Psicólogo de Parejas Mataró

Xavier Conesa Lapena – Carme Serrat Bretcha

C/ Gaietà Vinzia, 11-13
MOLLET DEL VALLES
 
C/ Santa Anna, 26
BARCELONA
 
 C/ Diagonal (cantonada) Passeig de Gràcia
BARCELONA
 
Tel 93 570 71 54 (petición de visita)
conesa@gmail.com
Xavier Conesa Lapena
 
fotopsicologescacspetit
Psicòleg i sexòleg . El 1990 fundà el Centre de Psicologia Aplicada a Mollet del Vallès entitat dedicada als tractaments psicològics en adults,adolescents i nens. Compatibilitzà aquestes tasques amb les teràpies de parella i disfuncions sexuals masculines i femenínes, establint col.laboracions amb institucions dedicades a la salut mental,especialment de la comarca del Vallès. Posteriorment, posa en funcionament l’Institut Superior d’Estudis Sexològics (I.S.E.S.) a Barcelona, dedicat a la docència de la sexologia: postgraus, masters i cursos específics reconeguts d’Interès Sanitari pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. L’Institut manté conveni de col.laboració amb la Universitat de BarcelonaUniversitat de Girona,Universitat Ramon Llull i Universitat Oberta de Catalunya i
Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois
Tutor de pràctiques externes de la Facultat de Psicologia (UB) de la Universitat de Barcelona des de l’any 1.999
L’any 1997 es va especialitzar en els tractaments específics per a la depressió a través de la luminoteràpia, essent un dels capdavanters en la investigació i implantació d’aquesta teràpia a nivell estatal. Informacions al respecte publicada al periòdic El Mundo, articles periodístics a Consumer i al periòdic Público.
Ha estat també coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya.
Al llarg de tots aquests anys, ha establert col.laboracions en mitjans escrits, ràdio i televisió.Enllaços externs
Pàgina Oficial de Xavier Conesa Lapena
Acta Constitucional de l’Institut Superior d’estudis Sexològics I.S.E.S.
Col.laboració Docent del Practicum de Psicologia de la Universitat de Barcelona
Col.laboració Docent amb la Universitat de Girona
Col.laboració en tasques de formació amb la Universitat Ramon LlullAcord de Col.laboració amb la Universitat Oberta de Catalunya U.O.C.Conveni de Col.laboració Acadèmica amb Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois
Reconeixement de l’Ajuntament de Mollet del Centre de Psicologia Aplicada
Referències sobre la investigació en Luminoteràpia al periòdic “El Mundo”. Any 2.005
Investigacions sobre Luminoteràpia, Referències al periòdic “Público”. Any 2.007
Coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya
Miembro de la Federacion Española de Especialistas en Sexologia

Publicacions

Carme Serrat Bretcha
carmepsicologape
Licenciada en Psicologia Colegiada nº 3.086 Adultos e Infantil (Universidad de Barcelona)
Diplomatura de Postgrado en Logopedia (Universidad Autonoma de Barcelona)
Certificación para el tratamiento de la Fundación Catalana del Sindrome de Down.
Diagnostico y Terapia Infantil (Instituto Medico del Desarrollo Infantil)
Tutora de practicas Universidad de Barcelona y Universidad Ramon Llull
Terapeuta Sexual i Familiar
Coordinadora de l’Institut Suparior d’Estudis Sexològics I.S.E.S.
Professora d’Integració Social i Atenció Soció Sanitària
Professora de Comunicació alternativa, Atenció a persones amb dependencia,
Assessora Psicològica d’escoles bressol.
Assessorament a pares
Tutora de Pràctiques Universitat Oberta de Catalunya
Conferenciant de temes relacionats amb la psicologia infantil.
TRACTAMENTS

TRACTAMENTS DE LA PERSONALITAT

Tractament de la Depressió (VIDEO)

http://www.curar-depresion.com (TOT SOBRE DEPRESSIÓ)
 
PUBLICACIONS:

Revista del Col.legi Oficial de Psicòlegs.
“El paper del Psicòleg a les Psicoteràpies”
Psychologies
“Amor i Sexe: Inseparables?”
Revista del Col.legi Oficial de Psicòlegs:
“La Sexualitat en Pacients amb Anorexia i Bulimia”
La Portada del Valles:
“Se hereda la depresió?”
Contrapunt:
“El tractament Psicològic. Un enfoc actual”
La Vanguardia.Suplemet:
“Sexe a P-3″
Contrapunt:
“Estils de vida que poden ajudar a la Depresió”
Publicaciones en Psicoactiva. Revista especialitzada:
2002 Articulo: EYACULACION PRECOZ. (autor: xavier conesa). la eyaculacion precoz: el problema sexologico mas frecuente y el que tiene mejor solucion.
2002 Articulo: CRISI? QUINA CRISI!. (autor: xavier conesa). en els nostres temps i en l’entorn occidental es donen una sèrie de malalties o trastorns que no existien temps enrera i que no es troben en altres indrets. per tant, podem dir que es tracta de trastorns vinculats al nostre estil …
2003 Articulo: EL MALESTAR PSICOLÒGIC. (autor: xavier conesa). les primeres dades que tenim de la xarxa de metges de capçalera indiquen que a l’11 % dels pacients que ens consulten se’ls diagnostica un problema psicològic. aquestes dades queden per comprovar, ja que un pacient pot tenir diver…
2003 Articulo: FUNCIONAMIENTO DE UN CENTRO PSICOLÓGICO EN LA PRÁCTICA COTIDIANA. (autor: judith fernández sánchez). descripción del funcionamiento del centro psicológico conesa-serrat
2004 Articulo: REFLEXIONES SOBRE UN TRASTORNO PARANOIDE VS. TOC. (autor: xavier conesa). hace algún tiempo que estoy tratando a un muchacho que presenta un cuadro que considero que está en ese punto de inflexión entre el trastorno paranoide y el trastorno obsesivo grave…¿donde ubicarlo?
2004 Articulo: L’ESTRÈS I L’ANSIETAT. (autor: xavier conesa). els professionals d’atenció primària constaten dia a dia en una part important dels pacients un component psíquic associat als seus símptomes, i en molts diagnostiquem un transtorn psicològic com a problema de base.
2005 Articulo: TRACTAMENT DEL TRASTORN D’ANSIETAT. (autor: xavier conesa). la multiplicitat de símptomes que presenten aquests trastorns condueixen els pacients a recòrrer infructuosament als consultoris de diverses especialitats, sense obtenir, en molts casos, un diagnòstic correcte, i per tant, un trac…
2005 Articulo: COMPRENDRE L’ANSIETAT. (autor: xavier conesa). dins l´ansietat o atac de pànic hi ha dues forces que s’uneixen i es sumen.
2006 Articulo: CRISIS D’ANSIETAT. (autor: xavier conesa). en els nostres temps i en el nostre entorn occidental es donen una sèrie de malalties o trastorns que no existien temps enrera i que no es troben en altres indrets. per tant, podem dir que es tracta de trastorns vinculats al nostr…
2006 Articulo: MÉTODO CONESA-SERRAT PARA EL TRATAMIENTO DE LA DEPRESIÓN. (autor: xavier conesa). la complejidad del trastorno depresivo requiere de un abordaje multifactorial. generalmente requerirá de una psicoterapia y del antidepresivo adecuado. a todo ello habrá que añadir unos cambios de vida. no existe por tanto la p…
2007 Articulo: DEPRESSIÓ MENOR: DISTIMIA (DEPRESSIÓ NEURÒTICA). (autor: xavier conesa). criteris per al diagnòstic de distimia (dsm-iv).
2007 Articulo: COM ES DIAGNOSTICA UNA DEPRESSIÓ GREU. (autor: xavier conesa). criteris per diagnosticar una depressió major o malencònica (dsm-iv).
2008 Articulo: INFORMACIÓ NECESSARIA PEL PACIENT DEPRESSIU. (autor: xavier conesa). la depressió és una malaltia, no un defecte de personalitat o una debilitat. la millora és la norma, no l’excepció. els tractaments són efectius, hi ha moltes opcions de tractament, i és possible establir un tractament efectiu per…
2008 Articulo: QUAN APAREIX LA DEPRESSIÓ. (autor: xavier conesa). en atenció primària, entre el 6% i 8 % dels pacients pateixen trastorns depressius majors, i el risc de depressió és clarament més alt a les dones.
2008 Articulo: COM ENS HEM DE COMPORTAR DAVANT D’UNA PERSONA QUE PATEIX DEPRESSIÓ?. (autor: xavier conesa). no hi ha res més dolorós que veure com el marit, la dona, el pare, la mare, el fill o la filla es mostren cada cop més apàtics, deixen de participar en els esdeveniments familiars, no es preocupen del seu aspecte personal, es pass…
2009 Articulo: ESTRÉS, DEPRESSIÓ I EXERCICI FÍSIC. (autor: xavier conesa). l’estrès. de manera general, els estudis indiquen que l’exercici ajuda l’individu a afrontar millor l’estrès, gràcies a una adequada predisposició biològica que ajudaria a afrontar-ne els resultats psicològics i psicosocials. el t…
2009 Articulo: ADOLESCENTS, SENTIMENTS I HOMOSEXUALITAT. (autor: xavier conesa). en arribar a l’adolescència, els nens d’ahir, ja convertits en el noi o la noia d’avui, prendran consciència de la seva homosexualitat i hauran d’assumir-la i acceptar-la.
2009 Articulo: NENS, SENTIMENTS I HOMOSEXUALITAT. (autor: xavier conesa). sent encara l’homosexualitat un tema tabú i, per tant, poc explicat, els primers que s’adonen de l’orientació homosexual d’un infant són els seus companys d’escola.
2010 Articulo: TRACTAMENT DEL LLENGUATGE EN ELS NENS. (autor: xavier conesa). retards del llenguatge es donen en nens petits que fan un desenvolupament més tardà de les habilitats lingüístiques. a partir del joc cal anar recollint les seves expressions comunicatives al mateix temps que es van donant models …
2010 Articulo: LA HIPERACTIVITAT. (autor: xavier conesa). la hiperactivitat infantil o, tal com es coneix des del punt de vista tècnic, el trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (tdah) és una de les alteracions comportamentals de major impacte en el desenvolupament educatiu i …
2003 Articulo: QUAN LES NOIES NO MENGEN. (autor: xavier conesa). els factors de risc en els trastorns alimentaris en l’anorèxia i la bulímia nervioses són molts, sobretot en la pubertat del sexe femení, però el central és la restricció alimentària.
2003 Articulo: QUAN MENJAR ÉS UN PROBLEMA. (autor: xavier conesa). la bulímia és la ingesta excessiva d’aliments que després s’intenten compensar amb conductes anòmales com ara vòmits, abús de laxants i diurètics, o dietes restrictives intermitents la qual cosa s’acaba convertint en un costum que…
2004 Articulo: QUÈ HA DE FER LA FAMÍLIA DAVANT UN MALALT DE BULÍMIA?. (autor: xavier conesa). és totalment incorrecte afirmar que les famílies són la causa d’un trastorn alimentari. no obstant això, determinades característiques familiars, juntament amb factors individuals de la persona malalta i factors socials, poden pre…
2005 Articulo: MENJAR MOLT I A TOTES HORES: TRACTAMENT. (autor: xavier conesa). no hi ha una única línia d’actuació o tractament possible en els trastorns d’alimentació, i en concret en la búlimia nerviosa. se’n pot aplicar més d’un i fer-ho conjuntament per augmentar l’efectivitat del tractament.
2006 Articulo: PER QUÈ APAREIX LA BULÍMIA?. (autor: xavier conesa). factors que afavoreixen l’aparició de la bulímia.
2006 Articulo: LOGOPEDIA: ALTERACIONS DEL LLENGUATGE. (autor: xavier conesa). detecció i diagnòstic.
2006 Articulo: QUÈ SABEM SOBRE L’ALCOHOL?. (autor: xavier conesa). diversos consells sobre l’alcohol
2007 Articulo: DROGUES INFORMACIÓ GENERAL. (autor: xavier conesa). què és la droga?. és una substància que tant pot ser natural com química i que quan es consumeix modifica el funcionament del nostre cos i de la nostra ment, alterant l’estat d’ànim, la percepció i el coneixement. sovint crea dep…
2008 Articulo: QUÈ ÉS UN TRACTAMENT PSICOLÒGIC?. (autor: xavier conesa). el tractament psicològic (psicoteràpia) té com a objectiu el canvi de pensaments, sentiments i conductes que a l’individu li fan patir d’una manera o d’una altra.
2008 Articulo: VISIÓ GENERAL DELS TRASTORNS PSICOLÒGICS. (autor: xavier conesa). les solucions semblen difícils de trobar, però l’evidència és que resulta imprescindible cuidar, en la mesura que sigui possible, la dinámica diària de vida que tenim i respectar el fet que hem de destinar un temps mínim a activit…
Tribuna Vallesana
“L’atenció psicològica a la comarca del Valles”
La Portada del Valles:
“Com reconèixer i tractar l’alcoholisme”
Continguts del Master de Sexologia de l’Institut Superior d’Estudis Sexològics (ISES)
En condició de Director de l’Entitat i com a Docent.
Reconeguts pel Departament de Salut de la Generalitat:
1. Disfuncions Sexuals Masculines. La Falta de Erecció.
2. Disfuncions Sexuals Femenines. La manca de desig sexual.
3. Estudi del Vaginisme
4. La Complexitat Sexual. Les Parafílies
5. Generalització dels Trastorns Sexuals
6. Estudi del Orgasme i els seus Disfuncions
7. Avaluació de les Disfuncions Sexuals a General
8. El Diagnòstic en Sexualitat
9. Disfuncions Sexuals Masculines. La Ejaculació Precoç
10. L’Entrevista Psico-Sexual
11. El Enquadrament Terapèutic. L’actitud del Terapeuta
12. Farmacologia i Sexologia
13. Sessió de Devolució. Entrevista aclaridora

ELS PROBLEMES DE PARELLA DES DE LA TIP
La majoria de les queixes amb què una parella arriba a la consulta tenen
a veure amb el desenvolupament d’incompatibilitats . Les incompatibilitats es generen
sobre les similituds i les diferències dels membres de la diada . àrees en
les que són similars poden acabar originant competició , com ara el
que els dos estiguin molt aferrats a la família d’origen . Àrees en les que són diferents
deixen necessitats sense cobrir , com ara les diferències en les necessitats
sexuals .
Segons la TIP , el problema no són les incompatibilitats , que més aviat
resulten inevitables en una relació de parella , sinó com es manegen . Una de les
formes possibles d’afrontar les incompatibilitats que acaba generant problemes
és la coerció . Això implica que un membre de la parella s’aplica estimulació
aversiva cap a l’altre per escapar de l’estimulació aversiva que provoca la
incompatibilitat , o aconseguir el reforçador del qual priva la incompatibilitat . així ,
278 Universitat Camilo José Cela
eduPsykhé , 2006 , Vol 5, No 2, 273-286 279
R. MORÓN GASPAR
per exemple , és bastant comú que s’utilitzi el xantatge emocional per aconseguir
cosa que es vol de l’altra persona , és a dir , es provoca la seva culpabilitat (per
exemple s’actua de manera acusadora fins que l’altre membre cedeix i plau
a la parella ) . El problema és que en escapar del sentiment de culpa el membre
que cedeix es veu exposat a un altre tipus d’estimulació aversiva , potser menys dolorosa
que la primera al principi ( resulta menys dolorós anar a una festa indesitjada
que sentir-se culpable per que l’altra persona no hagi anat ) , però a mesura que es succeeixen
els assajos d’exposició al sentiment de culpa l’esperable és que es produeixi
habituació . D’aquesta manera , el xantatge deixa de funcionar , el que obliga el
xantatgista a utilitzar estimulació cada vegada més interessa perquè el xantatge
torni a cedir , així , a poc a poc , es produeix una escalada en el conflicte .
El fet que aquestes incompatibilitats es manegen de forma coercitiva
provoca que es generin patrons d’interacció que empitjoren la situació de la
parella . Segons Jacobson i Christensen ( 1996 ) , pot haver tres patrons d’interacció
destructius : ( 1) l’evitació mútua , en què tots dos eviten enfrontar-se al
conflicte , (2 ) la interacció negativa mútua , en què tots dos s’ataquen reiteradament ;
i (3 ) la demanda – retirada, en què un entra en una interacció negativa
com demanar , acusar o culpar i l’altre es retira . Les investigacions semblen
indicar que quan el que es produeix és una discussió d’un tema triat per la
dona , i el patró d’interacció és dona – demandant i marit – evitador , la satisfacció
d’aquesta disminueix significativament en un període de dos anys i mig
( Heavey , Christensen i Malamuth , 1995 ) .
D’aquesta manera, la interpretació de la parella és que el problema és el que el
altre fa o deixa de fer , atribuint aquests dèficit a tres causes : problemes psicològics ,
maldat per part de l’altre i / o incompetència personal ( Jacobson i
Christensen , 1996 ) .
Si aquest és el panorama , el lògic és que s’intenti modificar la forma de
actuar o de ser de la persona que no s’ajusta ” bé ” a l’altre . Així com s’augmenta
la polarització que fa que la parella cada vegada es trobi pitjor en la relació
i que tots dos se sentin cada vegada més allunyats l’un de l’ altre .
En aquest context , la TPCT es podria convertir , paradoxalment , en un problema
en proposar , des de l’autoritat de postular-se com teràpia amb garanties
científiques , que cada membre de la parella s’acomodi a l’altre, el que suposa una
nova estratègia coercitiva .
A la TIP la formulació que es fa del problema a la parella inclou tres
components : ( 1) la descripció del tema principal de conflicte i l’ajuda per
identificar les situacions conflictives que es donen fora de la sessió , (2 ) el procés
de polarització , que descriu les interaccions destructives que es donen entre els
280 Universitat Camilo José Cela
membres de la parella , i ( 3) el parany mútua , que és resultat del procés de polarització :
“És la sensació d’estar atrapats sense solució que fa que no siguin
capaços de revertir el procés de polarització una vegada que ha començat ” ( Jacobson
i Christensen , 1996 , pàg . 41 ) . Una formulació és bona si , i només si , ajuda a la
parella , és a dir , en tant que li resulta útil , de manera que a l’hora de presentar-la
cal considerar atentament els matisos i correccions que la parella
mateixa pugui plantejar . Una característica d’aquesta formulació és que no és estàtica :
pot modificar a mesura que avança el curs de la intervenció per a ajustar
millor a la situació de la parella i tornar més útil .
LA INTERVENCIÓ A LA TIP
A la TIP la intervenció s’estructura al voltant de tres qüestions que porta la
parella d’una sessió a una altra: discussió en sessió de situacions generals i específiques
que hagin sorgit al voltant del tema, situacions en què ha sorgit el
problema i l’han resolt amb èxit , i situacions que es podrien anomenar positives .
A l’inici de la teràpia les primeres seran les més freqüents per a poc a poc
anar donant pas a les segones .
Si bé el component central de la TIP és l’acceptació , també se segueixen
usant estratègies de canvi pròpies de la TPCT . Començar per unes o per altres el
determina l’estat de la parella . En principi , com més polaritzats estiguin , més
necessitat de treballar en acceptació . Si es mostren col · laboradors i amb objectius
comuns no hi haurà problemes per començar amb estratègies de canvi , i si s’aprecien
” Dureses ” en la intervenció , caldrà donar un gir cap a les estratègies de
acceptació . Encara que rarament quan fracassa el treball en acceptació funciona el
entrenament en habilitats , el contrari sí que és freqüent : allà on el treball en
habilitats ha fracassat sol produir beneficis el treball en acceptació ( Jacobson
i Christensen , 1996 ) .

Així mateix, la relació ideal va puntualizándose i dos van desitjant coses diferents per a si mateixos / es i per a l’altre / a . Ja no és igual el nivell de C que volen sentir , i la P que les dones desitgen per les seves parelles és més gran de la qual Ells volen per Elles .

A més hi ha un distanciament entre el que Ells i Elles desitgen sentir i el que les seves parelles els ” demanden” . Els homes demanen més I i C del que a Elles els agradaria i les dones demanen més P de la qual Ells volen .

Les aspiracions de la parella tampoc es compleixen en la realitat . Els homes volen més I de la que elles senten i les dones desitjarien més I, C , però , sobretot , P de la que ells senten .

6 . El temps covaria negativament amb la satisfacció , fet que possiblement s’explica per l’increment de diferències a tots els nivells que es produeix en la parella . Els sentiments diferents i les percepcions poc ajustades afecten la satisfacció , però , molt fonamentalment , el desajust entre els sentiments i l’ideal que dels mateixos té la parella .

Resultats a cada component

intimitat

1 . Component molt valorat , sent la seva presència desitjable a molt alts nivells . Homes i dones consideren que en una relació ideal sentirien nivells semblants d’I

2 . El seu desenvolupament es produeix de forma associada entre els dos membres de la parella . La reciprocitat en les percepcions facilita el seu desenvolupament , encara que s’aprecia certa tendència a percebre en la parella menor I de la que ells / es mateixos / es senten .

3 . Es constata idees diferents en els dos membres de la parella respecte a la R ideal, sobre el nivell que seria adequat per a cada un.

Les dones mantenen l’ideal de R amb certa independència de la qual senten o perceben . Per contra, els homes s’adeqüen , en major mesura , l’ideal de R a la seva pròpia realitat .

4 . S’aprecia modificacions en l’expressió de la I al llarg del temps : les conductes més explícites de la I disminueixen i de forma similar en els dos membres de la parella .

Les dones , en comparació a les seves parelles , perceben de forma més adequada aquestes variacions , mentre que Ells , en major mesura , perceben els nivells d’I per sota dels sentiments reals d’ Elles .

5 . L’ideal de R també es va distanciant entre els dos membres de la parella i , així mateix , es va fent més diferent dels seus sentiments reals . Tots dos ” demanen ” l’altre més I, fins i tot per sobre de la que les seves parelles volen sentir.

6 . La I , més que qualsevol dels altres elements , està positivament relacionada amb la satisfacció . Per tant , les percepcions errònies o les dificultats que amb el temps pot haver-hi en la percepció de la mateixa, una vegada que les conductes més explícites desapareixen , estaran relacionades amb la disminució de la satisfacció .

7 . Curiosament , no és la similitud real entre la I que tots dos senten el que els fa sentir-se més satisfets sinó el sentir i el percebre alts nivells d’I

Paral · lelament , la distància entre els seus sentiments i l’ideal és la que manté la major relació negativa amb la satisfacció . Això es produeix tant quan el subjecte no aconsegueix el seu ideal , quan no perceben a les seves parelles nivells propers als que ” volen ” , com quan sobrepassen el seu propi ideal d’I

passió

1 . Poca relació als sentiments apassionats dels dos membres de la parella . Així mateix , és escassa la relació entre l’ideal que tots dos tenen , tant pel que fa a la P que volen sentir com a la P adequada per a l’altre / a . Així, és possible que un d’ells vulgui sentir-se molt apassionat i / o vulgui alta P en l’altre , mentre que les seves parelles volen nivells més baixos de P.

2 . Amb el temps , disminueix la P en ambdós i, inicialment , les percepcions dels dos són adequades . Progressivament , es va produint una distorsió per part de les dones que arriben a percebre més P de la que realment senten les seves parelles .

Els ideals no es modifiquen en els homes . Per contra , en les dones s’incrementen i volen més P per als dos . D’aquesta manera , van augmentant les diferències entre els dos membres de la parella , la distància entre la P que existeix en ambdós i la que Elles voldrien és cada vegada més gran , fins al punt en què els homes volen sentir menys P de la qual Elles ” reclamen ” .

3 . Aquestes variacions tenen gran importància per a la satisfacció . Per als homes , el principal problema és que Elles ” demanen ” més P de la qual Ells senten . En canvi per Elles el percebre menys P en Ells o que sentin més P que Elles correlaciona negativament amb la seva satisfacció .

Així mateix , la percepció equilibrada dels homes respecte a P es relaciona positivament amb la satisfacció .

compromís

1 . Igual que succeïa amb la P no hi ha gran relació al C que senten els dos membres de la parella .

2 . Les percepcions d’ambdós respecte al nivell de C que sent l’altre / a són adequades , encara que es van tergiversant progressivament fins al punt que els homes es consideren més compromesos que elles .

3 . Els ideals de C d’ambdós no tenen gran connexió al principi de la relació però , a més , es distancien amb el temps , arribant les dones a percebre que tots dos estan massa compromesos . Els homes no se senten excessivament compromesos però ” reclamen ” més C de Elles fins al punt que aquest desig sobrepassa el C que Elles volen sentir.

Es produeix una situació paradoxal : les dones sol · liciten que les seves parelles estiguin més compromeses que elles , però no fins a l’extrem en què ho fan ells .

4 . La consonància entre el C sentit i el C percebut correlaciona positivament amb la satisfacció en la relació .

De tota manera, les variacions en aquest component afecten en major mesura a les dones que als homes. Aquests se senten insatisfets si les seves parelles els demanen més C del que senten . Les dones també se senten insatisfetes per aquesta situació però , a més , si ell està més compromès que ella o si ell li “demana ” més C del que ella sent , però també si perceben més o menys C del que en realitat hi ha.

Predicció de la satisfacció

1 . La predicció de la satisfacció mitjançant aquestes variables presenta més poder discriminant respecte a les dones que als homes.

2 . Específicament , la I resulta la variable que millor prediu la satisfacció en els homes , mentre que la inexistència de diferències en la P ho és en les dones .

3 . Les puntuacions simples , seguides de les diferències intra suposen el més valuós per a la predicció en els dos membres de les parelles . Les puntuacions inter arriben a nivells inferiors . Això és lògic tenint en compte que els tipus de puntuacions de diferència es refereixen als mateixos sentiments assenyalats per les puntuacions directes .

4 . Es pot predir – la satisfacció de les dones- en un 53% aproximadament si obtenen alts nivells de R i P i no volen massa P a les seves parelles .

Així mateix , i amb un poder predictiu del 52% si la P que senten s’aproxima al seu ideal , si el seu ideal de P és semblant per a tots dos i perceben alts nivells de R en la seva parella .

Finalment , si les seves parelles no els demanen més I de les que Elles volen , s’aproximen al seu ideal i perceben que tots dos senten nivells semblants de R , sempre que la P de tots dos sigui similar .

5 . Tot i que menys – la satisfacció dels homes convé expressada per la I.

Així , es prediu la satisfacció dels homes en un 38 % si senten i perceben alts nivells d’I en les seves parelles , sobretot si no aspiren a massa I en Elles .

A més , en un 31% , quan arriben i perceben en les seves parelles nivells de R pròxims a l’ideal .

6 . Amb el temps , s’incrementen les diferències en la P de tots dos, de manera que la P de Ells queda per sota dels desitjos de la seva parella . Això s’explica per la tendència de les dones de tenir parelles apassionades . Paradoxalment, la P de Elles disminueix .

El C es modifica també amb el temps : els homes volen sentir-se més compromesos i les dones no . Però tots dos arriben a sentir més C del que desitjarien .

COMENTARI GENERAL

Sovint es considera que els sentiments de les persones implicades en les relacions amoroses són l’únic ingredient necessari per a la bona marxa de les mateixes . No obstant això , el seu desenvolupament es veu afectat per un considerable nombre d’aspectes les combinacions són de gran interès teòric i pràctic .

En les relacions de parella participen , aparentment , només dues persones , però , tal com s’aprecia en el nostre estudi, dos intrusos formen part permanentment d’aquesta relació : els ideals de parella de cada un dels membres .

La seva aparició no es produiria si la parella es correspongués perfectament amb l’ideal d’un / a però , sovint , difereix en aspectes importants : és inevitable , doncs , que l’ideal comenci a interferir en la relació i les persones s’enfrontin a comparacions desfavorables amb l’ideal , o viure amb la sospita que el que estima la parella és la imatge que s’ha creat de l’altre / a .

El desenvolupament d’aquest estudi s’adona que els sentiments ideals tenen una important influència sobre la satisfacció , en aquest sentit , aconseguir una relació semblant a l’ideal és tan important per a la satisfacció com sentir ambdós un nivell d’amor semblant .

La importància dels ideals per a les relacions amoroses ja va ser assenyalat en altres ocasions ( Berscheid i Walster , 1978; Sternberg i Barnes , 1985 ) . Sternberg ( 1986; 1987 ) , assenyala la diferència entre els triangles reals i ideals de la parella , com un poderós índex per predir el desenvolupament de la relació . Especifica , a més , que les diferències poden ser degudes tant a la mida com a la forma dels triangles .

Al llarg del nostre estudi es va comprovant la influència de tots dos aspectes : la quantitat d’amor , tant per no arribar com per sobrepassar l’ideal , i la importància que cada un dels vèrtexs (I , P i C ) té diferencialment per als dos membres de la parella .

Certs mecanismes psicològics com el Nivell de Comparació de Thibaut i Kelley ( 1959 ) , ajuden a explicar la formació de l’ideal . Segons el seu plantejament , la satisfacció de les persones en la relació dependrà que aquesta assoleixi el nivell de comparació que , al seu torn , s’establirà en base al que es creu merèixer , el que es pot aconseguir i quines alternatives possibles hi ha a l’ relació .

Certament , els ideals de cada persona poden variar en una gamma molt àmplia, ja que dependran , com moltes altres variables psicològiques , de l’experiència passada i de les circumstàncies presents. Però , segons posem en relleu , és possible , en certa mesura , establir el nivell que arriba cadascun dels elements d’aquest ideal i les modificacions que pateixen al llarg del temps .

Així , les distàncies realment ideal que afecten la satisfacció dels subjectes poden veure en el quadre 8 .

Triangles reals i triangles percebuts

Una altra conclusió de gran interès és l’important paper que les percepcions juguen al voltant de la satisfacció . Observem que la percepció dels sentiments de l’altre / a estan tan associades a la satisfacció com els propis sentiments i que les diferències percebudes afecten a la satisfacció de manera similar a les diferències reals .

Si tenim en compte que la similitud percebuda és més gran que la similitud real i això no obsta per sentir-se satisfet / a, ha de concloure que “la representació” que un / a es fa del sentiment de l’altre / a pot ser més determinant que el que un / a mateix / a sent en realitat .

Sembla , doncs, que la idealització no és un fenomen tan estrany dins les relacions de parella , ni es limita als estadis inicials de la relació . Possiblement en la seva base es trobin barrejats certs mecanismes intrapsíquics , compensadors de deficiències personals ( Freud , 1910 ) , i certes normes socials que dirigeixen el seu contingut ( Averill , 1985 ) , de manera que s’explicitin de diferent manera en els subjectes .

Sternberg ( 1986; 1987 ) , en la seva Teoria Triangular ja va assenyalar la importància de les percepcions , indicant que una anàlisi correcta de les relacions amoroses comporta necessàriament l’avaluació de les percepcions de tots dos. De fet , assenyala que la realitat dels sentiments tenen importància per servir com a base per a l’expressió que conseqüentment es faci d’ells . Paral · lelament , de gran valor serà l’ajust de les percepcions de l’altre .

A la pràctica , observem que és bastant improbable l’exactitud de les percepcions i que els errors perceptius de la mida i de la forma dels triangles afecta negativament la satisfacció . De forma gràfica queden reflectits en el quadre 9 .

Combinant els aspectes assenyalats fins ara , sentiments , percepcions i ideals , el més lògic és pensar que tots estiguin poderosament intricats : els sentiments d’una persona cap a una altra poden en part estar mediatitzats per les seves percepcions i per les nocions sobre l’ideal i la noció l’ideal pot en part estar determinada pels sentiments cap a l’altre .

D’altra banda, la importància dels elements assenyalats per Sternberg ( 1986; 1987 ) en les relacions amoroses i el curs que segueixen les mateixes vénen a ser parcialment confirmats pel nostre estudi , tot i que es fa necessària la intervenció d’altres mecanismes explicatius dels seus processos .

Així , s’aprecia que I, P i C són els tres elements que millor delimiten les relacions amoroses un cop establertes. Tal com planteja la Teoria Triangular , la I es presenta com el valor màxim per als dos membres de la parella , la qual cosa s’evidencia en els seus principals relacions amb la satisfacció .

El seu desenvolupament es produeix de forma correlativa entre els dos membres de la parella . Això adquireix més sentit tenint en compte que la autoexposició , com a mecanisme central de la comunicació , requereix d’un desenvolupament paral · lel a la parella ( Chelune , 1979; Altman , 1973 ) . Les percepcions de la intimitat són , doncs , de principal importància encara que, com era previsible , es troben dificultats per percebre adequadament els seus nivells . Això és el resultat de la disminució que es produeix al llarg del temps de les conductes més explícites de la intimitat . Difícilment pot pensar , pel propi contingut del concepte , la disminució d’aquest, sinó que probablement sorgeixi un altre tipus d’intimitat latent a l’estil de l’assenyalat per Berscheid (1983 ) i que troba suport en les conclusions de molt diversos treballs ( Morton , 1978 ; Patterson , 1984 ) .

A més es presenta com la variable que millor prediu la satisfacció en les relacions . El sentir i percebre alts nivells de R és la combinació que prediu la satisfacció amb major probabilitat , sempre que estiguin propers al nivell ideal que desitgen; aquestes troballes són coincidents amb estudis anteriors ( Levinger i Senn , 1967; Rubin et al . , 1980 ; Hendrick , 1981 ) .

La P es mostra com un element central , en major mesura del que considera Sternberg . El que sigui l’element motivacional de les relacions i suposi la font d’activació de les mateixes explica que la seva deficiència afecti en gran mesura a la satisfacció i que demanen aquesta forta activació com mobilitzadora de la parella . A més , perquè es presenta com una de les principals fonts promotores de la I.

La posició de Sternberg sobre la necessitat del reforç intermitent en el manteniment de la P ve donat per la seva disminució al llarg del temps . Un sentit semblant tenen les alternances proposades per la teoria de procés oponent Salomó ( 1980 ) .

És molt possible que la P sigui un mecanisme més complex del que es recull en la Teoria Triangular i que aquest element , en l’escala utilitzada, estigui combinant aspectes força diferents ; potser són únicament alguns d’ells els que demanen .

Sembla que les dones busquen nivells d’activació bastant complexos , amb alts ideals en les seves parelles i en elles mateixes , però amb límits precisos . Dóna la impressió de cert rebuig a acceptar , segons transcorre el temps, el que Berscheid i Walster ( 1974 ) van assenyalar com ” amor de company ” , considerant-lo un pas inevitable en les relacions amoroses . Potser pugui ser degut a la importància que socialment manté el “ideal romàntic” ia les característiques del mateix que , entre d’altres, inclou nivells elevats de P.

El desenvolupament del C segueix en el nostre estudi el tipus de desenvolupament assenyalat per Sternberg . Es manté estable després de cert temps .

Encara que teòricament és l’element sota control conscient i voluntari , almenys les dones , arriben a sentir nivells superiors als desitjats . Possiblement això es degui a la disminució de l’ideal de C al llarg del temps .

L’equilibri en els nivells de C és de fonamental importància : convé recordar que , com a element estabilitzador salvaguarda la relació en els seus inevitables variacions i serveix com a base segura per al desenvolupament d’altres aspectes com la I i la P.

En definitiva , el model de Sternberg assenyala claus importants per a l’estudi de les relacions amoroses , per a la seva anàlisi i predicció , bàsicament per ser explicatiu d’aspectes de les mateixes sovint oblidats i per la seva flexibilitat per aglutinar nombroses troballes parcials sobre l’amor