Arxiu d'etiquetes: asesor de parejas

asesor de parejas

Terapia de Pareja Mataró

Xavier Conesa Lapena – Carme Serrat Bretcha

C/ Gaietà Vinzia, 11-13
MOLLET DEL VALLES
 
C/ Santa Anna, 26
BARCELONA
 
 C/ Diagonal (cantonada) Passeig de Gràcia
BARCELONA
 
Tel 93 570 71 54 (petición de visita)
conesa@gmail.com
Xavier Conesa Lapena
 
fotopsicologescacspetit
Psicòleg i sexòleg català. El 1990 fundà el Centre de Psicologia Aplicada a Mollet del Vallès entitat dedicada als tractaments psicològics en adults,adolescents i nens. Compatibilitzà aquestes tasques amb les teràpies de parella i disfuncions sexuals masculines i femenínes, establint col.laboracions amb institucions dedicades a la salut mental,especialment de la comarca del Vallès. Posteriorment, posa en funcionament l’Institut Superior d’Estudis Sexològics (I.S.E.S.) a Barcelona, dedicat a la docència de la sexologia: postgraus, masters i cursos específics reconeguts d’Interès Sanitari pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. L’Institut manté conveni de col.laboració amb la Universitat de BarcelonaUniversitat de Girona,Universitat Ramon Llull i Universitat Oberta de Catalunya i
Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois
Tutor de pràctiques externes de la Facultat de Psicologia (UB) de la Universitat de Barcelona des de l’any 1.999
L’any 1997 es va especialitzar en els tractaments específics per a la depressió a través de la luminoteràpia, essent un dels capdavanters en la investigació i implantació d’aquesta teràpia a nivell estatal. Informacions al respecte publicada al periòdic El Mundo, articles periodístics a Consumer i al periòdic Público.
Ha estat també coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya.
Al llarg de tots aquests anys, ha establert col.laboracions en mitjans escrits, ràdio i televisió.Enllaços externs
Pàgina Oficial de Xavier Conesa Lapena
Acta Constitucional de l’Institut Superior d’estudis Sexològics I.S.E.S.
Col.laboració Docent del Practicum de Psicologia de la Universitat de Barcelona
Col.laboració Docent amb la Universitat de Girona
Col.laboració en tasques de formació amb la Universitat Ramon LlullAcord de Col.laboració amb la Universitat Oberta de Catalunya U.O.C.Conveni de Col.laboració Acadèmica amb Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois
Reconeixement de l’Ajuntament de Mollet del Centre de Psicologia Aplicada
Referències sobre la investigació en Luminoteràpia al periòdic “El Mundo”. Any 2.005
Investigacions sobre Luminoteràpia, Referències al periòdic “Público”. Any 2.007
Coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya
Miembro de la Federacion Española de Especialistas en Sexologia

Publicacions

Carme Serrat Bretcha
carmepsicologape
Licenciada en Psicologia Colegiada nº 3.086 Adultos e Infantil (Universidad de Barcelona)
Diplomatura de Postgrado en Logopedia (Universidad Autonoma de Barcelona)
Certificación para el tratamiento de la Fundación Catalana del Sindrome de Down.
Diagnostico y Terapia Infantil (Instituto Medico del Desarrollo Infantil)
Tutora de practicas Universidad de Barcelona y Universidad Ramon Llull
Terapeuta Sexual i Familiar
Coordinadora de l’Institut Suparior d’Estudis Sexològics I.S.E.S.
Professora d’Integració Social i Atenció Soció Sanitària
Professora de Comunicació alternativa, Atenció a persones amb dependencia,
Assessora Psicològica d’escoles bressol.
Assessorament a pares
Tutora de Pràctiques Universitat Oberta de Catalunya
Conferenciant de temes relacionats amb la psicologia infantil.
TRACTAMENTS

TRACTAMENTS DE LA PERSONALITAT

Tractament de la Depressió (VIDEO)

http://www.curar-depresion.com (TOT SOBRE DEPRESSIÓ)
 
PUBLICACIONS:

 
Revista del Col.legi Oficial de Psicòlegs.
“El paper del Psicòleg a les Psicoteràpies”
 
Psychologies
“Amor i Sexe: Inseparables?”
 
 
Revista del Col.legi Oficial de Psicòlegs:
“La Sexualitat en Pacients amb Anorexia i Bulimia”
 
La Portada del Valles:
“Se hereda la depresió?”
 
Contrapunt:
“El tractament Psicològic. Un enfoc actual”
 
La Vanguardia.Suplemet:
“Sexe a P-3″
 
Contrapunt:
“Estils de vida que poden ajudar a la Depresió”
 
Publicaciones en Psicoactiva. Revista especialitzada:
 
2002 Articulo: EYACULACION PRECOZ. (autor: xavier conesa). la eyaculacion precoz: el problema sexologico mas frecuente y el que tiene mejor solucion.
 
2002 Articulo: CRISI? QUINA CRISI!. (autor: xavier conesa). en els nostres temps i en l’entorn occidental es donen una sèrie de malalties o trastorns que no existien temps enrera i que no es troben en altres indrets. per tant, podem dir que es tracta de trastorns vinculats al nostre estil …
 
2003 Articulo: EL MALESTAR PSICOLÒGIC. (autor: xavier conesa). les primeres dades que tenim de la xarxa de metges de capçalera indiquen que a l’11 % dels pacients que ens consulten se’ls diagnostica un problema psicològic. aquestes dades queden per comprovar, ja que un pacient pot tenir diver…
 
2003 Articulo: FUNCIONAMIENTO DE UN CENTRO PSICOLÓGICO EN LA PRÁCTICA COTIDIANA. (autor: judith fernández sánchez). descripción del funcionamiento del centro psicológico conesa-serrat
 
2004 Articulo: REFLEXIONES SOBRE UN TRASTORNO PARANOIDE VS. TOC. (autor: xavier conesa). hace algún tiempo que estoy tratando a un muchacho que presenta un cuadro que considero que está en ese punto de inflexión entre el trastorno paranoide y el trastorno obsesivo grave…¿donde ubicarlo?
 
2004 Articulo: L’ESTRÈS I L’ANSIETAT. (autor: xavier conesa). els professionals d’atenció primària constaten dia a dia en una part important dels pacients un component psíquic associat als seus símptomes, i en molts diagnostiquem un transtorn psicològic com a problema de base.
 
2005 Articulo: TRACTAMENT DEL TRASTORN D’ANSIETAT. (autor: xavier conesa). la multiplicitat de símptomes que presenten aquests trastorns condueixen els pacients a recòrrer infructuosament als consultoris de diverses especialitats, sense obtenir, en molts casos, un diagnòstic correcte, i per tant, un trac…
 
2005 Articulo: COMPRENDRE L’ANSIETAT. (autor: xavier conesa). dins l´ansietat o atac de pànic hi ha dues forces que s’uneixen i es sumen.
 
2006 Articulo: CRISIS D’ANSIETAT. (autor: xavier conesa). en els nostres temps i en el nostre entorn occidental es donen una sèrie de malalties o trastorns que no existien temps enrera i que no es troben en altres indrets. per tant, podem dir que es tracta de trastorns vinculats al nostr…
 
2006 Articulo: MÉTODO CONESA-SERRAT PARA EL TRATAMIENTO DE LA DEPRESIÓN. (autor: xavier conesa). la complejidad del trastorno depresivo requiere de un abordaje multifactorial. generalmente requerirá de una psicoterapia y del antidepresivo adecuado. a todo ello habrá que añadir unos cambios de vida. no existe por tanto la p…
 
2007 Articulo: DEPRESSIÓ MENOR: DISTIMIA (DEPRESSIÓ NEURÒTICA). (autor: xavier conesa). criteris per al diagnòstic de distimia (dsm-iv).
 
2007 Articulo: COM ES DIAGNOSTICA UNA DEPRESSIÓ GREU. (autor: xavier conesa). criteris per diagnosticar una depressió major o malencònica (dsm-iv).
 
2008 Articulo: INFORMACIÓ NECESSARIA PEL PACIENT DEPRESSIU. (autor: xavier conesa). la depressió és una malaltia, no un defecte de personalitat o una debilitat. la millora és la norma, no l’excepció. els tractaments són efectius, hi ha moltes opcions de tractament, i és possible establir un tractament efectiu per…
 
2008 Articulo: QUAN APAREIX LA DEPRESSIÓ. (autor: xavier conesa). en atenció primària, entre el 6% i 8 % dels pacients pateixen trastorns depressius majors, i el risc de depressió és clarament més alt a les dones.
 
2008 Articulo: COM ENS HEM DE COMPORTAR DAVANT D’UNA PERSONA QUE PATEIX DEPRESSIÓ?. (autor: xavier conesa). no hi ha res més dolorós que veure com el marit, la dona, el pare, la mare, el fill o la filla es mostren cada cop més apàtics, deixen de participar en els esdeveniments familiars, no es preocupen del seu aspecte personal, es pass…
 
2009 Articulo: ESTRÉS, DEPRESSIÓ I EXERCICI FÍSIC. (autor: xavier conesa). l’estrès. de manera general, els estudis indiquen que l’exercici ajuda l’individu a afrontar millor l’estrès, gràcies a una adequada predisposició biològica que ajudaria a afrontar-ne els resultats psicològics i psicosocials. el t…
 
2009 Articulo: ADOLESCENTS, SENTIMENTS I HOMOSEXUALITAT. (autor: xavier conesa). en arribar a l’adolescència, els nens d’ahir, ja convertits en el noi o la noia d’avui, prendran consciència de la seva homosexualitat i hauran d’assumir-la i acceptar-la.
 
2009 Articulo: NENS, SENTIMENTS I HOMOSEXUALITAT. (autor: xavier conesa). sent encara l’homosexualitat un tema tabú i, per tant, poc explicat, els primers que s’adonen de l’orientació homosexual d’un infant són els seus companys d’escola.
 
2010 Articulo: TRACTAMENT DEL LLENGUATGE EN ELS NENS. (autor: xavier conesa). retards del llenguatge es donen en nens petits que fan un desenvolupament més tardà de les habilitats lingüístiques. a partir del joc cal anar recollint les seves expressions comunicatives al mateix temps que es van donant models …
 
2010 Articulo: LA HIPERACTIVITAT. (autor: xavier conesa). la hiperactivitat infantil o, tal com es coneix des del punt de vista tècnic, el trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (tdah) és una de les alteracions comportamentals de major impacte en el desenvolupament educatiu i …
 
2003 Articulo: QUAN LES NOIES NO MENGEN. (autor: xavier conesa). els factors de risc en els trastorns alimentaris en l’anorèxia i la bulímia nervioses són molts, sobretot en la pubertat del sexe femení, però el central és la restricció alimentària.
 
2003 Articulo: QUAN MENJAR ÉS UN PROBLEMA. (autor: xavier conesa). la bulímia és la ingesta excessiva d’aliments que després s’intenten compensar amb conductes anòmales com ara vòmits, abús de laxants i diurètics, o dietes restrictives intermitents la qual cosa s’acaba convertint en un costum que…
 
2004 Articulo: QUÈ HA DE FER LA FAMÍLIA DAVANT UN MALALT DE BULÍMIA?. (autor: xavier conesa). és totalment incorrecte afirmar que les famílies són la causa d’un trastorn alimentari. no obstant això, determinades característiques familiars, juntament amb factors individuals de la persona malalta i factors socials, poden pre…
 
2005 Articulo: MENJAR MOLT I A TOTES HORES: TRACTAMENT. (autor: xavier conesa). no hi ha una única línia d’actuació o tractament possible en els trastorns d’alimentació, i en concret en la búlimia nerviosa. se’n pot aplicar més d’un i fer-ho conjuntament per augmentar l’efectivitat del tractament.
 
2006 Articulo: PER QUÈ APAREIX LA BULÍMIA?. (autor: xavier conesa). factors que afavoreixen l’aparició de la bulímia.
 
2006 Articulo: LOGOPEDIA: ALTERACIONS DEL LLENGUATGE. (autor: xavier conesa). detecció i diagnòstic.
 
2006 Articulo: QUÈ SABEM SOBRE L’ALCOHOL?. (autor: xavier conesa). diversos consells sobre l’alcohol
 
2007 Articulo: DROGUES INFORMACIÓ GENERAL. (autor: xavier conesa). què és la droga?. és una substància que tant pot ser natural com química i que quan es consumeix modifica el funcionament del nostre cos i de la nostra ment, alterant l’estat d’ànim, la percepció i el coneixement. sovint crea dep…
 
2008 Articulo: QUÈ ÉS UN TRACTAMENT PSICOLÒGIC?. (autor: xavier conesa). el tractament psicològic (psicoteràpia) té com a objectiu el canvi de pensaments, sentiments i conductes que a l’individu li fan patir d’una manera o d’una altra.
 
2008 Articulo: VISIÓ GENERAL DELS TRASTORNS PSICOLÒGICS. (autor: xavier conesa). les solucions semblen difícils de trobar, però l’evidència és que resulta imprescindible cuidar, en la mesura que sigui possible, la dinámica diària de vida que tenim i respectar el fet que hem de destinar un temps mínim a activit…
 
Tribuna Vallesana
“L’atenció psicològica a la comarca del Valles”
 
La Portada del Valles:
“Com reconèixer i tractar l’alcoholisme”
 
Continguts del Master de Sexologia de l’Institut Superior d’Estudis Sexològics (ISES)
En condició de Director de l’Entitat i com a Docent.
Reconeguts pel Departament de Salut de la Generalitat:
 
1. Disfuncions Sexuals Masculines. La Falta de Erecció.
2. Disfuncions Sexuals Femenines. La manca de desig sexual.
3. Estudi del Vaginisme
4. La Complexitat Sexual. Les Parafílies
5. Generalització dels Trastorns Sexuals
6. Estudi del Orgasme i els seus Disfuncions
7. Avaluació de les Disfuncions Sexuals a General
8. El Diagnòstic en Sexualitat
9. Disfuncions Sexuals Masculines. La Ejaculació Precoç
10. L’Entrevista Psico-Sexual
11. El Enquadrament Terapèutic. L’actitud del Terapeuta
12. Farmacologia i Sexologia
13. Sessió de Devolució. Entrevista aclaridora

T’has preguntat alguna vegada ladiferència entre fer moviments o gestos que et permetin seduir o agradar, i ser una persona seductora o agradable?

Els gestos o tècniques ens serveixen per a un moment molt puntual, i no requereixen una autèntica transformació personal: amb aplicar-les en el moment adequat, poden funcionar … però també de forma esporàdica, o per relacions de curta durada.

Quan el nostre objectiu és establir relacions duradores, o almenys prou satisfactòries, durin el que durin, cal ser capaços d’oferir quelcom genuí i sòlid que formi part de la nostra personalitat, en lloc de petites estratègies per sortir al pas.

Solem exigir molt de la persona estimada, i fins i tot ens decebem quan aquesta no arriba nostres expectatives o ideals, però no sempre apliquem aquest mateix examen rigorós a la nostra pròpia actuació mentre estem en parella. Incorporar al nostre ventall de conductes apreses (és a dir, automatitzades) aquests petits detalls que fan que estar a dos sigui un plaer en lloc d’una tortura.

La nostra proposta és que ens convertim en aquesta persona de la que pensem es podria enamorar l’altre quan ens trobés, partint de la base que siguem i ens percebem com aquesta persona a la qual es pot estimar.

Per exemple, si ja s’han tingut experiències de parella, se sap que estar amb algú que està tot el dia fent

blackenterprise.com

comentaris negatius, com a conseqüència d’un estil de pensament igual de negatiu, anem a començar nosaltres per practicar el pensament positiu des de primera hora del matí. Des que obrim els ulls podem prendre les regnes dels nostres pensaments i decidir en què anem a enfocar la nostra atenció de tots els estímuls que tenim al voltant, i també dins de nosaltres mateixos. Segur que hi ha coses desagradables, però també és segur que n’hi ha agradables, o jo puc fer que les hagi si aquesta és la meva voluntat. Per exemple: triar una tassa bonica en comptes de la espellofada pel cafè; untar les torrades amb alguna cosa bona i en la quantitat adequada; mirar-se al mirall i aconseguir l’aspecte que un desitja, en comptes de prestar nul · la atenció a la nostra imatge; donar els bons dies, encara que estiguin caient trons, o encara que l’altra persona no ens contesti.L’important és com siguem nosaltres, no com són els altres o les circumstàncies.

Una vegada que està en parella, és important saber seguir enamorant a l’altra persona. Les relacions

 

poden començar com una guspira o fogonada, però es mantenen a base de cuinar a foc lent, prestant atenció, afegint ingredients, assaborint i corregint cada vegada que sigui necessari. En aquests moments, és important saber ser una persona respectuosa de l’espai físic i emocional l’altre: deixar que faci coses que a nosaltres no ens agraden (sempre que es tracti d’activitats que no afectin a la integritat de la parella), permetre tenir els seus propis gustos i opinions, encara que siguin contràries a les nostres, fins i tot aprendre a gaudir d’aquestes desavinences.

És important no deixar passar un sol dia sense haver tingut algun detall especial amb l’altra persona, que sapiguem que el faci feliç. No ha de tractar necessàriament de gastar diners en una cosa, sinó saber dir la paraula apropiada, fer això que normalment no podem fer (anar-la a buscar al centre comercial), o alguna cosa que resulta pràcticament infal · lible: fes riure a la teva parella (i que de veritat li faci gràcia, no val amb gastar la broma de la qual només es riu el que la fa). Riure a casa, amb els amics, al carrer, i sobretot quan es fa l’amor, sol ser garantia perquè la nostra parella s’enamori cada dia més de nosaltres.

” La responsabilitat amb la qual els membres d’una societat visquin la seva sexualitat serà directament proporcional a la responsabilitat amb la qual la societat adulta es faci càrrec d’una bona educació sexual per a la infantesa i l’adolescència”
RESUM
La societat adulta espera i exigeix ​​als seus joves i adolescents que siguin responsables amb la seva vida sexual coital , però es comporten irresponsablement en la manera com assumeixen l’educació sexual . Els adults suposen que amb ” la pedagogia del NO ” i el ” terrorisme sexual ” seria suficient per aconseguir una sexualitat responsable . La prohibició ha estat insuficient per exercir control sobre la conducta sexual dels joves i molt menys per formar-la. La família i l’escola no formen intencional i sistemàticament la sexualitat . La major part dels adults diuen als seus fills que tinguin cuideu però o ensenyen com tenir-lo. L’escola i la família encara segueix formant la sexualitat amb un esquema supressiu i preventiu : ” mira tot el dolent que pot passar si tens sexe coital ” . En aquest treball s’analitza les agendes sexosóficas de les polítiques d’educació sexual basades ” sol” en abstinència i postergació . S’analitza amb dades estadístiques dels països desenvolupats la ineficàcia d’aquestes polítiques . Es proposa la formació en autonomia . Es qüestiona el paper irresponsable de la família i l’escola . La missió de la família , l’escola , l’estat i la societat seria brindar tots els repertoris en coneixements , valors , actituds i habilitats perquè en forma autònoma puguin iniciar responsable i constructivament la seva vida coital , en el moment que cadascú ho consideri , abans o després del matrimoni . Mentre se segueixi evitant fer una educació sexual oberta, basada en la veritat , centrada en la promoció de valors i actituds per a una sexualitat responsable , realizante i constructiva , no es podrà esperar que les futures generacions tinguin una salut superior a la que han tingut les generacions anteriors .
Paraules claus : sexualitat adolescent , educació sexual , salut sexual adolescent , sexualitat responsable , educació sexual familiar .
Una de les preocupacions que tenen els adults respecte a la joventut es relaciona amb la forma com estan vivint la seva sexualitat i els efectes d’aquesta sobre la seva salut sexual . La família , l’escola , l’estat i la societat en general esperen que els joves siguin ” responsables” amb la seva sexualitat . No només ho esperen , també ho exigeixen. No obstant això és evident la “irresponsabilitat ” amb la qual els adults assumeixen les seves funcions en l’educació sexual . Paradoxalment la societat adulta pretén , a partir d ‘”una educació sexual irresponsable” , que la joventut i l’adolescència ” visquin responsablement la sexualitat” . És fàcil per als adults assenyalar la irresponsabilitat de la joventut en la seva sexualitat , però molt difícil per a ells assenyalar i assumir la pròpia irresponsabilitat respecte a l’educació sexual .
Les estadístiques relacionades amb la sexualitat dels adolescents d’ahir , és a dir la dels adults d’avui , són molt semblants a la dels adolescents d’avui. En els tallers realitzats amb adults sobre sexualitat i educació sexual hem detectat que entre un 50% i 80 % de la població participant havien tingut relacions coitals abans del matrimoni , una gran majoria d’ells , igual que els adolescents d’avui, no havien fet servir algun mètode per protegir d’un embaràs en les primeres relacions coitals i una proporció similar a la dels joves d’avui també va avortar . Igualment , els pares d’aquests adults , en el seu moment , no es van assabentar de les relacions sexuals , tal com també està succeint amb una bona proporció dels adolescents i joves d’avui . Això indica que la història de ” la sexualitat irresponsable ” producte de ” una educació sexual irresponsable ” contínua repetint .
Per als adults és difícil assumir la sexualitat coital i no coital en l’edat adolescent , alguns preferirien que no tinguessin experiències i relacions sexuals , altres suposen que NO en tenen, tot i que sospiten que SI , prefereixen no saber sobre això i es fan els bojos ; altres adults pretenen que la joventut porti , si així ho decideixen , una vida sexual , però responsable . Podríem afirmar que la ideologia adulta tradicional i encara imperant en la nostra societat és educar a la joventut perquè no tingui relacions sexuals abans del matrimoni .
La major part de les famílies i les escoles eduquen basades en el ” terrorisme sexual” i en la ” pedagogia del NO “, els mètodes típics en l’educació sexual tradicional han estat assenyalar “tots els mals” i ” perills ” que poden passar si es té relacions sexuals coitals . La joventut és objecte moltes vegades de frases intimidatòries : ” cura et em embarassades ” , ” no la vagis a enfangar ” , ” com em portis un embaràs et mato ” , ” mira el que fas” , etc . La pedagogia del NO i el terrorisme sexual han estat el fonament d’una educació sexual centrada en la postergació i l’abstinència sexual alimentada , per descomptat, d’una concepció negativa , repressiva , maniquea i condemnatòria de la sexualitat .
CLASSE SOBRE SEXUALITAT
“Què heu fet avui a l’escola ? ” , Li va preguntar un pare al seu fill adolescent .
” Hem tingut classes sobre el sexe ” , li va respondre el noi .
” Classes sobre el sexe ? I què us han dit ? ”
“Bé , primer va venir un capellà i ens va dir per què no havíem . Després, un metge ens va dir com no havíem . Finalment , el director ens parlo d’on no tocava” .
A ” L’Oració de la Granota ” , per Anthony DE MELLO , Tom 2 . Sal Terrae , Bilbao . 1988
La repressió i les prohibicions com mètodes d’educació sexual han demostrat històricament la seva ineficiència , definitivament no funcionen . Educar amb aquests mètodes contribueix a l’estructuració d’una sexualitat irresponsable , poc saludable i negativa . Una gran part de ” les prohibicions ” fetes pels adults als i les adolescents no funcionen i per contra generen control extern i consciència externa . La repressió i la prohibició sexual només produeixen una concepció negativa de la sexualitat , contribueix a que aquesta sigui viscuda amb doble moral i no habilita per construir vida sexual responsable .
Independentment de les prohibicions , una proporció de la població juvenil decideix iniciar la seva vida sexual coital . Les dades revelades en les diferents investigacions mostren que els i les adolescents tenen activitat sexual , coital i no coital , orgàsmica i no orgàsmica . Una bona proporció dels i les adolescents ha decidit iniciar la seva vida sexual coital malgrat l’educació sexual repressiva i prohibitiva rebuda a la família i el sistema escolar .
En els nostres estudis s’observa una incidència de sexe coital voltant del 43% en estudiants d’últim grau de secundària i del 50% en estudiants de primer semestre en diferents universitats de la costa Atlàntica colombiana . El problema fonamental és la forma irresponsable i poc segura com s’inicia la vida coital . Com s’analitzarà posteriorment l’inici coital a edats més grans o dins del matrimoni no garanteix una sexualitat responsable , molt menys si la família i l’escola són irresponsables en la funció de donar una educació sexual intencional , oberta , directa i sistemàtica .
Els agradi o no als adults , un percentatge d’adolescents inicien la seva vida sexual coital . La família, l’ escola i la societat no s’estan formant a l’adolescència per iniciar la seva vida sexual coital en forma responsable , constructiva , realizante i autònoma , independentment de l’edat d’inici coital i de si aquesta es fa prematrimonial o matrimonialment . Se suposa erròniament que promoure la postergació i l’abstinència coital en la joventut produeix responsabilitat en el comportament sexual . Per contra , una formació en autonomia i responsabilitat podria generar , entre altres alternatives, la decisió de postergar o abstenir però no per repressió , si no per opció , per la consciència que encara no s’està list @ , que no es vol o encara no és el moment . La postergació i l’abstinència per si soles no generen els repertoris actitudinals , axiològics i conductuals per assumir responsable i constructivament la sexualitat coital , molt menys si està recolzada en una visió repressiva i negativa de la sexualitat .
La família i l’escola com a institucions socials exerceixen irresponsablement la seva funció formadora , li exigeixen als i les adolescents que siguin responsables , que no embarassin , que no tinguin VIH SIDA però sense fer prou per a habilitar- en els repertoris que es requereixen per viure responsablement la sexualitat ( insisteixo : a qualsevol edat , prematrimonial o matrimonialment ) .
El fet és que la família i l’escola exigeixen però no donen , fan molt poc perquè les expectatives que tenen respecte a la vida sexual dels i les adolescents siguin com les desitgen. Es recull el que sembra , si no es conrea bé com esperar una bona collita ?
El 100 % dels adults no els agradaria que els seus fills adolescents tinguessin un embaràs d’hora i que tinguessin VIH SIDA o una infecció de transmissió sexual , etc . No obstant això és interessant analitzar les actituds que assumeixen i les estratègies ineficaces que fan servir per evitar que es embarassin i prevenir del VIH SIDA .
Una part dels adults reconeix amb sinceritat que no ha fet realment res que sigui efectiu perquè els seus fills puguin viure responsablement la seva sexualitat . Una altra gran part ha fet coses com les següents que per descomptat són inefectives :
” Els dic que es cuidin ”
“Llegeix he dit , cura amb un SIDA ah ! , Utilitza condó ”
“Els he parlat , li he dit sobre els perills d’un embaràs ”
“Jo els he advertit i els mostro el que ha passat a altres en la família ”
” Li parlo , els dic que es cuidin ”
” Els dic que tenen a veure bé que és el que fan”
” Els parlo de l’amor …
” Els parlo …
” Els dic que han de ser responsables … ”
La major part dels adults diuen que es cuidin però molt pocs ensenyen realment com fer-ho i com protegir-se dels riscos naturals de la vida coital : embaràs inoportú , ITS i VIH i conflictes emocionals . Per exemple , suggereixen als joves que facin servir el condó , però en el 90 % dels casos NO ensenyen com fer-ho , alguns pares i algunes mares diuen , ” ah No ! , Això si que ho aprengui ell” , ( generalment es refereixen a ells , no a elles ) . Els pares i les mares esperen que els seus fills homes es protegeixin , però no els ensenyen com protegir es utilitzant el condó . Com de les filles no esperen que tinguin sexe , per tant ni tan sols els diuen que es cuidin usant un condó . En tots dos casos és una resposta irresponsable i sexista . El 79.6 % de pares i mares participants de Tallers i equació sexual “poc” o “gens ” han explicat sobre com fer servir el condó i el 79.8 % mai ha mostrat un condó al seu fill.
Davant el temor d’un embaràs d’hora pares , mares i docents tendeixen a respondre amb actituds terroristes i intimidants que no són efectives per prevenir els embarassos en l’adolescència . El 56.4 % dels adults que han participat en tallers d’educació sexual al nostre centre han explicat “poc o res” als seus fills com evitar un embaràs i el 66.5 % han explicat “poc o res” sobre com utilitzar mètodes anticonceptius . La major part dels adults aspiren a que els seus fills i filles no embarassin , fins i tot sense ensenyar com tenir sexe i regular la seva fecunditat .
ANÀLISI DE L’EDUCACIÓ SEXUAL FAMILIAR
Nivell d’explicació donada per mares o pares a fills en temes de sexualitat
TEMA
Percentatge de pares i mares que han
explicat ” poc” o ” mai”
El plaer en les relacions sexuals
73.1 %
Sobre el plaer sexual
78.1 %
Els genitals com a font de plaer
73%
Identificació del moment de fecunditat
71.8 %
Com evitar un embaràs
56.4 %
L’ús de mètodes anticonceptius
66.5 %
Com utilitzar el condó
75.6 %
Mostrar un condó
79.8 %
Funcionament de la resposta sexual
71.8 %
Saber com tractar sexualment una parella
72%
Font : Sistematització dels Tallers d’Educació sexual realitzats amb 186 adults de diferents regions de Colòmbia i Equador , CAC , Centre d’Assessoria i Consultoria , Barranquilla Colòmbia .
En els adults hi ha el temor irracional que l’ensenyament dels mètodes per regular la fecunditat ( anticoncepció ) “incita ” l’inici coital , això es considera com una forma donar ” via lliure ” perquè tinguin sexe , els adults suposen irracionalment que això és com una forma d’animar-los a tenir sexe , ignorant que el fet de tenir sexe o no, és fonamentalment una decisió dels joves i que seria preferible formar per regular responsablement la seva fecunditat per a quan ho necessitin , perquè aquesta ha estat la seva decisió . Si se’ls habilités per al maneig adequat d’aquests mètodes podrien viure el sexe coital realizante i responsablement , abans o dins del matrimoni . La família , l’escola i l’estat no estan educant , ni per un, ni per l’altra , és a dir ni per a una sexualitat responsable prematrimonial , ni matrimonial . Informar i ensenyar sobre mètodes anticonceptius no exposa als joves perquè iniciïn la seva vida coital , però iniciar la vida coital sense aquesta informació si és de risc per a la vida sexual de joves i adults .
D’altra banda els adults han sobredimensionat la funció preventiva de l’educació sexual , la sexualitat en els adolescents s’està abordant predominantment des de ” el discurs de les prevencions ” tal com el descriu Zoraida Martínez ( 2001 ) , qui va participar en i coordinar l’Equip Tècnic Nacional d’Educació Sexual . L’educació sexual té sentit per si mateixa , té una funció que transcendeix el preventiu i la supressió dels problemes de la vida sexual ( embarassos no desitjats , VIH SIDA , avortament , etc . ) , Conseqüència d’una vivència irresponsable i no realizante de la sexualitat , ocasionada al seu torn , per una mala , inadequada i negativa educació sexual .
L’educació sexual com a part d’una educació integral té sentit perquè la sexualitat és apendre, perquè és una necessitat humana i és un dret . Si la sexualitat és apendre, ha llavors fer part del potencial humà a desenvolupar en la infantesa i en la joventut a través d’una bona educació sexual . ( Romero , 2000 )
Des de la perspectiva de la promoció del benestar sexual serà molt més important educar per aprendre a estimar , per aprendre actituds , valors i habilitats per a la maternitat responsable i eficaç , per ser pare i mare com a conseqüència d’una opció conscient , per ser pares i mares de més qualitat , per aprendre a ser millors homes i dones , per aprendre a ser millors parelles , per ser éssers feliços i realitzats a partir de la sexualitat , l’afecte , l’amor i l’erotisme .
Es confon educar la sexualitat amb la prevenció , es desconeix la diferència entre l’enfocament supressiu i l’enfocament centrat en la promoció del benestar . Si bé és cert que l’educació sexual té una funció preventiva , la seva funció primordial és la formativa. Una cosa és prevenir la incidència d’embarassos primerencs en els joves i una altra és la promoció de la paternitat i la maternitat com una opció , que requereix ser exercida responsable i eficaç . La promoció d’actituds , valors , coneixements i habilitats per a una paternitat responsable a més d’anar molt més enllà de la prevenció té un efecte preventiu dels embarassos , però un programa de prevenció d’embaràs no implica necessàriament la promoció de la paternitat i la maternitat responsable . Ensenyar a tenir sexe sense tenir fills no és el mateix que formar per exercir amb excel · lència en el complex art de criar fills i formar una família . La promoció de la planificació familiar com “el conjunt de decisions que una parella fa per definir el tipus de família que volen construir ” ( Romero 1999 ) implica la decisió d’un determinat mètode per a la regulació responsable de la fecunditat , però l’ensenyament de l’ús adequat d’aquests mètodes és una altra cosa , important si , però diferent . L’educació sexual que es fa encara té un enfocament fonamentalment ” supressiu ” i ” preventiu ” desconeixent la dimensió de la promoció del benestar i la realització sexual .
En comptes de reprimir i intimidar amb l’objectiu d’impedir que els i les adolescents tinguin relacions coitals , seria més efectiu formar-los perquè desenvolupin la seva autonomia i consciència interna, perquè estructuren valors , actituds , coneixements habilitats que els serveixin per diferenciar , identificar i discriminar per si el bo i el dolent, el convenient i el inconvenient , el saludable del que no saludable , la responsabilitat i la irresponsabilitat , el constructiu i el destructiu , el plaer i la conveniència de postergar- quan no és convenient , etc . La formació en autonomia conduiria al fet que els joves estructuren recursos interns per afrontar responsablement la vida sexual . Aquest objectiu no podrà aconseguir-se en unes quantes sessions d’educació sexual , serà el producte d’un procés complex i intencional de formació que s’ha d’iniciar a edats primerenques , tant en la família com a l’escola .
La missió de la família , l’escola , l’estat i la societat seria brindar tots els repertoris en coneixements , valors , actituds i habilitats perquè en forma autònoma puguin iniciar responsable i constructivament la seva vida coital , en el moment que cadascú ho consideri , abans o després del matrimoni . Insistim en què la família i l’escola no estan formant per iniciar i viure la sexualitat coital responsablement , sigui iniciada abans o després del matrimoni .
La sexualitat pot ser font de creixement o malestar , satisfacció o insatisfacció , realització o frustració , etc . Depenent de la capacitat per manejar la seva vida sexual cadascú serà autor del propi destí . Es fa necessari preparar els i les adolescents perquè siguin artífexs del seu destí sexual i amorós , perquè puguin ser constructors d’un projecte de vida sexual bo i realizante .
Alguns adults accepten les relacions sexuals en els joves si aquestes són ” amb amor” . És important desenvolupar l’afectivitat i l’erotisme , és clar que sí , però sense una visió moralista i maniquea de l’amor i el sexe . Una idea errònia i molt corrent en els adults és suposar que parlar del ” sexe amb amor ” és condició suficient per desenvolupar responsabilitat i èxit en la vida sexual . De fet quantes parelles s’han transmès el VIH SIDA “amb molt amor” ? , Quantes parelles adultes no s’han embarassat ” amb amor ” sent que no el volien i no desitjaven ? . Els joves estan incloent en els seus festejos el sexe , s’estan integrant cada vegada més sexe i amor , però amb ” molt amor ” poden iniciar la seva vida sexual coital irresponsablement si no estan prou educats per viure la seva sexualitat d’aquesta manera . De fet l’amor no està sent usat PER protegir-se en les relacions sexuals del VIH SIDA , per contra , sembla ser que funciona amb la idea ” com t’estimo , tu em desprotejo ” .
Amb molta facilitat els adults assumeixen actituds ” moralistes ” i ” axiologicistas ” , la qual cosa és molt diferent d’educar la moral i els valors relacionats amb la sexualitat . Es confon educar en valors amb desinformar , com si informar fos incompatible amb l’estructuració de valors . Educar en la sexualitat tenint en compte la formació de valors és una cosa i educar sota la ignorància és una altra . Si bé és cert que defensem la promoció de valors i actituds positives , aquestes per si soles , no són suficients per aconseguir una sexualitat responsable , especialment si no es brinda informació sexual bàsica i si no s’habilita en els repertoris socials fonamentals per a ser responsables amb la sexualitat . Un gran percentatge dels adults consideren que l’ensenyament de l’ús de mètodes anticonceptius i l’ús del condó per prevenir el VIH SIDA és sinònim de “no educar en valors” , més encara , és interpretat per alguns adults com “un atemptat contra el desenvolupament de valors “.
Una anàlisi del comportament sexual en estudiants d’últim grau de secundària ia les poblacions no escolaritzats evidència la falta d’informació sexual i l’alta incidència de conductes sexuals coitals de risc per embaràs i VIH SIDA . En un estudi amb estudiants d’11 grau de secundària de la Ciutat de Cartagena el 60% presentava baixos i molt baixos coneixements sexuals , només un 25% sabia identificar el moment d’ovulació i el 54% dels que havien iniciat la seva vida coital no havien fet servir algun mètode anticonceptiu en la seva primera relació sexual , els mètodes més usats són el ritme i el coit interromput , el condó només és usat pel 43 % dels homes i el 17 % de les dones . En estudiants universitaris s’ha trobat percentatges al voltant del 62% “molt baixos” o ” baixos” coneixements relacionats amb VIH SIDA i les conductes sexuals de risc .
Es fa necessari ensenyar sobre l’ús adequat dels mètodes per regular la fecunditat i les formes concretes per tenir sexe segur i protegit si no es vol que hi hagi embarassos i VIH en la població adolescent , això per descomptat en un context de formació de valors i actituds positives . Si no s’ensenya l’ús efectiu d’aquests mètodes no serà possible l’assoliment d’aquesta fita , fins i tot per als que aspiren a iniciar coitalmente dins del matrimoni .
Tot procés d’educació sexual implica una posició ” sexosófica ” de fons , que modula , matisa i es reflecteix en el tipus d’intervenció . Hi ha diferents posicions i per tant variades perspectives de l’educació sexual . Cadascuna reflecteix més una agenda ideològica i política respecte a la sexualitat (Romero 1988 ) . Tal com ho planteja l’educadora sexual mexicana Esther Corona ( 1998 ) tota educació sexual és ” infelicitat ” .
Hi ha diferents postures ideològiques que fa a l’ educació sexual , però totes podrien coincidir en un objectiu comú : educar per a una vida sexual gratificant , responsable , constructiva i realizante , viscuda aquesta , abans o després del matrimoni , cosa que seria part de les opcions personals de vida , sense la pretensió que tota la població practiqui un mateix valor i molt menys sense una presumpció maniquea : que practiquin un determinat valor són considerats com “els bons ” i els que no ho practiquen seran considerats com “els dolents” .
Considerem que no existeix una ” única ” , “vàlida ” i ” acceptable ” alternativa d’educació de la sexualitat . Qualsevol de les alternatives d’educació sexual és vàlida sempre que no es basin en una posició repressora de la sexualitat i estigui orientada a promoure eleccions autònomes i conscients de les conductes sexuals .
Per a alguns l’educació sexual s’ha de centrar en promoure el sexe segur , per altres en la promoció de la sexualitat responsable , per a altres només la postergació i l’abstinència etc . La perspectiva tradicional adulta ha estat educar la sexualitat basant-se en la promoció de l’abstinència i postergació coital . Els estudis indiquen que els programes d’educació sexual que ensenyen només l’abstinència i la postergació no han demostrat científicament la seva eficàcia . Molt malgrat això aquesta postura fa part de la política actual del govern nord-americà en l’educació sexual oficial dels col · legis americans .
Per veure el gràfic seleccioneu l’opció ” Descarregar” del menú superior
Font : Alan Guttmacher Institute , journal , Family Planning Perspectives, 2000 .
Una anàlisi del comportament sexual dels adolescents nord-americans demostra la ineficàcia d’aquestes polítiques . La taxa d’activitat sexual coital en la joventut americana s’ha incrementat en els últims 30 anys com ho demostren les estadístiques resultants de les enquestes nacionals de salut . Estats Units es troba entre els països del món desenvolupat amb més altes taxes d’embaràs i avortament adolescent , comparada amb països com el Japó , Alemanya , Anglaterra , França , Holanda , Suècia , Espanya , etc. Aquests països han disminuït en major proporció que els EUA l’embaràs i l’avortament adolescent . La mitjana d’iniciació coital dels EUA és similar al de la resta dels països desenvolupats , el que si els diferencia , molt clarament , és la política oficial d’estat que fa a l’educació sexual .
Molt en el fons els adults esperen que els seus fills no tinguin sexe coital abans del matrimoni , especialment per al cas de les filles , en el cas dels homes això no és una expectativa social tan important . En els dos últims governs d’EUA s’han incrementat els fons presupuestales per finançar programes d’educació basats “només ” a la postergació i l’abstinència .
Anàlisi crítica a la proposta d’educació sexual basada només en l’abstinència sexual

La proposta de fer educació sexual basada “només ” a la postergació i l’abstinència és mereixedora de diverses crítiques. En primer lloc pretendre educar la sexualitat basant-se ” només” en aquestes alternatives seria poc realista perquè hi haurà una part de la població que no estarà disposada a abstenir sexualment . D’ altra banda aquesta postura es basa en una sexosofía negativa , condemnatòria i repressiva de la sexualitat . Generalment està recolzada en una “pedagogia del NO ” ia ” el terrorisme sexual” , és una forma disfressada de fer moralisme sexual maniqueu . A la pràctica és una forma d’evitar una educació sexual oberta , franca , directa i oportuna , és una forma d’evadir parlar de la sexualitat amb les seves realitats . Es promou la idea que el sexe pot ” danyar els plans de vida” , desconeixent que el que pot afectar els plans de vida , a qualsevol edat , no és el sexe en si , sinó l’exercici del sexe irresponsable . El sexe és vist com un enemic , com una font de problemes .
D’altra banda l’abstenció per si mateixa no prepara per iniciar responsablement la vida sexual coital . Reprimir els desitjos per evitar tots “els mals que pot comportar l’exercici del sexe” no habilita la joventut per ser responsable , fins i tot en el matrimoni . Es ven la idea del sexe dolent abans del matrimoni i el sexe bo després del matrimoni . Es considera lloable no tenir sexe coital abans del matrimoni amb l’expectativa poc realista que en l’adultesa , així com per art de màgia , es pot tenir responsablement .
Anàlisi crítica a la proposta d’educació sexual basada només en la postergació

La adultesa no és sinònim de RESPONSABILITAT , ser adult des del punt de vista d’edat no garanteix vida sexual responsable , per a una mostra la vida sexual que porten molts adults : irresponsabilitat paterna i materna , famílies mal construïdes , embarassos no planejats , no desitjats , VIH SIDA , problemes de parella , violència conjugal , etc . D’altra banda , la iniciació de les relacions coitals dins del matrimoni tampoc garanteix que la sexualitat sigui viscuda precisament amb responsabilitat , felicitat i realització , molt menys , si no s’ha estat educat efectivament amb aquesta finalitat.
La iniciació sexual coital responsable dependrà que tinguin o no els repertoris en coneixements sexuals exactes , en valors , principis i actituds positives i en habilitats sociosexuals necessàries per exercir responsablement la sexualitat . És possible trobar ” adolescents de 35 anys ” molt irresponsables amb la seva sexualitat i ” adults de 20 anys ” bastants responsables i realitzats amb la seva sexualitat coital .
Des de la nova educació sexual es proposa ensenyar que ” la sexualitat és una cosa meravellosa que mereix viure , no de qualsevol manera , sinó de manera responsable” . Els següents són alguns criteris que es proposen per analitzar el que implica viure la sexualitat responsable, es viu una sexualitat de forma responsable quan … :
La persona es fa càrrec dels propis actes i decisions .
Té en compte les conseqüències dels propis actes sobre si mateix i els altres ..
Té en compte els propis sentiments , valors i actituds per prendre decisions respecte a la vida sexual .
Té la capacitat d’ajornar el plaer i la gratificació en situacions que ocasionarien problemes i conseqüències negatives per si mateix i altres persones .
Decideix lliure , conscient i autònomament .
Quan la vivència sexual està associada a un sentit que li dóna significat a l’experiència sexual i amorosa .
La responsabilitat serà el producte d’un llarg i complex procés de formació que implicarà l’estructuració de coneixements , valors , actituds positives , habilitats i el desenvolupament d’una adequada autoestima .

Des d’aquesta proposta formar la capacitat d’autoafirmació ( exercir control sobre la vida sexual ) i l’habilitat per estructurar projecte de vida podria fer la diferència en la meta de formar una generació més responsable en la seva vida sexual .
Qüestionaments per reflexionar :
Com poden ser responsables si se’ls té sotmesos a la ignorància i la desinformació sexual ?
Com poden ser responsables si no se’ls ensenya l’ús adequat de mètodes de protecció per embaràs i VIH SIDA pel temor que tinguin relacions sexuals ?
Com poden ser responsables si no se’ls entrena en habilitats per prendre decisions , dir NO quan això és el que es desitja, manejar la pressió de grup etc . ?
Com esperar que siguin responsables si tenen una sèrie de mites , creences i actituds que afavoreixen conductes sexuals de risc per a la salut sexual ?
Una fita important a treballar en els adults és la intencionalitat en l’educació sexual perquè família i escola no deixin a l’atzar l’educació sexual dels o estudiants , sinó que assumeixin una actitud proactiva prenent la iniciativa per educar la sexualitat sense permetre delegar a altres fonts que probablement siguin menys fiables. No cal esperar que hagin embarassos adolescents per preocupar-se per l’educació sexual , és important prendre la iniciativa i de manera intencional formar valors , virtuts , actituds , coneixements i habilitats relacionades amb la sexualitat . Els adults proactius en l’educació sexual saben que si no prenen la iniciativa altres persones ho faran per ells .
Mentre se segueixi evitant fer una educació sexual oberta, basada en la veritat , centrada en la promoció de valors i actituds per a una sexualitat responsable , realizante i constructiva , no es podrà esperar que les futures generacions tinguin una salut superior a la que han tingut les generacions anteriors .

Terapia de Pareja Mataró

Consejero Matrimonial Mataró

Xavier Conesa Lapena – Carme Serrat Bretcha

C/ Gaietà Vinzia, 11-13
MOLLET DEL VALLES
 
C/ Santa Anna, 26
BARCELONA
 
 C/ Diagonal (cantonada) Passeig de Gràcia
BARCELONA
 
Tel 93 570 71 54 (petición de visita)
conesa@gmail.com
Xavier Conesa Lapena
 
fotopsicologescacspetit
Psicòleg i sexòleg català. El 1990 fundà el Centre de Psicologia Aplicada a Mollet del Vallès entitat dedicada als tractaments psicològics en adults,adolescents i nens. Compatibilitzà aquestes tasques amb les teràpies de parella i disfuncions sexuals masculines i femenínes, establint col.laboracions amb institucions dedicades a la salut mental,especialment de la comarca del Vallès. Posteriorment, posa en funcionament l’Institut Superior d’Estudis Sexològics (I.S.E.S.) a Barcelona, dedicat a la docència de la sexologia: postgraus, masters i cursos específics reconeguts d’Interès Sanitari pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. L’Institut manté conveni de col.laboració amb la Universitat de BarcelonaUniversitat de Girona,Universitat Ramon Llull i Universitat Oberta de Catalunya i
Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois
Tutor de pràctiques externes de la Facultat de Psicologia (UB) de la Universitat de Barcelona des de l’any 1.999
L’any 1997 es va especialitzar en els tractaments específics per a la depressió a través de la luminoteràpia, essent un dels capdavanters en la investigació i implantació d’aquesta teràpia a nivell estatal. Informacions al respecte publicada al periòdic El Mundo, articles periodístics a Consumer i al periòdic Público.
Ha estat també coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya.
Al llarg de tots aquests anys, ha establert col.laboracions en mitjans escrits, ràdio i televisió.Enllaços externs
Pàgina Oficial de Xavier Conesa Lapena
Acta Constitucional de l’Institut Superior d’estudis Sexològics I.S.E.S.
Col.laboració Docent del Practicum de Psicologia de la Universitat de Barcelona
Col.laboració Docent amb la Universitat de Girona
Col.laboració en tasques de formació amb la Universitat Ramon LlullAcord de Col.laboració amb la Universitat Oberta de Catalunya U.O.C.Conveni de Col.laboració Acadèmica amb Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois
Reconeixement de l’Ajuntament de Mollet del Centre de Psicologia Aplicada
Referències sobre la investigació en Luminoteràpia al periòdic “El Mundo”. Any 2.005
Investigacions sobre Luminoteràpia, Referències al periòdic “Público”. Any 2.007
Coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya
Miembro de la Federacion Española de Especialistas en Sexologia

Publicacions

Carme Serrat Bretcha
carmepsicologape
Licenciada en Psicologia Colegiada nº 3.086 Adultos e Infantil (Universidad de Barcelona)
Diplomatura de Postgrado en Logopedia (Universidad Autonoma de Barcelona)
Certificación para el tratamiento de la Fundación Catalana del Sindrome de Down.
Diagnostico y Terapia Infantil (Instituto Medico del Desarrollo Infantil)
Tutora de practicas Universidad de Barcelona y Universidad Ramon Llull
Terapeuta Sexual i Familiar
Coordinadora de l’Institut Suparior d’Estudis Sexològics I.S.E.S.
Professora d’Integració Social i Atenció Soció Sanitària
Professora de Comunicació alternativa, Atenció a persones amb dependencia,
Assessora Psicològica d’escoles bressol.
Assessorament a pares
Tutora de Pràctiques Universitat Oberta de Catalunya
Conferenciant de temes relacionats amb la psicologia infantil.
TRACTAMENTS

TRACTAMENTS DE LA PERSONALITAT

Tractament de la Depressió (VIDEO)

http://www.curar-depresion.com (TOT SOBRE DEPRESSIÓ)
 
PUBLICACIONS:

 
Revista del Col.legi Oficial de Psicòlegs.
“El paper del Psicòleg a les Psicoteràpies”
 
Psychologies
“Amor i Sexe: Inseparables?”
 
 
Revista del Col.legi Oficial de Psicòlegs:
“La Sexualitat en Pacients amb Anorexia i Bulimia”
 
La Portada del Valles:
“Se hereda la depresió?”
 
Contrapunt:
“El tractament Psicològic. Un enfoc actual”
 
La Vanguardia.Suplemet:
“Sexe a P-3″
 
Contrapunt:
“Estils de vida que poden ajudar a la Depresió”
 
Publicaciones en Psicoactiva. Revista especialitzada:
 
2002 Articulo: EYACULACION PRECOZ. (autor: xavier conesa). la eyaculacion precoz: el problema sexologico mas frecuente y el que tiene mejor solucion.
 
2002 Articulo: CRISI? QUINA CRISI!. (autor: xavier conesa). en els nostres temps i en l’entorn occidental es donen una sèrie de malalties o trastorns que no existien temps enrera i que no es troben en altres indrets. per tant, podem dir que es tracta de trastorns vinculats al nostre estil …
 
2003 Articulo: EL MALESTAR PSICOLÒGIC. (autor: xavier conesa). les primeres dades que tenim de la xarxa de metges de capçalera indiquen que a l’11 % dels pacients que ens consulten se’ls diagnostica un problema psicològic. aquestes dades queden per comprovar, ja que un pacient pot tenir diver…
 
2003 Articulo: FUNCIONAMIENTO DE UN CENTRO PSICOLÓGICO EN LA PRÁCTICA COTIDIANA. (autor: judith fernández sánchez). descripción del funcionamiento del centro psicológico conesa-serrat
 
2004 Articulo: REFLEXIONES SOBRE UN TRASTORNO PARANOIDE VS. TOC. (autor: xavier conesa). hace algún tiempo que estoy tratando a un muchacho que presenta un cuadro que considero que está en ese punto de inflexión entre el trastorno paranoide y el trastorno obsesivo grave…¿donde ubicarlo?
 
2004 Articulo: L’ESTRÈS I L’ANSIETAT. (autor: xavier conesa). els professionals d’atenció primària constaten dia a dia en una part important dels pacients un component psíquic associat als seus símptomes, i en molts diagnostiquem un transtorn psicològic com a problema de base.
 
2005 Articulo: TRACTAMENT DEL TRASTORN D’ANSIETAT. (autor: xavier conesa). la multiplicitat de símptomes que presenten aquests trastorns condueixen els pacients a recòrrer infructuosament als consultoris de diverses especialitats, sense obtenir, en molts casos, un diagnòstic correcte, i per tant, un trac…
 
2005 Articulo: COMPRENDRE L’ANSIETAT. (autor: xavier conesa). dins l´ansietat o atac de pànic hi ha dues forces que s’uneixen i es sumen.
 
2006 Articulo: CRISIS D’ANSIETAT. (autor: xavier conesa). en els nostres temps i en el nostre entorn occidental es donen una sèrie de malalties o trastorns que no existien temps enrera i que no es troben en altres indrets. per tant, podem dir que es tracta de trastorns vinculats al nostr…
 
2006 Articulo: MÉTODO CONESA-SERRAT PARA EL TRATAMIENTO DE LA DEPRESIÓN. (autor: xavier conesa). la complejidad del trastorno depresivo requiere de un abordaje multifactorial. generalmente requerirá de una psicoterapia y del antidepresivo adecuado. a todo ello habrá que añadir unos cambios de vida. no existe por tanto la p…
 
2007 Articulo: DEPRESSIÓ MENOR: DISTIMIA (DEPRESSIÓ NEURÒTICA). (autor: xavier conesa). criteris per al diagnòstic de distimia (dsm-iv).
 
2007 Articulo: COM ES DIAGNOSTICA UNA DEPRESSIÓ GREU. (autor: xavier conesa). criteris per diagnosticar una depressió major o malencònica (dsm-iv).
 
2008 Articulo: INFORMACIÓ NECESSARIA PEL PACIENT DEPRESSIU. (autor: xavier conesa). la depressió és una malaltia, no un defecte de personalitat o una debilitat. la millora és la norma, no l’excepció. els tractaments són efectius, hi ha moltes opcions de tractament, i és possible establir un tractament efectiu per…
 
2008 Articulo: QUAN APAREIX LA DEPRESSIÓ. (autor: xavier conesa). en atenció primària, entre el 6% i 8 % dels pacients pateixen trastorns depressius majors, i el risc de depressió és clarament més alt a les dones.
 
2008 Articulo: COM ENS HEM DE COMPORTAR DAVANT D’UNA PERSONA QUE PATEIX DEPRESSIÓ?. (autor: xavier conesa). no hi ha res més dolorós que veure com el marit, la dona, el pare, la mare, el fill o la filla es mostren cada cop més apàtics, deixen de participar en els esdeveniments familiars, no es preocupen del seu aspecte personal, es pass…
 
2009 Articulo: ESTRÉS, DEPRESSIÓ I EXERCICI FÍSIC. (autor: xavier conesa). l’estrès. de manera general, els estudis indiquen que l’exercici ajuda l’individu a afrontar millor l’estrès, gràcies a una adequada predisposició biològica que ajudaria a afrontar-ne els resultats psicològics i psicosocials. el t…
 
2009 Articulo: ADOLESCENTS, SENTIMENTS I HOMOSEXUALITAT. (autor: xavier conesa). en arribar a l’adolescència, els nens d’ahir, ja convertits en el noi o la noia d’avui, prendran consciència de la seva homosexualitat i hauran d’assumir-la i acceptar-la.
 
2009 Articulo: NENS, SENTIMENTS I HOMOSEXUALITAT. (autor: xavier conesa). sent encara l’homosexualitat un tema tabú i, per tant, poc explicat, els primers que s’adonen de l’orientació homosexual d’un infant són els seus companys d’escola.
 
2010 Articulo: TRACTAMENT DEL LLENGUATGE EN ELS NENS. (autor: xavier conesa). retards del llenguatge es donen en nens petits que fan un desenvolupament més tardà de les habilitats lingüístiques. a partir del joc cal anar recollint les seves expressions comunicatives al mateix temps que es van donant models …
 
2010 Articulo: LA HIPERACTIVITAT. (autor: xavier conesa). la hiperactivitat infantil o, tal com es coneix des del punt de vista tècnic, el trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (tdah) és una de les alteracions comportamentals de major impacte en el desenvolupament educatiu i …
 
2003 Articulo: QUAN LES NOIES NO MENGEN. (autor: xavier conesa). els factors de risc en els trastorns alimentaris en l’anorèxia i la bulímia nervioses són molts, sobretot en la pubertat del sexe femení, però el central és la restricció alimentària.
 
2003 Articulo: QUAN MENJAR ÉS UN PROBLEMA. (autor: xavier conesa). la bulímia és la ingesta excessiva d’aliments que després s’intenten compensar amb conductes anòmales com ara vòmits, abús de laxants i diurètics, o dietes restrictives intermitents la qual cosa s’acaba convertint en un costum que…
 
2004 Articulo: QUÈ HA DE FER LA FAMÍLIA DAVANT UN MALALT DE BULÍMIA?. (autor: xavier conesa). és totalment incorrecte afirmar que les famílies són la causa d’un trastorn alimentari. no obstant això, determinades característiques familiars, juntament amb factors individuals de la persona malalta i factors socials, poden pre…
 
2005 Articulo: MENJAR MOLT I A TOTES HORES: TRACTAMENT. (autor: xavier conesa). no hi ha una única línia d’actuació o tractament possible en els trastorns d’alimentació, i en concret en la búlimia nerviosa. se’n pot aplicar més d’un i fer-ho conjuntament per augmentar l’efectivitat del tractament.
 
2006 Articulo: PER QUÈ APAREIX LA BULÍMIA?. (autor: xavier conesa). factors que afavoreixen l’aparició de la bulímia.
 
2006 Articulo: LOGOPEDIA: ALTERACIONS DEL LLENGUATGE. (autor: xavier conesa). detecció i diagnòstic.
 
2006 Articulo: QUÈ SABEM SOBRE L’ALCOHOL?. (autor: xavier conesa). diversos consells sobre l’alcohol
 
2007 Articulo: DROGUES INFORMACIÓ GENERAL. (autor: xavier conesa). què és la droga?. és una substància que tant pot ser natural com química i que quan es consumeix modifica el funcionament del nostre cos i de la nostra ment, alterant l’estat d’ànim, la percepció i el coneixement. sovint crea dep…
 
2008 Articulo: QUÈ ÉS UN TRACTAMENT PSICOLÒGIC?. (autor: xavier conesa). el tractament psicològic (psicoteràpia) té com a objectiu el canvi de pensaments, sentiments i conductes que a l’individu li fan patir d’una manera o d’una altra.
 
2008 Articulo: VISIÓ GENERAL DELS TRASTORNS PSICOLÒGICS. (autor: xavier conesa). les solucions semblen difícils de trobar, però l’evidència és que resulta imprescindible cuidar, en la mesura que sigui possible, la dinámica diària de vida que tenim i respectar el fet que hem de destinar un temps mínim a activit…
 
Tribuna Vallesana
“L’atenció psicològica a la comarca del Valles”
 
La Portada del Valles:
“Com reconèixer i tractar l’alcoholisme”
 
Continguts del Master de Sexologia de l’Institut Superior d’Estudis Sexològics (ISES)
En condició de Director de l’Entitat i com a Docent.
Reconeguts pel Departament de Salut de la Generalitat:
 
1. Disfuncions Sexuals Masculines. La Falta de Erecció.
2. Disfuncions Sexuals Femenines. La manca de desig sexual.
3. Estudi del Vaginisme
4. La Complexitat Sexual. Les Parafílies
5. Generalització dels Trastorns Sexuals
6. Estudi del Orgasme i els seus Disfuncions
7. Avaluació de les Disfuncions Sexuals a General
8. El Diagnòstic en Sexualitat
9. Disfuncions Sexuals Masculines. La Ejaculació Precoç
10. L’Entrevista Psico-Sexual
11. El Enquadrament Terapèutic. L’actitud del Terapeuta
12. Farmacologia i Sexologia
13. Sessió de Devolució. Entrevista aclaridora

Ens resulta relativament còmode moure’ns per tòpics doncs, de vegades, ens eviten haver de pensar, analitzar i reflexionar, amb la consegüent pèrdua de temps i energia, que preferim utilitzar en altres coses. Però, de vegades, aquestes dreceres ens fan un flac favor, especialment quan provoquen que la nostra ment es enfocamenten el negatiu d’una situació o persona, o en un futur horrible al qual no ve gens de gust arribar.

“Ja, però és que és la cinquena veu que em trobo amb el mateix. La gent va al que va, són tots iguals ”.

No tots els homes són iguals …

Definitivament, quan s’han tingut unes quantes experiències d’aquest estil, ens quedemencallats i amb certa sensació d’impotència per no saber què fer amb la relació. S í es té clarque un no vol tornar a sentir-se ferit, manipulat o frustrat per una qüestió afectiva.

¿Neguem llavors el evident, que hi ha persones que van al que van? Per què ens sorprèn encara tant que hi hagi persones que menteixin per aconseguir els seus objectius? Ens atrevim a veure aquesta part de la realitat com és, en comptes de com ens agradaria que fos?

Per poder gestionar millor aquestes situacions, potser no sigui tan important el que vulguin els altres, sinó el que vol un. Els altres poden voler alguna cosa en concret en una determinada etapa de la seva vida, per la raó que sigui, o com a conseqüència de la seva manera d’entendre les relacions. A vegades ens trobem davant de persones clares i honestes, i en altres ocasions s’utilitzen tot tipus d’enganys per aconseguir el que volen sense tenir en compte els sentiments de l’altra persona.

Per evitar aquest patró i entrar en aquest joc, anem a:

- Centrar l’anàlisi de l’altra persona en el que fa, no en el que diu. Es agafa més observant que en converses buides i infructuoses que ens fan perdre massa temps i ens deixen emocionalment esgotats;

No cedir abans de sentir-se preparat a qualsevol situació o proposta que encara no es desitja;

No formar ni crear una il · lusió basada en les primeres aproximacions. O el que és el mateix, no comprar la moto abans de provar-la, o fins i tot abans de comprovar si es tracta realment d’una moto;

Prestar més atenció i fer més cas a les persones que s’acosten d’una manera natural; que intenten ser amics abans que atosigadores; que es prenen el seu temps per conèixer-nos bé i valorar adequadament, que no ens controlen a totes hores ni s’obsessionen amb pinya ràpidament; que ens escolten i intenten estar a prop en tot moment.

Aquest últim grup probablement està tan cansat com els altres perquè els sol costar mésemportar-se el gat a l’aigua; veuen com certes figures arrasen a base de xerrameca i poc interès real, i van recollint els trossos del que van deixant molts d’ells enrere.Aquestes persones no entenen per què no se’ls veu, per què els costa tant enamorarquan estan oferint el que suposadament es reclama constantment: algú que respecti i valori. No obstant això, acabem corrent amb la llengua fora darrere d’altres persones que, un cop s’ha passat el moment gloriós de la conquesta, perden tot interès per una relació més profunda.

… Ni les dones tampoc …

Una bona proposta és començar a mirar amb els ulls una mica més oberts i amb una mica més d’atenció a aquestes persones que, a més de ser bones amigues i bones companyes, probablement siguin amants excel · lents, des de la confiança i la complicitat.

Consejero Matrimonial Mataró

Consejero matrimonial

Xavier Conesa Lapena – Carme Serrat Bretcha

C/ Gaietà Vinzia, 11-13
MOLLET DEL VALLES
 
C/ Santa Anna, 26
BARCELONA
 
 C/ Diagonal (cantonada) Passeig de Gràcia
BARCELONA
 
Tel 93 570 71 54 (petición de visita)
conesa@gmail.com
Xavier Conesa Lapena
fotopsicologescacspetit
Psicòleg i sexòleg . El 1990 fundà el Centre de Psicologia Aplicada a Mollet del Vallès entitat dedicada als tractaments psicològics en adults,adolescents i nens. Compatibilitzà aquestes tasques amb les teràpies de parella i disfuncions sexuals masculines i femenínes, establint col.laboracions amb institucions dedicades a la salut mental,especialment de la comarca del Vallès. Posteriorment, posa en funcionament l’Institut Superior d’Estudis Sexològics (I.S.E.S.) a Barcelona, dedicat a la docència de la sexologia: postgraus, masters i cursos específics reconeguts d’Interès Sanitari pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. L’Institut manté conveni de col.laboració amb la Universitat de BarcelonaUniversitat de Girona,Universitat Ramon Llull i Universitat Oberta de Catalunya i Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois Tutor de pràctiques externes de la Facultat de Psicologia (UB) de la Universitat de Barcelona des de l’any 1.999 L’any 1997 es va especialitzar en els tractaments específics per a la depressió a través de la luminoteràpia, essent un dels capdavanters en la investigació i implantació d’aquesta teràpia a nivell estatal. Informacions al respecte publicada al periòdic El Mundo, articles periodístics a Consumer i al periòdic Público. Ha estat també coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya. Al llarg de tots aquests anys, ha establert col.laboracions en mitjans escrits, ràdio i televisió
.Enllaços externs
Pàgina Oficial de Xavier Conesa Lapena

Publicacions

  Locució: Gemma Costa, actriu i cantant
Carme Serrat Bretcha
carmepsicologape
Psicòleg, Sexòleg i Logopeda Col. nº 3086.
Llicenciada en Psicologia Colegiada nº 3.086 Adults i Infantil (Universitat de Barcelona)
Co-fundadora del Centre de Psicologia Apliacada de Mollet del Vallès, entitat dedicada als tractaments psicològics en adults,  adolescents i nens.
Dedicada a la Docència i a les Psicoteràpies en diversos àmbits.
Professora d’integració Social, també en l’àrea de l’Atenció   a persones en situació de dependència.
Docent en Comunicació alternativa i augmentativa.
Coordinadora de l’Institut Superior d’Estudis Sexològics
Diplomatura de Postgrado en Logopedia (Universitat Autonoma de Barcelona)
Certificació per al Tractament de la Fundació Catalana del Sindrome de Down.
Diagnòstic i Teràpia Infantil (Institut Medic del Desenvolupament Infantil)
Tutora de practiques Universitat de Barcelona  Universitat Ramon Llull
Terapeuta Sexual i Familiar
Coordinadora de l’Institut Suparior d’Estudis Sexològics I.S.E.S.
Professora d’Integració Social i Atenció Soció Sanitària
Professora de Comunicació alternativa, Atenció a persones amb dependència,
Assessora Psicològica d’escoles bressol.
Assessorament a pares
Tutora de Pràctiques Universitat Oberta de Catalunya
Conferenciant de temes relacionats amb la psicologia infantil.
__________________
 
PUBLICACIONS:

 
Revista del Col.legi Oficial de Psicòlegs.
“El paper del Psicòleg a les Psicoteràpies”
 
Psychologies
“Amor i Sexe: Inseparables?”
 
 
Revista del Col.legi Oficial de Psicòlegs:
“La Sexualitat en Pacients amb Anorexia i Bulimia”
 
La Portada del Valles:
“Se hereda la depresió?”
 
Contrapunt:
“El tractament Psicològic. Un enfoc actual”
 
La Vanguardia.Suplemet:
“Sexe a P-3″
 
Contrapunt:
“Estils de vida que poden ajudar a la Depresió”
 
Publicaciones en Psicoactiva. Revista especialitzada:
 
2002 Articulo: EYACULACION PRECOZ. (autor: xavier conesa). la eyaculacion precoz: el problema sexologico mas frecuente y el que tiene mejor solucion.
 
2002 Articulo: CRISI? QUINA CRISI!. (autor: xavier conesa). en els nostres temps i en l’entorn occidental es donen una sèrie de malalties o trastorns que no existien temps enrera i que no es troben en altres indrets. per tant, podem dir que es tracta de trastorns vinculats al nostre estil …
 
2003 Articulo: EL MALESTAR PSICOLÒGIC. (autor: xavier conesa). les primeres dades que tenim de la xarxa de metges de capçalera indiquen que a l’11 % dels pacients que ens consulten se’ls diagnostica un problema psicològic. aquestes dades queden per comprovar, ja que un pacient pot tenir diver…
 
2003 Articulo: FUNCIONAMIENTO DE UN CENTRO PSICOLÓGICO EN LA PRÁCTICA COTIDIANA. (autor: judith fernández sánchez). descripción del funcionamiento del centro psicológico conesa-serrat
 
2004 Articulo: REFLEXIONES SOBRE UN TRASTORNO PARANOIDE VS. TOC. (autor: xavier conesa). hace algún tiempo que estoy tratando a un muchacho que presenta un cuadro que considero que está en ese punto de inflexión entre el trastorno paranoide y el trastorno obsesivo grave…¿donde ubicarlo?
 
2004 Articulo: L’ESTRÈS I L’ANSIETAT. (autor: xavier conesa). els professionals d’atenció primària constaten dia a dia en una part important dels pacients un component psíquic associat als seus símptomes, i en molts diagnostiquem un transtorn psicològic com a problema de base.
 
2005 Articulo: TRACTAMENT DEL TRASTORN D’ANSIETAT. (autor: xavier conesa). la multiplicitat de símptomes que presenten aquests trastorns condueixen els pacients a recòrrer infructuosament als consultoris de diverses especialitats, sense obtenir, en molts casos, un diagnòstic correcte, i per tant, un trac…
 
2005 Articulo: COMPRENDRE L’ANSIETAT. (autor: xavier conesa). dins l´ansietat o atac de pànic hi ha dues forces que s’uneixen i es sumen.
 
2006 Articulo: CRISIS D’ANSIETAT. (autor: xavier conesa). en els nostres temps i en el nostre entorn occidental es donen una sèrie de malalties o trastorns que no existien temps enrera i que no es troben en altres indrets. per tant, podem dir que es tracta de trastorns vinculats al nostr…
 
2006 Articulo: MÉTODO CONESA-SERRAT PARA EL TRATAMIENTO DE LA DEPRESIÓN. (autor: xavier conesa). la complejidad del trastorno depresivo requiere de un abordaje multifactorial. generalmente requerirá de una psicoterapia y del antidepresivo adecuado. a todo ello habrá que añadir unos cambios de vida. no existe por tanto la p…
 
2007 Articulo: DEPRESSIÓ MENOR: DISTIMIA (DEPRESSIÓ NEURÒTICA). (autor: xavier conesa). criteris per al diagnòstic de distimia (dsm-iv).
 
2007 Articulo: COM ES DIAGNOSTICA UNA DEPRESSIÓ GREU. (autor: xavier conesa). criteris per diagnosticar una depressió major o malencònica (dsm-iv).
 
2008 Articulo: INFORMACIÓ NECESSARIA PEL PACIENT DEPRESSIU. (autor: xavier conesa). la depressió és una malaltia, no un defecte de personalitat o una debilitat. la millora és la norma, no l’excepció. els tractaments són efectius, hi ha moltes opcions de tractament, i és possible establir un tractament efectiu per…
 
2008 Articulo: QUAN APAREIX LA DEPRESSIÓ. (autor: xavier conesa). en atenció primària, entre el 6% i 8 % dels pacients pateixen trastorns depressius majors, i el risc de depressió és clarament més alt a les dones.
 
2008 Articulo: COM ENS HEM DE COMPORTAR DAVANT D’UNA PERSONA QUE PATEIX DEPRESSIÓ?. (autor: xavier conesa). no hi ha res més dolorós que veure com el marit, la dona, el pare, la mare, el fill o la filla es mostren cada cop més apàtics, deixen de participar en els esdeveniments familiars, no es preocupen del seu aspecte personal, es pass…
 
2009 Articulo: ESTRÉS, DEPRESSIÓ I EXERCICI FÍSIC. (autor: xavier conesa). l’estrès. de manera general, els estudis indiquen que l’exercici ajuda l’individu a afrontar millor l’estrès, gràcies a una adequada predisposició biològica que ajudaria a afrontar-ne els resultats psicològics i psicosocials. el t…
 
2009 Articulo: ADOLESCENTS, SENTIMENTS I HOMOSEXUALITAT. (autor: xavier conesa). en arribar a l’adolescència, els nens d’ahir, ja convertits en el noi o la noia d’avui, prendran consciència de la seva homosexualitat i hauran d’assumir-la i acceptar-la.
 
2009 Articulo: NENS, SENTIMENTS I HOMOSEXUALITAT. (autor: xavier conesa). sent encara l’homosexualitat un tema tabú i, per tant, poc explicat, els primers que s’adonen de l’orientació homosexual d’un infant són els seus companys d’escola.
 
2010 Articulo: TRACTAMENT DEL LLENGUATGE EN ELS NENS. (autor: xavier conesa). retards del llenguatge es donen en nens petits que fan un desenvolupament més tardà de les habilitats lingüístiques. a partir del joc cal anar recollint les seves expressions comunicatives al mateix temps que es van donant models …
 
2010 Articulo: LA HIPERACTIVITAT. (autor: xavier conesa). la hiperactivitat infantil o, tal com es coneix des del punt de vista tècnic, el trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (tdah) és una de les alteracions comportamentals de major impacte en el desenvolupament educatiu i …
 
2003 Articulo: QUAN LES NOIES NO MENGEN. (autor: xavier conesa). els factors de risc en els trastorns alimentaris en l’anorèxia i la bulímia nervioses són molts, sobretot en la pubertat del sexe femení, però el central és la restricció alimentària.
 
2003 Articulo: QUAN MENJAR ÉS UN PROBLEMA. (autor: xavier conesa). la bulímia és la ingesta excessiva d’aliments que després s’intenten compensar amb conductes anòmales com ara vòmits, abús de laxants i diurètics, o dietes restrictives intermitents la qual cosa s’acaba convertint en un costum que…
 
2004 Articulo: QUÈ HA DE FER LA FAMÍLIA DAVANT UN MALALT DE BULÍMIA?. (autor: xavier conesa). és totalment incorrecte afirmar que les famílies són la causa d’un trastorn alimentari. no obstant això, determinades característiques familiars, juntament amb factors individuals de la persona malalta i factors socials, poden pre…
 
2005 Articulo: MENJAR MOLT I A TOTES HORES: TRACTAMENT. (autor: xavier conesa). no hi ha una única línia d’actuació o tractament possible en els trastorns d’alimentació, i en concret en la búlimia nerviosa. se’n pot aplicar més d’un i fer-ho conjuntament per augmentar l’efectivitat del tractament.
 
2006 Articulo: PER QUÈ APAREIX LA BULÍMIA?. (autor: xavier conesa). factors que afavoreixen l’aparició de la bulímia.
 
2006 Articulo: LOGOPEDIA: ALTERACIONS DEL LLENGUATGE. (autor: xavier conesa). detecció i diagnòstic.
 
2006 Articulo: QUÈ SABEM SOBRE L’ALCOHOL?. (autor: xavier conesa). diversos consells sobre l’alcohol
 
2007 Articulo: DROGUES INFORMACIÓ GENERAL. (autor: xavier conesa). què és la droga?. és una substància que tant pot ser natural com química i que quan es consumeix modifica el funcionament del nostre cos i de la nostra ment, alterant l’estat d’ànim, la percepció i el coneixement. sovint crea dep…
 
2008 Articulo: QUÈ ÉS UN TRACTAMENT PSICOLÒGIC?. (autor: xavier conesa). el tractament psicològic (psicoteràpia) té com a objectiu el canvi de pensaments, sentiments i conductes que a l’individu li fan patir d’una manera o d’una altra.
 
2008 Articulo: VISIÓ GENERAL DELS TRASTORNS PSICOLÒGICS. (autor: xavier conesa). les solucions semblen difícils de trobar, però l’evidència és que resulta imprescindible cuidar, en la mesura que sigui possible, la dinámica diària de vida que tenim i respectar el fet que hem de destinar un temps mínim a activit…
 
Tribuna Vallesana
“L’atenció psicològica a la comarca del Valles”
 
La Portada del Valles:
“Com reconèixer i tractar l’alcoholisme”
 
Continguts del Master de Sexologia de l’Institut Superior d’Estudis Sexològics (ISES)
En condició de Director de l’Entitat i com a Docent.
Reconeguts pel Departament de Salut de la Generalitat:
 
1. Disfuncions Sexuals Masculines. La Falta de Erecció.
2. Disfuncions Sexuals Femenines. La manca de desig sexual.
3. Estudi del Vaginisme
4. La Complexitat Sexual. Les Parafílies
5. Generalització dels Trastorns Sexuals
6. Estudi del Orgasme i els seus Disfuncions
7. Avaluació de les Disfuncions Sexuals a General
8. El Diagnòstic en Sexualitat
9. Disfuncions Sexuals Masculines. La Ejaculació Precoç
10. L’Entrevista Psico-Sexual
11. El Enquadrament Terapèutic. L’actitud del Terapeuta
12. Farmacologia i Sexologia
13. Sessió de Devolució. Entrevista aclaridora

consejero_matrimonial_granollers 

Des d’un punt de vista , potser molt personal , crec que gràcies a l’amor i l’efectivitat , ja sigui lliurant rebent , és quan més satisfacció els éssers humans sentim en les nostres vides . Si a més ho veiem pel costat religiós , podem adonar-nos que el mateix Jesús , va insistir molt en aquest tema , tant és així que l’evangeli bàsicament està centrat en l’amor . Des del punt de vista filosòfic , crec que l’ésser humà , és un ésser afectiu per naturalesa , afirmació que pot ser contradita pels que afirmen , que aquesta no és la principal característica del ” home ” o que ella és una facultat també d’altres ” animals ” , i poden anteposar la raó o intel · ligència com la principal característica humana . D’altra banda, els anys d’experiència en el professional , m’indiquen que molts problemes o dificultats dels meus alumnes , tenen generalment una arrel emocional, a causa sovint a mancances , falta o experiències afectives o d’amor poc significatives . Des d’un punt de vista social , actualment les persones viuen una realitat que no afavoreix les relacions afectives o d’amor , on els adults es veuen o ens veiem embolicats en un treballar constant , en anar d’un lloc a un altre , en caure en major o menor grau en un consumisme que ens allunya cada vegada més , d’aquelles relacions personals , familiars o socials pròpies de la vida de l’ésser humà . A l’anterior s’agrega la realitat d’un món cada vegada més violent , de vegades incomprensible entre éssers racionals , en què cada dia es perd la capacitat de sorpresa per situacions tràgiques , ja sigui per que es donen en forma tan freqüent , que passen a ser alguna cosa ” normal ” en la nostra i altres societats , o perquè estem egocéntricamente centrats en nosaltres mateixos , que el que no ens afecta a nosaltres , no sol ser motiu de preocupació . Sens dubte que per diversos autors , l’amor i l’efectivitat és un dels factors més determinants en el desenvolupament i equilibri personal . Cada persona pot percebre en si mateixa com algú , en la mesura que és tractada com a tal , el que implica considerar que aquest algú que té un valor personal , que mereix respecte , que necessita un tracte digne , un ésser que es desenvolupa amb altres i els altres amb ell , en què estem tots cridats a la intersujetividad , qüestió que no és possible si no es fa expressat en el llenguatge de l’afectivitat . Estimar l’altre significa estimar l’ altre com a subjecte , és voler la seva promoció , és descobrir un jo que estima i desitja l’existència d’un tu . L’afectivitat segons IGNACE LEEP , és una capacitat que no totes les persones tenen en la mateixa dimensió , aquestes capacitats faciliten o són una bona font per a l’inici de les relacions humanes com l’amistat . Aquestes capacitats al nostre inconscient sovint ens porta a viure l’afectivitat més enllà de cigars mòbils racionals . Per tant la família té un paper important, en afavorir les experiències afectives no només a l’interior d’ella , sinó també permetre aquestes relacions amb altres persones externes al nucli familiar , ajudant amb això al desenvolupament social . L’afectivitat com una situació espiritual , s’ha d’expressar en el carnal i corpori perquè adquireixi un caràcter real i palpable . E. FROMM indica que la satisfacció en l’amor individual no pot aconseguir sense la capacitat d’estimar al proïsme, sense humilitat , fe i disciplina . Més que buscar un objecte per estimar , s’ha de buscar i treballar a la facultat d’estimar . Per FROMM l’amor és com un art , en el sentit que requereix factors clars per poder ser adquirit , aquests factors són tres : Domini de la Teoria de l’Amor , Domini de la Pràctica de l’amor i la Importància que li donem al Domini Pràctic del Amor , on això últim és tenir un sentit permanent i interessat per desenvolupar la facultat d’estimar . Això passa per considerar als altres éssers humans iguals en la mesura que són finalitats i mai mitjans els uns per als altres . L’afectivitat suposa una condició de generositat , d’entrega que ens allunya de l’egoisme , ens exigeix ​​tenir una disponibilitat per acollir l’altre , a guanyar al temps i al treball per relacionar-nos amb els altres. L’afectivitat : És un component de la naturalesa humana , i per tant una necessitat que segons sigui desenvolupada , marcarà l’accionar de l’individu , primer amb la persona mateixa i després en la relació amb els altres . L’afectivitat guarda relació amb l’estimar i sentir-se estimat , amb sentiments que desperten la voluntat de comprometre’ns de manera particular amb altres persones , amb disciplines , continguts i valors, el que ens porta a encausar les nostres vides cap al que estimem adequat . L’afectivitat ens ajuda a tenir una autoestima que determinarà la forma d’enfrontar les situacions de la nostra vida diària , ens ajuda a donar sentit al que fem , a encausar nostres interessos , sobreposar-nos a dificultats i buscar espais de realització dins de la societat . Els qui no experimenten accions afectives en les seves vides , poden presentar manca d’interès pels altres i caure en la desadaptació social , presentant conflictes i tenir una autoestima inadequada . L’afectivitat juga un paper molt important en l’educació , primer en l’estudiant , que moltes vegades veu la relació amb els professors i grup de parells segons el grau de respecte , d’estímuls o gestos afectius que percebi en les seves relacions , el que sens dubte el predisposen de certa forma al treball i l’assoliment dels seus aprenentatges . D’altra banda estan els docents , qui a més de complir amb els seus deures professionals , com a persones necessiten experimentar situacions que li permetin lliurar , permetre , afavorir i rebre estímuls afectius . ABSÈNCIA D’AMOR O AFECTIVITAT EN L’ÉSSER HUMÀ L’absència d’amor o falta d’ efectivitat a la vida de l’ésser humà , sobretot en els primers anys de vida, pot conduir la persona a greus desequilibris i profundes pertorbacions en la personalitat . Molts inadaptats procedeixen de famílies desunides , mancats d’afectivitat o que aquestes van ser pertorbades . TERRUNE assenyala que la neurosi de frustració , té les seves arrels en les distorsions de la relació amorosa afectiva . Quan l’ésser humà té la impressió que no hi ha ningú al món que els apreciï, cauen en la sensació de que el buit absolut envaeix la seva existència . Aquest pessimisme els porta a queixes de solitud i que repercuteixen o neixen bàsicament en el nivell de comunicacions superficials . APLICACIÓ DE L’AFECTIVITAT EN EL PEDAGÒGIC Sens dubte que la principal tasca dels professors és lliurar les oportunitats als nostres alumnes perquè puguin vivenciar diferents instàncies d’aprenentatge , entre elles les relacionades a les relacions que puguin permetre sentir i viure l’afectivitat amb els seus grup de parells o altres persones . Aquesta mediació s’ha de lliurar en forma afectiva , amb respecte, procurant parlar més al cor que la intel · ligència . Implica renunciar a l’autoritarisme , el que és lluny més complex que dir-ho de paraula , això ens exigeix ​​buscar l’afectivitat en la nostra pròpia persona , de manera que puguem viure la capacitat d’estimar , permetent que els estudiants en la seva relació amb els professors , percebin aquesta afectivitat , descobrint una situació real i no només un esforç per aparentar interès i respecte que mai adquirirà la veritable dimensió de l’afectivitat veritable . Crec que els professors hem d’aprofitar instàncies com les reunions d’apoderats , per tractar temes d’aquest tipus amb els pares , de tal manera que la cura en les relacions amb els alumnes , el lliurament i disponibilitat davant l’afectivitat , també pugui ser treballada en les seves llars . RAONS PEDAGÒGIQUES PER APLICAR L’AFECTIVITAT . a ) La responsabilitat que té l’educació en ser un procés de desenvolupament personal , integral de l’estudiant , demanda treballar i atendre l’afectivitat perquè tingui un maneig social adequat , un desenvolupament de valors i habilitats , que li permetin treballar els seus diferents tipus d’intel · ligències . b ) Estudis assenyalen una important correlació entre autoestima i aprenentatge escolar , entenent que l’autoestima té molt a veure amb l’experiència afectiva dels estudiants , es fa necessari atendre aquest aspecte . c ) L’afectivitat cobra importància en la relació que l’estudiant sent amb els seus professors que imparteixen els diferents subsectors , el que d’alguna manera determina la seva actitud davant els continguts . D’altra banda , actualment es fan molts treballs en grups , pel que és molt important el grau d’afectivitat que viuen aquests grups , on moltes vegades el resultat o èxits que es van plantejar com a metes , depèn del tipus de relació que es dóna entre els integrants . A més es fa necessari atendre l’efectivitat , per facilitar el treball i integració al sistema escolar , a aquells estudiants que han tingut dificultats o privacions en les seves experiències afectives a la llar . METODOLOGIA A EMPRAR a) Utilitzar la pedagogia de l’error , que consisteix bàsicament en aprofitar aquests errors per analitzar el seu origen o causa , per intentar aprendre d’ells i superar les dificultats , de manera que usin en benèfic de qui els comet i no com una acció que ameriten una sanció . b ) Preocupar-se per facilitar aprenentatges significatius, el que implica entre altres coses , partir de la realitat i coneixements previs dels estudiants , que permetin donar sentit al que fan i en molts casos evitar frustracions . c) Realitzar unitats integrades , de tal manera que els estudiants percebin una connexió entre els diversos subsectors , i més pugui valorar l’aportació que es dóna entre els diversos continguts o persones involucrades . d) Permetre que l’estudiant assoleixi els seus propis aprenentatges , descobrint respostes , no donant-li tot resolt o fet , aconseguint que aquests puguin aprendre a prendre i amb això l’aprendre a ser, el que permetrà créixer en autoestima . e) Afavorir el treball en equip , on es doni la possibilitat de socialitzar amb altres , i amb això tenir l’oportunitat d’experimentar l’efectivitat . f ) Amb tot l’anterior , més la preocupació del docent per gestionar un adequat diagnòstic dels seus estudiants en els aspectes biològic , social , cultural i afectiu , per atendre necessitats socials i afectives de tots, especialment dels més necessitats , mantenint una adequada comunicació amb les famílies agost pares i apoderats ) , mantenint una actitud de respecte i afecte , mostrant que el docent també és persona , que pot equivocar-se, reconèixer aquests errors i buscar la manera de superar-los, s’estarà donant en educació , un pas important en la part afectiva del treball quotidià . L’efectivitat del treball en educació passa sense cap dubte per molts factors , crec fermament que un dels tants factors que determinen l’èxit dels aprenentatges dels estudiants , passa per l’experiència afectiva que pot tenir amb els seus professors , companys i companyes en l’escola . Això també ens passa als docents, ja que com a persones necessitem un ambient de treball agradable , de respecte , on es donen espais per compartir i poder socialitzar en termes afectius amb els nostres parells i especialment amb els directius , amb el que sens dubte , el nostre compromís i actitud davant moltes activitats serà més grata i entusiasta , encara les dificultats i diferències poden ser més suportables quan es fan en un ambient afectiu . De la mateixa manera , l’afectivitat entesa com a experiència agradable d’estimar i ser estimats , de ser apreciats , valorats, ens compromet amb valors i actituds que ens disposen en bona forma a treballar la transversalitat a l’escola . L’amor , l’afectivitat sempre seran un important tema per tenir present en la nostra vida personal i en els nostres llocs de treball . Un tema en què val la pena seguir coneixent , i especialment practicant , perquè l’amor o afectivitat , per més que donem i lliurem als altres, no ens fa més pobres , sinó al contrari , no enriqueix com a persones .

Desenvolupament afectiu de l’adult jove i intermedi
Què és el desenvolupament afectiu?
El desenvolupament afectiu pot entendre com el camí a través del qual les persones estableixen uns afectes i una forma de viure i entendre els mateixos. És un procés continu i complex, amb múltiples influències. Aquest procés va a determinar el tipus de vincles interpersonals que estableixi la persona i va marcar l’estil de relacionar-se amb els altres.

Desenvolupament afectiu de l’adult jove (20-40 anys)
Característiques del desenvolupament afectiu de l’adult jove:

  • Està associat amb les relacions de vincle amb els iguals i els pares, la constant consolidació de la identitat, els processos d’enamorament i intimitat.
  • L’afecció és una conducta instintiva de l’ésser humà. La mare arriba a ser la figura més important d’aquest afecció inclusivament en aquesta etapa a diferència del pare.
  • En l’adult jove, la parella arriba a exercir un paper o un vincle semblant al de la mare, després els amics.
  • La família és realment important per a l’adult jove.
  • Hi ha més exigències per sortir al món i enfrontar-se a aquest.
  • La construcció de la identitat és un procés d’ajustos del jo personal i social que permet afrontar les necessitats internes.
Desenvolupament afectiu de l’adult intermedi (40-65 anys)

Característiques del desenvolupament afectiu de l’adult jove:
  • En aquesta etapa l’adult es replanteja sobre el viscut.
  • Els seus possibles canvis poden afectar el matrimoni i l’estructura família.
  • La relació amb els fills, els pares i la parella han de considerar-se.
  • La dona ha de redefinir la seva autoestima en funció dels èxits que els fills arriben.
  • Els adults mitjans arriben a una major proximitat amb els seus pares, ja que la bretxa generacional no és tan notòria.
  • Viuen incerteses pel futur i la mort.

Sindrome de la carència afectiva

Escrit per carenciaafectiva 18-06-2009 Comentaris (20)
La carència afectiva familiar durant els primers anys de vida és el principal factor que desencadena aquesta síndrome. La carència afectiva assenyala la situació en què es troba un nen que ha patit o pateix la privació de la relació, principalment amb la seva mare, i que pateix el dèficit d’atenció afectiva necessària en l’edat primerenca.   La carència afectiva o les alteracions per manca relacional es refereixen a aquelles situacions en què la maduració de la personalitat del nen s’interfereix per la falta greu d’estimulació afectiva. En l’ésser humà no hi ha la possibilitat d’una maduració correcta sense la calor afectiu de l’amor. Encara que, en qualsevol circumstància, qualsevol persona pot sentir no haver estimat prou o no haver estat estimat de forma adequada, l’absència greu d’estimulació afectiva durant la infància per part dels adults, que juguen un paper relacional afectiu important, provoca l’aparició de trastorns, no tan sols de la maduració, sinó també símptomes clínics que s’expressen en trastorns somàtics, afectius i conductuals.   La manca d’afecte maternal es caracteritza per produir en el nen un estat psicològic d’avidesa afectiva i por de pèrdua o de ser abandonat, tant si ha patit en la realitat una privació afectiva de la mare o com si ho ha sentit com a tal. És tal la necessitat de rebre un senyal d’afecte que roman en un cert estat de recerca afectiva, de necessitat de saturació, que es manifesta per una actitud de reassegurar de l’existència permanent de l’afecte de l’altre i així sentir-se segur.   La carència afectiva és un mal que afecta totes les edats, cultures i classes socials. L’evolució de les persones que manifesten aquesta síndrome depèn en gran mesura de la situació social en què es desenvolupen, i pot establir uns patrons que defineixin el comportament aquestes persones des de la seva infància a l’edat adulta.   - En la primera infància: són nens que ploren per cridar l’atenció, somriuen poc i són més propensos a contraure malalties infeccioses. En aquesta etapa solen aparèixer problemes digestius (restrenyiments, disfàgies motores i hèrnies de hiat són els més freqüents), encara que poden arribar a remetre amb el creixement.   - En l’edat preescolar i escolar: el nen presenta trastorns del llenguatge, i altres retards importants: problemes d’elocució, pobresa de vocabulari, dificultats gramaticals i sintàctiques (verbalització). En el pla logicomatemàtic solen presentar bon comportament.   - En l’edat escolar: molts nens presenten trastorns d’aprenentatge: el CI se situa, sovint, en un nivell d’intel · ligència límit o de debilitat lleugera (CI entre 65 i 95), però no perquè l’infant no sigui intel · ligent, sinó perquè no aconsegueix centrar en fer les proves (mentalització). Aquests nens tenen freqüents fracassos escolars i el seu grau d’autoestima comença a caure. Sentiments de desvalorització o baixa autoestima: el nen carencial nega la seva vàlua, es considera com un fracassat, es destrueix psíquicament, es menysprea ell mateix, es complau en el masoquisme de considerar-se desgraciat, és una forma de culpabilitzar la mare o pare d’ seva falta d’afecte.La seva autoestima és baixa: el nen dubte de si mateix quant a despertar afecte o simpatia (ningú em vol, no sóc amable, el que em passi no li preocupa a ningú), pel que té una important inseguretat: sentiment obsessiu d’exclusió , de no estar en cap lloc, de molestar o estar de mes.   - Entre l’edat escolar i la preadolescència el subjecte presenta trastorns del comportament, actituds d’inhibició, de retraïment, actituds d’oposició i de rebel · lia, encara que relativament sociables i en ocasions extravertits, senten por a sentir-se rebutjats en un grup, pel que tendeixen a integrar-se a tota costa. D’aquí la importància de les relacions socials en aquesta etapa ja que determinarà la seva conducta futura.   - En l’adolescència: els comportaments estranys i els actes impulsius són molt freqüents (hiperactivitat), en canvi els trastorns psicòtics o els comportaments neuròtics són rars. Són persones fàcilment ilusionables per adolescents majors que ell o per adults. Fugen de responsabilitats i són rebels amb les normes.   En aquesta fase solen aparèixer les primeres addiccions (hipersexualitat, drogoaddicció, alcoholisme, …) El pas a l’acte és l’única expressió possible d’oposició a la verbalització i la mentalització de la infància; aquests símptomes de l’estat límit es poden observar en un desig per buscar afectivitat contínuament en algú o alguna cosa que els augmenti l’autoestima.   - En la joventut: la pèrdua de la capacitat d’estimar i una important disminució de l’amor propi els porta a aquestes persones a omplir la seva vida amb accions hiperactives o que causen dependència. Sortir de la rutina amb disbauxa seria el seu lema per a aquesta fase. L’únic moment en què la persona afectada pot sentir-se segura i estimada es troba en la seva vida sexual. És un instant tranquil · litzador, en què l’home o la dona es deixa portar.El risc: una vida sexual desproporcionada, fins i tot incontrolable. En general no tenen sensibilitat i fugen de les expressions afectives envers els altres. Utilitzen a les persones com a instruments per sentir-se segurs.   - En l’edat adulta: el dol per la pèrdua de la joventut i el preparar-se per la maduresa, l’estrès i la fatiga, la dificultat adaptativa, la inestabilitat en les relacions personals, els conflictes conjugals i la pobresa de la competència parental (sentir mals pares) són els aspectes més significatius. Apareix la infidelitat emocional, no perquè estiguin insatisfets amb la seva relació, sinó només per sentir tot el temps estimats i desitjats. El percentatge de divorcis arriba al 80%, intentant buscar en tot moment la parella que li asseguri aquesta estabilitat emocional i que no aconsegueixen trobar.   La infidelitat emocional Quan els nostres pensaments i sentiments estan anant més enllà …, Quan sentim que la companyia d’una altra persona diferent a la nostra parella es fa més atractiva, llavors parlem de la infidelitat emocional. És aquella que ens vincula afectivament amb algú del sexe oposat, amb qui preferim estar per sobre de la nostra parella … Parlem d’aquells grans amics que tornen, que acaben per atreure l’atenció i els pensaments … Segons el psicòleg Giorgio Agostini, es tracta d ‘”una espècie d’infidelitat platònica, en la qual se sent que el compromís de comunicació es dóna amb una altra persona i no amb la seva parella”. A diferència de la infidelitat sexual, aquí no s’arriba al llit o, almenys, no de manera premeditada, és una espècie d’incomunicació afectiu espiritual, descriu. Però de totes maneres, pot arribar a ser més greu que la infidelitat sexual. Almenys així queda de manifest en un estudi realitzat per dues investigadores de la Facultat de Psicologia de la Universitat de Buenos Aires (UBA), Argentina. El treball es va basar en una mostra de 446 persones adultes, que tenien entre 30 i 56 anys. Els resultats finals no van canviar gaire respecte dels que es van obtenir en 60 països, ja que el treball de les psicòlogues de la UBA formar part d’un estudi internacional que coordina Martín Voracek, de la Facultat de Medicina de la Universitat de Viena. Què li molestaria més: Imaginar la seva parella formant un vincle emocional profund amb una altra persona o que només gaudeixi d’una apassionada relació sexual amb un altre o una altra? Aquesta va ser la pregunta que es va efectuar. Sobre això, el 80 per cent de les dones va dir que se sentirien més molestes si la seva parella s’involucrés emocionalment amb una altra persona, tot i que no tingués l’oportunitat d’interessar sexualment. El 56 per cent dels homes va optar també per aquesta opció. La majoria dels estudis realitzats concorda amb el mateix. Podem concloure que els éssers humans sabem que la infidelitat emocional, que deriva moltes vegades en pensaments infidels que reprimim, pot ser molt més letal, especialment per al cònjuge que la pateix. El factor de la carència afectiva Si es tracta d’identificar la raó de per què una persona comet alguna infidelitat, trobem que està actuant arran d’una carència afectiva i emocional. I no és una cosa d’un dia per l’altre, sinó que es tracta d’una mancança que s’ha estat arrossegant per molt temps. En això coincideixen diferents experts, com la psicòloga Catalina Bosch, que ha explicat que aquesta situació constitueix un “un nínxol propici per a quan arriba una altra persona que li fa sentir plenament des del punt de vista de la seva autoestima, la seva il · lusió, les seves expectatives”. És a dir, una altra persona comença a suplir mancances, generant una relació més estreta que la que tenim amb la nostra pròpia parella. L’assumpte pot començar a tornar-se més complicat, quan posem atenció a les paraules de la científica Helen Fisher, autora del llibre “Per què estimem?”. Ella explica que “el cervell humà és capaç de sentir amor pel cònjuge i passió per una altra persona. Per descomptat que són tasques inconscients, perquè és cert que la gent s’enamora sense decidir-ho “. Així són les coses! El sentir una forta amistat per un integrant del sexe oposat, sumat a una carència afectiva en la nostra relació sentimental, pot acabar per trair-nos.  
INFIDELITAT DE LA MENT
Moltes vegades a partir del tipus d’infidelitat abans esmentada, sorgeix la mental. Encara que no passi de nostre pensament, cal tenir ull, ja que en el moment en què s’està pensant, somiant o desitjant molt a una altra persona, és que passa alguna cosa, ja sigui amb nosaltres mateixos o amb la nostra relació. La pregunta que cal aleshores és si podríem atorgar-li el mateix grau de gravetat a un fet que mai consumim, però que molt desitgem, a un que definitivament realitzem. Ens referim exactament a la infidelitat mental. És perjudicial per a una relació de parella? Podem assenyalar com a exemple, el cas d’Internet, que ha donat compte d’aquest tipus d’infidelitats, que potser no es concretin més enllà, però en la qual s’observen veritables relacions establertes amb algú en un altre ordinador. En aquest sentit, els experts coincideixen que un es pot enamorar per internet, ja que això no seria altra cosa sinó la nostra imaginació desfermada, en omplir d’il · lusions. El clar és que quan ja sucumbim davant aquest tipus d’accions, estem davant d’un problema molt important dins la nostra relació de parella que hem d’atacar com més aviat. Un altre és el cas de la parella harmoniosa on un dels seus membres té certa manca afectiva. En general es tracta de persones insegures que tenen necessitat de tenir una aventura amb altres sobretot del sexe oposat. Aquestes inseguretats personals fan veure la infidelitat com una fita, milloren la seva autoestima circumstancialment, es veuen reconeguts per un altre en el seu atractiu i això els dóna seguretat. En ocasions conflictes personals no resolts, es fa present en aquestes persones mitjançant la infidelitat.Aquestes persones no tenen intencions de trencar el matrimoni o parella sinó que senten la necessitat de tenir un moment de relació en paral · lel però mantenint el matrimoni. Hi ha persones que senten la relació com quelcom rígid que els encapsula i no els permet mobilitat. Per a aquestes persones la infidelitat és un alliberament, en el sentit de la il · licitud que representa la infidelitat. El il · lícit els resulta atractiu, per això en el moment mateix que la infidelitat surt a llum, abandonen la relació, ja no li és atractiu. I surt a la llum perquè ho expliquen obertament la seva parella, directament i sense remordiments. Les crisis evolutives són situacions de dol, sobretot les crisis de l’adultesa,   40 i 50 anys. Aquesta situació comporta una mobilització interna de l’estat ànim que hem de poder elaborar i superar per viure amb plenitud l’etapa de la vida que ens toca. En ocasions la causa d’una infidelitat és la recerca en un altre que faci recuperar aquesta joventut perduda. Així l’infidel té la il · lusió de recuperar el seu atractiu, torna a sentir-se jove, vital, atractiu. I aquesta sensació no pararà de buscar-la, per la qual cosa la relació estable amb aquestes persones es fa molt difícil per al cònjuge. Hi ha una raó Per ser infidel es necessita almenys una bona raó, el ​​gust per allò prohibit, monotonia d’una relació, manca de satisfacció emocional en parella, uns glops de més, i fins a la mateixa adrenalina de mantenir una relació oculta. Un cop es tingui la raó adequada no hi haurà remordiment que valgui quan el plaer del moment encengui la flama. Inseguretat La temptació és a tot arreu, a la feina, la universitat, una exposició, un bar, un cafè, fins entre els mateixos amics. La persona infidel és al seu torn una carnada fàcil, per la seva inseguretat, per això va a la recerca d’una persona fixa i de confiança, és a dir, algú que estigui disposat a escoltar-lo sense demanar res a canvi. Encara que sàpiga que no pot deixar i tampoc ho vol, a la seva família, no evita sentir alguna cosa més per aquella persona que li va canviar la vida. Al final és un patiment i sensació de traïció doble. Si la persona sent que la seva parella li està deixant de banda, i apareix altra que li fa sentir viu i desitjat de nou, esdevé un infidel en potència disposat a viure una aventura extrema. Fisher (1996) manifesta: Tot i que la majoria dels episodis d’infidelitat involucren alguna intimitat sexual, cal saber que un nombre no menyspreable es pot descriure millor com a situacions d’infidelitat afectiva, sigui perquè no inclouen manifestacions físiques eròtiques i / o perquè els seus factors causals no són d’índole estrictament sexual. No obstant això, al marge d’aquesta consideració, una infidelitat pot ser un episodi altament traumàtic per a qui fins a aquest moment ha confiat plenament en la seva parella, sent difícil i de vegades impossible la reparació psicoterapèutica. En contra del que pogués suposar-se, el / la infidel pot també patir un intens sentiment de culpa quan no hi ha hagut premeditació sinó la mera conjunció casual de circumstàncies favorables per l’ocurrència del fet. D’ocórrer, tal emoció molt destructiva s’uneix a la incapacitat per convèncer l’altre que l’episodi d’infidelitat no compromet l’essencial del seu afecte i el seu compromís. Això unit a la fredor i sinceritat de les persones amb manca afectiva pot fer que la relació infidel acabi i torni amb la seva parella però mai tornaran a ser els mateixos.

Nosaltres, els adults, hem d’ocupar el nostre lloc davant les altres generacions. Ser adult no vol dir deixar de gaudir, de riure a crits, d’emocionar, d’apassionar, de jugar; significa saber quan no té sentit fer-ho. Significa, bàsicament, acabar la infantesa i l’adolescència en allò que ens impedeix manejar bé amb la pròpia realitat i amb els altres; abandonar l’omnipotència, reconèixer als altres amb les seves necessitats i desitjos, aprendre a esperar, adquirir autonomia.
Abandonar l’omnipotència és imprescindible per no creure Déu davant els altres i per no sentir irrompible davant d’un mateix; reconèixer als altres suposa preocupar-se per conèixer-los, escoltar-los, acceptar les diferències, gastar temps i esforç a arribar a acords.
Durant segles ens situem en un lloc especial del qual vam caure abruptament; portem algunes dècades en crisi, és hora que sortim.
Hem ocupar el rol nosaltres mateixos, a cada casa, a cada escola. No esperar que altres cobreixin el lloc que deixem vacant i adoptin als que deixem orfes, no demanar a crits que algú, una figura forta, autoritària-o fins i tot els nostres fills-ens adopti a nosaltres.

Relacions afectives

Els éssers humans sempre tenim aquesta necessitat de relacionar-nos amb altres persones, que coincideixin amb nosaltres en alguna cosa, sent en gustos, interessos, caràcter, preferències, etc. I encara que puguem conèixer a persones que creiem que no tenen aquesta necessitat d’afiliació amb una altra persona, es deu al fet que cada persona és diferent i el seu nivell de “necessitat” varia d’una persona a una altra.
L’afecció és una conducta instintiva, activada i modulada en la interacció amb altres significatius al llarg del temps. La conducta d’afecció es forma al llarg del primer any de vida de l’individu. Durant l’adolescència i la vida d’adult, tenen lloc diversos canvis en ella, incloses les persones a les quals va dirigida, però hem de dir que la inclinació és una conducta que es manté activa al llarg de tot el cicle vital.
La problemàtica que es troba en l’etapa adulta, és que semblés que entre més edat tenim, menys necessitat d’afecció, tenim, ja que hi ha molts adults, que només conviuen amb els seus familiars, que normalment solen ser la seva parella i els seus fills, i això no es pot generalitzar a totes les persones.
En l’etapa adulta, es troben més responsabilitats i situacions que requereixen de gairebé tot el temps disponible i normalment quan sobra temps, el que es vol és descansar, ja que les activitats diàries barrejades amb l’edat, poden arribar a consumir tota l’energia disponible i molt menys arribar a pensar que aquest temps sense ocupació es pugui destinar a altres persones, que no sigui un mateix.
Pel que és difícil que els adults puguin dedicar el seu temps a relacionar-se amb altres persones, fins i tot els estàndards socials, estableixen fermament els primer anys de vida, dels 0 als 30, com “normal” el relacionar-se, però tal semblés que entrant a una edat més avançada, ja és com prejudicis tenir amics, ja que “ja aquestes grandet per portar-te com adolescent”, com si el relacionar-se fora únicament dels adolescents o persones que no tinguessin altra cosa que fer, però en realitat la necessitat de compartir i relacionar-se amb altres persones és una necessitat de tota la vida, l’únic que pot passar és que els nivells baixin, a causa del temps que es té o les ocupacions. Però cada un necessita relacionar-se d’una manera o altra, no important l’edat ni el gènere, és molt important tant per al benestar emocional de les persones, com el físic.
A la dècada dels 30 és possible arribar a la constància. Hi ha estabilitat interior que s’expressa en la manera d’organitzar o mantenir les activitats.Aquesta maduresa li permet a l’individu harmonitzar els seus pensaments i la seva voluntat, les seves reaccions normalment són coherents i objectives. Les característiques més destacades d’aquesta dècada són les següents:
• Personalitat vigorosa
• Acte disciplina i autèntic caràcter
• Il · lusions amb menys colorit
• Risc de caure en l’apatia, el tedi i la irresponsabilitat
• Major experiència que permet evitar la rigidesa
• Capacitat d’harmonitzar sentiments pensaments i voluntat
• Valoració de l’esforç propi i aliè.
Els canvis biològics solen provocar desequilibris emocionals que desajusten les manifestacions afectives, la capacitat de judici i les eleccions. Les relacions laborals i socials es poden veure afectades, segons sigui el nivell d’acceptació als canvis propis d’aquesta etapa. Les característiques de la dècada dels 40 són les següents:
• Reajustament similar al de l’adolescència
• Deteriorament de la salut
• Desequilibri entre afectivitat, pensament i voluntat
• Gradual independència dels fills
• Deteriorament de les relacions conjugals
• S’aconsegueix la maduresa intel · lectual
• Augmenta el risc de caure en l’apatia, el tedi, la rigidesa i la irresponsabilitat.
• Afany de reverdir fora de la llar només en dones
Característiques de la dècada dels 50. El deteriorament pel desgast de la vida comença a repercutir en el psiquisme i ja no és tan fàcil recordar successos o adaptar-se a noves circumstàncies. És recomanable afrontar amb tranquil · litat i confiança els canvis, procurant realitzar activitats noves.
• Continua el deteriorament biològic
• Problemes de salut
• Es recupera l’equilibri entre afectivitat, pensaments i voluntat
• Síndrome de niu buit
• Establiment de noves relacions amb les nova família dels fills
• Les relacions conjugals poden redescobrir o trencar
• Afany de reverdir fora de la llar en els homes
Característiques del quinquenni dels 60 als 65 anys. És recomanable realitzar accions que no suposen molt desgast físic, emocional o intel · lectual, perquè no resultin contraproduents.
• Procés de deteriorament en tots els aspectes
• Experiència de deseiximent (jubilació, canvi de lloc de residència, etc.)
• Recerca de noves ocupacions
• Claredat per percebre el que s’ha cultivat
• Major disponibilitat de temps per l’amistat i l’esplai
• Capacitat per assumir el paper de conseller
Aparició esporàdica del pensament de la mort

Processos que es donen durant el compliment de metes

Per a la fase de l’edat adulta s’estableixen unes tasques pròpies del mateix procés d’envelliment com les corresponents pèrdues i la inevitable proximitat de la mort. La tasca corresponent que tots han de complir serà l’adaptació a un cos que es deteriora, i les pèrdues, per exemple la de la parella que s’han de compensar amb millors contactes socials amb els propis fills i altres familiars o amics. Una altra adaptació bàsica, es refereix a la jubilació i la seva conseqüent descens dins dels recursos econòmics.
Els processos que poden iniciar-se per assolir les metes són variades com l’ampliació de les activitats de relaxació i esplai o la mateixa operació de les disposicions financeres. El procés que engloba el context historicosocial obliga a la tasca d’adaptar als canvis de l’edat. Tot això ha d’anar de la mà d’una gran flexibilitat en els canvis de rols a exercir. Això s’aconsegueix més fàcilment si prèviament es potencien els rols familiars, per exemple el paper d’avis.
Una altra concepció directa del desenvolupament de l’edat adulta és la de Peck que estableix quatre etapes per a l’adultesa. En explicar els reptes especials de la vida adulta, Peck proposa quatre problemes o conflictes del desenvolupament adult:
Valoració de la saviesa davant l’estima de la força física. A mesura que comencen a deteriorar-se la resistència i la salut, les persones han de canalitzar gran part de la seva energia de les activitats físiques cap a les mentals.
·   Socialització davant la sexualitat en les relacions humanes. És un altre ajust imposat per les restriccions socials i pels canvis biològics. Els canvis físics poden obligar a redefinir les relacions amb membres d’ambdós sexes, a donar prioritat a la companyonia sobre la intimitat sexual o la competitivitat.
·   Flexibilitat emotiva davant empobriment emotiu. La flexibilitat emotiva és l’origen de diversos ajustos que es fan a la maduresa, quan les famílies es separen, quan els amics marxen i els antics interessos deixen de ser el centre de la vida.
·   Flexibilitat davant rigidesa mental. L’individu ha de lluitar contra la tendència a obstinar en els seus hàbits o desconfiar massa de les noves idees. La rigidesa mental és la tendència a deixar-se dominar per les experiències i els judicis anteriors, a decidir, per exemple, que “Tota la meva vida he rebutjat la política, de manera que no veig per què hagi de canviar d’opinió ara”.

Relacions de parella en l’adultesa

L’establiment d’una relació de parella estable i perdurable en el temps és una de les tasques més importants que s’ha de realitzar en l’adultesa.Aquesta recerca s’inicia en l’adolescència i es vincula amb la capacitat d’establir relacions d’intimitat. Les relacions amoroses adolescents transiten al llarg de quatre etapes, sent les relacions de parella compromeses pròpies de la finalització del període. Totes aquestes van caracteritzat primordialment per ser més duradores, inclouen l’atracció sexual, la intimitat i inclouen altres elements, com la capacitat de cuidar a l’altre. Refereixen que en aquesta última etapa, les relacions amoroses estan orientades a la recerca de major vinculació emocional i cura cap a l’altre.
També poden donar-se relacions d’amistat que ocasional o difícilment involucren diversos graus d’intimitat sexual sense que les persones es reconeguin en una relació de parella (amics amb drets). Altra modalitat en aquest tipus de relacions socials es refereix al fet que, seguit a una atracció inicial, hi ha l’interès per compartir i conèixer-se mútuament, sense que això comporti cap compromís particular (sortir o caminar amb algú). Aquesta primera relació d’atracció i coneixement pot derivar en una relació de major compromís, afecte, intimitat i formalitat, és a dir , una relació de parella més seriosa, que pot derivar a un altre tipus de relació, o bé finalitzar segons sigui l’interès de qualsevol de les dues parts. En cas que aquesta relació perduri i s’aprofundeixi, pot derivar en una relació que considera un compromís matrimonial futur
Un factor que va estretament configurat amb l’afecció que influència l’establiment i la qualitat de la relació de parella, és la capacitat d’establir una relació d’intimitat. Les dificultats dins d’aquest àmbit poden portar al rebuig i aïllament, l’establiment d’una relació de parella no només és un fort impuls, sinó que també conforma una manera d’unió social. Així, la intimitat és tant un assoliment d’aquesta etapa com també un aspecte important a l’hora d’establir una relació de parella satisfactòria.
Quan li van preguntar a Sigmund Freud quines eren les metes del comportament adult, el va contestar “estimar i treballar”.
Les relacions properes amb la família i els amics durant el curs de la vida adulta són fonamentals. Les relacions socials influeixen en la forma en què un viu la seva existència i com se sent amb l’experiència.Els llaços que un estableix amb els altres s’originen d’una necessitat innata per establir relacions.
La força d’aquesta necessitat poden influir factors com la producció de oxitócica (hormona que pel que sembla s’associa amb els vincles socials).
La persona obté informació i ajuda dels altres, aprèn de la seva pròpia cultura i història, i identifica i tria parella gràcies a la interacció social. La interacció social també costa en termes d’energia i risc emocional.
Així mateix, s’ha descobert que l’aïllament social és un dels majors riscos de salut psicològica i física dels ancians. L’associació entre relacions socials i salut probablement sigui bidireccional. L’aïllament social no només mina la salut, sinó que la salut deficient afecta les relacions socials.
El suport social redueix la incertesa i millora la percepció de control personal i competència social de l’individu, el suport social comprèn proximitat emocional i calidesa, acceptació, comoditat i assistència, i genera un autoconcepte més positiu.
Homes i dones segueixen pautes d’interacció social lleugerament diferents. Probablement radiqui en la seva actitud general cap a l’intercanvi de recursos en les relacions properes, fenomen conegut com a orientació a la relació.
L’afecció és un vincle emocional entre dues persones, és identificar-se, voler ai desitjar estar amb l’altra persona i representa un estat intern en l’individu.
Hi ha tres tipus de lligams, el primer es diu afecció segur i està basat en l’acceptació i el suport, vine a les persones amb bones intencions i de bon cor. El segon és la inclinació ansiós, en aquest les persones s’enamoren fàcilment i estan a l’espera d’un compromís, tracten de fer el que a les altres persones els agraden per intentar conservar-les.El tercer és la inclinació evasiu, en aquest, les persones veuen als altres com a pèrdua de temps, creuen que no té cas se amb els altres perquè són desagradables, fins i tot ells mateixos es consideren així.

Consejero matrimonial Granollers, terapia de pareja Granollers,consejero matrimonial Mollet