
RESUM
La societat adulta espera i exigeix ​​als seus joves i adolescents que siguin responsables amb la seva vida sexual coital , però es comporten irresponsablement en la manera com assumeixen l’educació sexual . Els adults suposen que amb ” la pedagogia del NO ” i el ” terrorisme sexual ” seria suficient per aconseguir una sexualitat responsable . La prohibició ha estat insuficient per exercir control sobre la conducta sexual dels joves i molt menys per formar-la. La família i l’escola no formen intencional i sistemàticament la sexualitat . La major part dels adults diuen als seus fills que tinguin cuideu però o ensenyen com tenir-lo. L’escola i la família encara segueix formant la sexualitat amb un esquema supressiu i preventiu : ” mira tot el dolent que pot passar si tens sexe coital ” . En aquest treball s’analitza les agendes sexosóficas de les polítiques d’educació sexual basades ” sol” en abstinència i postergació . S’analitza amb dades estadístiques dels països desenvolupats la ineficàcia d’aquestes polítiques . Es proposa la formació en autonomia . Es qüestiona el paper irresponsable de la família i l’escola . La missió de la família , l’escola , l’estat i la societat seria brindar tots els repertoris en coneixements , valors , actituds i habilitats perquè en forma autònoma puguin iniciar responsable i constructivament la seva vida coital , en el moment que cadascú ho consideri , abans o després del matrimoni . Mentre se segueixi evitant fer una educació sexual oberta, basada en la veritat , centrada en la promoció de valors i actituds per a una sexualitat responsable , realizante i constructiva , no es podrà esperar que les futures generacions tinguin una salut superior a la que han tingut les generacions anteriors .
Paraules claus : sexualitat adolescent , educació sexual , salut sexual adolescent , sexualitat responsable , educació sexual familiar .
Una de les preocupacions que tenen els adults respecte a la joventut es relaciona amb la forma com estan vivint la seva sexualitat i els efectes d’aquesta sobre la seva salut sexual . La família , l’escola , l’estat i la societat en general esperen que els joves siguin ” responsables” amb la seva sexualitat . No només ho esperen , també ho exigeixen. No obstant això és evident la “irresponsabilitat ” amb la qual els adults assumeixen les seves funcions en l’educació sexual . Paradoxalment la societat adulta pretén , a partir d ‘”una educació sexual irresponsable” , que la joventut i l’adolescència ” visquin responsablement la sexualitat” . És fàcil per als adults assenyalar la irresponsabilitat de la joventut en la seva sexualitat , però molt difícil per a ells assenyalar i assumir la pròpia irresponsabilitat respecte a l’educació sexual .
Les estadístiques relacionades amb la sexualitat dels adolescents d’ahir , és a dir la dels adults d’avui , són molt semblants a la dels adolescents d’avui. En els tallers realitzats amb adults sobre sexualitat i educació sexual hem detectat que entre un 50% i 80 % de la població participant havien tingut relacions coitals abans del matrimoni , una gran majoria d’ells , igual que els adolescents d’avui, no havien fet servir algun mètode per protegir d’un embaràs en les primeres relacions coitals i una proporció similar a la dels joves d’avui també va avortar . Igualment , els pares d’aquests adults , en el seu moment , no es van assabentar de les relacions sexuals , tal com també està succeint amb una bona proporció dels adolescents i joves d’avui . Això indica que la història de ” la sexualitat irresponsable ” producte de ” una educació sexual irresponsable ” contínua repetint .
Per als adults és difícil assumir la sexualitat coital i no coital en l’edat adolescent , alguns preferirien que no tinguessin experiències i relacions sexuals , altres suposen que NO en tenen, tot i que sospiten que SI , prefereixen no saber sobre això i es fan els bojos ; altres adults pretenen que la joventut porti , si així ho decideixen , una vida sexual , però responsable . Podríem afirmar que la ideologia adulta tradicional i encara imperant en la nostra societat és educar a la joventut perquè no tingui relacions sexuals abans del matrimoni .
La major part de les famílies i les escoles eduquen basades en el ” terrorisme sexual” i en la ” pedagogia del NO “, els mètodes típics en l’educació sexual tradicional han estat assenyalar “tots els mals” i ” perills ” que poden passar si es té relacions sexuals coitals . La joventut és objecte moltes vegades de frases intimidatòries : ” cura et em embarassades ” , ” no la vagis a enfangar ” , ” com em portis un embaràs et mato ” , ” mira el que fas” , etc . La pedagogia del NO i el terrorisme sexual han estat el fonament d’una educació sexual centrada en la postergació i l’abstinència sexual alimentada , per descomptat, d’una concepció negativa , repressiva , maniquea i condemnatòria de la sexualitat .
CLASSE SOBRE SEXUALITAT
“Què heu fet avui a l’escola ? ” , Li va preguntar un pare al seu fill adolescent .
” Hem tingut classes sobre el sexe ” , li va respondre el noi .
” Classes sobre el sexe ? I què us han dit ? ”
“Bé , primer va venir un capellà i ens va dir per què no havíem . Després, un metge ens va dir com no havíem . Finalment , el director ens parlo d’on no tocava” .
A ” L’Oració de la Granota ” , per Anthony DE MELLO , Tom 2 . Sal Terrae , Bilbao . 1988
La repressió i les prohibicions com mètodes d’educació sexual han demostrat històricament la seva ineficiència , definitivament no funcionen . Educar amb aquests mètodes contribueix a l’estructuració d’una sexualitat irresponsable , poc saludable i negativa . Una gran part de ” les prohibicions ” fetes pels adults als i les adolescents no funcionen i per contra generen control extern i consciència externa . La repressió i la prohibició sexual només produeixen una concepció negativa de la sexualitat , contribueix a que aquesta sigui viscuda amb doble moral i no habilita per construir vida sexual responsable .
Independentment de les prohibicions , una proporció de la població juvenil decideix iniciar la seva vida sexual coital . Les dades revelades en les diferents investigacions mostren que els i les adolescents tenen activitat sexual , coital i no coital , orgàsmica i no orgàsmica . Una bona proporció dels i les adolescents ha decidit iniciar la seva vida sexual coital malgrat l’educació sexual repressiva i prohibitiva rebuda a la família i el sistema escolar .
En els nostres estudis s’observa una incidència de sexe coital voltant del 43% en estudiants d’últim grau de secundària i del 50% en estudiants de primer semestre en diferents universitats de la costa Atlàntica colombiana . El problema fonamental és la forma irresponsable i poc segura com s’inicia la vida coital . Com s’analitzarà posteriorment l’inici coital a edats més grans o dins del matrimoni no garanteix una sexualitat responsable , molt menys si la família i l’escola són irresponsables en la funció de donar una educació sexual intencional , oberta , directa i sistemàtica .
Els agradi o no als adults , un percentatge d’adolescents inicien la seva vida sexual coital . La família, l’ escola i la societat no s’estan formant a l’adolescència per iniciar la seva vida sexual coital en forma responsable , constructiva , realizante i autònoma , independentment de l’edat d’inici coital i de si aquesta es fa prematrimonial o matrimonialment . Se suposa erròniament que promoure la postergació i l’abstinència coital en la joventut produeix responsabilitat en el comportament sexual . Per contra , una formació en autonomia i responsabilitat podria generar , entre altres alternatives, la decisió de postergar o abstenir però no per repressió , si no per opció , per la consciència que encara no s’està list @ , que no es vol o encara no és el moment . La postergació i l’abstinència per si soles no generen els repertoris actitudinals , axiològics i conductuals per assumir responsable i constructivament la sexualitat coital , molt menys si està recolzada en una visió repressiva i negativa de la sexualitat .
La família i l’escola com a institucions socials exerceixen irresponsablement la seva funció formadora , li exigeixen als i les adolescents que siguin responsables , que no embarassin , que no tinguin VIH SIDA però sense fer prou per a habilitar- en els repertoris que es requereixen per viure responsablement la sexualitat ( insisteixo : a qualsevol edat , prematrimonial o matrimonialment ) .
El fet és que la família i l’escola exigeixen però no donen , fan molt poc perquè les expectatives que tenen respecte a la vida sexual dels i les adolescents siguin com les desitgen. Es recull el que sembra , si no es conrea bé com esperar una bona collita ?
El 100 % dels adults no els agradaria que els seus fills adolescents tinguessin un embaràs d’hora i que tinguessin VIH SIDA o una infecció de transmissió sexual , etc . No obstant això és interessant analitzar les actituds que assumeixen i les estratègies ineficaces que fan servir per evitar que es embarassin i prevenir del VIH SIDA .
Una part dels adults reconeix amb sinceritat que no ha fet realment res que sigui efectiu perquè els seus fills puguin viure responsablement la seva sexualitat . Una altra gran part ha fet coses com les següents que per descomptat són inefectives :
” Els dic que es cuidin ”
“Llegeix he dit , cura amb un SIDA ah ! , Utilitza condó ”
“Els he parlat , li he dit sobre els perills d’un embaràs ”
“Jo els he advertit i els mostro el que ha passat a altres en la família ”
” Li parlo , els dic que es cuidin ”
” Els dic que tenen a veure bé que és el que fan”
” Els parlo de l’amor …
” Els parlo …
” Els dic que han de ser responsables … ”
La major part dels adults diuen que es cuidin però molt pocs ensenyen realment com fer-ho i com protegir-se dels riscos naturals de la vida coital : embaràs inoportú , ITS i VIH i conflictes emocionals . Per exemple , suggereixen als joves que facin servir el condó , però en el 90 % dels casos NO ensenyen com fer-ho , alguns pares i algunes mares diuen , ” ah No ! , Això si que ho aprengui ell” , ( generalment es refereixen a ells , no a elles ) . Els pares i les mares esperen que els seus fills homes es protegeixin , però no els ensenyen com protegir es utilitzant el condó . Com de les filles no esperen que tinguin sexe , per tant ni tan sols els diuen que es cuidin usant un condó . En tots dos casos és una resposta irresponsable i sexista . El 79.6 % de pares i mares participants de Tallers i equació sexual “poc” o “gens ” han explicat sobre com fer servir el condó i el 79.8 % mai ha mostrat un condó al seu fill.
Davant el temor d’un embaràs d’hora pares , mares i docents tendeixen a respondre amb actituds terroristes i intimidants que no són efectives per prevenir els embarassos en l’adolescència . El 56.4 % dels adults que han participat en tallers d’educació sexual al nostre centre han explicat “poc o res” als seus fills com evitar un embaràs i el 66.5 % han explicat “poc o res” sobre com utilitzar mètodes anticonceptius . La major part dels adults aspiren a que els seus fills i filles no embarassin , fins i tot sense ensenyar com tenir sexe i regular la seva fecunditat .
ANÀLISI DE L’EDUCACIÓ SEXUAL FAMILIAR
Nivell d’explicació donada per mares o pares a fills en temes de sexualitat
TEMA
Percentatge de pares i mares que han
explicat ” poc” o ” mai”
El plaer en les relacions sexuals
73.1 %
Sobre el plaer sexual
78.1 %
Els genitals com a font de plaer
73%
Identificació del moment de fecunditat
71.8 %
Com evitar un embaràs
56.4 %
L’ús de mètodes anticonceptius
66.5 %
Com utilitzar el condó
75.6 %
Mostrar un condó
79.8 %
Funcionament de la resposta sexual
71.8 %
Saber com tractar sexualment una parella
72%
Font : Sistematització dels Tallers d’Educació sexual realitzats amb 186 adults de diferents regions de Colòmbia i Equador , CAC , Centre d’Assessoria i Consultoria , Barranquilla Colòmbia .
En els adults hi ha el temor irracional que l’ensenyament dels mètodes per regular la fecunditat ( anticoncepció ) “incita ” l’inici coital , això es considera com una forma donar ” via lliure ” perquè tinguin sexe , els adults suposen irracionalment que això és com una forma d’animar-los a tenir sexe , ignorant que el fet de tenir sexe o no, és fonamentalment una decisió dels joves i que seria preferible formar per regular responsablement la seva fecunditat per a quan ho necessitin , perquè aquesta ha estat la seva decisió . Si se’ls habilités per al maneig adequat d’aquests mètodes podrien viure el sexe coital realizante i responsablement , abans o dins del matrimoni . La família , l’escola i l’estat no estan educant , ni per un, ni per l’altra , és a dir ni per a una sexualitat responsable prematrimonial , ni matrimonial . Informar i ensenyar sobre mètodes anticonceptius no exposa als joves perquè iniciïn la seva vida coital , però iniciar la vida coital sense aquesta informació si és de risc per a la vida sexual de joves i adults .
D’altra banda els adults han sobredimensionat la funció preventiva de l’educació sexual , la sexualitat en els adolescents s’està abordant predominantment des de ” el discurs de les prevencions ” tal com el descriu Zoraida Martínez ( 2001 ) , qui va participar en i coordinar l’Equip Tècnic Nacional d’Educació Sexual . L’educació sexual té sentit per si mateixa , té una funció que transcendeix el preventiu i la supressió dels problemes de la vida sexual ( embarassos no desitjats , VIH SIDA , avortament , etc . ) , Conseqüència d’una vivència irresponsable i no realizante de la sexualitat , ocasionada al seu torn , per una mala , inadequada i negativa educació sexual .
L’educació sexual com a part d’una educació integral té sentit perquè la sexualitat és apendre, perquè és una necessitat humana i és un dret . Si la sexualitat és apendre, ha llavors fer part del potencial humà a desenvolupar en la infantesa i en la joventut a través d’una bona educació sexual . ( Romero , 2000 )
Des de la perspectiva de la promoció del benestar sexual serà molt més important educar per aprendre a estimar , per aprendre actituds , valors i habilitats per a la maternitat responsable i eficaç , per ser pare i mare com a conseqüència d’una opció conscient , per ser pares i mares de més qualitat , per aprendre a ser millors homes i dones , per aprendre a ser millors parelles , per ser éssers feliços i realitzats a partir de la sexualitat , l’afecte , l’amor i l’erotisme .
Es confon educar la sexualitat amb la prevenció , es desconeix la diferència entre l’enfocament supressiu i l’enfocament centrat en la promoció del benestar . Si bé és cert que l’educació sexual té una funció preventiva , la seva funció primordial és la formativa. Una cosa és prevenir la incidència d’embarassos primerencs en els joves i una altra és la promoció de la paternitat i la maternitat com una opció , que requereix ser exercida responsable i eficaç . La promoció d’actituds , valors , coneixements i habilitats per a una paternitat responsable a més d’anar molt més enllà de la prevenció té un efecte preventiu dels embarassos , però un programa de prevenció d’embaràs no implica necessàriament la promoció de la paternitat i la maternitat responsable . Ensenyar a tenir sexe sense tenir fills no és el mateix que formar per exercir amb excel · lència en el complex art de criar fills i formar una família . La promoció de la planificació familiar com “el conjunt de decisions que una parella fa per definir el tipus de família que volen construir ” ( Romero 1999 ) implica la decisió d’un determinat mètode per a la regulació responsable de la fecunditat , però l’ensenyament de l’ús adequat d’aquests mètodes és una altra cosa , important si , però diferent . L’educació sexual que es fa encara té un enfocament fonamentalment ” supressiu ” i ” preventiu ” desconeixent la dimensió de la promoció del benestar i la realització sexual .
En comptes de reprimir i intimidar amb l’objectiu d’impedir que els i les adolescents tinguin relacions coitals , seria més efectiu formar-los perquè desenvolupin la seva autonomia i consciència interna, perquè estructuren valors , actituds , coneixements habilitats que els serveixin per diferenciar , identificar i discriminar per si el bo i el dolent, el convenient i el inconvenient , el saludable del que no saludable , la responsabilitat i la irresponsabilitat , el constructiu i el destructiu , el plaer i la conveniència de postergar- quan no és convenient , etc . La formació en autonomia conduiria al fet que els joves estructuren recursos interns per afrontar responsablement la vida sexual . Aquest objectiu no podrà aconseguir-se en unes quantes sessions d’educació sexual , serà el producte d’un procés complex i intencional de formació que s’ha d’iniciar a edats primerenques , tant en la família com a l’escola .
La missió de la família , l’escola , l’estat i la societat seria brindar tots els repertoris en coneixements , valors , actituds i habilitats perquè en forma autònoma puguin iniciar responsable i constructivament la seva vida coital , en el moment que cadascú ho consideri , abans o després del matrimoni . Insistim en què la família i l’escola no estan formant per iniciar i viure la sexualitat coital responsablement , sigui iniciada abans o després del matrimoni .
La sexualitat pot ser font de creixement o malestar , satisfacció o insatisfacció , realització o frustració , etc . Depenent de la capacitat per manejar la seva vida sexual cadascú serà autor del propi destí . Es fa necessari preparar els i les adolescents perquè siguin artífexs del seu destí sexual i amorós , perquè puguin ser constructors d’un projecte de vida sexual bo i realizante .
Alguns adults accepten les relacions sexuals en els joves si aquestes són ” amb amor” . És important desenvolupar l’afectivitat i l’erotisme , és clar que sí , però sense una visió moralista i maniquea de l’amor i el sexe . Una idea errònia i molt corrent en els adults és suposar que parlar del ” sexe amb amor ” és condició suficient per desenvolupar responsabilitat i èxit en la vida sexual . De fet quantes parelles s’han transmès el VIH SIDA “amb molt amor” ? , Quantes parelles adultes no s’han embarassat ” amb amor ” sent que no el volien i no desitjaven ? . Els joves estan incloent en els seus festejos el sexe , s’estan integrant cada vegada més sexe i amor , però amb ” molt amor ” poden iniciar la seva vida sexual coital irresponsablement si no estan prou educats per viure la seva sexualitat d’aquesta manera . De fet l’amor no està sent usat PER protegir-se en les relacions sexuals del VIH SIDA , per contra , sembla ser que funciona amb la idea ” com t’estimo , tu em desprotejo ” .
Amb molta facilitat els adults assumeixen actituds ” moralistes ” i ” axiologicistas ” , la qual cosa és molt diferent d’educar la moral i els valors relacionats amb la sexualitat . Es confon educar en valors amb desinformar , com si informar fos incompatible amb l’estructuració de valors . Educar en la sexualitat tenint en compte la formació de valors és una cosa i educar sota la ignorància és una altra . Si bé és cert que defensem la promoció de valors i actituds positives , aquestes per si soles , no són suficients per aconseguir una sexualitat responsable , especialment si no es brinda informació sexual bàsica i si no s’habilita en els repertoris socials fonamentals per a ser responsables amb la sexualitat . Un gran percentatge dels adults consideren que l’ensenyament de l’ús de mètodes anticonceptius i l’ús del condó per prevenir el VIH SIDA és sinònim de “no educar en valors” , més encara , és interpretat per alguns adults com “un atemptat contra el desenvolupament de valors “.
Una anàlisi del comportament sexual en estudiants d’últim grau de secundària ia les poblacions no escolaritzats evidència la falta d’informació sexual i l’alta incidència de conductes sexuals coitals de risc per embaràs i VIH SIDA . En un estudi amb estudiants d’11 grau de secundària de la Ciutat de Cartagena el 60% presentava baixos i molt baixos coneixements sexuals , només un 25% sabia identificar el moment d’ovulació i el 54% dels que havien iniciat la seva vida coital no havien fet servir algun mètode anticonceptiu en la seva primera relació sexual , els mètodes més usats són el ritme i el coit interromput , el condó només és usat pel 43 % dels homes i el 17 % de les dones . En estudiants universitaris s’ha trobat percentatges al voltant del 62% “molt baixos” o ” baixos” coneixements relacionats amb VIH SIDA i les conductes sexuals de risc .
Es fa necessari ensenyar sobre l’ús adequat dels mètodes per regular la fecunditat i les formes concretes per tenir sexe segur i protegit si no es vol que hi hagi embarassos i VIH en la població adolescent , això per descomptat en un context de formació de valors i actituds positives . Si no s’ensenya l’ús efectiu d’aquests mètodes no serà possible l’assoliment d’aquesta fita , fins i tot per als que aspiren a iniciar coitalmente dins del matrimoni .
Tot procés d’educació sexual implica una posició ” sexosófica ” de fons , que modula , matisa i es reflecteix en el tipus d’intervenció . Hi ha diferents posicions i per tant variades perspectives de l’educació sexual . Cadascuna reflecteix més una agenda ideològica i política respecte a la sexualitat (Romero 1988 ) . Tal com ho planteja l’educadora sexual mexicana Esther Corona ( 1998 ) tota educació sexual és ” infelicitat ” .
Hi ha diferents postures ideològiques que fa a l’ educació sexual , però totes podrien coincidir en un objectiu comú : educar per a una vida sexual gratificant , responsable , constructiva i realizante , viscuda aquesta , abans o després del matrimoni , cosa que seria part de les opcions personals de vida , sense la pretensió que tota la població practiqui un mateix valor i molt menys sense una presumpció maniquea : que practiquin un determinat valor són considerats com “els bons ” i els que no ho practiquen seran considerats com “els dolents” .
Considerem que no existeix una ” única ” , “vàlida ” i ” acceptable ” alternativa d’educació de la sexualitat . Qualsevol de les alternatives d’educació sexual és vàlida sempre que no es basin en una posició repressora de la sexualitat i estigui orientada a promoure eleccions autònomes i conscients de les conductes sexuals .
Per a alguns l’educació sexual s’ha de centrar en promoure el sexe segur , per altres en la promoció de la sexualitat responsable , per a altres només la postergació i l’abstinència etc . La perspectiva tradicional adulta ha estat educar la sexualitat basant-se en la promoció de l’abstinència i postergació coital . Els estudis indiquen que els programes d’educació sexual que ensenyen només l’abstinència i la postergació no han demostrat científicament la seva eficàcia . Molt malgrat això aquesta postura fa part de la política actual del govern nord-americà en l’educació sexual oficial dels col · legis americans .
Per veure el gràfic seleccioneu l’opció ” Descarregar” del menú superior
Font : Alan Guttmacher Institute , journal , Family Planning Perspectives, 2000 .
Una anàlisi del comportament sexual dels adolescents nord-americans demostra la ineficàcia d’aquestes polítiques . La taxa d’activitat sexual coital en la joventut americana s’ha incrementat en els últims 30 anys com ho demostren les estadístiques resultants de les enquestes nacionals de salut . Estats Units es troba entre els països del món desenvolupat amb més altes taxes d’embaràs i avortament adolescent , comparada amb països com el Japó , Alemanya , Anglaterra , França , Holanda , Suècia , Espanya , etc. Aquests països han disminuït en major proporció que els EUA l’embaràs i l’avortament adolescent . La mitjana d’iniciació coital dels EUA és similar al de la resta dels països desenvolupats , el que si els diferencia , molt clarament , és la política oficial d’estat que fa a l’educació sexual .
Molt en el fons els adults esperen que els seus fills no tinguin sexe coital abans del matrimoni , especialment per al cas de les filles , en el cas dels homes això no és una expectativa social tan important . En els dos últims governs d’EUA s’han incrementat els fons presupuestales per finançar programes d’educació basats “només ” a la postergació i l’abstinència .
Anàlisi crítica a la proposta d’educació sexual basada només en l’abstinència sexual

La proposta de fer educació sexual basada “només ” a la postergació i l’abstinència és mereixedora de diverses crítiques. En primer lloc pretendre educar la sexualitat basant-se ” només” en aquestes alternatives seria poc realista perquè hi haurà una part de la població que no estarà disposada a abstenir sexualment . D’ altra banda aquesta postura es basa en una sexosofía negativa , condemnatòria i repressiva de la sexualitat . Generalment està recolzada en una “pedagogia del NO ” ia ” el terrorisme sexual” , és una forma disfressada de fer moralisme sexual maniqueu . A la pràctica és una forma d’evitar una educació sexual oberta , franca , directa i oportuna , és una forma d’evadir parlar de la sexualitat amb les seves realitats . Es promou la idea que el sexe pot ” danyar els plans de vida” , desconeixent que el que pot afectar els plans de vida , a qualsevol edat , no és el sexe en si , sinó l’exercici del sexe irresponsable . El sexe és vist com un enemic , com una font de problemes .
D’altra banda l’abstenció per si mateixa no prepara per iniciar responsablement la vida sexual coital . Reprimir els desitjos per evitar tots “els mals que pot comportar l’exercici del sexe” no habilita la joventut per ser responsable , fins i tot en el matrimoni . Es ven la idea del sexe dolent abans del matrimoni i el sexe bo després del matrimoni . Es considera lloable no tenir sexe coital abans del matrimoni amb l’expectativa poc realista que en l’adultesa , així com per art de màgia , es pot tenir responsablement .
Anàlisi crítica a la proposta d’educació sexual basada només en la postergació

La adultesa no és sinònim de RESPONSABILITAT , ser adult des del punt de vista d’edat no garanteix vida sexual responsable , per a una mostra la vida sexual que porten molts adults : irresponsabilitat paterna i materna , famílies mal construïdes , embarassos no planejats , no desitjats , VIH SIDA , problemes de parella , violència conjugal , etc . D’altra banda , la iniciació de les relacions coitals dins del matrimoni tampoc garanteix que la sexualitat sigui viscuda precisament amb responsabilitat , felicitat i realització , molt menys , si no s’ha estat educat efectivament amb aquesta finalitat.
La iniciació sexual coital responsable dependrà que tinguin o no els repertoris en coneixements sexuals exactes , en valors , principis i actituds positives i en habilitats sociosexuals necessàries per exercir responsablement la sexualitat . És possible trobar ” adolescents de 35 anys ” molt irresponsables amb la seva sexualitat i ” adults de 20 anys ” bastants responsables i realitzats amb la seva sexualitat coital .
Des de la nova educació sexual es proposa ensenyar que ” la sexualitat és una cosa meravellosa que mereix viure , no de qualsevol manera , sinó de manera responsable” . Els següents són alguns criteris que es proposen per analitzar el que implica viure la sexualitat responsable, es viu una sexualitat de forma responsable quan … :
La persona es fa càrrec dels propis actes i decisions .
Té en compte les conseqüències dels propis actes sobre si mateix i els altres ..
Té en compte els propis sentiments , valors i actituds per prendre decisions respecte a la vida sexual .
Té la capacitat d’ajornar el plaer i la gratificació en situacions que ocasionarien problemes i conseqüències negatives per si mateix i altres persones .
Decideix lliure , conscient i autònomament .
Quan la vivència sexual està associada a un sentit que li dóna significat a l’experiència sexual i amorosa .
La responsabilitat serà el producte d’un llarg i complex procés de formació que implicarà l’estructuració de coneixements , valors , actituds positives , habilitats i el desenvolupament d’una adequada autoestima .

Des d’aquesta proposta formar la capacitat d’autoafirmació ( exercir control sobre la vida sexual ) i l’habilitat per estructurar projecte de vida podria fer la diferència en la meta de formar una generació més responsable en la seva vida sexual .
Qüestionaments per reflexionar :
Com poden ser responsables si se’ls té sotmesos a la ignorància i la desinformació sexual ?
Com poden ser responsables si no se’ls ensenya l’ús adequat de mètodes de protecció per embaràs i VIH SIDA pel temor que tinguin relacions sexuals ?
Com poden ser responsables si no se’ls entrena en habilitats per prendre decisions , dir NO quan això és el que es desitja, manejar la pressió de grup etc . ?
Com esperar que siguin responsables si tenen una sèrie de mites , creences i actituds que afavoreixen conductes sexuals de risc per a la salut sexual ?
Una fita important a treballar en els adults és la intencionalitat en l’educació sexual perquè família i escola no deixin a l’atzar l’educació sexual dels o estudiants , sinó que assumeixin una actitud proactiva prenent la iniciativa per educar la sexualitat sense permetre delegar a altres fonts que probablement siguin menys fiables. No cal esperar que hagin embarassos adolescents per preocupar-se per l’educació sexual , és important prendre la iniciativa i de manera intencional formar valors , virtuts , actituds , coneixements i habilitats relacionades amb la sexualitat . Els adults proactius en l’educació sexual saben que si no prenen la iniciativa altres persones ho faran per ells .
Mentre se segueixi evitant fer una educació sexual oberta, basada en la veritat , centrada en la promoció de valors i actituds per a una sexualitat responsable , realizante i constructiva , no es podrà esperar que les futures generacions tinguin una salut superior a la que han tingut les generacions anteriors .

Terapia de Pareja Mataró

Consejero Matrimonial Mataró

Xavier Conesa Lapena – Carme Serrat Bretcha

C/ Gaietà Vinzia, 11-13
MOLLET DEL VALLES
 
C/ Santa Anna, 26
BARCELONA
 
 C/ Diagonal (cantonada) Passeig de Gràcia
BARCELONA
 
Tel 93 570 71 54 (petición de visita)
conesa@gmail.com
Xavier Conesa Lapena
 
fotopsicologescacspetit
Psicòleg i sexòleg català. El 1990 fundà el Centre de Psicologia Aplicada a Mollet del Vallès entitat dedicada als tractaments psicològics en adults,adolescents i nens. Compatibilitzà aquestes tasques amb les teràpies de parella i disfuncions sexuals masculines i femenínes, establint col.laboracions amb institucions dedicades a la salut mental,especialment de la comarca del Vallès. Posteriorment, posa en funcionament l’Institut Superior d’Estudis Sexològics (I.S.E.S.) a Barcelona, dedicat a la docència de la sexologia: postgraus, masters i cursos específics reconeguts d’Interès Sanitari pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. L’Institut manté conveni de col.laboració amb la Universitat de BarcelonaUniversitat de Girona,Universitat Ramon Llull i Universitat Oberta de Catalunya i
Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois
Tutor de pràctiques externes de la Facultat de Psicologia (UB) de la Universitat de Barcelona des de l’any 1.999
L’any 1997 es va especialitzar en els tractaments específics per a la depressió a través de la luminoteràpia, essent un dels capdavanters en la investigació i implantació d’aquesta teràpia a nivell estatal. Informacions al respecte publicada al periòdic El Mundo, articles periodístics a Consumer i al periòdic Público.
Ha estat també coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya.
Al llarg de tots aquests anys, ha establert col.laboracions en mitjans escrits, ràdio i televisió.Enllaços externs
Pàgina Oficial de Xavier Conesa Lapena
Acta Constitucional de l’Institut Superior d’estudis Sexològics I.S.E.S.
Col.laboració Docent del Practicum de Psicologia de la Universitat de Barcelona
Col.laboració Docent amb la Universitat de Girona
Col.laboració en tasques de formació amb la Universitat Ramon LlullAcord de Col.laboració amb la Universitat Oberta de Catalunya U.O.C.Conveni de Col.laboració Acadèmica amb Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois
Reconeixement de l’Ajuntament de Mollet del Centre de Psicologia Aplicada
Referències sobre la investigació en Luminoteràpia al periòdic “El Mundo”. Any 2.005
Investigacions sobre Luminoteràpia, Referències al periòdic “Público”. Any 2.007
Coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya
Miembro de la Federacion Española de Especialistas en Sexologia

Publicacions

Carme Serrat Bretcha
carmepsicologape
Licenciada en Psicologia Colegiada nº 3.086 Adultos e Infantil (Universidad de Barcelona)
Diplomatura de Postgrado en Logopedia (Universidad Autonoma de Barcelona)
Certificación para el tratamiento de la Fundación Catalana del Sindrome de Down.
Diagnostico y Terapia Infantil (Instituto Medico del Desarrollo Infantil)
Tutora de practicas Universidad de Barcelona y Universidad Ramon Llull
Terapeuta Sexual i Familiar
Coordinadora de l’Institut Suparior d’Estudis Sexològics I.S.E.S.
Professora d’Integració Social i Atenció Soció Sanitària
Professora de Comunicació alternativa, Atenció a persones amb dependencia,
Assessora Psicològica d’escoles bressol.
Assessorament a pares
Tutora de Pràctiques Universitat Oberta de Catalunya
Conferenciant de temes relacionats amb la psicologia infantil.
TRACTAMENTS

TRACTAMENTS DE LA PERSONALITAT

Tractament de la Depressió (VIDEO)

http://www.curar-depresion.com (TOT SOBRE DEPRESSIÓ)
 
PUBLICACIONS:

 
Revista del Col.legi Oficial de Psicòlegs.
“El paper del Psicòleg a les Psicoteràpies”
 
Psychologies
“Amor i Sexe: Inseparables?”
 
 
Revista del Col.legi Oficial de Psicòlegs:
“La Sexualitat en Pacients amb Anorexia i Bulimia”
 
La Portada del Valles:
“Se hereda la depresió?”
 
Contrapunt:
“El tractament Psicològic. Un enfoc actual”
 
La Vanguardia.Suplemet:
“Sexe a P-3″
 
Contrapunt:
“Estils de vida que poden ajudar a la Depresió”
 
Publicaciones en Psicoactiva. Revista especialitzada:
 
2002 Articulo: EYACULACION PRECOZ. (autor: xavier conesa). la eyaculacion precoz: el problema sexologico mas frecuente y el que tiene mejor solucion.
 
2002 Articulo: CRISI? QUINA CRISI!. (autor: xavier conesa). en els nostres temps i en l’entorn occidental es donen una sèrie de malalties o trastorns que no existien temps enrera i que no es troben en altres indrets. per tant, podem dir que es tracta de trastorns vinculats al nostre estil …
 
2003 Articulo: EL MALESTAR PSICOLÒGIC. (autor: xavier conesa). les primeres dades que tenim de la xarxa de metges de capçalera indiquen que a l’11 % dels pacients que ens consulten se’ls diagnostica un problema psicològic. aquestes dades queden per comprovar, ja que un pacient pot tenir diver…
 
2003 Articulo: FUNCIONAMIENTO DE UN CENTRO PSICOLÓGICO EN LA PRÁCTICA COTIDIANA. (autor: judith fernández sánchez). descripción del funcionamiento del centro psicológico conesa-serrat
 
2004 Articulo: REFLEXIONES SOBRE UN TRASTORNO PARANOIDE VS. TOC. (autor: xavier conesa). hace algún tiempo que estoy tratando a un muchacho que presenta un cuadro que considero que está en ese punto de inflexión entre el trastorno paranoide y el trastorno obsesivo grave…¿donde ubicarlo?
 
2004 Articulo: L’ESTRÈS I L’ANSIETAT. (autor: xavier conesa). els professionals d’atenció primària constaten dia a dia en una part important dels pacients un component psíquic associat als seus símptomes, i en molts diagnostiquem un transtorn psicològic com a problema de base.
 
2005 Articulo: TRACTAMENT DEL TRASTORN D’ANSIETAT. (autor: xavier conesa). la multiplicitat de símptomes que presenten aquests trastorns condueixen els pacients a recòrrer infructuosament als consultoris de diverses especialitats, sense obtenir, en molts casos, un diagnòstic correcte, i per tant, un trac…
 
2005 Articulo: COMPRENDRE L’ANSIETAT. (autor: xavier conesa). dins l´ansietat o atac de pànic hi ha dues forces que s’uneixen i es sumen.
 
2006 Articulo: CRISIS D’ANSIETAT. (autor: xavier conesa). en els nostres temps i en el nostre entorn occidental es donen una sèrie de malalties o trastorns que no existien temps enrera i que no es troben en altres indrets. per tant, podem dir que es tracta de trastorns vinculats al nostr…
 
2006 Articulo: MÉTODO CONESA-SERRAT PARA EL TRATAMIENTO DE LA DEPRESIÓN. (autor: xavier conesa). la complejidad del trastorno depresivo requiere de un abordaje multifactorial. generalmente requerirá de una psicoterapia y del antidepresivo adecuado. a todo ello habrá que añadir unos cambios de vida. no existe por tanto la p…
 
2007 Articulo: DEPRESSIÓ MENOR: DISTIMIA (DEPRESSIÓ NEURÒTICA). (autor: xavier conesa). criteris per al diagnòstic de distimia (dsm-iv).
 
2007 Articulo: COM ES DIAGNOSTICA UNA DEPRESSIÓ GREU. (autor: xavier conesa). criteris per diagnosticar una depressió major o malencònica (dsm-iv).
 
2008 Articulo: INFORMACIÓ NECESSARIA PEL PACIENT DEPRESSIU. (autor: xavier conesa). la depressió és una malaltia, no un defecte de personalitat o una debilitat. la millora és la norma, no l’excepció. els tractaments són efectius, hi ha moltes opcions de tractament, i és possible establir un tractament efectiu per…
 
2008 Articulo: QUAN APAREIX LA DEPRESSIÓ. (autor: xavier conesa). en atenció primària, entre el 6% i 8 % dels pacients pateixen trastorns depressius majors, i el risc de depressió és clarament més alt a les dones.
 
2008 Articulo: COM ENS HEM DE COMPORTAR DAVANT D’UNA PERSONA QUE PATEIX DEPRESSIÓ?. (autor: xavier conesa). no hi ha res més dolorós que veure com el marit, la dona, el pare, la mare, el fill o la filla es mostren cada cop més apàtics, deixen de participar en els esdeveniments familiars, no es preocupen del seu aspecte personal, es pass…
 
2009 Articulo: ESTRÉS, DEPRESSIÓ I EXERCICI FÍSIC. (autor: xavier conesa). l’estrès. de manera general, els estudis indiquen que l’exercici ajuda l’individu a afrontar millor l’estrès, gràcies a una adequada predisposició biològica que ajudaria a afrontar-ne els resultats psicològics i psicosocials. el t…
 
2009 Articulo: ADOLESCENTS, SENTIMENTS I HOMOSEXUALITAT. (autor: xavier conesa). en arribar a l’adolescència, els nens d’ahir, ja convertits en el noi o la noia d’avui, prendran consciència de la seva homosexualitat i hauran d’assumir-la i acceptar-la.
 
2009 Articulo: NENS, SENTIMENTS I HOMOSEXUALITAT. (autor: xavier conesa). sent encara l’homosexualitat un tema tabú i, per tant, poc explicat, els primers que s’adonen de l’orientació homosexual d’un infant són els seus companys d’escola.
 
2010 Articulo: TRACTAMENT DEL LLENGUATGE EN ELS NENS. (autor: xavier conesa). retards del llenguatge es donen en nens petits que fan un desenvolupament més tardà de les habilitats lingüístiques. a partir del joc cal anar recollint les seves expressions comunicatives al mateix temps que es van donant models …
 
2010 Articulo: LA HIPERACTIVITAT. (autor: xavier conesa). la hiperactivitat infantil o, tal com es coneix des del punt de vista tècnic, el trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (tdah) és una de les alteracions comportamentals de major impacte en el desenvolupament educatiu i …
 
2003 Articulo: QUAN LES NOIES NO MENGEN. (autor: xavier conesa). els factors de risc en els trastorns alimentaris en l’anorèxia i la bulímia nervioses són molts, sobretot en la pubertat del sexe femení, però el central és la restricció alimentària.
 
2003 Articulo: QUAN MENJAR ÉS UN PROBLEMA. (autor: xavier conesa). la bulímia és la ingesta excessiva d’aliments que després s’intenten compensar amb conductes anòmales com ara vòmits, abús de laxants i diurètics, o dietes restrictives intermitents la qual cosa s’acaba convertint en un costum que…
 
2004 Articulo: QUÈ HA DE FER LA FAMÍLIA DAVANT UN MALALT DE BULÍMIA?. (autor: xavier conesa). és totalment incorrecte afirmar que les famílies són la causa d’un trastorn alimentari. no obstant això, determinades característiques familiars, juntament amb factors individuals de la persona malalta i factors socials, poden pre…
 
2005 Articulo: MENJAR MOLT I A TOTES HORES: TRACTAMENT. (autor: xavier conesa). no hi ha una única línia d’actuació o tractament possible en els trastorns d’alimentació, i en concret en la búlimia nerviosa. se’n pot aplicar més d’un i fer-ho conjuntament per augmentar l’efectivitat del tractament.
 
2006 Articulo: PER QUÈ APAREIX LA BULÍMIA?. (autor: xavier conesa). factors que afavoreixen l’aparició de la bulímia.
 
2006 Articulo: LOGOPEDIA: ALTERACIONS DEL LLENGUATGE. (autor: xavier conesa). detecció i diagnòstic.
 
2006 Articulo: QUÈ SABEM SOBRE L’ALCOHOL?. (autor: xavier conesa). diversos consells sobre l’alcohol
 
2007 Articulo: DROGUES INFORMACIÓ GENERAL. (autor: xavier conesa). què és la droga?. és una substància que tant pot ser natural com química i que quan es consumeix modifica el funcionament del nostre cos i de la nostra ment, alterant l’estat d’ànim, la percepció i el coneixement. sovint crea dep…
 
2008 Articulo: QUÈ ÉS UN TRACTAMENT PSICOLÒGIC?. (autor: xavier conesa). el tractament psicològic (psicoteràpia) té com a objectiu el canvi de pensaments, sentiments i conductes que a l’individu li fan patir d’una manera o d’una altra.
 
2008 Articulo: VISIÓ GENERAL DELS TRASTORNS PSICOLÒGICS. (autor: xavier conesa). les solucions semblen difícils de trobar, però l’evidència és que resulta imprescindible cuidar, en la mesura que sigui possible, la dinámica diària de vida que tenim i respectar el fet que hem de destinar un temps mínim a activit…
 
Tribuna Vallesana
“L’atenció psicològica a la comarca del Valles”
 
La Portada del Valles:
“Com reconèixer i tractar l’alcoholisme”
 
Continguts del Master de Sexologia de l’Institut Superior d’Estudis Sexològics (ISES)
En condició de Director de l’Entitat i com a Docent.
Reconeguts pel Departament de Salut de la Generalitat:
 
1. Disfuncions Sexuals Masculines. La Falta de Erecció.
2. Disfuncions Sexuals Femenines. La manca de desig sexual.
3. Estudi del Vaginisme
4. La Complexitat Sexual. Les Parafílies
5. Generalització dels Trastorns Sexuals
6. Estudi del Orgasme i els seus Disfuncions
7. Avaluació de les Disfuncions Sexuals a General
8. El Diagnòstic en Sexualitat
9. Disfuncions Sexuals Masculines. La Ejaculació Precoç
10. L’Entrevista Psico-Sexual
11. El Enquadrament Terapèutic. L’actitud del Terapeuta
12. Farmacologia i Sexologia
13. Sessió de Devolució. Entrevista aclaridora

Ens resulta relativament còmode moure’ns per tòpics doncs, de vegades, ens eviten haver de pensar, analitzar i reflexionar, amb la consegüent pèrdua de temps i energia, que preferim utilitzar en altres coses. Però, de vegades, aquestes dreceres ens fan un flac favor, especialment quan provoquen que la nostra ment es enfocamenten el negatiu d’una situació o persona, o en un futur horrible al qual no ve gens de gust arribar.

“Ja, però és que és la cinquena veu que em trobo amb el mateix. La gent va al que va, són tots iguals ”.

No tots els homes són iguals …

Definitivament, quan s’han tingut unes quantes experiències d’aquest estil, ens quedemencallats i amb certa sensació d’impotència per no saber què fer amb la relació. S í es té clarque un no vol tornar a sentir-se ferit, manipulat o frustrat per una qüestió afectiva.

¿Neguem llavors el evident, que hi ha persones que van al que van? Per què ens sorprèn encara tant que hi hagi persones que menteixin per aconseguir els seus objectius? Ens atrevim a veure aquesta part de la realitat com és, en comptes de com ens agradaria que fos?

Per poder gestionar millor aquestes situacions, potser no sigui tan important el que vulguin els altres, sinó el que vol un. Els altres poden voler alguna cosa en concret en una determinada etapa de la seva vida, per la raó que sigui, o com a conseqüència de la seva manera d’entendre les relacions. A vegades ens trobem davant de persones clares i honestes, i en altres ocasions s’utilitzen tot tipus d’enganys per aconseguir el que volen sense tenir en compte els sentiments de l’altra persona.

Per evitar aquest patró i entrar en aquest joc, anem a:

- Centrar l’anàlisi de l’altra persona en el que fa, no en el que diu. Es agafa més observant que en converses buides i infructuoses que ens fan perdre massa temps i ens deixen emocionalment esgotats;

No cedir abans de sentir-se preparat a qualsevol situació o proposta que encara no es desitja;

No formar ni crear una il · lusió basada en les primeres aproximacions. O el que és el mateix, no comprar la moto abans de provar-la, o fins i tot abans de comprovar si es tracta realment d’una moto;

Prestar més atenció i fer més cas a les persones que s’acosten d’una manera natural; que intenten ser amics abans que atosigadores; que es prenen el seu temps per conèixer-nos bé i valorar adequadament, que no ens controlen a totes hores ni s’obsessionen amb pinya ràpidament; que ens escolten i intenten estar a prop en tot moment.

Aquest últim grup probablement està tan cansat com els altres perquè els sol costar mésemportar-se el gat a l’aigua; veuen com certes figures arrasen a base de xerrameca i poc interès real, i van recollint els trossos del que van deixant molts d’ells enrere.Aquestes persones no entenen per què no se’ls veu, per què els costa tant enamorarquan estan oferint el que suposadament es reclama constantment: algú que respecti i valori. No obstant això, acabem corrent amb la llengua fora darrere d’altres persones que, un cop s’ha passat el moment gloriós de la conquesta, perden tot interès per una relació més profunda.

… Ni les dones tampoc …

Una bona proposta és començar a mirar amb els ulls una mica més oberts i amb una mica més d’atenció a aquestes persones que, a més de ser bones amigues i bones companyes, probablement siguin amants excel · lents, des de la confiança i la complicitat.

Consejero Matrimonial Mataró