Sexólogo Barcelona

Xavier Conesa Lapena – Carme Serrat Bretcha

C/ Gaietà Vinzia, 11-13
MOLLET DEL VALLES
 
C/ Santa Anna, 26
BARCELONA
 
 C/ Diagonal (cantonada) Passeig de Gràcia
BARCELONA
 
Tel 93 570 71 54 (petición de visita)
conesa@gmail.com
Xavier Conesa Lapena
 
fotopsicologescacspetit
Psicòleg i sexòleg català. El 1990 fundà el Centre de Psicologia Aplicada a Mollet del Vallès entitat dedicada als tractaments psicològics en adults,adolescents i nens. Compatibilitzà aquestes tasques amb les teràpies de parella i disfuncions sexuals masculines i femenínes, establint col.laboracions amb institucions dedicades a la salut mental,especialment de la comarca del Vallès. Posteriorment, posa en funcionament l’Institut Superior d’Estudis Sexològics (I.S.E.S.) a Barcelona, dedicat a la docència de la sexologia: postgraus, masters i cursos específics reconeguts d’Interès Sanitari pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. L’Institut manté conveni de col.laboració amb la Universitat de BarcelonaUniversitat de Girona,Universitat Ramon Llull i Universitat Oberta de Catalunya i
Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois
Tutor de pràctiques externes de la Facultat de Psicologia (UB) de la Universitat de Barcelona des de l’any 1.999
L’any 1997 es va especialitzar en els tractaments específics per a la depressió a través de la luminoteràpia, essent un dels capdavanters en la investigació i implantació d’aquesta teràpia a nivell estatal. Informacions al respecte publicada al periòdic El Mundo, articles periodístics a Consumer i al periòdic Público.
Ha estat també coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya.
Al llarg de tots aquests anys, ha establert col.laboracions en mitjans escrits, ràdio i televisió.Enllaços externs
Pàgina Oficial de Xavier Conesa Lapena
Acta Constitucional de l’Institut Superior d’estudis Sexològics I.S.E.S.
Col.laboració Docent del Practicum de Psicologia de la Universitat de Barcelona
Col.laboració Docent amb la Universitat de Girona
Col.laboració en tasques de formació amb la Universitat Ramon LlullAcord de Col.laboració amb la Universitat Oberta de Catalunya U.O.C.Conveni de Col.laboració Acadèmica amb Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois
Reconeixement de l’Ajuntament de Mollet del Centre de Psicologia Aplicada
Referències sobre la investigació en Luminoteràpia al periòdic “El Mundo”. Any 2.005
Investigacions sobre Luminoteràpia, Referències al periòdic “Público”. Any 2.007
Coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya
Miembro de la Federacion Española de Especialistas en Sexologia

Publicacions

Carme Serrat Bretcha
carmepsicologape
Licenciada en Psicologia Colegiada nº 3.086 Adultos e Infantil (Universidad de Barcelona)
Diplomatura de Postgrado en Logopedia (Universidad Autonoma de Barcelona)
Certificación para el tratamiento de la Fundación Catalana del Sindrome de Down.
Diagnostico y Terapia Infantil (Instituto Medico del Desarrollo Infantil)
Tutora de practicas Universidad de Barcelona y Universidad Ramon Llull
Terapeuta Sexual i Familiar
Coordinadora de l’Institut Suparior d’Estudis Sexològics I.S.E.S.
Professora d’Integració Social i Atenció Soció Sanitària
Professora de Comunicació alternativa, Atenció a persones amb dependencia,
Assessora Psicològica d’escoles bressol.
Assessorament a pares
Tutora de Pràctiques Universitat Oberta de Catalunya
Conferenciant de temes relacionats amb la psicologia infantil.
TRACTAMENTS

TRACTAMENTS DE LA PERSONALITAT

PUBLICACIONS:

Revista del Col.legi Oficial de Psicòlegs.
El paper del Psicòleg a les Psicoteràpies” (autor: xavier conesa)
Psychologies
“Amor i Sexe: Inseparables?” (autor: xavier conesa)
Revista del Col.legi Oficial de Psicòlegs:
“La Sexualitat en Pacients amb Anorexia i Bulimia” (autor: xavier conesa)
La Portada del Valles:
“Se hereda la depresió?” (autor: xavier conesa)
Contrapunt:
“El tractament Psicològic. Un enfoc actual” (autor: xavier conesa)
La Vanguardia.Suplemet:
“Sexe a P-3″   (autor: xavier conesa)
Contrapunt:
“Estils de vida que poden ajudar a la Depresió” (autor: xavier conesa)
Publicaciones en Psicoactiva. Revista especialitzada:
 2002 Articulo: EYACULACION PRECOZ. (autor: xavier conesa). la eyaculacion precoz: el problema sexologico mas frecuente y el que tiene mejor solucion.
2002 Articulo: CRISI? QUINA CRISI!. (autor: xavier conesa). en els nostres temps i en l’entorn occidental es donen una sèrie de malalties o trastorns que no existien temps enrera i que no es troben en altres indrets. per tant, podem dir que es tracta de trastorns vinculats al nostre estil …
2003 Articulo: EL MALESTAR PSICOLÒGIC. (autor: xavier conesa). les primeres dades que tenim de la xarxa de metges de capçalera indiquen que a l’11 % dels pacients que ens consulten se’ls diagnostica un problema psicològic. aquestes dades queden per comprovar, ja que un pacient pot tenir diver…
2003 Articulo: FUNCIONAMIENTO DE UN CENTRO PSICOLÓGICO EN LA PRÁCTICA COTIDIANA. (autor: judith fernández sánchez). descripción del funcionamiento del centro psicológico conesa-serrat
2004 Articulo: REFLEXIONES SOBRE UN TRASTORNO PARANOIDE VS. TOC. (autor: xavier conesa). hace algún tiempo que estoy tratando a un muchacho que presenta un cuadro que considero que está en ese punto de inflexión entre el trastorno paranoide y el trastorno obsesivo grave…¿donde ubicarlo?
2004 Articulo: L’ESTRÈS I L’ANSIETAT. (autor: xavier conesa). els professionals d’atenció primària constaten dia a dia en una part important dels pacients un component psíquic associat als seus símptomes, i en molts diagnostiquem un transtorn psicològic com a problema de base.
2005 Articulo: TRACTAMENT DEL TRASTORN D’ANSIETAT. (autor: xavier conesa). la multiplicitat de símptomes que presenten aquests trastorns condueixen els pacients a recòrrer infructuosament als consultoris de diverses especialitats, sense obtenir, en molts casos, un diagnòstic correcte, i per tant, un trac…
2005 Articulo: COMPRENDRE L’ANSIETAT. (autor: xavier conesa). dins l´ansietat o atac de pànic hi ha dues forces que s’uneixen i es sumen.
2006 Articulo: CRISIS D’ANSIETAT. (autor: xavier conesa). en els nostres temps i en el nostre entorn occidental es donen una sèrie de malalties o trastorns que no existien temps enrera i que no es troben en altres indrets. per tant, podem dir que es tracta de trastorns vinculats al nostr…
2006 Articulo: MÉTODO CONESA-SERRAT PARA EL TRATAMIENTO DE LA DEPRESIÓN. (autor: xavier conesa). la complejidad del trastorno depresivo requiere de un abordaje multifactorial. generalmente requerirá de una psicoterapia y del antidepresivo adecuado. a todo ello habrá que añadir unos cambios de vida. no existe por tanto la p…
2007 Articulo: DEPRESSIÓ MENOR: DISTIMIA (DEPRESSIÓ NEURÒTICA). (autor: xavier conesa). criteris per al diagnòstic de distimia (dsm-iv).
2007 Articulo: COM ES DIAGNOSTICA UNA DEPRESSIÓ GREU. (autor: xavier conesa). criteris per diagnosticar una depressió major o malencònica (dsm-iv).
2008 Articulo: INFORMACIÓ NECESSARIA PEL PACIENT DEPRESSIU. (autor: xavier conesa). la depressió és una malaltia, no un defecte de personalitat o una debilitat. la millora és la norma, no l’excepció. els tractaments són efectius, hi ha moltes opcions de tractament, i és possible establir un tractament efectiu per…
2008 Articulo: QUAN APAREIX LA DEPRESSIÓ. (autor: xavier conesa). en atenció primària, entre el 6% i 8 % dels pacients pateixen trastorns depressius majors, i el risc de depressió és clarament més alt a les dones.
2008 Articulo: COM ENS HEM DE COMPORTAR DAVANT D’UNA PERSONA QUE PATEIX DEPRESSIÓ?. (autor: xavier conesa). no hi ha res més dolorós que veure com el marit, la dona, el pare, la mare, el fill o la filla es mostren cada cop més apàtics, deixen de participar en els esdeveniments familiars, no es preocupen del seu aspecte personal, es pass…
2009 Articulo: ESTRÉS, DEPRESSIÓ I EXERCICI FÍSIC. (autor: xavier conesa). l’estrès. de manera general, els estudis indiquen que l’exercici ajuda l’individu a afrontar millor l’estrès, gràcies a una adequada predisposició biològica que ajudaria a afrontar-ne els resultats psicològics i psicosocials. el t…
2009 Articulo: ADOLESCENTS, SENTIMENTS I HOMOSEXUALITAT. (autor: xavier conesa). en arribar a l’adolescència, els nens d’ahir, ja convertits en el noi o la noia d’avui, prendran consciència de la seva homosexualitat i hauran d’assumir-la i acceptar-la.
2009 Articulo: NENS, SENTIMENTS I HOMOSEXUALITAT. (autor: xavier conesa). sent encara l’homosexualitat un tema tabú i, per tant, poc explicat, els primers que s’adonen de l’orientació homosexual d’un infant són els seus companys d’escola.
2010 Articulo: TRACTAMENT DEL LLENGUATGE EN ELS NENS. (autor: xavier conesa). retards del llenguatge es donen en nens petits que fan un desenvolupament més tardà de les habilitats lingüístiques. a partir del joc cal anar recollint les seves expressions comunicatives al mateix temps que es van donant models …
2010 Articulo: LA HIPERACTIVITAT. (autor: xavier conesa). la hiperactivitat infantil o, tal com es coneix des del punt de vista tècnic, el trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (tdah) és una de les alteracions comportamentals de major impacte en el desenvolupament educatiu i …
2003 Articulo: QUAN LES NOIES NO MENGEN. (autor: xavier conesa). els factors de risc en els trastorns alimentaris en l’anorèxia i la bulímia nervioses són molts, sobretot en la pubertat del sexe femení, però el central és la restricció alimentària.
2003 Articulo: QUAN MENJAR ÉS UN PROBLEMA. (autor: xavier conesa). la bulímia és la ingesta excessiva d’aliments que després s’intenten compensar amb conductes anòmales com ara vòmits, abús de laxants i diurètics, o dietes restrictives intermitents la qual cosa s’acaba convertint en un costum que…
2004 Articulo: QUÈ HA DE FER LA FAMÍLIA DAVANT UN MALALT DE BULÍMIA?. (autor: xavier conesa). és totalment incorrecte afirmar que les famílies són la causa d’un trastorn alimentari. no obstant això, determinades característiques familiars, juntament amb factors individuals de la persona malalta i factors socials, poden pre…
2005 Articulo: MENJAR MOLT I A TOTES HORES: TRACTAMENT. (autor: xavier conesa). no hi ha una única línia d’actuació o tractament possible en els trastorns d’alimentació, i en concret en la búlimia nerviosa. se’n pot aplicar més d’un i fer-ho conjuntament per augmentar l’efectivitat del tractament.
2006 Articulo: PER QUÈ APAREIX LA BULÍMIA?. (autor: xavier conesa). factors que afavoreixen l’aparició de la bulímia.
2006 Articulo: LOGOPEDIA: ALTERACIONS DEL LLENGUATGE. (autor: xavier conesa). detecció i diagnòstic.
2006 Articulo: QUÈ SABEM SOBRE L’ALCOHOL?. (autor: xavier conesa). diversos consells sobre l’alcohol
2007 Articulo: DROGUES INFORMACIÓ GENERAL. (autor: xavier conesa). què és la droga?. és una substància que tant pot ser natural com química i que quan es consumeix modifica el funcionament del nostre cos i de la nostra ment, alterant l’estat d’ànim, la percepció i el coneixement. sovint crea dep…
2008 Articulo: QUÈ ÉS UN TRACTAMENT PSICOLÒGIC?. (autor: xavier conesa). el tractament psicològic (psicoteràpia) té com a objectiu el canvi de pensaments, sentiments i conductes que a l’individu li fan patir d’una manera o d’una altra.
2008 Articulo: VISIÓ GENERAL DELS TRASTORNS PSICOLÒGICS. (autor: xavier conesa). les solucions semblen difícils de trobar, però l’evidència és que resulta imprescindible cuidar, en la mesura que sigui possible, la dinámica diària de vida que tenim i respectar el fet que hem de destinar un temps mínim a activit…
Tribuna Vallesana
“L’atenció psicològica a la comarca del Valles”
La Portada del Valles:
“Com reconèixer i tractar l’alcoholisme”
Continguts del Master de Sexologia de l’Institut Superior d’Estudis Sexològics (ISES)
En condició de Director de l’Entitat i com a Docent.
Reconeguts pel Departament de Salut de la Generalitat:
1. Disfuncions Sexuals Masculines. La Falta de Erecció.
2. Disfuncions Sexuals Femenines. La manca de desig sexual.
3. Estudi del Vaginisme
4. La Complexitat Sexual. Les Parafílies
5. Generalització dels Trastorns Sexuals
6. Estudi del Orgasme i els seus Disfuncions
7. Avaluació de les Disfuncions Sexuals a General
8. El Diagnòstic en Sexualitat
9. Disfuncions Sexuals Masculines. La Ejaculació Precoç
10. L’Entrevista Psico-Sexual
11. El Enquadrament Terapèutic. L’actitud del Terapeuta
12. Farmacologia i Sexologia
13. Sessió de Devolució. Entrevista aclaridora

HISTÒRIA DE LA SEXOLOGIA CIENTÍFICA

L’antecedent més clar de la sexologia científica va ser S. Freud (1856-1939) qui va postular la primera teoria sobre el desenvolupament sexual progressiu del nen amb el que pretenia explicar la personalitat normal i anormal, assignant a la sexualitat un paper determinant d’altres conductes de l’ésser humà, i va valorar el desig sexual, conscient o inconscient, com a condicionant de la salut individual i de les patologies que aquesta podria generar. Igualment, H. Ellis (1859-1939) es va enfrontar a la seva època afirmant que la masturbació era una conducta habitual i lògica en l’individu, que l’homosexualitat era una qüestió de grau, que l’absència del desig sexual en la dona decent era un mite i que molts problemes sexuals tenien un component psicològic.

De fet, la investigació de la sexualitat no comença fins a mitjans del segle passat. A. Kinsey (1894-1956) i els successors de l’institut que porta el seu nom analitzar mitjançant entrevistes als diferents comportaments sexuals en els que van observar les diferències entre el comportament socialment desitjat i exigit amb el comportament real. WH Màster i VE Johnson (1966) van valorar al laboratori i amb diferent instrumental la fisiologia i clínica sexuals i dissenyar tractaments innovadors en els problemes sexuals que actualment segueixen en vigor. Altres informes d’entrevistes rellevants van ser els de Hite (1976) on es resumeixen les conductes i actituds sexuals.
A Espanya una enquesta sobre el comportament i actituds sexuals dels espanyols va ser realitzada en 1988 per CA Malo i col · laboradors on es recullen diverses conductes sexuals dels espanyols. F. López va publicar el 1995 les conclusions d’un altre estudi sobre les conductes sexuals espanyoles indicant l’alta prevalença d’abusos sexuals a menors.

 

CAMPS D’ACTUACIÓ DEL PSICÒLEG EN SEXOLOGIA

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) va cridar l’atenció el 1974 sobre la manca de formació sobre sexualitat de persones capaces d’executar els programes educatius on es pretenia donar informació, proposar tractaments i formar docents per a l’assistència maternoinfantil, centres de planificació familiar, de salut mental i comunitària. D’aquí es desprèn la necessària especialització com a assessor en educació sexual, expert en teràpia sexual i en investigació.

 

Salut sexual

La salut sexual fa referència a l’experiència com a procés continu de benestar físic, psicològic i sociocultural relacionat amb la sexualitat. La salut sexual s’observa en les expressions lliures i responsables que propicien un benestar harmònic personal i social, enriquint la vida individual i social, no es tracta només de l’absència de disfunció, malaltia o discapacitat.

L’OMS defineix la salut sexual o la sexualitat sana com “l’aptitud per gaudir de l’activitat sexual i reproductiva, adaptant-se a criteris d’ètica social i personal. L’absència de temors, de sentiments de vergonya, culpabilitat, de creences infundades i d’altres factors psicològics que inhibeixin la reactivitat sexual o pertorbin les relacions sexuals. I l’absència de trastorns orgànics, de malalties i deficiències que entorpeixin l’activitat sexual i reproductiva “.

1. El psicòleg com a assessor en educació sexual (orientador o educador)

 

Els avenços en el coneixement dels diferents aspectes de la sexualitat, el sorgiment de la pandèmia de VIH i del millor coneixement d’altres malalties de transmissió sexual, el reconeixement del plaer sexual com a fet social, la salut reproductiva, l’intent d’evitar la violència de gènere, el reconeixement de les drets sexuals com humans, el respecte a les minories i el desenvolupament de medicaments eficaços per problemes sexuals fa necessària una bona educació sexual.

Aquesta educació sexual intenta estar oberta als sectors de població (escola, facultats, minories amb discapacitats, grups especials de la població, minories ètniques, professionals de la salut …) i està adreçada a:

  • Promoure un comportament sexual responsable mitjançant l’execució de programes d’educació a la població mitjançant l’ús de diversos mitjans per prevenir l’explotació, assetjament, manipulació i discriminació sexual.
  • Eliminar la por, prejudici, discriminació i odi relacionat amb la sexualitat i les minories sexuals on es coneixeria i respectarien les identitats sexuals masculina i femenina, i les diferents conductes sexuals i orientacions sexuals (homosexualitat, bisexualitat, heterosexualitat).
  • Eliminar la violència de gènere en què es reconeixerien la violència sexual en diverses formes i les diferents formes de prevenció de les mateixes.
  • Integrar programes de salut sexual dins de la salut pública mitjançant avaluacions generals i protocols d’intervenció.

2. El psicòleg com a terapeuta sexual

Les respostes sexuals fallen moltes vegades per raons emocionals. La conducta sexual, les fantasies … sempre tenen un impacte individual a la persona. Pot sentir-se satisfeta i relaxada o, potser la ignorància, la culpabilitat, els desitjos ocults, produeixen una ansietat que entorpeix la resposta sexual. De fet, gran part de les disfuncions sexuals tenen causes psíquiques i la majoria es poden tractar amb èxit. D’aquí la importància que té la teràpia sexual duta a terme pel psicòleg especialista en sexologia.

Va ser Wolpe (1958) el qual va afirmar que la major part dels problemes sexuals deriven d’unes actituds negatives del subjecte davant l’activitat sexual, el que produeix una ansietat condicionada davant l’activitat sexual que inhibeix la resposta sexual de l’individu. La resolució d’aquests problemes passaria, per tant, per una correcció de les actituds errònies del subjecte i per algun tipus de teràpia educativa o conductual dirigida a eliminar els mites i prejudicis així com disminuir l’ansietat.

Els problemes de salut sexual provenen de situacions (personals, de la relació de parella o socials) que haurien d’identificar i donar-li un tractament adequat. Actualment es recomana un enfocament on es doni rellevància als símptomes o síndromes clíniques que alteren la salut sexual de l’individu o de la relació d’aquest amb la seva parella.

Els problemes sexuals poden tenir diferents causes (orgàniques, psicològiques i socials) i és on el terapeuta sexual ha de descartar i valorar les diferents incidències. El terapeuta sexual ha de fer inicialment una avaluació de la conducta sexual, la història del problema i al final valorar un diagnòstic amb un possible tractament. Moltes vegades superar el patiment en secret de la persona que presenta o creu presentar un problema sexual és l’inici de la solució.

El terapeuta sexual descarta inicialment si el problema sexual plantejat té una causa mèdica i si sospita que pogués ser així el derivarà a l’especialeta mèdic pertinent (uròleg, ginecòleg, andròleg …). Si es descarta una patologia orgànica es continua la teràpia sexual i s’intentarà modificar un problema de comportament.

Un problema sexual existeix quan un individu realitza una activitat sexual que li fa sentir-se infeliç o coartat en la seva llibertat o si la mateixa representa alguna molèstia o algun perill per a si mateix o per a les persones del seu entorn o grup social de referència, podent estar aquesta anormalitat relacionada causalment tant amb alteracions orgàniques, com amb anomalies o trastorns funcionals o psicològics.
Els principals problemes de salut sexual es poden englobar en:

  • Alteracions del funcionament sexual (disfuncions sexuals): desig sexual hipoactiu, aversió sexual, disfunció orgàsmica, disparèunia o dolors sexuals. En la dona estarien la disfunció de l’excitació sexual, vaginisme i en l’home la disfunció erèctil i l’ejaculació precoç.S’engloben la majoria dels problemes sexuals i se situen en les diferents fases de la conducta sexual (desig, excitació o orgasme).
  • Trastorns del vincle afectiu (parafílies): exhicionismo, fetitxisme, frotaurismo, pedofília, masoquisme i sadisme sexual, transvestisme fetitxista i el voyeurisme. Són conductes menys freqüents en la població.
  • Comportament sexual compulsiu: recerca de parelles múltiples, fixacions, aventures amoroses i comportament compulsiu en la relació.
  • Conflictes d’identitat de gènere: disfòries en la infantesa, adolescència o l’edat adulta i intersexualismo.
  • Relacionats amb la violència i victimització: abús, assetjament i violació sexual, fòbies sexuals i altres condustas de risc. Són conductes que es realitzen o pateixen mitjançant una activitat sexual amb una altra persona sense el seu consentiment.

3. El psicòleg com a investigador en sexologia

La investigació és necessària per augmentar la comprensió del sexe, la sexualitat, la salut sexual i el comportament sexual, així com per avaluar l’eficàcia d’estratègies de prevenció, programes, cursos i tractaments. Així les principals vies d’investigació anirien encaminades a:

  • Promoure la recerca sobre la salut sexual de persones i grups de població. L’avaluació aniria encaminada a recopilar dades per prendre decisions i valorar l’eficàcia de programes d’educació sexual.
  • Promoure la sexologia com a disciplina d’investigació i amb relació a altres disciplines (medicina, infermeria, sociologia, antropologia, epidemiologia). Es pretén crear una millora en els coneixements i una percepció renovada de les qüestions complexes de la sexualitat i de la salut sexual.
  • Difondre els coneixements científics per crear una base a noves experiències de qualitat per al futur.
ENTREVISTA: ACTUACIÓ DEL PSICÒLEG EN TERÀPIA SEXUAL

1. Quin és el futur de la professió del psicòleg en el camp de la sexologia?

El futur estarà condicionat per tres elements que faran més seriós i professional el treball del psicòleg especialista en sexologia. En primer lloc, es necessitarà una sòlida formació en la conducta sexual humana que doni respostes a les diferències conductuals, emocionals i la seva integració en la relació personal o de parella. Igualment, s’haurà d’adaptar a treballar en equip amb altres especialistes mèdics i educatius (ginecòlegs, uròlegs, andròlegs, neuròlegs, pedagogs, professors …) i conèixer els avenços que cada dia són més importants en aquest camp. I en tercer lloc, dominar els diferents plantejaments d’abordatge terapèutic amb una especialització específica en la intervenció de parella per poder adaptar-se als canvis socials i culturals que comporta les específiques relacions afectives i sexuals.

 

2. Com es pot valorar la formació en les universitats espanyoles d’aquesta matèria? Es troba un llicenciat prou preparat per abordar el tema sexual en els camps teòric i pràctic?

La sexologia és una ciència jove quan es fa referència als estudis o formació de professionals. Lamentablement no hi ha uns estudis específics de sexologia en l’àmbit universitari sinó que més aviat s’enquadra en alguns crèdits de sexologia en diferents universitats espanyoles i estudis de postgrau d’algunes universitats i centres i institucions privades amb i sense relacions amb institucions públiques o universitats oberts per diversos especialistes.

En línies generals, el psicòleg recent llicenciat no té un corpus prou sòlid en els camps teòric o pràctic per poder dissenyar, desenvolupar o valorar programes educatius, enfrontar-se a una relació terapèutica eficaç i de recerca per desenvolupar la seva tasca.
Sembla que el futur vindrà donat per l’assumpció dels estudis de sexologia com de pre i postgrau, màster o de doctorat de les diferents universitats espanyoles.

 

3. Quins coneixements, a més dels propis de la llicenciatura de Psicologia s’ha d’incorporar al psicòleg en l’àmbit de la sexologia al seu currículum? 

Ja en 1975 l’OMS va definir tres criteris generals que han de presidir la “instrucció i ensinistrament en qüestions de sexualitat humana: treball amb les actituds, preparació teòrica i capacitat pràctica”. La consideració dels perfils d’entrada (titulació mínima exigida per iniciar la formació) seria suficient per a un llicenciat en psicologia i l’especialització d’altres cursos de formació específica requeriria un esforç afegit.

És molt important que els estudis de sexologia tinguin un aval universitari per garantir els mínims aspectes de ciència, continuïtat en els programes i desenvolupament de programes d’investigació.
Si s’espera treballar com a terapeuta sexual només podrien incloure a psicòlegs i metges. Si fos el camp d’intervenció el de l’educació podrien englobar en els plans de formació a pedagogs, psicopedagogs, professors, personal d’infermeria … amb una especialització menys tècnica.

La parcel · la de la sexologia ha estat històricament susceptible d’intrusisme per part de diversos professionals amb o sense formació universitària o de postgrau, pel que és convenient que els professionals que sí estiguin qualificats s’especifiquen ser Psicòleg especialista en Sexologia (Educador o Orientador Sexual, Terapeuta Sexual i / o Sexòleg Clínic).

 

4. Quin són els principals problemes amb què es troba el psicòleg per al desenvolupament professional de la sexologia?

El primer, com hem ja comentat és la manca d’una preparació específica durant els estudis de llicenciatura. Igualment és un handicap la manca d’una formació postgrau reglada i sistematitzada avalada universitàriament i amb suficients pràctiques en centres associats reconeguts. El mateix passa amb les diferents publicacions on es donen diverses tendències, moltes d’elles pseudocientífiques o al marge de la ciència.

5. ¿Quin consell se li podria donar al psicòleg que volgués formar-se i desenvolupar la seva tasca en el camp de la sexologia?

 

Inicialment buscar un centre de formació avalat universitàriament amb professionals provadament contrastats, on es puguin desenvolupar pràctiques supervisades per especialistes. Més endavant, tenir i saber transmetre uns conceptes clars sobre la funció sexual normal, poder assessorar bàsicament sobre la manera de superar “mites sexuals” i idees errònies sobre les relacions sexuals, donar orientacions generals per millorar la qualitat de les relacions sexuals i prevenir les disfuncions sexuals. Si a més pretén dedicar-se a la teràpia sexual incloure en el seu bagatge tècniques de focalització sensorial per neutralitzar l’actitud del rol de l’espectador, respostes d’ansietat i de millora en la comunicació sexual de la parella.

alitat femenina , negant en aquest cas la materialitat del

cos com a objecte de plaer i els seus mecanismes per sentir plaer sexual . Si el
nois tenen dificultats per connectar amb les seves emocions , les noies tenen

dificultats per connectar amb el seu cos com a objecte de plaer . Això tensiona
i problematitza les relacions interpersonals al no tenir un mateix discurs
que legitimi la diversitat de construccions identitàries des de posicions
horitzontals , igualitàries i de reconeixement de l’alteritat , més enllà del
encotillament excloent de les identitats de gènere masculines o
femenines . Les significacions que tenen les adolescents de la sexualitat
estan lligades fonamentalment als processos reproductius , existint una
tendència a considerar “el sexual” com negatiu o perillós , més relacionat
amb els riscos i conseqüències problemàtiques d’una pràctica sexual ; sembla
que encara és difícil per a les noies tenir una visió positiva de la sexualitat
lligada a la qualitat de vida , a l’exercici de l’autonomia i els drets de les
dones , el plaer es converteix en un element vàlid i constitutiu de la
sexualitat masculina , però no sembla com desitjable ni valgut en la femenina .
Per tant , com es confirma en altres estudis ( Bataller , 1995; Barberà , 2000 ;
Pastor i Bonilla , 2000; Rodríguez , 2000; Stern et al , 2003; Lameiras , 2002 ;
Megías et al , 2005; Txeca, 2005; Navarro- Pertusa et al 2005; Caricote , 2006 ;
Robledo et al , 2007; Vargas Ruiz , 2007; Pacheco -Sánchez et al , 2007; Ramos ,
2006; Benlloch et al , 2008; De Lemus , 2008; Polanco et al , 2009 ) tant nois
com noies pateixen d’unes actituds al voltant de la sexualitat i de les
diversitats sexuals que són reflex dels discursos socials heterosexistes ,
i en gran mesura androcèntrics .
El que sembla evident , tal com es demostra en aquesta investigació ,
és que cal treballar les concepcions sobre la sexualitat i les
diversitats sexuals , per contribuir a una millor qualitat de vida de nois i
noies en els seus processos de subjectivació i en la vivència de les seves sexualitats
des del plaer i en les mateixes condicions d’igualtat per a les diferents
formes d’expressió del Fet Sexual Humà , si no es vol que se segueixi
reproduint el discurs social heteronormatiu , homofòbic i transfòbic que
es troba en l’imaginari cultural . Segons Bataller ( 2005 ) , producte de la
repressió exercida des del context social , assimilant conceptes passats de moda
respecte a l’orientació sexual de les persones , segueix sent més necessària si
cal una acció de discriminació positiva , perquè es vagi canviant les
148
actituds i els irracionalismes respecte a l’homosexualitat masculina o
femenina i respecte a la transsexualitat ” .
En aquest context , s’ha de tenir en compte el que planteja Bataller ( 2008 )
al voltant de la necessitat d’intervenir psicoeducativamente , tant en el
àmbit social com en l’individual , des de la ciència Sexològica : ” L’absència
de la sexologia , com a disciplina científica d’estudi en la nostra Universitat ,
mancant de la figura del Sexólog @ , en les diferents àrees d’intervenció
( Educativa , Assessorament sexual i Teràpia Sexual ) dificulten, si cap encara més ,
la tasca de donar carta de naturalitat a les diferents manifestacions de la
sexualitat humana , més enllà de la funció reproductiva i heterosexual . La
Sexologia té cos teòric i científic per aportar els seus estudis i així ,
eliminar en l’entorn acadèmic , tantes fal · làcies i errors científics amb
respecte al fet sexual humà , que se segueix transmetent , moltes vegades
per desconeixement , perpetuant l’homofòbia i transfòbia existents en
nostra societat ” .

CONCLUSIONS .
Possibilitar una formació en salut sexual per als i les adolescents educant
en actituds positives i respectuoses cap a la sexualitat i les relacions
sexuals .
S’ha d’afavorir el desenvolupament saludable de les identitats masculines , així
com el de les femenines treballant sobre els múltiples processos de
subjectivació en els / les adolescents .
La flexibilització dels rols de gènere en la família , en el sistema educatiu i
en l’entorn social s’han de donar des d’edats molt primerenques , si volem
que joves i adolescents tinguin relacions igualitàries , equitatives i
horitzontals .
El treball amb els mites , prejudicis i falses creences al voltant del fet
sexual humà i la sexualitat pot contribuir a disposar d’eines
bàsiques i aplicades per les intervencions educatives necessàries per a la salut
dels / les joves i adolescents .
La conceptualització de la sexualitat com un valor saludable a la
construcció de la identitat de nois i noies així com una idea d’
promoció de la salut sexual , és bàsic si volem contribuir a una salut
integral en aquestes etapes evolutives .
La importància de treballar els grups de discussió ha estat evident pel valor
de la informació recopilada i per la possibilitat que ofereixen per aprofundir i
detectar els discursos que conformen l’imaginari adolescent al voltant de
seus vivència de la sexualitat i de les seves relacions interpersonals .
Es fa necessari treballar sobre l’imaginari cultural al voltant de la
sexualitat de noies i nois per promocionar una significació de la
sexualitat com un valor a cultivar , ja que l’OMS ( 2002 ) , indica que una

bona salut sexual millora la qualitat de vida de les persones i dóna més
longevitat .
Possibilitar a través de les intervencions en educació sexual amb els / les
adolescents , noies i nois, a resignificar les identificacions infantils i
idealitzades , permetent desenvolupar identificacions , on la igualtat, la
corresponsabilitat , les relacions igualitàries i les diversitats del desig siguin
possibles en el context educatiu i social .
Es fa evident la manca d’intervencions psicoeducatives previstes en el
sistema educatiu que contemplin , tal com planteja García ( 2009 ) , el Fet
Sexual Humà abastant a tots ia totes , tractant de parlar de
sexualitats en plural , de les persones , d’edats , cultures , capacitats i
realitats diferents .
És bàsic i fonamental tenir en compte en tots els treballs d’educació
per a la salut , i en concret en educació sexual , la perspectiva de gènere , ja
que en l’adolescència es re – signifiquen les identitats de gènere i així
contribuir al canvi de rols adscrits i assumits de gènere .
És necessària l’ Educació Sexual en totes les edats . Parlar de sexualitat
és parlar dels cossos , dels afectes , de les carícies , és parlar de plaer i
sobretot de trobar-se a gust com a home o dona, independentment de
l’orientació i identitat sexual .
Cal facilitar i promoure la comprensió a la ciutadania que la diversitat
com a regla -i no com a excepció -pel que fa a la sexualitat humana afecta
persones i grups . El treball ha de tendir a canviar els paradigmes únics
i heterosexistes de la nostra societat , possibilitant un futur més just ,
equitatiu i solidari entre totes les persones .
Com planteja el catedràtic de Psicologia de la Sexualitat de la Universitat
de Salamanca , Félix López ( 1995 ) , l’educació sexual es converteix en un
els continguts essencials de l’educació per a la salut , ja que, la
151
necessitat de contacte , l’activitat sexual , i les relacions interpersonals
íntimes , són algunes de les necessitats bàsiques de la satisfacció depèn ,
en gran manera , el benestar de les persones .

BIBLIOGRAFIA .
Barberà , E. i Navarro , E. ( 2000 ) . La construcció de la sexualitat en la
adolescència . Revista de Psicologia Social , 2000 , ( 15 ) 1, 63-75 .
Barberà , E. i Martínez Benlloch , I. ( coords ) . ( 2004 ) Psicologia i Gènere .
Madrid : Pearson Prentice – Hall .
Bataller i Perelló , V. ( 1995 ) . Tesi doctoral : “Educació sexual : Estudi de la
sexualitat dels joves de la Comunitat Valenciana en base a un servei
públic d’informació sexual . ” Universitat de València . Octubre , 1995 .
Bataller i Perelló , V. ( 2003 ) . Estudi Integral sobre Transsexualitat 1997-2002 .
Simposi : Problemes controversiales en Transsexualitat i Transgénero.16 th
World Congrés of Sexology.10 – 14 març 2003 . L’Havana. Cuba.
Bataller i Perelló , V. ( 2009 ) . Taller ” De la sexualitat a les sexualitats ” .
Centre Internacional de Gandia . Universitat de València . Juliol 2009.
Baumann , Z. ( 2001 ) . Sobre els usos postmoderns del sexe en la societat
individualitzada , Madrid , Càtedra .
Berga, A. ( 2003 ) . La violència : problema o símptoma ? Una mirada sociològica .
Educació Social: Revista d’ intervenció socioeducativa , 23 , 10-22 .
Disponible a:
( http://www.peretarres.org/revistaeducaciosocial/articles/article23.pdf ) .
Pobles , P. ( 1979 ) . ” La transició adolescent” . Amorrortu editors .
Bonilla, A. ( 2008 ) . Gènere , identitats i violència . En : Imaginari cultural ,
construcció de gènere i violència : formació per a la igualtat en la
adolescència . Coord . Martinez Benlloch , I. Col · lecció Estudis 103 . Pag 15-34 .
Madrid. Institut de la Dona , 2008 .
153
Bonilla, A. i Martínez Benlloch , I. ( 2000 ) . Identitats , transformació de
models socials i la seva incidència en l’àmbit educatiu . En : J. Fernández
( coord. ) ​​. Intervenció en els àmbits de la sexologia i de la generología . ( 135 -
175 ) . Madrid. Piràmide .
Bonino , L. ( 2002 ) . Masculinitat hegemònica i identitat masculina . Dossiers
Feministes , 6, 7-35 .
Bourdieu , P. ( 1999 ) . La dominació masculina . Barcelona: Anagrama, 2000 .
Burin , M i Meler , I. ( 1998 ) . Homes , gènere i subjectivitat . Buenos Aires :
Paidós .
Campbell, T ; Gillaspy , J.A i Thompson , B. ( 1997 ) . The factor structure of the
Bem sex – role inventory ( BSRI ) : Confirmatory analysis of long and short forms .
Educational and Psychological measurement . Vol 57.n º 1 . February, 1997 . pp .
118-124 .

 


Canals , M i Peinado , A. ( 1995 ) . Grups de discussió . En Delgado i Gutiérrez
( ed ) . Mètodes i tècniques qualitatives d’investigació en ciències socials .
Madrid. Síntesi .
Caricote Agreda , E. ( 2006 ) . Influència dels estereotips de gènere en la salut
sexual en l’adolescència . Rev Educere . Recerca arbitrada . Any 10, Núm
34 . juliol-agost- setembre 2006. pp . 463-470 .
Txeca, S. ( 2005 ) . Implicacions del gènere en la construcció de la sexualitat
adolescent . Anals de l’educació comú . Tercer segle , any 1, núm 1-2 ,
adolescència i joventut , setembre 2005 . Publicació de la Direcció General
de Cultura i Educació de la Província de Buenos Aires .
Còria, C. ( 2001 ) . L’amor no és com ens van explicar …. ni com ho inventem .
Buenos Aires : Paidós .
154
De Lemus , S; Castell , M; Moya , M; Padilla , JL i Ryan , E. ( 2008 ) . Elaboració
i validació de l’inventari d’ Sexisme Ambivalent per Adolescents.
International Journal of clinical and Health Psychology . Vol 8, N º 2, pàg . 537 -
562 .


Denzin , N.K. i Lincoln , Y.S ( 1994 ) . Handbook of qualitative research . Califòrnia:
SAGE .
Feixa , C. 1989 . ” Fatxendes , progres i punks . Cap al estudi antropològic de la
joventut urbana ” , Revista d’Estudis de Joventut , 34 : 69-78 .
Fernández Villanueva , C ( ed.) ( 1998 ) . Joves violents . Causes
psicosociològiques de la violència en grup . Barcelona: Icaria .
Fernández, J; Quiroga , MA; Del Olmo , I i Rodríguez , A. ( 2007 ) . Escales de
masculinitat i feminitat : estat actual de la qüestió . Psicothema 2007 . Vol
19 , n º 3, pp 357-365 .
Freud , A. ( 1958 ) . Psicoanàlisi del desenvolupament del nen i de l’ adolescent . Paidós .

 

Pervivència del estereotip masculí tradicional.
Idealització de l’amor i la parella heterosexual per sempre i dificultat en
el maneig amb les emocions.

La subjectivitat masculina es construeix en termes negatius, sobre el
que no és (homosexual, femení, feble), i en termes relacionals davant el
resta de nois i davant les dones. Al adolescent home la necessitat de
identificar-se amb l’estereotip masculí tradicional obeeix, en el seu segon
procés d’individuació, a la necessitat de diferenciar-se de la dona i del
home homosexual, com una manera de construir la seva identitat a partir del que
no ha de ser com a home. La construcció de la identitat masculina al
adolescent està instal · lada performativa en la negació, en el perill, en
la necessitat de la defensa, psicoanalíticament en la por simbòlic a la

sexologos

- Jo crec que hi ha una discriminació social , però perquè la gent és
tancada , perquè no ho veuen com si fos una cosa normal . ( Noia 7,
G4 )
- Aquí la societat està vista com que l’home i la dona i la
relació entre un home i una dona és la cosa normal , és com de
la naturalesa , és el normal , no un home i un home això no és
normal ( Noia 6, G4 )
- Però jo crec que també ve molt determinat per la societat ,
perquè hem estat durant molt de temps en el qual en la
societat s’explicaven unes coses que ara no es poden imaginar .
Abans es deia que l’homosexualitat era una malaltia , que és
impossible que vulguis estar amb un home si ets home perquè és
la malaltia que pitjor et pot passar …. o dones amb dones . Si
a tu et inculquen això … que ara no … però hi ha molta gent d’altres
èpoques que ho veu fatal ….. avis … per exemple meus avis ho veuen
fatal . ( Noia 3, G4 )

sexologo barcelona

I , en termes similars les noies se situen respecte a la
transsexualitat , encara que consideren que estan més discriminats / des pel
context social que les persones la orientació sexual és homosexual . Dóna la
impressió que les noies s’apropien d’un discurs políticament correcte
en què sembla que les diversitats sexuals són com les sexualitats
plàstiques , tal com ho plantejava Giddens ( 1995:35-36 ) : “la creació d’una
sexualitat plàstica , separada de la seva integració ancestral amb la reproducció ,
el parentiu i les generacions , va ser la condició prèvia de la revolució
sexual de les passades dècades … La ruptura de totes aquestes relacions va ser així
un fenomen amb implicacions molt radicals … implicant dos elements
bàsics : un és la revolució en l’autonomia sexual femenina i un altre és el
florida de l’homosexualitat masculina i femenina … facilitant un
discurs sense traves sobre la sexualitat que anteriorment no havia estat
possible ” . Sembla que aquest discurs és el que reprodueixen les noies i que, com
es plantejava anteriorment , contrasta amb les dificultats , des de posicions
individuals , de viure els aspectes de la sexualitat femenina com un valor a
conrear tant en el terreny de l’autoerotisme com en la vivència d’una
sexualitat no lligada a l’amor romàntic heterosexual .

El terapeuta anima la parella a manifestar sentiments que no
són expressats habitualment i que se suposa eliciten una resposta més empàtica
per part de l’oient ( Christensen , Sevier , Simpson , i Gattis , 2004 ) . Així , al
final , el principal objectiu de la TIP és transformar les situacions de crisi de la
parella a ” vehicles per a la intimitat” ( Jacobson i Christensen , 1996 ) .
La separació unificada consisteix a ajudar a la parella a què s’enfrontin
junts al problema . És a dir , es tractaria que quan es produeix un incident
negatiu siguin capaços de parlar d’ell com quelcom extern a la relació , com si
fos un ” això ” ( Jacobson i Christensen , 1996 ) . Es procura aconseguir que els
membres de la parella siguin més conscients dels processos que ocorren en les
interaccions negatives , de manera que prenguin més distància i no es vegin controlats
per les emocions que sorgeixen en aquest moment ( Christensen , Sevier , Simpson
i Gattis , 2004 ) .

ENTRENAMENT EN SOLUCIÓ DE PROBLEMES
Podem definir problema com “el fracàs per trobar una resposta eficaç”. La solució de problemes és útil per reduir l’ansietat associada a la incapacitat per prendre decisions.
El terme solució de problemes socials fa referència al procés de solució de problemes que tenen lloc en el nostre entorn natural. Pot descriure com una habilitat composta de diferents components. El procés de solució de problemes està determinat principalment per dos processos parcialment independents: l’orientació al problema i l’estil de solució de problemes. L’orientació al problema és un procés metacognitiu determinat pel funcionament d’esquemes cognitiu-emocionals (creences, emocions, etc.) Que reflecteixen en gran mesura la percepció de l’individu sobre els problemes que ocorren en la seva vida i sobre la seva pròpia capacitat per resoldre’ls.

Passos a seguir:

Identificar les situacions problemàtiques.
Descriure amb detall el problema i la resposta habitual a aquest problema. En descriure la situació i la resposta en termes de qui, què, on, quan, com i per què, es veurà el problema de manera més clara.
Fer una llista amb les alternatives. En aquesta fase s’utilitza l’estratègia anomenada “tempesta d’idees” per aconseguir els objectius recentment formulats. Aquesta tècnica té quatre normes bàsiques: s’exclouen les crítiques, tot val, el millor és la quantitat i l’important és la combinació i la millora. La tècnica de la tempesta d’idees hauria de limitar, durant aquesta fase, a estratègies generals per assolir els objectius.
Veure les conseqüències. Aquest pas consisteix a seleccionar les estratègies més prometedores i avaluar les conseqüències de posar-les en pràctica.
Avaluar els resultats: Un cop s’hagi intentat la resposta nova, s’hauran d’observar les conseqüències, per exemple: Succeeixen les coses tal com estaven previstes?. Si no és així buscarem noves alternatives al problema.
Els estils de solució de problemes fan referència a la forma específica d’articular les diferents fases del procés de solució de problemes ia la forma en què aquestes es duen a terme. Hi ha tres estils principals: la solució de problemes racional, l’estil impulsiu-descuidat i l’estil evitador.

La solució de problemes racional consisteix en l’aplicació racional, controlada i sistemàtica de les habilitats de solució de problemes (definició del problema, generació d’alternatives, presa de decisions i implementació). L’estil impulsiu-descuidat es caracteritza per l’aplicació de les habilitats de solució de problemes però d’una manera rígida, impulsiva, descurada, ràpida i incompleta. Solen considerar poques solucions alternatives i actuar de forma impulsiva d’acord amb la primera idea que els ve al cap. L’estil evitador es caracteritza per la procrastinació (ajornament sistemàtic d’activitats i desídia), la passivitat o inactivitat i la dependència. Els evitadores prefereixen evitar abans d’afrontar, posposen seus problemes tant com els és possible, esperen que els problemes es resolguin sols i tracten d’aconseguir que altres persones es facin responsables dels seus problemes. L’estil racional és que està associat amb millors resultats, i els altres dos clarament disfuncionals.

Principals conceptes dins de la teràpia de solució de problemes:

Solució de problemes. És un procés conscient, racional, que requereix esforç i de naturalesa cognitiu-conductual pel qual un individu, parella o grup tracta d’identificar solucions efectives a problemes específics que apareixen a la vida quotidiana. El procés permet trobar una varietat de solucions efectives i incrementar la probabilitat de seleccionar la més eficaç.
Problema. És una situació o tasca que requereix d’una resposta per poder mantenir un funcionament adaptatiu i davant la qual no hi ha respostes disponibles o hi ha obstacles (per exemple, novetat, ambigüitat, incertesa, conflictes entre les demandes, dèficit d’habilitats) que les dificulten.
Solució. És una resposta o un patró de respostes que resulten del procés de solució de problemes. La solució ha de maximitzar les conseqüències positives i minimitzar les negatives en una situació donada. Aquestes conseqüències inclouen resultats socials i personals tant a curt com a llarg termini.
Solució de problemes vs. implementació de solucions. La solució de problemes fa referència al procés de trobar solucions per a un problema específic. La implementació fa referència al procés de dur a terme les solucions en les situacions problemàtiques actuals.
Per entrenar les habilitats de solució de problemes es proposa un programa en què s’utilitzen diferents tècniques per a l’adquisició de les habilitats bàsiques de solució de problemes i la correcció dels possibles dèficits relacionats amb estils disfuncionals.

1) Entrenament en orientació al problema. El component d’orientació al problema reflecteix un conjunt de creences o percepcions que influeixen en la comprensió i reacció davant situacions estressants. L’orientació constructiva al problema es caracteritza pels següents components:

Principis d’una orientació al problema efectiva

Acceptació dels problemes com una part normal i esperable de la vida.
Creença en la pròpia capacitat per resoldre problemes de forma efectiva.
Utilitzar i etiquetar el malestar i els símptomes fisiològics com a claus per identificar la presència d’un problema. Es tracta d’utilitzar com a senyals d’alerta que ens permetin posar en marxa el procés de solució de problemes o fins i tot anticipar.
Inhibir la tendència natural a respondre de forma emocional davant les situacions problema. Es tracta d’utilitzar el principi de “parar i pensar” en aquestes situacions.
Adoptar una postura realista pel que fa al procés de solució de problemes, assumint que el temps i l’esforç són importants en la identificació i implementació de les solucions efectives.
Les principals estratègies per generar o reforçar una orientació adequada al problema són les següents:

a. La tècnica de l’advocat del diable. L’objectiu és posar a prova la validesa de les creences que donen lloc a l’orientació negativa tractant-les com hipòtesis i centrant-se en la utilitat de cara a la solució del problema per al qual es van generar. El terapeuta adopta temporalment una postura davant la persona clarament irracional (per exemple, els problemes no són normals, gairebé ningú els té, és catastròfic que les coses no surtin bé, és millor evitar que enfrontar-se als problemes). La persona ha d’intentar trobar arguments per rebatre aquestes creences. És important que la persona no percebi la postura del terapeuta com una burla o crítica sobre la seva forma de pensar. Juntament amb aquesta estratègia es poden utilitzar tècniques de reestructuració cognitiva i registres orientats a enfortir l’orientació positiva als problemes.

b. “Fer l’horòscop” del problema. L’objectiu d’aquesta tècnica és ajudar a reconèixer l’existència d’un problema. Etiquetar les situacions com a problema és el primer pas per inhibir les tendències anteriors que mantenien o amplificaven aquestes situacions. Es tracta de construir una llista amb diverses àrees en què ocorre poden existir problemes (per exemple, treball, família, amistat, economia, salut). A partir d’aquesta llista inicial es construeix una segona llista més específica amb problemes concrets que la persona estigui experimentant en les diferents àrees o aquells que anticipa que podria tenir i davant els quals se sent vulnerable.

c. Utilitzar les emocions com pistes o claus per a la identificació del problema. Un dels principals obstacles en la solució de problemes és la tendència a actuar impulsivament per reduir un estat emocional negatiu. Quan això passa les emocions o sentiments negatius tendeixen a incrementar-se i el problema persisteix. Es tracta de fomentar la creença que experimentar certes emocions pot ser positiu i útil en la detecció del problema. La principal estratègia és recollir informació mitjançant registres de situacions en què s’ha experimentat malestar i intentar aclarir quin era o és el problema subjacent. Les persones han d’utilitzar les emocions com senyals (per exemple, com semàfors) per posar en marxa l’estratègia de “PARAR i PENSAR”. Donar-se la instrucció “Aturar” redueix la probabilitat d’actuar impulsivament. La instrucció “Pensar” assenyala la necessitat d’activar i implicar-se en una orientació positiva al problema i posar en marxa la resta d’estratègies de solució de problemes.

2) Entrenament en definició i formulació del problema.

a. Recollir tota la informació rellevant. Les persones amb problemes emocionals solen presentar la tendència a buscar de forma selectiva la informació que confirma els seus sentiments de desesperança. També solen confondre sovint els fets amb opinions. En aquesta etapa és útil assumir el rol d’investigadors o periodistes. En actuar com a investigadors hem de respondre a les següents preguntes: Qui?, Què?, Quan?, On?, Per què?, I Com? És important recordar que en recollir aquesta informació busquem fets, i que si tenim certes creences o sospites, tot bon periodista necessita contrastar-les.

b. Descriure els fets de forma clara i sense ambigüitats. Es tracta d’utilitzar un llenguatge precís per fer referència als fets que formen el problema (esdeveniments interns i externs). Juntament amb els intents per definir de forma operativa els esdeveniments que formen part del problema (per exemple, el meu matrimoni és una ruïna vs. No ens posem d’acord sobre a quin col · legi portar al nen), és important ajudar a separar la informació rellevant per la solució d’aquest, d’aquella informació accessòria o irrellevant. Això ha de portar a una millor capacitat per discriminar el tipus de problema a què s’enfronta:

Principals tipus de problemes

Dèficit conductuals (Ex., manca d’habilitats socials).
Desajustos en les expectatives personals (per exemple, “creia que gaudiria més amb aquest treball”)
Distorsions cognitives (per exemple, “He fallat com a dona pel comportament del meu fill”)
Confusió per conflictes entre diferents objectius o metes (Ex., treballar més per guanyar més diners implica estar menys amb la família)
a) Minimitzar les distorsions cognitives. Una vegada que la persona comença a tenir un llistat d’informació rellevant, el terapeuta ha d’ajudar a reorganitzar, seleccionar i descartar, resumir i tractar d’observar i corregir l’existència d’errors o biaixos cognitius que deteriorin la percepció del problema.

b) Comprendre la naturalesa d’un problema. Es tracta d’especificar amb major nivell de precisió que fa a les metes. Per això és important l’ús de la imaginació. En utilitzar la imaginació i la fantasia de la persona per especificar la naturalesa de les metes, es fa més accessible la discrepància entre la situació actual i l’objectiu o meta del pacient. La percepció d’aquesta discrepància permet aclarir alguns dels obstacles que la persona està trobant. A més, el plantejar els objectius com una fantasia sol permetre als pacients depressius vèncer la desesperança inicial en el plantejament de les metes i facilita la motivació. En aquesta estratègia el terapeuta demana a la persona que descrigui amb tot luxe de detalls la imatge d’un futur en què els seus principals problemes estan resolts. Si la imatge és incompleta el terapeuta pot formular preguntes per aclarir els punts menys desenvolupats.

c) Establir metes realistes. Partint de l’exercici anterior, la persona ha de concretar amb més detall les principals metes o objectius en relació al / s problemes, i partint d’aquestes, s’establiran submetes. D’acord amb aquestes submetes es determinaran els principals obstacles (per exemple, manca d’habilitats, recursos, incertesa, pors, etc.) Que la persona troba en intentar assolir-los. Els problemes podran agrupar-se en objectius orientats l’emoció i objectius orientats al problema. En aquesta fase és probable que apareguin distorsions cognitives o creences poc realistes relacionades amb l’autoeficàcia. Per resoldre’ls sol ser útil la majoria de vegades reduir el perfeccionisme i la exigència elevats.

3) Entrenament en generació d’alternatives.

Durant aquesta fase cal entrenar-se en la generació de l’una àmplia gamma de solucions per al problema. La principal estratègia per a la generació d’alternatives és la tempesta d’idees (brainstorming). Aquesta estratègia consisteix la producció de solucions alternatives d’acord amb 3 principis: principi de quantitat, ajornament del judici i distinció entre estratègies i tàctiques.

Estratègies alternatives per ajudar la persona a generar alternatives

Estratègia Descripció
Combinacions Es construeix una llista amb múltiples alternatives, es revisa cada element de la llista pensant si seria combinable amb algun altre element de la llista. Combinar les alternatives proposades tot el possible.
Modificacions Sobre la llista inicial de solucions, cada ítem es revisa tractant de veure si hi ha algunes modificacions que puguin fer-lo efectiu (per exemple, incrementar o reduir la intensitat, freqüència o durada de la resposta, el moment en que es porta a terme, etc. ).
Models Es demana a la persona que pensi en algú a qui admiri o respecti (coneguts o personatges de ficció, polítics, etc.) Molt i pensi en com aquesta persona resoldria el problema.
Visualització Se li demana a la persona que amb els ulls tancats s’imagini enfrontant-se amb èxit al problema. Mentre l’imagina se li demana que pensi en les diferents opcions de resposta que tindria.
a) Principi de quantitat. Consisteix en facilitar la creació d’una gran quantitat de solucions hipotètiques, encara que moltes d’elles semblin inviables o extravagants. S’han de generar tantes solucions com li sigui possible i perquè es puguin combinar les solucions ja generades en altres moments, donant lloc a altres solucions més complexes. La persona ha de confeccionar llistes de solucions per a cada objectiu que es plantegi.

b) Ajornament del judici. Consisteix en suspendre o inhibir la tendència a avaluar les possibles solucions. La persona s’ha de limitar a generar sabent que s’avaluaran en una fase posterior.

 

Sexologo Barcelona