Psicólogo de Pareja Badalona

Xavier Conesa Lapena – Carme Serrat Bretcha

C/ Gaietà Vinzia, 11-13
MOLLET DEL VALLES
 
C/ Santa Anna, 26
BARCELONA
 
 C/ Diagonal (cantonada) Passeig de Gràcia
BARCELONA
 
Tel 93 570 71 54 (petición de visita)
conesa@gmail.com
Xavier Conesa Lapena
 
fotopsicologescacspetit
Psicòleg i sexòleg . El 1990 fundà el Centre de Psicologia Aplicada a Mollet del Vallès entitat dedicada als tractaments psicològics en adults,adolescents i nens. Compatibilitzà aquestes tasques amb les teràpies de parella i disfuncions sexuals masculines i femenínes, establint col.laboracions amb institucions dedicades a la salut mental,especialment de la comarca del Vallès. Posteriorment, posa en funcionament l’Institut Superior d’Estudis Sexològics (I.S.E.S.) a Barcelona, dedicat a la docència de la sexologia: postgraus, masters i cursos específics reconeguts d’Interès Sanitari pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. L’Institut manté conveni de col.laboració amb la Universitat de BarcelonaUniversitat de Girona,Universitat Ramon Llull i Universitat Oberta de Catalunya i Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois Tutor de pràctiques externes de la Facultat de Psicologia (UB) de la Universitat de Barcelona des de l’any 1.999 L’any 1997 es va especialitzar en els tractaments específics per a la depressió a través de la luminoteràpia, essent un dels capdavanters en la investigació i implantació d’aquesta teràpia a nivell estatal. Informacions al respecte publicada al periòdic El Mundo, articles periodístics a Consumer i al periòdic Público. Ha estat també coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya. Al llarg de tots aquests anys, ha establert col.laboracions en mitjans escrits, ràdio i televisió.Enllaços externs
Pàgina Oficial de Xavier Conesa LapenaActa Constitucional de l’Institut Superior d’estudis Sexològics I.S.E.S.Col.laboració Docent del Practicum de Psicologia de la Universitat de BarcelonaCol.laboració Docent amb la Universitat de GironaCol.laboració en tasques de formació amb la Universitat Ramon LlullAcord de Col.laboració amb la Universitat Oberta de Catalunya U.O.C.Conveni de Col.laboració Acadèmica amb Centre d’Estudis Universitaris de California, IllinoisReconeixement de l’Ajuntament de Mollet del Centre de Psicologia AplicadaReferències sobre la investigació en Luminoteràpia al periòdic “El Mundo”. Any 2.005Investigacions sobre Luminoteràpia, Referències al periòdic “Público”. Any 2.007Coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de CatalunyaMiembro de la Federacion Española de Especialistas en Sexologia

Publicacions

Carme Serrat Bretcha
carmepsicologape
Licenciada en Psicologia Colegiada nº 3.086 Adultos e Infantil (Universidad de Barcelona)
Diplomatura de Postgrado en Logopedia (Universidad Autonoma de Barcelona)
Certificación para el tratamiento de la Fundación Catalana del Sindrome de Down.
Diagnostico y Terapia Infantil (Instituto Medico del Desarrollo Infantil)
Tutora de practicas Universidad de Barcelona y Universidad Ramon Llull
Terapeuta Sexual i Familiar
Coordinadora de l’Institut Suparior d’Estudis Sexològics I.S.E.S.
Professora d’Integració Social i Atenció Soció Sanitària
Professora de Comunicació alternativa, Atenció a persones amb dependencia,
Assessora Psicològica d’escoles bressol.
Assessorament a pares
Tutora de Pràctiques Universitat Oberta de Catalunya
Conferenciant de temes relacionats amb la psicologia infantil.
TRACTAMENTS

TRACTAMENTS DE LA PERSONALITAT Tractament de la Depressió (VIDEO)

http://www.curar-depresion.com (TOT SOBRE DEPRESSIÓ)
 
PUBLICACIONS:

Revista del Col.legi Oficial de Psicòlegs.
“El paper del Psicòleg a les Psicoteràpies”
Psychologies
“Amor i Sexe: Inseparables?”
Revista del Col.legi Oficial de Psicòlegs:
“La Sexualitat en Pacients amb Anorexia i Bulimia”
La Portada del Valles:
“Se hereda la depresió?”
Contrapunt:
“El tractament Psicològic. Un enfoc actual”
La Vanguardia.Suplemet:
“Sexe a P-3″
Contrapunt:
“Estils de vida que poden ajudar a la Depresió”
Publicaciones en Psicoactiva. Revista especialitzada:
2002 Articulo: EYACULACION PRECOZ. (autor: xavier conesa). la eyaculacion precoz: el problema sexologico mas frecuente y el que tiene mejor solucion.
2002 Articulo: CRISI? QUINA CRISI!. (autor: xavier conesa). en els nostres temps i en l’entorn occidental es donen una sèrie de malalties o trastorns que no existien temps enrera i que no es troben en altres indrets. per tant, podem dir que es tracta de trastorns vinculats al nostre estil …
2003 Articulo: EL MALESTAR PSICOLÒGIC. (autor: xavier conesa). les primeres dades que tenim de la xarxa de metges de capçalera indiquen que a l’11 % dels pacients que ens consulten se’ls diagnostica un problema psicològic. aquestes dades queden per comprovar, ja que un pacient pot tenir diver…
2003 Articulo: FUNCIONAMIENTO DE UN CENTRO PSICOLÓGICO EN LA PRÁCTICA COTIDIANA. (autor: judith fernández sánchez). descripción del funcionamiento del centro psicológico conesa-serrat
2004 Articulo: REFLEXIONES SOBRE UN TRASTORNO PARANOIDE VS. TOC. (autor: xavier conesa). hace algún tiempo que estoy tratando a un muchacho que presenta un cuadro que considero que está en ese punto de inflexión entre el trastorno paranoide y el trastorno obsesivo grave…¿donde ubicarlo?
2004 Articulo: L’ESTRÈS I L’ANSIETAT. (autor: xavier conesa). els professionals d’atenció primària constaten dia a dia en una part important dels pacients un component psíquic associat als seus símptomes, i en molts diagnostiquem un transtorn psicològic com a problema de base.
2005 Articulo: TRACTAMENT DEL TRASTORN D’ANSIETAT. (autor: xavier conesa). la multiplicitat de símptomes que presenten aquests trastorns condueixen els pacients a recòrrer infructuosament als consultoris de diverses especialitats, sense obtenir, en molts casos, un diagnòstic correcte, i per tant, un trac…
2005 Articulo: COMPRENDRE L’ANSIETAT. (autor: xavier conesa). dins l´ansietat o atac de pànic hi ha dues forces que s’uneixen i es sumen.
2006 Articulo: CRISIS D’ANSIETAT. (autor: xavier conesa). en els nostres temps i en el nostre entorn occidental es donen una sèrie de malalties o trastorns que no existien temps enrera i que no es troben en altres indrets. per tant, podem dir que es tracta de trastorns vinculats al nostr…
2006 Articulo: MÉTODO CONESA-SERRAT PARA EL TRATAMIENTO DE LA DEPRESIÓN. (autor: xavier conesa). la complejidad del trastorno depresivo requiere de un abordaje multifactorial. generalmente requerirá de una psicoterapia y del antidepresivo adecuado. a todo ello habrá que añadir unos cambios de vida. no existe por tanto la p…
2007 Articulo: DEPRESSIÓ MENOR: DISTIMIA (DEPRESSIÓ NEURÒTICA). (autor: xavier conesa). criteris per al diagnòstic de distimia (dsm-iv).
2007 Articulo: COM ES DIAGNOSTICA UNA DEPRESSIÓ GREU. (autor: xavier conesa). criteris per diagnosticar una depressió major o malencònica (dsm-iv).
2008 Articulo: INFORMACIÓ NECESSARIA PEL PACIENT DEPRESSIU. (autor: xavier conesa). la depressió és una malaltia, no un defecte de personalitat o una debilitat. la millora és la norma, no l’excepció. els tractaments són efectius, hi ha moltes opcions de tractament, i és possible establir un tractament efectiu per…
2008 Articulo: QUAN APAREIX LA DEPRESSIÓ. (autor: xavier conesa). en atenció primària, entre el 6% i 8 % dels pacients pateixen trastorns depressius majors, i el risc de depressió és clarament més alt a les dones.
2008 Articulo: COM ENS HEM DE COMPORTAR DAVANT D’UNA PERSONA QUE PATEIX DEPRESSIÓ?. (autor: xavier conesa). no hi ha res més dolorós que veure com el marit, la dona, el pare, la mare, el fill o la filla es mostren cada cop més apàtics, deixen de participar en els esdeveniments familiars, no es preocupen del seu aspecte personal, es pass…
2009 Articulo: ESTRÉS, DEPRESSIÓ I EXERCICI FÍSIC. (autor: xavier conesa). l’estrès. de manera general, els estudis indiquen que l’exercici ajuda l’individu a afrontar millor l’estrès, gràcies a una adequada predisposició biològica que ajudaria a afrontar-ne els resultats psicològics i psicosocials. el t…
2009 Articulo: ADOLESCENTS, SENTIMENTS I HOMOSEXUALITAT. (autor: xavier conesa). en arribar a l’adolescència, els nens d’ahir, ja convertits en el noi o la noia d’avui, prendran consciència de la seva homosexualitat i hauran d’assumir-la i acceptar-la.
2009 Articulo: NENS, SENTIMENTS I HOMOSEXUALITAT. (autor: xavier conesa). sent encara l’homosexualitat un tema tabú i, per tant, poc explicat, els primers que s’adonen de l’orientació homosexual d’un infant són els seus companys d’escola.
2010 Articulo: TRACTAMENT DEL LLENGUATGE EN ELS NENS. (autor: xavier conesa). retards del llenguatge es donen en nens petits que fan un desenvolupament més tardà de les habilitats lingüístiques. a partir del joc cal anar recollint les seves expressions comunicatives al mateix temps que es van donant models …
2010 Articulo: LA HIPERACTIVITAT. (autor: xavier conesa). la hiperactivitat infantil o, tal com es coneix des del punt de vista tècnic, el trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (tdah) és una de les alteracions comportamentals de major impacte en el desenvolupament educatiu i …
2003 Articulo: QUAN LES NOIES NO MENGEN. (autor: xavier conesa). els factors de risc en els trastorns alimentaris en l’anorèxia i la bulímia nervioses són molts, sobretot en la pubertat del sexe femení, però el central és la restricció alimentària.
2003 Articulo: QUAN MENJAR ÉS UN PROBLEMA. (autor: xavier conesa). la bulímia és la ingesta excessiva d’aliments que després s’intenten compensar amb conductes anòmales com ara vòmits, abús de laxants i diurètics, o dietes restrictives intermitents la qual cosa s’acaba convertint en un costum que…
2004 Articulo: QUÈ HA DE FER LA FAMÍLIA DAVANT UN MALALT DE BULÍMIA?. (autor: xavier conesa). és totalment incorrecte afirmar que les famílies són la causa d’un trastorn alimentari. no obstant això, determinades característiques familiars, juntament amb factors individuals de la persona malalta i factors socials, poden pre…
2005 Articulo: MENJAR MOLT I A TOTES HORES: TRACTAMENT. (autor: xavier conesa). no hi ha una única línia d’actuació o tractament possible en els trastorns d’alimentació, i en concret en la búlimia nerviosa. se’n pot aplicar més d’un i fer-ho conjuntament per augmentar l’efectivitat del tractament.
2006 Articulo: PER QUÈ APAREIX LA BULÍMIA?. (autor: xavier conesa). factors que afavoreixen l’aparició de la bulímia.
2006 Articulo: LOGOPEDIA: ALTERACIONS DEL LLENGUATGE. (autor: xavier conesa). detecció i diagnòstic.
2006 Articulo: QUÈ SABEM SOBRE L’ALCOHOL?. (autor: xavier conesa). diversos consells sobre l’alcohol
2007 Articulo: DROGUES INFORMACIÓ GENERAL. (autor: xavier conesa). què és la droga?. és una substància que tant pot ser natural com química i que quan es consumeix modifica el funcionament del nostre cos i de la nostra ment, alterant l’estat d’ànim, la percepció i el coneixement. sovint crea dep…
2008 Articulo: QUÈ ÉS UN TRACTAMENT PSICOLÒGIC?. (autor: xavier conesa). el tractament psicològic (psicoteràpia) té com a objectiu el canvi de pensaments, sentiments i conductes que a l’individu li fan patir d’una manera o d’una altra.
2008 Articulo: VISIÓ GENERAL DELS TRASTORNS PSICOLÒGICS. (autor: xavier conesa). les solucions semblen difícils de trobar, però l’evidència és que resulta imprescindible cuidar, en la mesura que sigui possible, la dinámica diària de vida que tenim i respectar el fet que hem de destinar un temps mínim a activit…
Tribuna Vallesana
“L’atenció psicològica a la comarca del Valles”
La Portada del Valles:
“Com reconèixer i tractar l’alcoholisme”
Continguts del Master de Sexologia de l’Institut Superior d’Estudis Sexològics (ISES)
En condició de Director de l’Entitat i com a Docent.
Reconeguts pel Departament de Salut de la Generalitat:
1. Disfuncions Sexuals Masculines. La Falta de Erecció.
2. Disfuncions Sexuals Femenines. La manca de desig sexual.
3. Estudi del Vaginisme
4. La Complexitat Sexual. Les Parafílies
5. Generalització dels Trastorns Sexuals
6. Estudi del Orgasme i els seus Disfuncions
7. Avaluació de les Disfuncions Sexuals a General
8. El Diagnòstic en Sexualitat
9. Disfuncions Sexuals Masculines. La Ejaculació Precoç
10. L’Entrevista Psico-Sexual
11. El Enquadrament Terapèutic. L’actitud del Terapeuta
12. Farmacologia i Sexologia
13. Sessió de Devolució. Entrevista aclaridora
El conflicte , definit com la diferència o desacord entre dues o més individus , generalment porta a conductes emocionals desagradables . En l’exercici de cada ésser humà i en les relacions amb les altres persones , sorgeixen les dificultats que en alguns casos poden generar conflicte . L’església , en els diversos documents té un aspecte especial per parlar de la família ; pel que fa al tema del conflicte , en el llibre l’església davant el canvi ( 1969 ) diu: ” ? ? Els conflictes i temors que viu la família d’avui al costat dels fenòmens socials que amenacen la unitat i la santedat de les famílies cristianes , no han desanimar , per contra han d’enfortir els llaços d’amor ” ( Rodríguez , 2001 ) . Dins de la família , les emocions i les emocions són intenses pels llaços afectius que es comparteixen . La diversitat del món individual comporta la necessitat de contrastar les diferències percepcions o valoracions que fem dels esdeveniments . Les relacions humanes i la nostra identitat aconsegueixen afirmar-se i desenvolupar-se a partir del compartir la nostra individualitat i reconèixer la singularitat de les altres persones amb les quals creixem ( Rodríguez , 2001 ) . No obstant això , aquesta trobada interpersonal pot prendre moltes formes , depenent dels interessos , necessitats , maneres d’expressar la nostra afectivitat i estils d’interacció assumides en cada relació . L’instrument definitiu que ens permetrà afrontar de manera eficaç o inadequada el conflicte , és la comunicació . Els conflictes que es donen en la família poden tenir diferents components , però, la interacció entre els seus membres a través de la comunicació és la font de tensió principal , per això , quan trobem que alguns comencen a manifestar malestar en les relacions amb altres integrants , és important que com a família ens adonem que alguna cosa està succeint en el sistema familiar i que no només és competència dels protagonistes implicats en el fet. La família funciona com un sistema viu , és a dir , que el que li passi a una de les parts, la afectarà en les seves totalitat , per això , per exemple quan el pare té preocupacions , mare , en observar que ell se sent malament, es tensionará i això es reflectirà d’alguna manera en la relació amb la resta de la família ( Rodríguez , 2001 ) . Les necessitats dels membres d’una família van variant en cada etapa de les seves creixement , per tant , el seu comportament , maduresa , comunicació i emocions també ho faran . Els pares ens cal aprendre a ser flexibles i sensibles per identificar temps aquests elements i aprendre a fer els ajustos necessaris que pertoquen a la interacció ( Rodríguez , 2001 ) . Com a pares hem d’aprendre a fer ajustos en la nostra interaccions i comunicació quan els fills passen d’una etapa a una altra de les seves desenvolupament , ja que no és el mateix comunicar-se i establir acords amb un noi de 6 anys que amb un jove de 15 , si no assumim els canvis en el moment adequat sorgirà tensió en les relacions i amb això és possible que es presenti el conflicte ( Rodríguez , 2001 ) . Els conflictes poden sorgir per desacords per la forma com percebem els fets , aleshores és important que aprenguem a reconèixer les diferències que cada persona té per valorar la realitat , i intentar posar-nos al lloc de l’altre per entendre el seu punt de vista, el qual, si no és possible , ens ha de portar de totes maneres a respectar l’aportació de l’altra persona , encara que mantinguem la nostra pròpia valoració dels successos . També es pot generar una situació de tensió en les relacions interpersonals , quan en expressar els nostres sentiments i emocions som massa intensos a manifestar-ho i no tenim en compte a l’altra persona i per tant podem lesionar la seva autoestima (el cas de les lesions físiques o verbals , com els insults ) ; també pot succeir que tinguem dificultats per expressar els nostres sentiments i necessitats i que les persones no assoleixin identificar què ens passa o què esperem d’elles en forma clara . Per això , és important que tractem com a primera mesura de ser justos i expressar el que sentim , responsabilitzant pels nostres sentiments ( sento ràbia , estic trist , em sento malament , etc . ) No culpem als altres pel que ens passa , ja que cert és que cada persona és responsable del que diu sentir davant d’un fet . Si observem , per exemple, la ” rebequeria ” d’un nen en un magatzem ia la mare en dificultats , depenent de qui observi el fet , les interpretacions varien: “Que mare tan egoista ! ” “Que nen tan malcriat , es nota que no ho han sabut educar ! ” Veiem que davant d’una situació , múltiples poden ser les interpretacions i sentiments que es desperten i , en cada cas , de manera directa o indirecta , cadascú sentirà d’una forma particular . A més, si culpem altres del que ens passa , la persona assumirà una posició defensiva , i es tancarà la possibilitat de manejar de forma adequada la situació . Igualment , és important que manifestem que és el que ens molesta de la conducta de l’altre , per donar-nos l’oportunitat de reparar el dany o conciliar ( “Quan crides em sento malament” ) . Si ens limitem només a qualificar un comportament , estem agredint la persona en el seu amor propi i no facilitarem el canvi . Finalment , és convenient que esmentem específicament els canvis que esperem es donin del seu comportament , o com podem conciliar ( “vull que la pròxima vegada em parlis en to baix” ) . És essencial que a la família no evitem les situacions que generen malestar , ja que si evadim les dificultats que es presenten en la nostra convivència familiar només s’aguditzarà la gravetat de les conseqüències , i desmejorará la qualitat de les relacions ( Rodríguez , 2001 ) . No pretenguem negar la seva existència . Això succeeix freqüentment en moltes llars , els pares o persones implicades creuen que restant-li importància , el conflicte desapareixerà . A vegades simplement ens allunyem , o deixem de parlar a la persona amb la que tenim dificultats , el que crea un gran buit interior o sentiments ambivalents que no aconsegueixen resoldre . Llavors la relació s’anirà deteriorant de manera progressiva mentre continuem amb aquesta actitud . El més sa és propiciar el diàleg obert , buscant escoltar amb el cor la posició de l’altra persona , sense jutjar; manifestar respecte per la seva opinió , i alhora , expressar la nostra particular visió de les coses . Cerca després trobar punts en comú o plantejar una pluja d’idees que ens permeti trobar una sortida de la situació . Si sentim que som escoltats i que ens tenen en compte les nostres mútues necessitats , hi haurà una major disposició per aconseguir un acord . En la família hem d’aprendre a conciliar les nostres diferències, ja que els conflictes s’han de convertir en oportunitats per créixer en la convivència . En cas contrari poden generar- més dolor i empobrir la vida familiar ( Rodríguez , 2001 ) . La farmacodependència a la família Un dels grans problemes de la humanitat és el consum de drogues , estupefaents , narcòtics o substàncies psicoactives ( SPA ) . Qualsevol persona pot arribar a adquirir una dependència o una addicció . No importa si és ric , pobre , professional , analfabeta , fill , pare o mare . Cada vegada es veuen més casos de consum i addiccions a les drogues que estremeixen tot el nostre ésser . Es comença el consum per curiositat , solitud , maltractament , abandonament , pressió de grup , rebel · lia , dopatge per rendiment escolar o esportiu , depressió , recerca , menyspreu , identificació , valentia , poder, entre d’altres problemes ( Rodríguez , 2001 ) . No obstant això , hi ha dues substàncies que han estat acceptades de manera legal , social i cultural , però que estan causant estralls alarmants en la humanitat : el tabac i l’alcohol . Gairebé totes les persones que es tornen addictes al consum de fàrmacs comencen fumant cigarrets i prenent alcohol , tant si es diu aquest cervesa , tequila , pisco , aiguardent , vodka , brandy, whisky , etc . Si mirem les estadístiques en salut , ens adonem dels grans índexs de malalties produïdes pel consum de cigarrets i l’impressionant nombre d’accidents i morts ocasionats per l’efecte de l’alcohol . Els joves i els nens estan consumint aquestes dues substàncies que són la porta d’entrada al monstruós món de les drogues . Avui és fàcil veure a pares i educadors que donen exemple d’addicció als seus fills i estudiants a la casa, escola , col · legi i universitat . Es fuma i es pren davant dels menors sense reflexionar sobre el que s’està fent , però al mateix temps els exigim als nois i joves que no consumeixin aquestes substàncies perquè són dolentes per a la salut ( Rodríguez , 2001 ) . Quan les addiccions a aquestes i altres substàncies psicoactives entren en la família ia l’escola amb els salconduits dels adults , la situació es fa més greu , ja que no queda suport per motivar els menors cap a la vivència d’experiències lliures d’aquest consum . En general, totes les drogues aquí esmentades no només degeneren la salut física i mental , sinó també ho fan amb les relacions familiars , laborals i socials . Comencen per la vida personal , fent que el que les consumeixi disminueixi el seu esforç , voluntat i fortalesa per aconseguir els seus objectius , descuidi la seva presentació , les seves relacions de parella , familiars , etc . La convivència familiar i social es fa així cada vegada més difícil , i les persones implicades amb l’addicte acaben en una cadena d’esdeveniments frustrants , i de vegades violents , que empitjoren la situació , fent que s’alteri l’escala de valors de tota la família , i principalment de l’afectat . Per al consumidor , la recerca i el consum d’aquestes substàncies es converteix primer en un passatemps , després en una obsessió i posteriorment en una compulsió . Relega a un segon nivell les seves responsabilitats i els seus familiars , amics i companys ( Rodríguez , 2001 ) . Totes les substàncies actuen d’una manera diferent en l’organisme i conducta de la persona addicta . L’alcohol és un depressor del sistema nerviós central , el cigarret ( nicotina ) , la cocaïna i les amfetamines , en canvi , l’acceleren , i porten el consumidor a l’excitabilitat , transmissió de múltiples idees que xoquen amb el seu desig d’expressar , no et deixen dormir , li treuen la gana , el tornen paranoic ( veu , escolta i sent sorolls , veus o éssers que el vigilen ) i , l’endemà , no pot comptar amb tots els seus recursos físics , mentals i afectius per reiniciar la seva vida . Els al · lucinògens , entre ells la marihuana en grans quantitats , treuen als consumidors de la realitat , els produeixen al · lucinacions i visions fantàstiques que poden portar a experimentar situacions temporals o permanents de psicosi ( bogeria ) . Els tranquil · litzants menors , hipnòtics o barbitúrics , com el Diazepan , vàlium, rohypnol , mandrax , LeMond , Rorer , etc . , Combinats amb alcohol , porten a la persona que els consumeix a una perillosa combinació que pot acabar amb la seva vida en qualsevol tipus de accident , ja que ” esborra la cinta del casset ” , és a dir , es perd i s’oblida qui i que és, la seva memòria desapareix i no recorda després el que va fer sota aquests efectes ( Rodríguez , 2001 ) . Han sortit substàncies noves com el crak , el basuco i l’èxtasi que també produeixen una dependència i acceleració en la persona , encara que amb diferències en el comportament , mentre que amb les dues primeres la persona queda bloquejada per parlar o relacionar tot i l’excitabilitat , amb l’última el consumidor dura hores en permanent moviment .   Totes les drogues o SPA , particularment l’heroïna que inhibeix totalment el desig sexual , tenen , en grans quantitats o en permanent abús un efecte analgèsic inhibidor de la libido ( energia sexual ) i poden , amb el temps , arribar produir disfuncions sexuals com la impotència ( Rodríguez , 2001 ) . Per evitar que en la seva família algun dels membres arribi a caure en el consum de substàncies narcòtiques , s’han de reduir els factors de risc com l’exemple de fumar i prendre alcohol davant dels petits , la violència intrafamiliar , l’abandó i la relació amb amics que tinguin aquest problema . Alhora , s’ha de treballar l’autoestima , auto -cura i autonomia de tots els membres del grup familiar , de manera principal en els menors , sobretot perquè aprenguin a escollir les seves amistats . Dins d’aquests paràmetres de prevenció integral s’ha de generar una molt bona i permanent comunicació . També permetre l’expressió de sentiments , pensaments i afectes . Als petits cal involucrar-los en l’esport, les arts , activitats sanes per emprar el seu temps lliure ( constatant de manera permanent ) que comparteixin els mateixos aspectes de formació que es tenen en la família ( Rodríguez , 2001 ) . Si ja hi ha un addicte a casa que està començant amb el consum , es recomana ser ferm amb ell , fins i tot cal pensar en la possibilitat que deixi la casa uns mesos perquè experimenti , en soledat , la seva situació i absència del grup familiar , i busqui abandonar el consum ( Rodríguez , 2001 ) . Si l’addicte porta molts anys en això , ja és molt poc el que es pot fer . No obstant això , hi ha l’ajuda professional com a alternativa . Les teràpies psicològiques i individuals i familiars ajuden bastant , i finalment podríem optar per un internament en una casa de rehabilitació ( Rodríguez , 2001 ) . Violència familiar L’agressió sorgeix en l’home com a força per a possibilitar l’autoprotecció . S’expressa en totes formes de vida de la natura , té una funció adaptativa , és a dir , si la persona no experimenta en forma contínua una tensió entre les seves necessitats i recerca dels estímuls adequats per satisfer-la, seria difícil avançar i créixer . Aquesta dinàmica entre aquests dos elements genera una força interna que porta a l’equilibri i mobilitza el desenvolupament de la vida . L’agressió com a mecanisme d’adaptació permet que l’individu busqui modificar el seu entorn per obtenir el que necessita , és la seva força el que possibilita que construeixi un lloc personal en el món , creï una cultura i se superi a si mateix en la seva travessia en la vida ( Rodríguez , 2001 ) . En l’ésser humà , la recerca de benestar i l’impuls que el porta a trobar els mitjans per sobreviure , es reflecteixen des que neix , per exemple en el plor de l’infant , qui de forma progressiva va modelant l’expressió de les seves necessitats d’acord amb la resposta que va obtenint del seu entorn , ( atenció ràpida , espera prolongada, no hi ha resposta ) i de l’aprenentatge dels models d’aquells amb qui comparteix . L’agressió també pot prendre formes inadequades i nocives per al desenvolupament personal , afectant la convivència en les relacions si no es canalitza d’una forma constructiva . Per a cada persona els activadors de la resposta agressiva són diferents ; depenen de les característiques individuals , com ara la seva temperament (els temperaments difícils , intensos o fàcils ) . Això possibilita que s’acomodin més lenta o ràpidament als canvis . La intensitat de l’expressió emocional , la forma en què els estímuls l’afecten , tots aquests factors interactuen amb l’entorn , amb l’estil de relació i de comunicació de les persones . La qualitat del vincle afectiu reforça o estimula l’aparició d’un comportament agressiu ( Rodríguez , 2001 ) . Per això són tan importants per aprendre a expressar les emocions , les dinàmiques que es donen en les relacions entre pares i fills i entre els membres de cada parella són tan complexes que l’expressió de l’agressivitat està associada a factors molt particulars de cada grup . S’ha observat que l’estil de criança , per exemple , és un factor que influeix en la manera com els integrants del grup familiar es comuniquen i solucionen les seves dificultats . Per això , veiem que quan dins del grup familiar els pares assumeixen models d’integració , en què el diàleg i el raonament són elements que s’utilitzen per resoldre les diferències , és menys probable que es generin expressions d’agressió o, almenys , aquestes es donaran dins d’un marc que permetrà que la persona aconsegueixi resoldre adequadament els seus conflictes i expressi les emocions de manera sana ( Rodríguez , 2001 ) . Quan els pares assumeixen un estil d’interacció autoritària o repressiva , els integrants del grup assumiran aquest maneig , en major o menor proporció , d’acord amb les seves diferències individuals . De tota manera això estimularà l’aparició de comportaments de rebel · lia i agressió ( Rodríguez , 2001 ) . De la mateixa manera , quan es vol controlar els comportaments agressius amb violència física , es reforçarà la persistència d’aquesta conducta . El nen en aquesta situació es va a sentir lesionat en la seva autoestima , en generar sentiments d’humiliació , ressentiment i frustració cap a si mateixos i la figura paterna , la qual cosa va a facilitar que continuï comportant agressivament . Pretendre corregir una conducta agressiva utilitzant la força o la submissió és incongruent ; només ajudarà a que el nen confirmi que ser més fort i agressiu li servirà per tenir el control de les coses . A més , quan la relació amb la persona que castiga no és afectuosa , o està molt empobrida , el nen buscarà l’atenció i el reconeixement de l’altre , valent-se d’aquestes mateixes pràctiques , encara que el que rebi sigui una atenció negativa, ja que el que busca és la confirmació que és important per a altres ( Rodríguez , 2001 ) . Així mateix, quan en la família les relacions no s’enforteixen a través d’un tractament adequat ni se soluciona bé els conflictes , els nens aprenen a desenvolupar mecanismes per obtenir el que volen . Els pares han de servir d’exemple i orientar al noi per resoldre pacíficament les situacions , ensenyant l’expressió adequada dels seus sentiments , el respecte per les altres persones , a partir de la consideració que es tingui en la llar per la singularitat i característiques del petit . Els nens amb temperaments difícils requereixen ser enfortits en el seu amor propi ; cal ajudar-los a que es coneguin a si mateixos , brindant canals adequats per expressar-se, ja que ells són més vulnerables i susceptibles a desenvolupar aquests comportaments si els pares no els orienten perquè , coneixent el seu temperament , aprenguin progressivament a autocontrolar-se. Aleshores que poden sorgir situacions més difícils de manejar . Els pares necessiten assumir que el ritme personal d’aquests nois és més lent per ajustar-se als canvis , i requereixen donar-los la possibilitat de més temps per preparar-se; ensenyar-los a crear senyals (identificant el seu llenguatge corporal : palpitacions , agitacions , dificultat per pensar , etc . ) que els ajudin a reconèixer quan assumeixin un comportament alternatiu i com controlar ( relaxar-se, aturar abans d’actuar , fer ús del diàleg intern i respirar fins calmar ) perquè aprenguin a poc a poc a exercir domini sobre si mateixos ( Rodríguez , 2001 ) . Altres actituds dels pares que poden afavorir manifestacions d’agressió són les de sobreprotecció : la persona que experimenta una invasió contínua al seu espai personal pot sentir-se agredida per aquest factor i reaccionar en forma hostil , com una resposta de defensa , per establir límits a aquesta interacció ( Rodríguez , 2001 ) . De la mateixa manera , quan al nen se li fan exigències en forma rigorosa i constant amb normes molt rígides , pot també experimentar aquesta interacció com una agressió contra ell , provocant un comportament d’animositat com a resposta d’autoprotecció . Orientacions per a la família La família necessita reforçar la comunicació , això ha de facilitar el compartir l’afecte , l’expressió adequada de les emocions d’acord amb l’edat , entrenar als seus membres per solucionar conflictes , per a aquest fi és fonamental que es pugui compartir un ambient d’acceptació i respecte dins del grup . La vivència dels valors familiars que donin suport a la tolerància , el diàleg , la responsabilitat , el compartir i la cooperació , facilitar que els joves i nens puguin comptar amb un suport congruent en la seva convivència familiar , perquè aprenguin a sortejar les situacions de la vida quotidiana d’una manera positiva per a ells i per a les altres persones amb les quals comparteixen . És bàsic que la família tingui espais per compartir i recrear-se, per estrènyer els llaços afectius i el coneixement mutu , el que li permetrà desenvolupar recursos interns per aconseguir més cohesió , sentit de pertinença al grup , i més motivació per assumir els valors familiars ( Rodríguez , 2001 ) . Els pares són l’eix de la llar . Amb el seu comportament modelen l’expressió de l’afecte , la comunicació , el control emocional . Si els fills compten amb el seu exemple , podran assumir la força d’aquesta emoció natural com un recurs que els ajudi a créixer i projectar-se amb energia i afirmació en el seu projecte personal de vida ( Rodríguez , 2001 ) . La joventut La joventut no és qüestió de temps , sinó un estat de la ment , és un assumpte de la voluntat , una qualitat d’imaginació , un vigor de les emocions , és la frescor de les deus de la vida . La joventut significa el predomini del valor sobre la timidesa , de l’aventura sobre el fàcil . Això passa més sovint en una persona de 60 anys que a un jove de 20 . Els anys poden arrugar la nostra pell , però la falta d’entusiasme arruga la nostra ànima . La preocupació , el dubte , la manca de confiança , la por i la desesperació doblen el cor i converteixen l’esperit en pols . Tingui vostè 60 anys o 16 , en tot cor humà hi ha l’amor al meravellós , la sorpresa per les estrelles del cel , l’impàvid desafiament als esdeveniments, la gana infal · lible de la infantesa, tot el que representa el gaudi de viure Douglas MacActur Qui és el teu amic ? El teu a enemic és : El que sent lleial i sincer , et comprèn , El que t’accepta tal com ets i creu en tu , El que sense enveja reconeix els teus valors , t’estimula i elogia sense adularte ; El que t’ajuda desinteressadament i no abusa de la teva bondat ; El que amb savis consells t’ajuda a construir i polir la teva responsabilitat ; El que gaudeix amb les alegries que arriben al teu cor . El que sense penetrar en la teva intimitat , Tracta de reconèixer les teves dificultats per ajudar-te ; El que sense ferir-te et aclareix el que vas entendre malament o et treu de l’error ; El que aixeca el teu ànim quan aquestes caigut ; El que amb cures i atencions vol minvar el dolor de la teva malaltia ; El que et perdona amb generositat , oblidant teu ofensa . El que veu en tu un ésser humà amb alegria , esperances debilitats i lluites . Aquest és l’amic veritable . Si ho descobreixes , conserva’l com un tresor . Anònim Què és un noi ? Els nois viuen en mides , pesos i colors assortits . Se’ls troba on sigui , a sobre , a sota, penjat , grimpant , corrent , saltant . Les mares els adoren , les ninetes els odien , les germanes i els germans grans els toleren , els adults els desconeixen i el cel els protegeix . Un noi és la veritat amb la cara bruta , la saviesa amb els cabells despentinat , l’esperança del futur amb una granota a la butxaca. Un noi té la gana d’un cavall , la digestió d’un empassa espases , l’energia d’una bomba atòmica , la curiositat d’un gat , els pulmons d’un dictador , la imaginació de Jules Verne , la timidesa d’una violeta , l’audàcia de una virolla d’acer , l’entusiasme d’un triquitraque , i quan fa alguna cosa, té cinc polzes a cada mà . Li encanten els dolços , les navalles , el Nadal , els llibres amb làmines , el noi dels veïns , el camp , l’aigua ( en el seu estat natural ) , els animals grans , pare, els trens , els diumenges al matí i els carros de bombers . Li desagraden les visites , la doctrina , l’escola, els llibres sense làmines , les lliçons de música, les corbates , els perruquers , les noies , els abrics , els adults i l’hora d’anar a dormir . Bert Weeler Pares eficaços per al segle XXI ” El creixement dels fills implica maduresa per part dels pares ? ? Maduresa en l’acceptació del fill que s’independitza i els necessita cada vegada menys ? ? Maduresa davant la comprovació , no sempre grata , que el nen no és com hauríem desitjat ? ? Maduresa per encaminar com l’el necessita i no com ho somiem ? ? Maduresa per organitzar una vida de família harmònica i apaivagadora . Educar els fills per convertir-los en éssers útils; generosos i feliços en el gran pas per la pròpia maduresa ” Eva Giberti La influència de la família en el desenvolupament i formació del nen és generalment reconeguda. Però només en anys recents es comença a valorar la importància que els pares rebin una preparació especial per a la criança dels fills i desenvolupin així un paper més actiu en la formació d’una nova cultura que respecti el valor de la vida i la igualtat en les relacions humanes . És important que els pares assumeixin el lideratge en l’educació dels fills , per això , identifiquem que s’espera dels pares en aquest nou mil · lenni , considerant que la família ha de ser un agent de canvi de les relacions del nou grup social que estem formant ( Rodríguez , 2001 ) . L’actitud dels pares Els pares han de ser motivadors , la seva acció principal és motivar . Motivar al fill , perquè sigui persona . Motivar perquè realitzi el seu projecte personal de vida , Motivar perquè trobi les seves pròpies opcions , Motivar perquè visqui la seva pròpia vocació , Motivar al fracàs , Motivar en el dubte , Motivar en el triomf , Motivar a tot . Motivar és donar motius Per ser , Per créixer , Per lluitar , Per aixecar-se, Per triomfar , Per corregir , Per castigar , Per viure ? ? Els pares només han de motivar per a la personalització , ja que tota la resta , vindrà després ( Rodríguez , 2001 ) . Motivar és donar raons   Mai dir : “perquè sí ” , encara que els fills siguin petits . Explicar costa poc ( o molt) , però sempre justifica el nostre procedir. Motivar és donar estímuls positius Tots necessitem d’un al · licient que entusiasmi la nostra vida , en comptes d’un retret que accentuï la nostra culpabilitat i ens condueixi al fracàs . Motivar és estimar Perquè només la comprensió sincera pot descobrir el que som . Motivar és donar oportunitats Doncs qui no pren “l’última oportunitat” sempre estarà condemnat al fracàs . Motivar és córrer riscos Només el risc ens dóna l’oportunitat de tenir autèntica oportunitat . Motivar és fracassar Doncs qui no hagi ” fracassat” en alguna cosa, no sap el que és “haver viscut” . Motivar és corregir Doncs aquell a qui no li hagin rectificat mai, no coneix el preu de la ” llibertat” . Motivar és ser “un altre ” Perquè qui no se situa en el nostre lloc , no ha comprès l’amor . Motivar és creure Perquè només la fe ” mou muntanyes ” Motivar és admirar Perquè només qui veu l’altre i valora les seves possibilitats , descobreix la seva riquesa . Motivar és compartir Ja que només qui està disposat a donar de si mateix , té la humilitat de rebre . Motivar és “ser simpàtic ” Ja que simpatia significa “sentir amb l’altre ” Motivar és tenir fe Perquè només quan confio crec . Motivar és tenir confiança Perquè només quan confio , crec. SER HOME Ser home fill meu, És trepitjar en les brases de la por i seguir caminant , suportar el dolor de la carn en silenci i aridesa als ulls . Més deixar que les llàgrimes flueixin Si el menyscapte és l’ànima . El encerclar el valor de prudència I l’ardor de cautela Sense torçar el propòsit , Sense mellar la decisió forjada A la tenacitat , la paciència , La raó , l’experiència I la meditació . És passar , amb els braços Cenyits al cos , Els llavis immòbils Contenint l’alè , Al costat del castell de sorra (Que és la felicitat que va construir Un altre home ) Amb el teu paraula ; O si l’estendre tu braç Podria derrocar , ¡ Perquè arruïnar la dita de El teu proïsme És més greu , pitjor , Que introduir la mà A la butxaca per robar-li ! Fill meu, no menyspreïs l’or Més no deixis que l’or senyoregi La teva vida . Acumula prou per no haver de Estendre la mà a la pietat de l’altre , I així poder , en canvi , posar una mica A la mà que cap a tu s’estén . I a qui et demana un pa no li Des un consell . No et jutgis més savi que aquell Que busca ajuda ; dóna-li suport i alè I comparteix la seva càrrega . Dóna-li el teu or i el teu esforç , I després el consell . Al temor no li posis La disfressa de perdó ; El valor, fill meu, és la virtut més alta I confessar la culpa és el suprem valor . No tiris , a les espatlles de la teva Germà la càrrega , Ni vistes als altres Les robes de la teva error . És el teu deure, si caus , No obstant la caiguda , Mantenir sempre al davant El teu ideal i la teva anhel I no buscar l’excusa , ni trobar la disculpa . Els herois , fill meu, mai Esgrimeixen pretext . La mentida és sutge , No et taquis els llavis . I no ostenten ser ric , Ser feliç o ser savi Davant del que exhibeix La nafra del fracàs . No subleves l’enveja , L’admiració , la gelosia , I busca el somriure ; No busquis l’aplaudiment . I perdónal al món el seu error , Si no valora teus mereixements Pel que creus que valen . ( És probable , fill meu, Que el més just apreuament És el que el món fa ) . I per fi , fill meu: Que no pertorbi el teu somni La consciència intranquil ; Que no minvi la teva aquesta El despit abrasiu Ni la teva audàcia flaquegi Davant l’adversitat , No deforme teu rostre Mai la hipocresia I no toqui la mà traïció O deslleialtat . I encara hi ha més , fill meu: Que el valor de la teva mirada Sobre el camí caminat No hi hagi fang en els teus peus , Ni es trobi en la teva petjada Una espiga , Una mies O una flor trepitjada . Fill meu, és això El que aquesta breu frase , Ser home , vol dir . Elías M. Zacaria La televisió i la família Un dels mitjans de comunicació que s’han fet indispensables en la vida familiar d’avui és la televisió, el favorit de nois i adults , ja que permet tenir una connexió immediata amb la totalitat del planeta , a través d’una tecnologia cada vegada més sofisticada , de la mateixa manera , és el mitjà de entretención preferit i facilita , a través dels seus canals educatius , l’accés a l’educació primària i secundària en àrees i persones en les que és difícil accedir a altres recursos , a més , per diferents conductes , la publicitat aconsegueix xifres milionàries en vendes en comptar amb aquest mitjà massiu       . S’ha desenvolupat un debat respecte als aspectes positius o els desavantatges i dificultats que comporta la televisió . A cada país hi ha més o menys control dels espais televisius , però, els únics que poden assumir un control adequat per utilitzar aquest polèmic mitjà de comunicació són les persones responsables del grup familiar ( Rodríguez , 2001 ) . L’abús i el mal ús que es fa d’aquest mitjà facilita que els nens passin moltes hores de la seva valuosa vida observant, en forma passiva , programes que en moltes ocasions ni tan sols haurien de veure , per la càrrega de violència , sexe , models de parella estereotipats , missatges que modelen les seves ments infantils ; aquest temps haurien aprofitar en altres activitats que li permetin realment recrear-se, o aprendre a desenvolupar els seus talents i descobrir les seves capacitats personals . No podem protegir els nostres fills de la gran quantitat d’informació i pressió que exerceix la societat de consum sobre ells ; molts programes mostren aquest fet , es vol influir sobre la persona com estimular-la a que consumeixi i controli la seva forma de vida , els joves i les persones que tenen dificultats per assumir la seva autonomia són més fàcilment manipulats ( Rodríguez , 2001 ) . La recerca de valors que li permetin al jove identificar-se, atès el buit que troba a casa seva i en les relacions familiars , fa que els nois cedeixin fàcilment a les pressions dels missatges de violència , a formes de relació que repeteixen formes de submissió masclistes o noves formes d’establir relacions intranscendents i fugaços , missatges en què la vida humana i qualsevol ésser viu es converteixin en una mercaderia , etc . Tots aquests elements construeixen una visió limitada i empobrida del món i de si mateixos , que tristament són els companys quotidians de la família actual , moltes vegades els pares ” s’endollen ” als seus fills petits al televisor perquè no ” molestin” , sense ni tan sols orientar-los sobre els programes adequats per a ells . PAUTES PER A L’ÚS ADEQUAT DE L’ TELEVISOR És important que els pares i la família en general orientin i assumeixin la responsabilitat de donar un adequat ús a aquest mitjà , per aprofitar els avantatges que ofereix. Per a això és convenient tenir en compte les següents pautes ( Rodríguez , 2001 ) . Controlar el temps d’ús . Prenguin en compte la quantitat de temps que els nens utilitzen per veure la televisió , i si considera que és massa redueixi ; faci que ocupin aquest temps extra en altres activitats recreatives , d’acord amb els interessos de cada noi , el temps recomanat per veure televisió és d’una a dues hores diàries . Seleccionar els programes . Ensenyem als seus fills a ser crítics pel que fa als continguts , de manera que aprenguin a triar des de petits el que més els convenen ; explique’ls la raó d’aquesta selecció i només vegin els programes elegits , el televisor no necessita estar encès tot el temps . Compartir amb els fills quan veuen televisió . L’observació ha de ser activa , comentin sobre el programa que estan veient : què els agrada , què els agrada , els aspectes reals i els que no ho són , els missatges , com se senten davant del programa . Ser model . És important que els pares examinin el temps destinat i la forma en què empren la televisió , ja que de la mateixa manera ho faran els seus fills . Identifiqueu que programes prefereix , el temps que utilitza i la forma de fer-ho ( es queda tardes senceres hipnotitzat ignorant a tots, o empra el seu temps lliure en algun esport o aflicció . Ensenyi als seus nois a fer un ús racional d’aquest i altres mitjans de comunicació , com els computadors . D’igual manera , estimuli l’ocupació del temps lliure donant exemple . Qüestionar la violència . És important que a casa aprenguin a solucionar els problemes d’una forma pacífica . Si observen programes en què l’agressió s’utilitza com a alternativa per a solucionar dificultats , els nens assimilaran aquest comportament com a opció vàlida . Comentin sobre vies adequades a les que els personatges podrien recórrer en comptes d’usar la violència com a alternativa . Analitzar els comercials . Ensenyeu-los als seus fills a adoptar una postura crítica davant la manipulació que els comercials pretenen fer a través dels avisos publicitaris , entre d’altres coses perquè puguin ser més objectius quan triïn un producte que realment necessiten , sospesant els avantatges i desavantatges . Fer bon ús del temps lliure . Aprendre i ensenyi als seus fills a fer un bon ús del temps; anímelo a que explori activitats creatives , esports , aficions , interessos o jocs que pugui desenvolupar sol o amb altres nois . Utilitza la televisió com a element educatiu . Aprofiti els programes culturals que siguin d’interès per als nens i comparteixi’ls en família ; greu els que siguin cridaners per als seus fills ; provéalos de programes educatius en DVD , que puguin es útils per incentivar la seva curiositat i esperit investigador. ELS FILLS NO ESPEREN Hi ha un temps per anticipar l’arribada del nadó , un temps per consultar el metge. Hi ha temps per fer dieta i exercicis , i un temps per preparar aixovar . Hi ha un temps per meravellar en els camins de Déu , sabent que aquest és el destí per al qual vaig ser preparat . Un temps per somiar el que serà aquest nen quan creixi . Un temps per demanar-li a Déu que m’ensenyi a crear al fill que porto a les entranyes. Un temps per a preparar la meva ànima , per alimentar la seva. Doncs aviat arribarà el dia en què naixerà . – Perquè els fills no esperen . Hi ha un temps per alimentar durant la nit , per còlics i biberons . Hi ha un temps per gronxar i passejar per l’habitació . Hi ha un temps per exercir la paciència i l’abnegació , un temps per mostrar-li que el seu món és un món d’amor , de bondat i de dependència . Hi ha un temps per meravellar del que ell és , ni mascota , ni joguina, sinó una persona , un individu , un ésser creat a imatge de Déu . Hi ha temps per reflexionar sobre la meva majordomia . Per saber que no puc posseir . Què no és meu; que he estat escollida per tenir cura d’ell , edificar i respondre davant Déu per ell . He resolt fer el màxim al meu abast . Perquè els fills no esperen .   Hi ha un temps per tenir-lo entre els meus braços i explicar-li la història més bonica que mai hagi sentit . Un temps per mostrar-li a Déu a la Terra , al cel ia la flor i ensenyar a meravellar i sentir sorpresa . Hi ha un temps per deixar de banda els plats bruts i portar-lo al parc a gronxar . De córrer amb ell una carrera , fer un dibuix , atrapar una papallona i donar-li companyonia ple d’alegria . Hi ha un temps per assenyalar el camí i ensenyar a pregar amb els seus llavis de nen . – Perquè els fills no esperen . Hi ha un temps per cantar en comptes de renegar , somriure en comptes de arrufar el disseny. De assecar llàgrimes i riure dels plats trencats . Un temps per compartir amb ell els meus millors actituds , el meu amor per la vida , el meu amor per Déu , el meu amor pels meus. Hi ha un temps per contestar totes les seves preguntes . Perquè potser vindrà un moment en què no voldrà meves respostes . Hi ha un temps per ensenyar , molt pacientment a obeir . Hi ha un temps per ensenyar la bellesa del deure complert , d’adquirir l’hàbit de llegir la Bíblia , de gaudir-se en la comunicació enmig dels seus. De conèixer la pau que ve per la pregària . – Perquè els fills no esperen . Hi ha un temps per veure-ho partir valentament a l’escola , i estranyar la seva manera d’estar sempre al voltant meu. De saber que hi ha altres que atreuen el seu interès , però de saber que estaré allà per ajudar- anomenat . D’ escoltar amb atenció les seves descripcions del que ha succeït en el dia . Hi ha un temps per ensenyar-los a ser independent , a tenir responsabilitat i disciplina . De ser ferma però afectuosa , de saber disciplinarlo amb amor . Perquè aviat llegarà el moment de deixar partir i de deixar anar els llaços que el subjecten . – Perquè els fills no esperen . Hi ha un temps per atresorar cada instant fugaç de la seva infantesa . Només 18 preciosos anys per inspirar i preparar-lo. No canviaré aquest dret natural per una posició social , o una reputació professional . Una hora de dedicació podrà salvar anys demà . – Perquè els fills no esperen . Arribarà el moment en què no hi haurà més portes que colpejar, ni baralles entre ells , ni marques a les parets . Llavors podré mirar enrere amb goig i no amb tot . Serà el temps de concentrar-me en un servei fora de la meva llar . Hi haurà un temps per mirar enrere i saber que aquests anys de ser pares no es van desaprofitar . Demanem a Déu que arribi el moment en què puguem veure els nostres fills íntegres i rectes . Déu meu , doneu-nos la saviesa per saber que avui és el dia dels nostres fills . No existeixen els moments de poca importància en les seves vides . No hi ha carrera millor, ni treball més remunerador , ni tasca més urgent que ens postergui , ni descuidi aquesta tasca . Que puguem acceptar amb goig , i que amb l’ajuda de l’esperit i per la teva gràcia ens adonem que el temps és breu i que el nostre temps és avui . – Perquè els fills no esperen . Helen M. Young Llenguatge de l’amor Què estem fent en comptes de dir t’estimo ? Estem primordialment dedicats a distanciar-nos, destruir-nos, intimidar , decebre’ns , degradar , devaluarnos i no sabem com canviar aquesta situació . Un nou llenguatge d’amor pot refer ments . En el seu important llibre . The Connection ( la comunicació humana ) Ashley Montagu i Floya Matson manifesten que l’amor és la forma més elevada de la comunicació ( Rodríguez , 2001 ) . De manera que si vostè vol establir la connexió humana en una relació d’amor , potser vol analitzar el següent : Digues-me sovint que m’estimes , a través del teu xerrada , les teves accions i els teus gestos . Potser mostri signes de torbació i fins i tot nego que ho necessito però no ho creguis . Fes-ho de qualsevol manera . Felicítame sovint pels treballs ben desenvolupats i quan falli no em desacredites , en comptes d’això , dóna’m seguretat . No prenguis moltes de les coses que faig per tu com una cosa que es dóna per fet . El reforç positiu i l’agraïment donaran com a resultat la seguretat que jo ho repeteixi . Fes-me saber quan et sentis deprimit . Només i incomprès … Seré més fort al saber que tinc el poder de consolar-te. Els sentiments , si no es verbalitzen , poden ser destructius . Recorda : tot i que t’estimo , no sempre puc llegir la teva ment . Expressa sentiments i pensaments joiosos . Li donaran vitalitat a la nostra relació . És meravellós donar regals d’amor sense raó i escoltar quan expresses amb paraules teva felicitat . Quan em respons em sento tan especial que això compensa tots aquells que , durant el dia , van passar al meu costat sense veure. No Invalides meu ésser dient-me que el que veig o el que sento és insignificant o no és real , si ho veig i ho sento ? ? per a mi ? ? es tracta de la meva experiència i , per tant , és important i real . Escolta sense jutjar i sense idees preconcebudes , ser escoltat , el mateix que ser vist , és una cosa vital . Si en veritat em alhora i m’escoltes tal com sóc en el moment, això serà una constant afirmació del meu ésser , a mesura que mútuament ens ajudem a canviar . Tócame , sostenme en els teus braços , acaríciame i abraça’m . El meu jo físic es revitalitza gràcies a la comunicació d’amor de veritat . Respecta el meu silenci ; gairebé sempre descobreixo les alternatives per als meus problemes , la meva creativitat i les meves necessitats en els meus moments de quietud . Fes-li saber als altres que em valores , l’afirmació pública del nostre amor em fa sentir especial i m’omple d’orgull . És bo compartir amb els altres l’alegria de la nostra relació . Sé molt bé que potser estiguin pensant que les idees anteriors en realitat no són necessàries , que ocorren d’una manera espontània , però no és així ; són aquests aspectes mateixos de la comunicació dels que esdevenen la pedra angular de tota relació d’amor florent . També constitueix els sons més bells del món . Leo Buscaglia El millor amic de l’home Diuen els nostres avantpassats que l’últim animal que va crear Déu va ser el gos . Quan va acabar de fer-ho , Déu es va sentir content . Li acarono el cap, li va dir paraules afectuoses i llavors el gos va moure la cua . A Déu li va fer molta gràcia veure la resposta del gos ; llavors va pensar que per ser afectuós i juganer , seria un bon amic per a l’home , i com a tots els éssers , havia de assenyalar una tasca en la terra . Li va dir : – Serviràs fidelment al teu amo . A on aneu de dia aniràs tu . Però descansaràs sempre amb un ull obert . Les teves orelles estaran sempre obertes per escoltar tot soroll estrany . I ladrarás fort per avisar teu amo si hi ha perill . – Qui serà el meu amic ? – Va preguntar el gos . – Serà el més poderós de tots els éssers vivents de la Terra , però tu mateix hauràs de trobar-lo. I Déu va posar el primer gos a la terra , el gos va començar a buscar el poderós ésser a qui hauries servir . – No pot ser un ocell- va pensar el gos- perquè jo no podria acompanyar quan vola . Tampoc podria ser un peix perquè jo no podria viure sota l’aigua. Per tant , el meu amo serà una criatura de la terra , com jo . Buscant i buscant va trobar molts animals . Alguns eren més petits que ell i s’espantaven en veure’l , altres eren més grans , però quan ell bordava s’allunyaven espantats . Fins que un dia va veure un elefant que arrencava branques dels arbres i se les portava a la boca amb les seves trompes . – Segurament és l’animal més gran de la Terra- va pensar el gos . – I és el més fort perquè arrenca com si res les branques dels arbres . Llavors es va acostar a l’elefant i li va dir : – Vols ser el meu amo ? Et seguiré de dia ; et protegiré de nit ; seré un bon guardià . L’elefant va aixecar la trompa i li va dir que si. Aquella nit el gos es va ficar al llit al costat del elefant . Poc després es forat un soroll a dalt d’ un arbre . Era un mico que saltava entre les branques . En escoltar el soroll , el gos es va posar dret d’un salt i es va posar a bordar . Bordo fort per avisar al seu amo que hi havia perill . Però l’elefant , en lloc d’alegrar- es va enfadar . – Calla , gos ximple ! – Murmuri l’elefant – no facis soroll perquè el lleó podria sentir-te i com a casa en la foscor podria venir a buscar-nos. – L’elefant li tenia por al lleó – va pensar el gos- encara que és tan gran i tan fort , no és tan poderós com aquest altre animal . El lleó serà el meu amo – . Quan va ser de dia , el gos es va acomiadar de l’elefant i va anar a buscar al lleó . A quant animal es trobava en el seu camí li va preguntar que si tenia por del lleó . I tots li contestaven que sí, perquè el lleó és el rei dels animals . Després de tant caminar, a la vora d’un rierol trobar per fi al lleó i li va dir : Déu em va fer per ser el servent de l’ésser més poderós de la Terra . He vist que tots els animals et tenen por , fins l’elefant , amb ser tan gran . Et serviré bé. El lleó es va sentir orgullós i va acceptar ser el seu amo . A la nit , el lleó i el gos van sortir a caçar . De sobte va bufar vent i les fulles dels arbres xiuxiuejar . El gos , en escoltar aquests sorolls estranys , va començar a bordar . – Calla gos ! – Va grunyir el lleó- Mai Ladres de nit perquè l’home podria sentir-te. L’home caça de nit i de dia . Si et sent bordar llavors sabrà on som i llavors ens caçarà . No és l’ésser més poderós de la terra . No és l’amo que jo busco . Llavors el gos va ser a la recerca de l’home. En un bosc va trobar a un caçador , quan el caçador va veure el gos, el va parlar suaument i quan el gos se li va acostar , li va acariciar el cap , com havia fet Déu . El gos va moure la cua com dient-li : – T’acompanyaré de dia , de nit t’avisaré dels perills , et serviré fidelment – Aquella nit el gos va dormir a la porta del ranxo de l’home . Quan el vent va bufar entre els arbres , quan un mico va saltar de branca en branca , el gos va bordar vigilant . I el caçador va despertar cada vegada. – Bon gos ! – Deia , acariciant el cap . I es tornava al llit per dormir . Sabia que estaria fora de perill si el gos tenia cura del seu ranxo . Llavors el gos va pensar : – Ara ho comprenc tot. La grandesa no consisteix a ser fort o ferotge . L’home no té ullals com l’elefant , ni dents tan forts com els del lleó . Però és capaç de sentir amor i acariciar suaument a una altra criatura . El gos es va sentir feliç , sabia que al cap sabia trobat en ser més poderós de la terra . Somni d’un pare : la germanor, la fraternitat , la solidaritat Somio una pàtria on hi hagi , de debò, la germanor, la fraternitat , la solidaritat . Que trist viure en una nació on els seus fills es comporten com estrangers . No tenim vocació d’anònims . Ens cobreix el mateix cel , els mateixos oceans , hem iguals lleis que unifiquen el nostre procedir republicà; una religió ens congrega en una mateixa església , som germans de la mateixa heretat , tenim tradicions que van tenir el seu origen en la mateixa bressol ; podem comunicar-nos amb la bella llengua de Cervantes; cantem l’únic Himne Patri ; enfront de la mateixa bandera ; corre per les nostres venes la mateixa sang mestissa , respirem el mateix aire tropical ? ? És molt més el que ens uneix i congrega que el que ens divideix i dispersa . La mateixa paraula ” pàtria” ens demana a crits unitat i concòrdia en les nostres vides . Pàtria són els mars , el paisatge , les lleis , la sobirania , els símbols , la llengua , la religió , la terra l’economia ia tots aquests aspectes que configuren la realitat ” pàtria ” els podem anomenar nostres, de tots, sense distincions , la pàtria és “La nostra pàtria” . Per desgràcia el panorama és molt diferent . El nostre egoisme ha parcel · lat en totes direccions i sentits l’horitzó d’una convivència solidària . Trossos enormes de la nostra geografia en mans d’uns quants terratinents ? ? Cada dia a apareix més concentrada la riquesa , de tal manera que una minoria gaudeix del que és superflu , mentre la immensa majoria no té el necessari per viure . Es menysprea al veí perquè el considerem d’una altra classe social , perquè no té cognoms de prestigi o perquè la seva pell és bruna . Només cal pertànyer a un partit polític que no sigui el nostre per sentir en nosaltres sospita . Una mansió a barri aristocràtic , un carro estranger , una acció en un club de fama , la possibilitat d’unes vacances a Miami , són títols reconeguts que ens donen certa estampa social , certa importància , cert prestigi , i de tot això només gaudeix una minoria privilegiada . La immensa majoria de Llatinoamèrica pensa en aquesta possibilitat com un conte de fades . L’egoisme regnant ha esquerdat la germanor, la fraternitat , la solidaritat . Ha esquerdat la germanor la fraternitat , la solidaritat . Somio una pàtria on tots es tendeixin la mà en actitud de franca igualtat. Una pàtria on les riqueses es reparteixin en forma més equitativa . Una pàtria on tots s’unisquen en forma solidària contra la pobresa , el crim i l’anarquia . Una pàtria on l’església congregui a tots en una mateixa pregària . Una pàtria on tots els esforços s’unisquen per aconseguir un progrés que a tots beneficiï . Somio una pàtria on tots els veïns siguin els nostres amics . Voldria que tota la geografia de la meva pàtria fos un parc immens on tots els nostres nens poguessin jugar lliurement a la germanor ia la fraternitat . Que en tots els nostres rius poguessin impulsar els seus vaixells de paper . Que en les nostres costes poguessin gaudir de les seves transatlàntics de corda . Que en totes les nostres carreteres poguessin transitar seus tricicles i carrets de Nadal. Que els vents omplissin els nostres cels amb els seus estels multicolors . Que els ponts , les avingudes , els aeroports , les represes , les cascades , les torres , il · luminessin la imaginació dels nostres infants amb les mateixes aspiracions de bellesa i fantasia . Somio una pàtria on tots ens sentim com a una mateixa pàtria , membres d’una mateixa família , alimentats amb el mateix pa de llar . Perquè aquest somni sigui realitat en el futur , he de desterrar de casa , treball , escola, escola o universitat , tot el que soni a egoisme i sembrar en els meus fills , familiars , estudiants o companys , actituds de convivència fraterna i solidària . He de dir als meus fills que les coses que s’aconsegueixen no han de danyar ni botar . Els meus fills han de captar , a poc a poc , la idea de la funció dels seus havers . Han d’aprendre a respectar els llibres de la casa perquè són d’ús comú . He de dir que quan un dels seus germans o companys de col · legi necessita completar uns pesos per a la seva necessitat , se’ls ha d’ajudar amb la magnanimitat i sentit de companyonia i fraternitat . He de dir que , en un partit de futbol , no es pot ser individualista , perquè això perjudicaria la bona marxa de l’equip i que , després d’una derrota , se li ha de tendir la mà al triomfador , amb hidalguía i noblesa . Els meus fills han de prendre consciència que una falta de disciplina a casa , perjudica tot el grup i retarda el progrés . S’ha de donar compte de que val més per a la vida sacrificar el seu temps en bé dels altres que treure la nota més alta en matemàtiques . Els meus fills han de captar la idea que tots els membres d’una comunitat familiar o educativa ( directives , professors , pares de família , empleats i ells mateixos ) configuren una gran família que apunta a un mateix ideal de formació . Han de saber els meus fills , que tots els elements que troben a la casa com a l’escola ( edificis , oficines , pistes de joc , biblioteca , pupitres ) són valors comuns que serveixen a tots , elements que serveixen per crear una fraternitat , una solidaritat . No puc permetre que els meus fills irrespeten als vigilants , aseadores que trapean i escombren les nostres escombraries , no puc permetre que tractin malament al jardiner ; ells han de saber que aquestes persones compleixen una funció digna dins de la societat i ajuden , amb el seu treball humil , a la seva formació integral . Quan donin les tardes , després de la jornada escolar , recullo els meus fills i veig aquest torrent compacte d’estudiants que surten per les seves cases , s’accentuen per la mateixa porta , omplen el carrer o el amino amb la seva mateixa desborda inquietud , penso en el futur i tinc la fundada esperança d’una pàtria més fraternal i més solidària ( Rodríguez , 2001 ) .   Bibliografia AARON , Hass . 1981 . Sexualitat i adolescència . Grijalbo , Barcelona , 1981 . ABRAHAM C. i Cols . 1980 . Introducció a la sexologia mèdica . Crítica . Barcelona. 1980 . AGUILAR , Josep i RODRÍGUEZ , Gabriela . 1989 . Sexualitat , tot el que un adolescent ha de saber , Sitesa , Mèxic , 1989 . ALLER Atucha , I. Ensenyament de l’educació sexual , perspectives metodològiques , Manuscrit , en RODRÍGUEZ Diaz , Hector Alfonso . 2005 . Vida , Amor i Família . León Guanajuato , Mèxic . 2001 Allgeier E. i Allgeier , R. 1991 . Sexuality interactions . Henth and company . Lexignton . 1991 . ALZATE , Helf . 1987 . Sexualitat humana . Temis . Bogotà. 1987 . ESTIMAT . Jordi. 1980 . Gabriela, clau i canyella , Losada , Buenos Aires , 1980 . ARIAS , Londoño Melba . 1988 . Dona , sexualitat i llei . Divulguem , Santa Fe , Bogotà . 1988 . ARIES – FOUCAULT . 1987 . Sexualitats occidentals , Paidós , Barcelona , 1987 . AVELLANE , Martha i altres . 1978 . Educació personalitzada . Editorial Impresa Ltda Bogotà . 1978 . Ayarza , Alfredo . 1992 . Educació sexual per a adolescents . Magisteri , Bogotà , 1992 . BEACH , F. A. 1977 . Human sexuality in four perspectives , Jonhs Hopkins University Pre . Baltimore . 1977 . BENEDETTI , M. 1980 . Quotidianes . Segle XXI , Mèxic , 1980 . BERNE , E. 1975 . Jocs en què participem , Diana , Mèxic , 1975 . BOCCACCIO , G. El Decameró , Bruguera S. A. , Barcelona , 1973 . BONILLA , Nelsy i JIMÉNEZ , Yolanda . 1993 . Aprenent sobre mi . Escola del futur . Santafé de Bogotà , 1993 . BRAUSTEIN , N. 1980 . Psiquiatria , teoria del subjecte en psicoanàlisi . Segle XXI , Mèxic , 1980 . BRAVO , S. 1977 . Racionalitat o irracionalitat de la normalitat , Rev Colombiana de Psiquiatria . Vol VI , No 49 , 1977 . BRUSKO , Marlene . 1987 . Com conviure amb adolescents . Grijalbo , Madrid , 1987 . CALLAHAN , D. 1970 . Abortion : Law Choice and Morality , Macmillan , New York , 1970 . CANAL , R. , G. 1981 . Envellir no és deteriorar-se. Antares , Bogotà . 1981 . CARRERA , Michael . 1981 . Sexe , Barcelona , 1981 . Castilla del Pino , C. 1980 . INTRODUCCIÓ A LA PSIQUIATRIA , aliança , Madrid . 1980 . CELAM . 1978 . Document preparatori II . Bogotà 1978 . Cerutti , Stella i altres . 1990 . Sexualitat humana . Editorial OPS . Montevideo, 1990 . COLE , G. 1964 . Amor i sexe en la Bíblia . Grijalbo , Mèxic , 1964 . CONFORT i CONFORT . L’adolescent , sexualitat , vida , creixement . Blume , Barcelona , DATA ? CROOKS . Ours sexuality . D’ BEAUVOIR , S. La vellesa . Revista llatinoamericana de Sexologia . Vol 8 . 1993 . No 2-3 . DRAGUNSKY , Luis . 1977 . El mite del sexe . Ploma , Bogotà , 1977 . ESTRADA , Lauro . 1988 . El cicle vital de la família . Posada, Mèxic . 1988 . Eysenck . H. , J. 1979 . Usos i abusos de la pornografia . Aliança , Madrid . 1979 . FORD , C. , S. i BEACH . , F. A. 1950 . Patterns of sexual behavior . Harper and Brotherrs and paul B. Hoeber , New York . 1951 . FOUCAULT , Michael . 1980 . Història de la sexualitat , 3 toms. Segle XXI , bons Aires , 1980 . FREUD , S. 1968 . El malestar de la cultura , Obres completes . Biblioteca Nova . Madrid, 1968 . FROMM , Erich . 1972 . El cor de l’ home. Fons de cultura econòmica , Mèxic , 1972 . GANGUILHEM , G. 1970 . El normal i el patològic . Segle XXI , Mèxic , 1970 . Las relaciones de pareja es una de las más complejas de todas las que establece el hombre a lo largo de su vida. En la actualidad surgen nuevas formas y prácticas de relación de pareja que sin embargo no apuntan hacia su desaparición. No obstante algo sucede con la estabilidad de la pareja, siendo Cuba uno de los países con mayor tasa de divorcialidad de América Latina y donde las primeras nupcias no rebasan los 5 años de duración. Nuestra Provincia no está exenta de este fenómeno. Se propone un algoritmo de trabajo de Orientación Psicológica para brindar una Ayuda Profesional, teniendo como sustento teórico fundamental el Enfoque Histórico cultural del cual parte el Esquema Referencial de Intervención Alternativa que es el que utilizamos y en el cual se toma como punto de partida a las necesidades como eje estructurante de ladinámica del comportamiento del sujeto, traducidas esencialmente del Modelo Argumental y donde el papel protagónico corresponde a los individuos en la búsqueda de alternativas de solución a los problemas que afloran en la relación de pareja. Como resultados en las parejas tratadas hasta el momento se obtiene que dentro del amplio espectro de necesidades que se traducen se encuentran las de Estimación del Yo y de Comunicación, entre otras, todo esto visto en su dinamismo dentro del complejo sistema que es la Personalidad.   Abstract: The cuople´s ralations is the one of the most complex of oll that he estabilish in his life. In actuality appear new kind of ways and practice of couple´s relations that however maybe to not disappear. Instead of this something is happening with the stabilish in couple being Cuba one of the countries with the higher rates of divorces in Latin America and in where marriages in first wedding do not transfer the five years. Our province is not except of this fenomena. We propose a guide of work to bring a professional ´s help having like a Theorical History- Cultural scheme of alternative , which is a part of the Referencial Scheme of Alternative Intervention that is which we use and in which taking needs as a central axis that constitute the dinamic of the subjet´s behaviour, translated esencially like and Argumental Model of the man in where protagonical rool belongs t the subjets that are in searching alternative solutions of the troubles that seems in the cuople´s relations. As a results in the cuople´s treated untill this moment we faund mainly situation of the ego and comunication between each others, all of this sawn in the complex dynamic system that is the Personality.

Desarrollo:

La pareja humana no ha sido la misma desde los albores de la humanidad hasta la actualidad. Las relaciones de pareja es una de las más complejas de todas las que establece el hombre a lo largo de su vida. De esta unión se ha escrito a través de la historia de la humanidad por filósofos, sociólogos, antropólogos, psicólogos, artistas entre otros. Muchos son los términos y reflexiones que se generan en torno a este tema, pero quizás la misma complejidad de este tipo de relación hace que, a pesar de la profundidad con que muchos autores lo han tratado, aun no se pueda hablar de un resultado acabado con respecto al mismo. Como se ha podido observar las expectativas en relación con la pareja y la familia han cambiado. En muchos países se produce un aumento de las uniones consensuales y de nuevas formas y practicas de relación de pareja que marcan una diferencia sustancial con el referente cultural matrimonial. (P.Arés, 2002). En nuestro país se conforman relaciones de pareja donde cada vez más se van desmontando los viejos modelos patriarcal de familia ,o fusional –dependiente de pareja, para dar paso a nuevos modelos de relación, aunque se puede afirmar que pese a estos cambios persiste aún el modelo mencionado .No obstante algo acontece con la estabilidad de la pareja , debido a que el promedio de duración de los primeros matrimonios no rebasa los 5 años, lo cual hace que además Cuba ostente la mayor tasa de divorcialidad de América Latina y el Caribe. La problemática del divorcio es pluricausal, siendo la estabilidad de la pareja motivo de preocupación para los científicos y entre las causas más registradas en Cuba se encuentran: falta de amor, expectativas idealizadas con respecto al matrimonio, problemas de convivencia, problemas habitacionales entre otros.   Es un reto para nuestra especialidad continuar indagando en los factores que influyen en la relación de pareja, aspecto complejo tanto desde el punto de vista teórico como metodológico, por ser esta una de las esferas más privadas del ser humano y su estudio impone invadir desde afuera lo íntimo- personal, lo cual exige un enfrentamiento ético y no siempre se puede contar con la disponibilidad de los sujetos a ser investigados. Es por ello entre otras causas, que en la Psicología los desarrollos en esta área son aún insuficientes y sus abordajes limitados (P.Arés, 2005 ). En relación con lo anterior al revisar la literatura científica existente sobre el tema, se aprecia que las teorías actuales han puesto su acento en las determinantes sociológicas y en los aspectos interactivos. En el área de la Psicología los estudios de pareja se han enmarcado en la sexualidad humana, o bien se han acuñado por la impronta que la teoría general de los sistemas ha dejado en los estudios sobre terapia de pareja y terapia familiar, interesantísimos en cuanto a las características de la dinámica interactiva y comunicativa de la pareja, entendida como díada o subsistema dentro de otros subsistemas, pero ciertamente una de las críticas que se le realiza a este enfoque es que la personalidad queda diluida o soslayada, aunque de forma declarativa algunos autores reconozcan su importancia (L.Fernandez, 2005). Diversos autors coincideixen que la capacitat per estimar , per relacionar-se d’ una manera íntima amb una altra persona , per establir un compromís estable depèn en gran mesura ) del grau d’estructuració i organització configuracional de la personalitat . ( L. Fernadez , 2005 ) Hi determinants personològiques que no es poden defugir en la capacitat per fer parella i gaudir del vincle : autovaloració , capacitat comunicativa, els codis emocionals , etc . Altres components personológicos importants podrien ser expectatives de la relació , interessos i motius , escala de valors , determinants inconscients etc . Tots aquests aspectes són de gran importància per al nostre treball en l’Orientació , independentment que centrem l’atenció en la Categoria Necessitat com explicarem més endavant . A l’hora d’enfrontar a la parella quant a maneig terapèutic , igual que en una infinitat de situacions problémicas que es poden trobar en la pràctica assistencial , la mateixa pot ser abordada des del corrent de la qual parteixi l’investigador per a la seva anàlisi . A Cuba aquesta elecció és lliure , però actualment es parteix d’un enfocament integratiu , no així ecleptico . La nostra posició és la d’assumir com a fonament epistemològic principal l’ Enfocament Històric Cultural i vam decidir tractar la parella des de la pràctica professional de l’Orientació Psicològica . L’Orientació Psicològica és una Practica Professional els antecedents provenen de les àrees escolar i laboral i la qual cosa va tenir com a motius de sorgiment alguns successos històrics com la Revolució Industrial . En les definicions d’autors cubans al respecte s’admet que L’Orientació Psicològica és UN PROCÉS DIRIGIT A PERSONES SANES , AMB PROBLEMES EN UNA AREA CONCRETA , ESTRUCTURADA A PARTIR DE L’ESTRETA RELACIÓ ENTRE ORIENTADOR I ORIENTAT , ON ES PRETÉN QUE AMB L’AJUDA PROFESSIONAL EL SUBJECTE SIGUI CAPAÇ DE REALITZAR PER SI MATEIX UNA PRESA DE DECISIONS ( M.Calviño , G.Areas , M.Roca ) . D’aquesta forma la mateixa és considerada dins del tipus d’ajuda professional , contractual , no eventual . Creiem operatiu l’ocupació de l’Orientació a Parelles , per la coneguda raó de la urgència del cubà d’obtenir beneficis i resoldre els seus problemes en el període de temps el més breu possible , fet en el que pensem influeix la urgència amb què vivència aquest la vida quotidiana , i que fa que generalment no estigui disposat a sotmetre la teràpies de llarga durada . Tanmateix tenim com a màxima per al nostre treball que això no sigui contraproduent per al desenvolupament d’un procés amb qualitat . L’abordatge que pretenem realitzar a les parelles sol · licitants d’ajuda part de l’Esquema Referencial d’Intervenció Alternativa , proposat per Manuel Calviño per realitzar Orientació Psicològica (M. Calviño , 2002 ) . En aquesta proposta es parteix que aquesta pràctica professional es realitza a persones suposadament o essencialment ” sanes” . Aquest algorisme de treball ens permet enquadrar millor l’actuació professional , i en el mateix s’han de tenir en compte 5 elements com la Situació , relacionada amb els aspectes estructurals i organitzatius ( lloc , horaris , condicions del local i altres aspectes relacionats amb la subjectivitat l’orientador i el orientant ) . La Relació , és un altre aspecte d’importància en aquest esquema , perquè és mitjançant la mateixa que es pot aconseguir l’ajuda professional en recerca conjunta de canvis que signifiquin èxits en la persona , o efectes duradors i que mobilitzin al mateix cap al creixement personal . És a La Relació on s’estableix el Contracte o acord entre l’orientador i els participants , i on intervenen aspectes comunicacionals , simbòlics , ètics etc . El Problema és eix medul · lar en l’Orientació Psicològica . La lògica del problema que el pacient porta no ha de ser presa directament , el pacient porta una demanda que pot o no ser el problema , aquest últim es rescata del discurs del subjecte . En dependència de en quina dimensió del funcionament psicològic del subjecte s’ubiqui el Problema es podrà decidir si fer l’Orientació o no , així en analitzar l’element Orientant es parla d’una Dimensió Psicodinàmica , ( estructura profunda determinants primaris , de fort valor afectiu , conflictes interns ) , caracterològica o Personológica ( relacionada amb les maneres estables de funcionament del subjecte ) i Interactiva o Adaptativa (modes concrets d’actuar de relacionar-se, de reaccionar , és la subjectivitat com a fet de vida quotidiana) . Es planteja que els problemes que s’han de tractar en Orientació són els que es troben en aquesta última Dimensió , que és la que té a veure amb el racional , el conscient del subjecte . És important entendre que entre aquestes dimensions hi ha una relació en què continguts de les dues primeres dimensions es poden expressar indirectament en la tercera dimensió , encara que les dues primeres tenen la seva forma pròpia d’expressió . Com a últim element trobem a Orientador que és qui posseeix els recursos teòrics que es materialitzen en la pràctica a través dels Instruments de l’Orientació que utilitza per mobilitzar els subjectes cap al canvi personal . Per al treball que pretenem realitzar amb parelles demandants d’ajuda tots aquests elements són molt importants però indiscutiblement l’element Orientant és el fonamental . Partim de la idea que per realitzar l’Orientació Psicològica a Parelles tots els continguts o elements de les tres dimensions són importants , a part que aquesta pràctica professional es realitza essencialment amb el que ha conscientizado el subjecte , amb el racional que es posa de manifest en el seu discurs , amb el que obtenim sobre les seves sabers , creences i experiències aspectes centrals del model Argumental i que analitza precisament els arguments que aquest porta i que aporten el praxológico a dir de Calviño . Per al nostre anàlisi són de vital importància Les Necessitats ubicades a la dimensió Psicodinàmica i que a la nostra manera de veure són essencials en el tema de la relació de parella . Les necessitats són vistes com el que es demanda, el que es pretén , el que impulsa i dóna sentit al comportament , és per això que es planteja que són les generatrius del comportament , l’eix estructurant de la dinàmica del comportament . Les necessitats existeixen en un cicle de manteniment ( repetició ) , desplaçament (compensació , equilibri ) , desenvolupament etc . S’identifiquen així algunes tipologies entre les quals considerem en primer lloc la de Maslow i la tipologia que les qualifica com de dèficit i les de desenvolupament , representant les primeres la involució , la dependència i les segones la independència , la creativitat . Les de dèficit o mancança esdevenen obstacle per al desenvolupament, però les de desig o de desenvolupament que no troben el tractament es poden promoure el conflicte i la frustració . (M. Calviño , 2002 ) . Pensem que en les demandes de solució de dificultats en els subjectes , sempre es troben explícitament o implícitament necessitats que hem d’ajudar d’ jerarquitzin , posterguin o realitzin , tot això serà previst entre els objectius que perseguim en cada sessió de treball . És impossible voler ajudar si valorem a la parella fora del seu Situació Social de Desenvolupament i no pretenem en cap moment l’anàlisi restringit de les necessitats en el context de la Relació de parella , aquestes encara són molt importants per al maneig terapèutic , no les veiem fora de la seva dinàmica en el complex sistema que és la Personalitat. D’aquesta manera al valorar els subjectes que intervenen en la relació observem a més interessos , projectes de vida propis i en conjunt , motivacions , expectatives de la relació , comunicació etc, així com altres característiques personològiques . Aquest Esquema ens permet organitzar millor la feina en la qual cosa incideix essencialment la definició correcta del problema que tractarem , així com el que estableixen entre els sol · licitants i el professional en l’acord o contracte en el qual es definiran una sèrie d’aspectes com lloc , horaris , retards, objectius a assolir, expectatives , l’aclariment que se’ls deixaran tasques a realitzar fora del context de la consulta i la durada (això no és rígid i pot variar amb el transcurs del procés ) . D’aquesta manera per l’establiment de les sessions de treball i més com a referència per al desenvolupament del procés podem seguir quatre fases que es proposen ( Gener , 1993 ) : Fase d’Entrevistes inicials . Fase d’establiment i definició del contracte o acord de funcionament . Fase de procediments . Fase de tancament . Aquesta estratègia de treball ha estat posada en pràctica , per la qual cosa en el present any fins al moment s’han començat a tractar 5 parelles , 2 de les quals han resolt les seves dificultats , 2 han culminat amb la dissolució del vincle i una encara per definir . A continuació referim una síntesi dels casos , i aclarim que en els mateixos observem una estreta relació entre les necessitats detectades per nosaltres i el problema que definim per treballar .   Parella 1: adults mitjà , professionals , de 8 anys de durada , harmònica . Demanda relacionada amb dificultats en el maneig dels fills , que havia repercutit en la relació . Necessitats detectades d’Orientació sobre aquest aspecte i comunicació entre tots dos . Parella 2: adults joves , professional ell , tècnic mitjà ella , harmònica fins ara , de 8 mesos de durada. Demanda relacionada amb dificultats en les relacions sexuals , a causa de creença religiosa d’ella que oferia resistència a mantenir relacions sexuals , i situació familiar estressant per la qual estava travessant . Necessitats detectades de comunicació . Parella 3: adults mitjans , mestressa de casa i obrer , de 14 anys de durada , disfuncionals pràcticament des d’inicis del matrimoni . Demanda relacionada amb alteració nerviosa de fills , necessitats observades relacionades amb presa de decisions respecte a conclusió del vincle matrimonial on ha persistit una gran quantitat de violència física i necessitat d’orientació al respecte, així com d’estimació del jo en el cas d’ella . Ell, amb patiment d’alcoholisme que no desitja acudir a un altre servei especialitzat per a tractament de la malaltia . Parella 4 Adults mitjà , tècnic mitjà ambdós , disfuncionals des de fa anys , 12 anys de relació , demanda relacionada inicialment amb remissió d’ell per part d’un especialista en oftalmologia que detecta patologia d’origen psicògen . Enquadrem després la causa d’això en relació de parella conflictiva producte d’infidelitat d’ell el que va exacerbar alteració nerviosa d’ella que pateix des d’abans , i que fa que davant la situació actual la mateixa s’hagi presentat en centre de treball d’ell causant dificultats . Necessitats detectades , de definir rumb de relació matrimonial , d’afecte i estimació del jo en ella, de comunicació . Com s’ha plantat abans , l’Orientació es realitza essencialment amb persones sanes , els acceptem en orientació ja que en aquest cas independentment que la pacient presenta trastorns neuròtics vam decidir fer amb ella accions d’orientació encaminades a disminuir ansietat i elevar l’autoestima .. Parella 5, adults mitjà, professionals , de 12 anys de casats , disfuncionals des de fa any i mig , la demanda inicial es relaciona amb trastorns emocionals de fill de 8 anys , vam detectar necessitat d’acabar el vincle per part d’ella a causa de falta d’amor , el que ha portat dificultats en les relacions sexuals i personals entre ells, així com necessitats de comunicació en tots dos, alleujament de culpa en ella i acceptació per part d’ell . Crida l’atenció que una de les necessitats que més aflora és la de comunicació en la parella . En la literatura revisada es reconeix que tant la necessitat de comunicació , com la d’amor, amistat i totes les que s’expressen en les relacions socials depenen del tipus de relació que es manté de manera estable amb l’altre . La qüestió no rau en trobar una persona i establir una relació amorosa o d’amistat , sinó a desenvolupar i conservar un tipus de relació que ens proporcioni vivències de satisfacció múltiples i estables al llarg del temps ( González R , F. 1989 ) . Creiem que en la parella la comunicació està relacionada amb la capacitat de diàleg i l’empatia , l’obertura pel que fa als temes que han de comunicar, la transmissió d’afecte i el respecte mutu . Així mateix pel que fa a les necessitats d’estimació del jo , hem vist una relació molt directa entre autoestima i amor . Si no hi ha respecte per mi mateix , si no em valoro , és difícil que es generi això mateix en l’altre membre de la parella , influint decididament en la relació . En estudis clínics realitzats s’ha trobat que persones amb alta autoestima solen unir-se amb parelles d’alta autoestima , així com en persones de baixa autoestima s’observa una tendència a l’atracció per persones que també tenen una baixa autoestima . ( N. Brandem ) És important recalcar que com hem mencionat anteriorment gestionar en el marc terapèutic a les relacions de parella resulta summament complex per les característiques d’aquest vincle , és per això que partint d’una anàlisi de les necessitats i el seu funcionament dins de la resta de les estructures personològiques creiem seria un punt a partir del qual desenvolupar aquest tipus de treball . Pensem que la proposta d’intervenir la parella mitjançant aquest Esquema no és una opció rígida . En el marc de la psicologia i en específic en la pràctica assistencial es presenten gran varietat de problemàtiques les quals no es poden intentar millorar forçadament per aquesta via . Així en ocasions se’ns presenten persones amb situacions que es poden manejar en el context d’una relació eventual , no contractual o que necessàriament requereixen d’una pràctica terapèutica de més profunditat i durada . D’aquesta manera considerem important tenir una metodologia que ens ajudi a organitzar el treball tant des de la teoria com des del metodològic i enquadrar la problemàtica amb vista a oferir una ajuda professional que mobilitzi al sol · licitant cap al creixement personal .Psicologo de Pareja Badalona