Sexólogo Granollers

Xavier Conesa Lapena – Carme Serrat Bretcha

C/ Gaietà Vinzia, 11-13
MOLLET DEL VALLES
 
C/ Santa Anna, 26
BARCELONA
 
 C/ Diagonal (cantonada) Passeig de Gràcia
BARCELONA
 
Tel 93 570 71 54 (petición de visita)
conesa@gmail.com
Xavier Conesa Lapena
 
fotopsicologescacspetit
Psicòleg i sexòleg . El 1990 fundà el Centre de Psicologia Aplicada a Mollet del Vallès entitat dedicada als tractaments psicològics en adults,adolescents i nens. Compatibilitzà aquestes tasques amb les teràpies de parella i disfuncions sexuals masculines i femenínes, establint col.laboracions amb institucions dedicades a la salut mental,especialment de la comarca del Vallès. Posteriorment, posa en funcionament l’Institut Superior d’Estudis Sexològics (I.S.E.S.) a Barcelona, dedicat a la docència de la sexologia: postgraus, masters i cursos específics reconeguts d’Interès Sanitari pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. L’Institut manté conveni de col.laboració amb la Universitat de BarcelonaUniversitat de Girona,Universitat Ramon Llull i Universitat Oberta de Catalunya i Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois Tutor de pràctiques externes de la Facultat de Psicologia (UB) de la Universitat de Barcelona des de l’any 1.999 L’any 1997 es va especialitzar en els tractaments específics per a la depressió a través de la luminoteràpia, essent un dels capdavanters en la investigació i implantació d’aquesta teràpia a nivell estatal. Informacions al respecte publicada al periòdic El Mundo, articles periodístics a Consumer i al periòdic Público. Ha estat també coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya. Al llarg de tots aquests anys, ha establert col.laboracions en mitjans escrits, ràdio i televisió.Enllaços externs
Pàgina Oficial de Xavier Conesa LapenaActa Constitucional de l’Institut Superior d’estudis Sexològics I.S.E.S.Col.laboració Docent del Practicum de Psicologia de la Universitat de BarcelonaCol.laboració Docent amb la Universitat de GironaCol.laboració en tasques de formació amb la Universitat Ramon LlullAcord de Col.laboració amb la Universitat Oberta de Catalunya U.O.C.Conveni de Col.laboració Acadèmica amb Centre d’Estudis Universitaris de California, IllinoisReconeixement de l’Ajuntament de Mollet del Centre de Psicologia AplicadaReferències sobre la investigació en Luminoteràpia al periòdic “El Mundo”. Any 2.005Investigacions sobre Luminoteràpia, Referències al periòdic “Público”. Any 2.007Coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de CatalunyaMiembro de la Federacion Española de Especialistas en Sexologia

Publicacions

Carme Serrat Bretcha
carmepsicologape
Licenciada en Psicologia Colegiada nº 3.086 Adultos e Infantil (Universidad de Barcelona)
Diplomatura de Postgrado en Logopedia (Universidad Autonoma de Barcelona)
Certificación para el tratamiento de la Fundación Catalana del Sindrome de Down.
Diagnostico y Terapia Infantil (Instituto Medico del Desarrollo Infantil)
Tutora de practicas Universidad de Barcelona y Universidad Ramon Llull
Terapeuta Sexual i Familiar
Coordinadora de l’Institut Suparior d’Estudis Sexològics I.S.E.S.
Professora d’Integració Social i Atenció Soció Sanitària
Professora de Comunicació alternativa, Atenció a persones amb dependencia,
Assessora Psicològica d’escoles bressol.
Assessorament a pares
Tutora de Pràctiques Universitat Oberta de Catalunya
Conferenciant de temes relacionats amb la psicologia infantil.
TRACTAMENTS

TRACTAMENTS DE LA PERSONALITAT Tractament de la Depressió (VIDEO)

http://www.curar-depresion.com (TOT SOBRE DEPRESSIÓ)
 
PUBLICACIONS:

 
Revista del Col.legi Oficial de Psicòlegs.
“El paper del Psicòleg a les Psicoteràpies”
 
Psychologies
“Amor i Sexe: Inseparables?”
 
 
Revista del Col.legi Oficial de Psicòlegs:
“La Sexualitat en Pacients amb Anorexia i Bulimia”
 
La Portada del Valles:
“Se hereda la depresió?”
 
Contrapunt:
“El tractament Psicològic. Un enfoc actual”
 
La Vanguardia.Suplemet:
“Sexe a P-3″
 
Contrapunt:
“Estils de vida que poden ajudar a la Depresió”
 
Publicaciones en Psicoactiva. Revista especialitzada:
 
2002 Articulo: EYACULACION PRECOZ. (autor: xavier conesa). la eyaculacion precoz: el problema sexologico mas frecuente y el que tiene mejor solucion.
 
2002 Articulo: CRISI? QUINA CRISI!. (autor: xavier conesa). en els nostres temps i en l’entorn occidental es donen una sèrie de malalties o trastorns que no existien temps enrera i que no es troben en altres indrets. per tant, podem dir que es tracta de trastorns vinculats al nostre estil …
 
2003 Articulo: EL MALESTAR PSICOLÒGIC. (autor: xavier conesa). les primeres dades que tenim de la xarxa de metges de capçalera indiquen que a l’11 % dels pacients que ens consulten se’ls diagnostica un problema psicològic. aquestes dades queden per comprovar, ja que un pacient pot tenir diver…
 
2003 Articulo: FUNCIONAMIENTO DE UN CENTRO PSICOLÓGICO EN LA PRÁCTICA COTIDIANA. (autor: judith fernández sánchez). descripción del funcionamiento del centro psicológico conesa-serrat
 
2004 Articulo: REFLEXIONES SOBRE UN TRASTORNO PARANOIDE VS. TOC. (autor: xavier conesa). hace algún tiempo que estoy tratando a un muchacho que presenta un cuadro que considero que está en ese punto de inflexión entre el trastorno paranoide y el trastorno obsesivo grave…¿donde ubicarlo?
 
2004 Articulo: L’ESTRÈS I L’ANSIETAT. (autor: xavier conesa). els professionals d’atenció primària constaten dia a dia en una part important dels pacients un component psíquic associat als seus símptomes, i en molts diagnostiquem un transtorn psicològic com a problema de base.
 
2005 Articulo: TRACTAMENT DEL TRASTORN D’ANSIETAT. (autor: xavier conesa). la multiplicitat de símptomes que presenten aquests trastorns condueixen els pacients a recòrrer infructuosament als consultoris de diverses especialitats, sense obtenir, en molts casos, un diagnòstic correcte, i per tant, un trac…
 
2005 Articulo: COMPRENDRE L’ANSIETAT. (autor: xavier conesa). dins l´ansietat o atac de pànic hi ha dues forces que s’uneixen i es sumen.
 
2006 Articulo: CRISIS D’ANSIETAT. (autor: xavier conesa). en els nostres temps i en el nostre entorn occidental es donen una sèrie de malalties o trastorns que no existien temps enrera i que no es troben en altres indrets. per tant, podem dir que es tracta de trastorns vinculats al nostr…
 
2006 Articulo: MÉTODO CONESA-SERRAT PARA EL TRATAMIENTO DE LA DEPRESIÓN. (autor: xavier conesa). la complejidad del trastorno depresivo requiere de un abordaje multifactorial. generalmente requerirá de una psicoterapia y del antidepresivo adecuado. a todo ello habrá que añadir unos cambios de vida. no existe por tanto la p…
 
2007 Articulo: DEPRESSIÓ MENOR: DISTIMIA (DEPRESSIÓ NEURÒTICA). (autor: xavier conesa). criteris per al diagnòstic de distimia (dsm-iv).
 
2007 Articulo: COM ES DIAGNOSTICA UNA DEPRESSIÓ GREU. (autor: xavier conesa). criteris per diagnosticar una depressió major o malencònica (dsm-iv).
 
2008 Articulo: INFORMACIÓ NECESSARIA PEL PACIENT DEPRESSIU. (autor: xavier conesa). la depressió és una malaltia, no un defecte de personalitat o una debilitat. la millora és la norma, no l’excepció. els tractaments són efectius, hi ha moltes opcions de tractament, i és possible establir un tractament efectiu per…
 
2008 Articulo: QUAN APAREIX LA DEPRESSIÓ. (autor: xavier conesa). en atenció primària, entre el 6% i 8 % dels pacients pateixen trastorns depressius majors, i el risc de depressió és clarament més alt a les dones.
 
2008 Articulo: COM ENS HEM DE COMPORTAR DAVANT D’UNA PERSONA QUE PATEIX DEPRESSIÓ?. (autor: xavier conesa). no hi ha res més dolorós que veure com el marit, la dona, el pare, la mare, el fill o la filla es mostren cada cop més apàtics, deixen de participar en els esdeveniments familiars, no es preocupen del seu aspecte personal, es pass…
 
2009 Articulo: ESTRÉS, DEPRESSIÓ I EXERCICI FÍSIC. (autor: xavier conesa). l’estrès. de manera general, els estudis indiquen que l’exercici ajuda l’individu a afrontar millor l’estrès, gràcies a una adequada predisposició biològica que ajudaria a afrontar-ne els resultats psicològics i psicosocials. el t…
 
2009 Articulo: ADOLESCENTS, SENTIMENTS I HOMOSEXUALITAT. (autor: xavier conesa). en arribar a l’adolescència, els nens d’ahir, ja convertits en el noi o la noia d’avui, prendran consciència de la seva homosexualitat i hauran d’assumir-la i acceptar-la.
 
2009 Articulo: NENS, SENTIMENTS I HOMOSEXUALITAT. (autor: xavier conesa). sent encara l’homosexualitat un tema tabú i, per tant, poc explicat, els primers que s’adonen de l’orientació homosexual d’un infant són els seus companys d’escola.
 
2010 Articulo: TRACTAMENT DEL LLENGUATGE EN ELS NENS. (autor: xavier conesa). retards del llenguatge es donen en nens petits que fan un desenvolupament més tardà de les habilitats lingüístiques. a partir del joc cal anar recollint les seves expressions comunicatives al mateix temps que es van donant models …
 
2010 Articulo: LA HIPERACTIVITAT. (autor: xavier conesa). la hiperactivitat infantil o, tal com es coneix des del punt de vista tècnic, el trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (tdah) és una de les alteracions comportamentals de major impacte en el desenvolupament educatiu i …
 
2003 Articulo: QUAN LES NOIES NO MENGEN. (autor: xavier conesa). els factors de risc en els trastorns alimentaris en l’anorèxia i la bulímia nervioses són molts, sobretot en la pubertat del sexe femení, però el central és la restricció alimentària.
 
2003 Articulo: QUAN MENJAR ÉS UN PROBLEMA. (autor: xavier conesa). la bulímia és la ingesta excessiva d’aliments que després s’intenten compensar amb conductes anòmales com ara vòmits, abús de laxants i diurètics, o dietes restrictives intermitents la qual cosa s’acaba convertint en un costum que…
 
2004 Articulo: QUÈ HA DE FER LA FAMÍLIA DAVANT UN MALALT DE BULÍMIA?. (autor: xavier conesa). és totalment incorrecte afirmar que les famílies són la causa d’un trastorn alimentari. no obstant això, determinades característiques familiars, juntament amb factors individuals de la persona malalta i factors socials, poden pre…
 
2005 Articulo: MENJAR MOLT I A TOTES HORES: TRACTAMENT. (autor: xavier conesa). no hi ha una única línia d’actuació o tractament possible en els trastorns d’alimentació, i en concret en la búlimia nerviosa. se’n pot aplicar més d’un i fer-ho conjuntament per augmentar l’efectivitat del tractament.
 
2006 Articulo: PER QUÈ APAREIX LA BULÍMIA?. (autor: xavier conesa). factors que afavoreixen l’aparició de la bulímia.
 
2006 Articulo: LOGOPEDIA: ALTERACIONS DEL LLENGUATGE. (autor: xavier conesa). detecció i diagnòstic.
 
2006 Articulo: QUÈ SABEM SOBRE L’ALCOHOL?. (autor: xavier conesa). diversos consells sobre l’alcohol
 
2007 Articulo: DROGUES INFORMACIÓ GENERAL. (autor: xavier conesa). què és la droga?. és una substància que tant pot ser natural com química i que quan es consumeix modifica el funcionament del nostre cos i de la nostra ment, alterant l’estat d’ànim, la percepció i el coneixement. sovint crea dep…
 
2008 Articulo: QUÈ ÉS UN TRACTAMENT PSICOLÒGIC?. (autor: xavier conesa). el tractament psicològic (psicoteràpia) té com a objectiu el canvi de pensaments, sentiments i conductes que a l’individu li fan patir d’una manera o d’una altra.
 
2008 Articulo: VISIÓ GENERAL DELS TRASTORNS PSICOLÒGICS. (autor: xavier conesa). les solucions semblen difícils de trobar, però l’evidència és que resulta imprescindible cuidar, en la mesura que sigui possible, la dinámica diària de vida que tenim i respectar el fet que hem de destinar un temps mínim a activit…
 
Tribuna Vallesana
“L’atenció psicològica a la comarca del Valles”
 
La Portada del Valles:
“Com reconèixer i tractar l’alcoholisme”
 
Continguts del Master de Sexologia de l’Institut Superior d’Estudis Sexològics (ISES)
En condició de Director de l’Entitat i com a Docent.
Reconeguts pel Departament de Salut de la Generalitat:
 
1. Disfuncions Sexuals Masculines. La Falta de Erecció.
2. Disfuncions Sexuals Femenines. La manca de desig sexual.
3. Estudi del Vaginisme
4. La Complexitat Sexual. Les Parafílies
5. Generalització dels Trastorns Sexuals
6. Estudi del Orgasme i els seus Disfuncions
7. Avaluació de les Disfuncions Sexuals a General
8. El Diagnòstic en Sexualitat
9. Disfuncions Sexuals Masculines. La Ejaculació Precoç
10. L’Entrevista Psico-Sexual
11. El Enquadrament Terapèutic. L’actitud del Terapeuta
12. Farmacologia i Sexologia
13. Sessió de Devolució. Entrevista aclaridora
L’objectiu del present treball és analitzar des dels estudis de gènere i la teoria psicoanalítica de relacions objectals , els factors socioculturals i psicodinàmics que intervenen en l’estructuració del món intern , la personalitat i els models de relació primerencs tant normals com patològics que posteriorment es re – s’escenificaran a la vida adulta de la dona en la seva elecció i relació de parella . Alguns patrons de relació psicopatològics que trobem a la clínica són : la codependència , l’afecció ansiós i la dependència emocional ; patrons que poden portar a la violència en la parella oa la violència intrafamiliar . Encara que aquests no són privatius en la dona , ja que també en l’home podem trobar , l’objectiu del treball serà elaborar una explicació teòrica i clínica des de la teoria de relacions objectals , emfatitzant el paper que juguen el superjò femení , el sentit de ser dona , això és, la seva subjectivitat i identitat femenina i els processos d’incorporació i excorporación que fonamenten la seva construcció . Abans de presentar la clínica d’aquestes relacions , es definiran alguns conceptes que permetin la seva comprensió : Codependència : es defineix com “una sèrie de conductes compulsives , mal adaptatives , que aprenen els membres d’una família per sobreviure dins d’una família en la qual s’experimenta gran dolor emocional i estrès , conductes que passen d’una generació a una altra ja sigui que estigui present l’alcoholisme o no ” Les conductes de la persona codependiente , són conductes autodestructives apreses , que resulten en una incapacitat per iniciar relacions amoroses estables o participar-hi . Persones que permeten que la conducta destructiva altres els afecti , donant com a resultat una necessitat obsessiva per controlar la conducta d’altres persones . La codependència així , es pot entendre com una conducta emocional , psicològica i conductual que es desenvolupa com a resultat d’una exposició perllongada de l’individu a , ia la pràctica d’una sèrie de regles i mandats opressius , com ara “no sentis res, no parlis sobre dels sentiments , no pensis , no t’identifiquis amb , ni parlis de solucions ni problemes , no siguis qui ets , sigues bona , correcta , fort i perfecta , no siguis egoista , té cura dels altres , no confiïs en els altres ni en tu mateixa , no siguis vulnerable , no creixis , no canviïs , etc ” Regles que són un constant atac a la identitat ia l’autoestima . Vincle ansiós : J. Bowlby descriu un tipus d’afecció infantil , vivint el nen una gran ansietat davant la separació de la figura materna . El vincle que aquests petits formen amb la mare no és segur , pel que estan en un constant estat d’alerta davant la temuda separació . Aquesta modalitat de vincle pot persistir en la vida adulta amb manifestacions de por a perdre l’objecte d’amor o la persona vincular , recerca de proximitat i protesta dolorosa davant la separació . Les repetides experiències d’abandonament i separació viscudes en la infància , determinen la resposta d’ansietat posterior a cada separació , romanent així un punt de fixació i un estat de vulnerabilitat en les relacions objectals que es manifestaran amb un afecció ansiós posterior . Aquí la necessitat insatisfeta és la de protecció i cura , de manera que les figures vinculades no són una “base segura” Dependència emocional : ” un patró persistent de necessitats emocionals insatisfetes que s’intenten cobrir desadaptativamente amb altres persones” . Necessiten excessivament l’aprovació dels altres, les seves relacions solen ser exclusives i ” parasitàries ” . Aquí la necessitat principal és la d’afecte , l’anhel per preservar-lo, no tenen com a finalitat l’autodestrucció que es pot trobar a les personalitats autodestructives o masoquistes , sinó que tenen una autoestima deficient , un sentiment continu de solitud i una insaciable necessitat d’afecte que pot portar-los a triar una parella que les maltracti o exploti , on la seva subordinació és un mitjà i no un fi, pel que si realitza conductes semblants al de la persona codependiente , ho farà únicament per assegurar la preservació de la relació i no per un lliurament i preocupació per l’altre que caracteritza el codependiente . Aquests diferents patrons de relació patològica poden dur a la violència en la parella oa la violència intrafamiliar . Definirem la violència a la llar o violència domèstica com “tot acte comès en la unitat domèstica per un membre de la família que perjudica greument el cos , la integritat psicològica o la llibertat d’un altre membre de la família . Si bé els seus principals víctimes són nens , ancians i dones , aquestes últimes són les més agredides ” Irene Meler , considera que “la violència intragènere es relaciona amb l’asimetria jeràrquica existent entre homes i dones . En alguns casos és expressió directa de l’extremada subordinació femenina , i en altres, una manifestació mitjançant la qual es pretén instal · lar el domini masculí amenaçat . en última instància , el sistema sexe gènere , o la divisió polaritzada entre els gèneres , crearia les condicions de possibilitat de la violència ” . A la consulta terapèutica amb dones agredides física i emocionalment , és freqüent trobar : una conducta autodestructiva a través de l’acceptació de la conducta agressiva de la parella , amb incapacitat per posar límits . Tensió i ansietat que les porten a estar en constant estat d’alerta , supervisant la conducta dels altres, i treballant per que tot estigui correcte . Temor a mostrar els seus sentiments i pors com por al retret , al càstig , a la incomprensió , a la solitud , a ser traïda , a la malaltia d’algun ésser estimat , al patiment , a ser egoista i no poder correspondre a les exigències dels altres, etc . Baixa autoestima , amb sentiments de vergonya i menyspreu cap a si mateixa i una incapacitat per cuidar-se, autovalorar i responsabilitzar-se’n mateixes ; ofrendando tot sense límits , amb una necessitat obsessiva de reparació infructuosa . Símptomes físics com pèrdua de gana , alteracions en el son i la memòria , pèrdua o poc interès en les relacions sexuals , fatiga crònica , problemes digestius , endocrins i dermatològics . Els estudis de gènere , han permès aprofundir en l’estructuració de la subjectivitat femnina / masculina que permeten una comprensió de les conductes en ocasions paradoxals que trobem en aquestes pacients . En la majoria dels casos com l’abans exposat , independentment de la personalitat estructurada , trobem un conflicte entre els mandats de gènere i la satisfacció personal de la dona que generen intensos sentiments de culpa . És a dir , un conflicte activat entre el superjò de la dona i les seves necessitats personals . La teoria de relacions objectals ens permet comprendre com s’estructura el món intern a través dels mecanismes de introjecció i projecció . El jo s’identifica amb alguns dels objectes introyectados , donant lloc a la identificació introjectiva , contribuint així al seu desenvolupament i característiques . Un jo integrat és capaç de discriminar entre experiències de diversa índole i valorar-les com part de la vida . Part dels objectes bons i dels objectes dolents són dissociats del jo cap al superjò , el que permet estructurar un superjò amb qualitats protectores i amenaçadors . La part del superjò lligat a l’objecte bo s’assembla a la mare bona real que alimenta i cuida, predominant un sentiment de protecció i confiança . La part lligada a l’objecte dolent frustrador , es converteix en part en el representant de la mare que frustra , despertant ansietat amb les seves prohibicions i acusacions , predominant així , la por i la inhibició . L’acció del superjò llavors , va des de la limitació dels impulsos destructius , la protecció de l’objecte bo i l’autocrítica , fins a les amenaces , queixes inhibitòries i persecució . Els missatges rebuts per les generacions que ens precedeixen dins d’aquest món intern ric en relacions , impliquen la transmissió de llegats , ideals , valors , identificacions i per tant models de relació que estructuren el superjò i l’ideal del jo . Otto Kernberg , assenyala que ” la parella es torna dipositària de les fantasies i els desitjos conscients i inconscients dels partenaires i de les seves relacions objectals internalitzades . ( … ) La patologia severa del superjò en un dels partenaires pot generar l’ús de la identificació projectiva , i aquesta defensa dificulta la rebel · lió . la conseqüència pot ser la destrucció de l’equilibri de la parella quan s’apoderen de la relació introjectes superyoicos sàdics ” Nora Levinton , assenyala que “l’incompliment del sistema normatiu produeix culpabilitat quan es transgredeix i sofriment narcisista quan no s’aconsegueixen els ideals . El judici incideix sobre la desaprovació global no pel que va fer sinó pel que és ( dona que no té cura de la relació , que permet que es deteriori , que no alleuja el patiment de l’altre , etc . ) ” ” La modalitat de funcionament està donada per les regles de compliment de les normes i ideals . Correspondria al concepte de ‘ metaideales ‘, proposat per H. Bleichmar , que són creences inconscients , no formulades , que determinen el grau en què al subjecte li és admissible l’apartament respecte dels ideals . La severitat del superjò es basa en aquesta condició funcional -ideals sobre el compliment d’ideals – , i no en les temàtiques dels continguts dels ideals particulars ” . La dona va establint així un codi d’autocensura conforme al model dels metaideales condicionats pel gènere . Per comprendre les influències externes i internes que porten a la nena a l’establiment d’aquest codi ia l’estructuració del seu superjò , que signaran les seves posteriors relacions en la vida adulta , es consideraran alguns factors que proposa al respecte Nora Levinton : La mare en ser la primera figura d’afecció , és la font d’identificació, el suport de especularización , la transmissora d’un model de feminitat que és prescriptiu per excel · lència , deixant la seva empremta fonamental , establint pautes normatives estrictes sobre el que està permès o censurat fer, pensar i dir . Legislatiu el que és bo o dolent i el que correspon per ser dona . Aquest modelatge configurarà la identitat de gènere , que afavoreix la no discriminació i reforça els sentiments de fusió . Els mandats de gènere s’organitzen aviat en el psiquisme femení com a precursors del que configurarà l’especificitat del seu superjò . La mare serà la representant del paradigma que valora com el propi del gènere la cura de la vida i de les relacions . Com a conseqüència , la seva configuració psíquica , la seva subjectivitat i el seu equilibri emocional dependran d’aquest focus d’atenció i preocupació , la amenaça més temuda serà la pèrdua d’amor . Sobre aquest superjò preedípico s’assenten les posteriors restriccions i determinacions . En recaure en la mare tant la seu de la inclinació com el paper de primera figura que genera frustració i insatisfacció , es promouen forts sentiments d’ambivalència , ja que això suposa per a la pròpia mare ocupar un lloc on o se’l jutja negativament per ser en excés controladora o , se li recrimina no ocupar degudament dels seus fills . La filla en la pubertat qüestionarà i repudiarà a la mare , per poder conquerir l’autonomia que sent amenaçada en aquest vincle. Serà aquesta una separació forçosa de la relació de la mare / persona però mantenint l’estereotip del seu model i posteriorment en la relació de parella reclamarà una cura emocional com una manera de reassegurar el seu vincle , el que al no ser satisfet per un home al qual no se li ha exigit complir aquesta mateixa tasca , portarà a un desajust entre les diferents necessitats de tots dos, generant malestar i conflicte . La identificació primària a la mare cuidadora , que es reprodueix en forma lúdica en el joc amb les nines , serà resignificat en les diferents etapes de la vida . En la relació de parella aquest contingut s’activarà novament, i per mandat de gènere la dona es farà càrrec del benestar i la salut de la relació . Si la seva identitat es basa en la seva capacitat de relacionar-se, estar sola la condueix a la més baixa autoestima . Des el format de gènere es potencia el paper maternal que és transferit a tot tipus de relacions, oferint gairebé indiscriminadament aquest únic paper . Com a conseqüència, la dona se sent atrapada en vincles que , d’una banda la reforcen narcisísticament al sentir necessitada i l’altra, la frustren i irriten , perquè paral · lelament registra l’abús en termes d’explotació i intercanvis no correspostos . L’autocrítica del superjò per infringir els mandats de gènere de docilitat , obediència , complaença per evitar conflicte , empatia i cura dels altres , tenyeix l’univers subjectiu femení de culpa . Si sumem el factor de la desvalorització que codifica l’emocionalitat de la dona que queda associada a debilitat , descontrol i dependència , la conseqüència directa serà l’autoretret , la culpabilització i desqualificació , el que comporta una tendència a la hipervigilància sobre l’estat de benestar del vincle, amb aprensió i por sempre present a la separació ia la pèrdua . La interrelació de tots aquests factors impacta la construcció de la subjectivitat i el superjò femení , amb els seus poderosos efectes sobre el psiquisme de la dona . ” Des d’una perspectiva psicoterapèutica , és important llavors , acompanyar la dona en l’anàlisi i elaboració dels factors que permetran la reestructuració d’un superjò més benvolent , amb ideals més acords a la seva condició de dona ia la seva realitat , i per tant factibles de ser realitzats . D’aquí la necessitat de treballar els següents aspectes : reconeixement i manifestació dels sentiments ambivalents ; discriminació entre els mandats imperatius i categòrics com a normes incorporades i els genuïns i molt respectats desitjos personals ; reconeixement i acceptació d’una natural necessitat d’afecció , que permeti jerarquitzar les motivacions externes al mateix , resignificació dels propis ideals , que poden ser tan vàlids com la concreció d’una parella o la maternitat ; buscar nous motius i relacions que equilibrin el compromís emocional i cognitiu . En resum, que aprengui a valorar-se ia relacionar amb si mateixa , en tots els seus aspectes positius i negatius . BIBLIOGRAFIA BEATTIE , Melody . Més enllà de la codependència . Ed Promesa . Mèxic, 1998 . Bowlby , J. El vincle afectiu . Ed Paidós . Barcelona, ​​1993 . CASTELL , Jordi. Anàlisi del concepte dependència emocional . Ponència exposada al I Congrés Virtual de Psiquiatria . Associació Mundial de Psiquiatria . Psicoresúmenes . Article d’Internet. Xarxa Psicologia . Kernberg , Otto . Relacions amoroses . Normalitat i patologia . Ed Paidós . Buenos Aires , 1997 . Kernberg , Otto . La teoria de les relacions objectals i la psicoanàlisi clínic . Ed Paidós . Mèxic, 1991 . Aquest article té com a objectiu donar a conèixer la importància de les relacions primerenques , la seva influència en el desenvolupament social del subjecte i la rellevància de la qualitat d’aquestes cures per a la formació de les relacions de parella . Es revisen els postulats de la teoria de la inclinació , els fonaments teòrics en què se sustenten els conceptes principals que han de manejar per la seva comprensió . Posteriorment es relacionen aquestes cures amb la formació de parella , sent rellevant considerar el tipus d’aferrament generat en la primera infància per al posterior cura i vincle amb la parella . Paraules claus : Vincle hora, inclinació , relacions de parella , cura . Abstract This article Attempts to show up the importance of the early care – giving relationships , its influences in the person s social development and the relevance of the quality of these care – giving to the formation of relationship . Assumption about attachment theory are reviewed , the Theoretical foundations in which it sustains the main concepts that must be Handled for its understanding . After that , this care – giving are related with the couple relationship formation , being relevant to consider the kind of attachment generated in the earlier childhood to the next care – giving and attachment with the partner . Keywords : Attachment , relationship , couple, care – giving . Introducció S’ha estudiat que la relació d’afecció comença abans del moment que un nadó neixi , fins i tot , els biòlegs no saben indicar quan neix una persona ( Cyrulnik B. 2005 ) , ja que si bé les cèl · lules sexuals es troben per crear un nen , ja estan vives . Però només l’individu que resulti d’aquesta trobada va néixer i morir i els seus cèl · lules sexuals van a perpetuar-se en altres . És llavors el plantejament que “els individus moren , la vida no ” ( Cyrulnik B. 2005 : 31 ) . Amb això , l’aparició del sentiment de les persones es construeix de manera lenta , ja que el nadó és imaginada abans de ser percebut i és parlat abans de ser escoltat . La construcció de la parentalitat i específicament el paper de mare i el vincle matern són formats molt abans que el nadó arribi a aquesta vida ( Cyrulnik B. 2005 ) . El promoure conductes d’afecció , per posteriorment construir una relació d’afecció , hi ha d’haver inevitablement la interacció entre el nadó i el cuidador primari ja que al seu torn promouen l’establiment d’un tipus particular de vincle entre ells ( Carlson en Repetur i Quezada ; 2005 ) . Amb això , “la relació d’afecció actua com un sistema de regulació emocional , l’objectiu principal és l’experiència de seguretat . Així , es desenvolupa un sistema regulador diàdic en què els senyals de canvi dels estats dels nadons són enteses i respostes pel cuidador , permetent aconseguir la regulació d’aquests estats ” ( Repetur i Quezada 2005 : 5) . És important esmentar que el vincle pròpiament tal es limita a uns pocs, i pot ser definit com un llaç afectiu que una persona o animal forma entre si mateix i un altre , llaç que els junta en l’espai i que perdura en el temps ( Repetur i Quezada ; 2005 ) . Amb aquest tipus d’observacions , es desenvolupa la teoria de la inclinació pel psicoanalista anglès John Bowlby i col · laboradors ( en trilogia de Bowlby 1969 , 1973 i 1980 ) , en què descriu l’efecte que produeixen les experiències primerenques i la relació amb la primera figura vincular en el desenvolupament del nen ( Moneta ; 2009 ) . Cap al desenvolupament del Vincle La importància conductual del vincle és la recerca per aconseguir i mantenir un cert grau de proximitat cap a l’objecte d’afecció , que va des del contacte físic proper fins a la interacció o la comunicació a través de la distància ( Bowlby , en Barudy 2006 ) . Quan això passa, es diu que un nen està vinculat al seu cuidador , en general la mare , ja que els seus conductes de recerca de proximitat s’organitzen jeràrquicament i s’adrecen activa i específicament cap a ella ( Ainsworth , en Repetur i Quezada ; 2005 ) . El vincle roman a través de períodes en què cap dels components de la conducta d’ afecció ha estat activat . Així , quan un nen juga o es troba davant d’una separació de la figura d’ afecció, el ​​vincle es manté malgrat que les conductes d’aferrament no es manifestin . D’altra banda , l’individu nen o adult està predisposat intermitentment a cercar proximitat cap a l’objecte d’afecció . Aquesta predisposició és el vincle . Tot i que la conducta d’aferrament pot disminuir o fins a desaparèixer en el curs d’una absència perllongada de l’objecte d’afecció , l’enllaç no ha disminuït necessàriament , això a causa que el vincle té aspectes de sentiments , records , expectatives , desitjos i intencions , tot el que serveix com un filtre per a la recepció i interpretació de l’experiència interpersonal ( Ainsworth , a Main , en Repetur i Quezada ; 2005 ) . El vincle és un procés psicològic fonamental que afecta el desenvolupament humà al llarg de la vida ( Fonagy , en Repetur i Quezada ¸ 2005 ) . Des això, Bowlby ( 1976 , 1983 , 1986 , 1988 ) va proposar que els patrons d’interacció amb els pares són la matriu des de la qual els infants humans construeixen “models de treball interns” [1] del si mateix i dels altres en les relacions vinculars . La funció d’aquests models és interpretar i anticipar el comportament del company , així com planejar i guiar el propi comportament en la relació . ( Bretherton , en Repetur i Quezada ; 2005 ) . Conceptes Claus en la Teoria de la Inclinació Un aspecte rellevant i clau en la investigació desenvolupada per col · laboradors de Bowlby per a la teoria de la inclinació és la de ” sensibilitat materna ” , aquesta consisteix en l’habilitat de la mare per percebre els senyals del seu nadó , interpretar-les amb precisió i respondre de manera ràpida i adequada a les necessitats emocionals de l’infant . Amb això , s’ha comprovat que la seguretat de l’aferrament en el nen es relaciona amb l’existència d’una alta sensibilitat materna durant el primer any de la seva vida ( Ainsworth et al . En Moneta , 2009 ) . Fins i tot , Bowlby va subratllar la importància de la manutenció d’una relació permanent i contínua entre la mare o pare i el seu fill i la rellevància d’aquest vincle en el desenvolupament del nen . D’aquesta manera , es plantegen com a principis fonamentals ( Moneta , M. 2009 ) : 1 . L’afecció es considera un sistema intern autogenerat i instintiu que arriba metes que li permeten sobreviure a la persona , possibilitant conductes d’afecció ( plors , recerca de proximitat ) sota condicions com la separació . Es produeix una intensa activació dels mecanismes d’afecció , el que porta al nen a buscar i satisfer només amb la proximitat de la figura de vincle . 2 . En relació als models interns de treball , és la interpretació que el nen construeix al voltant de si mateix ia la figura de vincle , reflectint la confiança que el nen desenvolupa de si mateix com algú acceptable , mereixedor de cura i protecció ( en cas d’afecció segur ) , guiant al seu torn la conducta futura i les representacions internes de la inclinació. 3 . En fracassar les conductes d’afecció ( plors , anomenats ) en la recuperació de la figura de vincle , l’infant es veu obligat a desenvolupar estratègies defensives que excloguin la informació dolorosa de la seva consciència . Des d’aquests principis i considerant els postulats de Bowlby , és important destacar la importància del context social com un ens amb fortes influències en la formació de la inclinació tant segur , com insegur . En aquest context , la seguretat versus la inseguretat a la formació del vincle , juguen un paper fonamental a l’hora del desenvolupament i evolució de tot subjecte. Tipus d’Afecció La inclinació produeix que els llaços invisibles que es creen en les vivències familiars estiguin caracteritzats principalment per sentiments de pertinença a aquesta, és a dir , per tenir una proximitat física i emocional amb els cuidadors primaris ; sent la seva expressió subjectiva , quan aquesta afecció és sa , la sensació de seguretat . Mary Ainsworth va combinar l’observació de la interacció de mares i nadons a casa amb la resposta a un procediment de laboratori que sotmetia el nadó a reunions i separacions amb la mare ia reunions i separacions amb un estrany , l’anomenat Procediment de la Situació Estranya . Amb base en les seves observacions va trobar tres patrons de vincle : aferrament segur ( patró B ) , afecció insegur evitatiu ( patró A) i afecció insegur ambivalent ( patró C ) ( Ainsworth , 1979; Bowlby , 1988; Bretherton , 1990 , 1999 ; Main , 1999 , en Moneta , 2009 ) . Un quart patró de vincle insegur desorganitzat ( Patró D ) va ser creat per Mary Main i Judith Solomon , després de revisar gravacions de l’estudi , on van trobar conductes inclassificables d’alguns nadons , amb això , se suma una quarta categoria d’organització del vincle a les originals de Mary Ainsworth . Vincle Segur ( Patró B ) : En aquest tipus de formació vincular , s’evidencia el plaer del nadó pel contacte físic matern , absència d’ansietat en relació amb separacions breus i un ús immediat de la mare com una ” base segura ” per a l’exploració i el joc , situació que permet que sota circumstàncies no familiars el nadó faci servir a la mare com una base segura des de la qual explorar en els episodis de preseparación . Aquest tipus de vincle permet que el nen discrimini , a partir d’un moment del seu desenvolupament a familiars i estranys , disposant d’una representació interna de les seves figures d’afecció . Aquest tipus de nens més, tendeix a mostrar una bona conducta de proximitat i recerca de contacte , és a dir , saben usar les seves mares com una font de regulació d’estrès i exploració de l’ambient , tendeixen a expressar d’una manera clara les seves expressions afectives i esperen ser reconfortats en aquest aspecte .

.     Sexólogo Granollers