Consejero matrimonial

Xavier Conesa Lapena – Carme Serrat Bretcha

C/ Gaietà Vinzia, 11-13
MOLLET DEL VALLES
 
C/ Santa Anna, 26
BARCELONA
 
 C/ Diagonal (cantonada) Passeig de Gràcia
BARCELONA
 
Tel 93 570 71 54 (petición de visita)
conesa@gmail.com
Xavier Conesa Lapena
fotopsicologescacspetit
Psicòleg i sexòleg . El 1990 fundà el Centre de Psicologia Aplicada a Mollet del Vallès entitat dedicada als tractaments psicològics en adults,adolescents i nens. Compatibilitzà aquestes tasques amb les teràpies de parella i disfuncions sexuals masculines i femenínes, establint col.laboracions amb institucions dedicades a la salut mental,especialment de la comarca del Vallès. Posteriorment, posa en funcionament l’Institut Superior d’Estudis Sexològics (I.S.E.S.) a Barcelona, dedicat a la docència de la sexologia: postgraus, masters i cursos específics reconeguts d’Interès Sanitari pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. L’Institut manté conveni de col.laboració amb la Universitat de BarcelonaUniversitat de Girona,Universitat Ramon Llull i Universitat Oberta de Catalunya i Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois Tutor de pràctiques externes de la Facultat de Psicologia (UB) de la Universitat de Barcelona des de l’any 1.999 L’any 1997 es va especialitzar en els tractaments específics per a la depressió a través de la luminoteràpia, essent un dels capdavanters en la investigació i implantació d’aquesta teràpia a nivell estatal. Informacions al respecte publicada al periòdic El Mundo, articles periodístics a Consumer i al periòdic Público. Ha estat també coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya. Al llarg de tots aquests anys, ha establert col.laboracions en mitjans escrits, ràdio i televisió
.Enllaços externs
Pàgina Oficial de Xavier Conesa Lapena

Publicacions

  Locució: Gemma Costa, actriu i cantant
Carme Serrat Bretcha
carmepsicologape
Psicòleg, Sexòleg i Logopeda Col. nº 3086.
Llicenciada en Psicologia Colegiada nº 3.086 Adults i Infantil (Universitat de Barcelona)
Co-fundadora del Centre de Psicologia Apliacada de Mollet del Vallès, entitat dedicada als tractaments psicològics en adults,  adolescents i nens.
Dedicada a la Docència i a les Psicoteràpies en diversos àmbits.
Professora d’integració Social, també en l’àrea de l’Atenció   a persones en situació de dependència.
Docent en Comunicació alternativa i augmentativa.
Coordinadora de l’Institut Superior d’Estudis Sexològics
Diplomatura de Postgrado en Logopedia (Universitat Autonoma de Barcelona)
Certificació per al Tractament de la Fundació Catalana del Sindrome de Down.
Diagnòstic i Teràpia Infantil (Institut Medic del Desenvolupament Infantil)
Tutora de practiques Universitat de Barcelona  Universitat Ramon Llull
Terapeuta Sexual i Familiar
Coordinadora de l’Institut Suparior d’Estudis Sexològics I.S.E.S.
Professora d’Integració Social i Atenció Soció Sanitària
Professora de Comunicació alternativa, Atenció a persones amb dependència,
Assessora Psicològica d’escoles bressol.
Assessorament a pares
Tutora de Pràctiques Universitat Oberta de Catalunya
Conferenciant de temes relacionats amb la psicologia infantil.
__________________
 
PUBLICACIONS:

 
Revista del Col.legi Oficial de Psicòlegs.
“El paper del Psicòleg a les Psicoteràpies”
 
Psychologies
“Amor i Sexe: Inseparables?”
 
 
Revista del Col.legi Oficial de Psicòlegs:
“La Sexualitat en Pacients amb Anorexia i Bulimia”
 
La Portada del Valles:
“Se hereda la depresió?”
 
Contrapunt:
“El tractament Psicològic. Un enfoc actual”
 
La Vanguardia.Suplemet:
“Sexe a P-3″
 
Contrapunt:
“Estils de vida que poden ajudar a la Depresió”
 
Publicaciones en Psicoactiva. Revista especialitzada:
 
2002 Articulo: EYACULACION PRECOZ. (autor: xavier conesa). la eyaculacion precoz: el problema sexologico mas frecuente y el que tiene mejor solucion.
 
2002 Articulo: CRISI? QUINA CRISI!. (autor: xavier conesa). en els nostres temps i en l’entorn occidental es donen una sèrie de malalties o trastorns que no existien temps enrera i que no es troben en altres indrets. per tant, podem dir que es tracta de trastorns vinculats al nostre estil …
 
2003 Articulo: EL MALESTAR PSICOLÒGIC. (autor: xavier conesa). les primeres dades que tenim de la xarxa de metges de capçalera indiquen que a l’11 % dels pacients que ens consulten se’ls diagnostica un problema psicològic. aquestes dades queden per comprovar, ja que un pacient pot tenir diver…
 
2003 Articulo: FUNCIONAMIENTO DE UN CENTRO PSICOLÓGICO EN LA PRÁCTICA COTIDIANA. (autor: judith fernández sánchez). descripción del funcionamiento del centro psicológico conesa-serrat
 
2004 Articulo: REFLEXIONES SOBRE UN TRASTORNO PARANOIDE VS. TOC. (autor: xavier conesa). hace algún tiempo que estoy tratando a un muchacho que presenta un cuadro que considero que está en ese punto de inflexión entre el trastorno paranoide y el trastorno obsesivo grave…¿donde ubicarlo?
 
2004 Articulo: L’ESTRÈS I L’ANSIETAT. (autor: xavier conesa). els professionals d’atenció primària constaten dia a dia en una part important dels pacients un component psíquic associat als seus símptomes, i en molts diagnostiquem un transtorn psicològic com a problema de base.
 
2005 Articulo: TRACTAMENT DEL TRASTORN D’ANSIETAT. (autor: xavier conesa). la multiplicitat de símptomes que presenten aquests trastorns condueixen els pacients a recòrrer infructuosament als consultoris de diverses especialitats, sense obtenir, en molts casos, un diagnòstic correcte, i per tant, un trac…
 
2005 Articulo: COMPRENDRE L’ANSIETAT. (autor: xavier conesa). dins l´ansietat o atac de pànic hi ha dues forces que s’uneixen i es sumen.
 
2006 Articulo: CRISIS D’ANSIETAT. (autor: xavier conesa). en els nostres temps i en el nostre entorn occidental es donen una sèrie de malalties o trastorns que no existien temps enrera i que no es troben en altres indrets. per tant, podem dir que es tracta de trastorns vinculats al nostr…
 
2006 Articulo: MÉTODO CONESA-SERRAT PARA EL TRATAMIENTO DE LA DEPRESIÓN. (autor: xavier conesa). la complejidad del trastorno depresivo requiere de un abordaje multifactorial. generalmente requerirá de una psicoterapia y del antidepresivo adecuado. a todo ello habrá que añadir unos cambios de vida. no existe por tanto la p…
 
2007 Articulo: DEPRESSIÓ MENOR: DISTIMIA (DEPRESSIÓ NEURÒTICA). (autor: xavier conesa). criteris per al diagnòstic de distimia (dsm-iv).
 
2007 Articulo: COM ES DIAGNOSTICA UNA DEPRESSIÓ GREU. (autor: xavier conesa). criteris per diagnosticar una depressió major o malencònica (dsm-iv).
 
2008 Articulo: INFORMACIÓ NECESSARIA PEL PACIENT DEPRESSIU. (autor: xavier conesa). la depressió és una malaltia, no un defecte de personalitat o una debilitat. la millora és la norma, no l’excepció. els tractaments són efectius, hi ha moltes opcions de tractament, i és possible establir un tractament efectiu per…
 
2008 Articulo: QUAN APAREIX LA DEPRESSIÓ. (autor: xavier conesa). en atenció primària, entre el 6% i 8 % dels pacients pateixen trastorns depressius majors, i el risc de depressió és clarament més alt a les dones.
 
2008 Articulo: COM ENS HEM DE COMPORTAR DAVANT D’UNA PERSONA QUE PATEIX DEPRESSIÓ?. (autor: xavier conesa). no hi ha res més dolorós que veure com el marit, la dona, el pare, la mare, el fill o la filla es mostren cada cop més apàtics, deixen de participar en els esdeveniments familiars, no es preocupen del seu aspecte personal, es pass…
 
2009 Articulo: ESTRÉS, DEPRESSIÓ I EXERCICI FÍSIC. (autor: xavier conesa). l’estrès. de manera general, els estudis indiquen que l’exercici ajuda l’individu a afrontar millor l’estrès, gràcies a una adequada predisposició biològica que ajudaria a afrontar-ne els resultats psicològics i psicosocials. el t…
 
2009 Articulo: ADOLESCENTS, SENTIMENTS I HOMOSEXUALITAT. (autor: xavier conesa). en arribar a l’adolescència, els nens d’ahir, ja convertits en el noi o la noia d’avui, prendran consciència de la seva homosexualitat i hauran d’assumir-la i acceptar-la.
 
2009 Articulo: NENS, SENTIMENTS I HOMOSEXUALITAT. (autor: xavier conesa). sent encara l’homosexualitat un tema tabú i, per tant, poc explicat, els primers que s’adonen de l’orientació homosexual d’un infant són els seus companys d’escola.
 
2010 Articulo: TRACTAMENT DEL LLENGUATGE EN ELS NENS. (autor: xavier conesa). retards del llenguatge es donen en nens petits que fan un desenvolupament més tardà de les habilitats lingüístiques. a partir del joc cal anar recollint les seves expressions comunicatives al mateix temps que es van donant models …
 
2010 Articulo: LA HIPERACTIVITAT. (autor: xavier conesa). la hiperactivitat infantil o, tal com es coneix des del punt de vista tècnic, el trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (tdah) és una de les alteracions comportamentals de major impacte en el desenvolupament educatiu i …
 
2003 Articulo: QUAN LES NOIES NO MENGEN. (autor: xavier conesa). els factors de risc en els trastorns alimentaris en l’anorèxia i la bulímia nervioses són molts, sobretot en la pubertat del sexe femení, però el central és la restricció alimentària.
 
2003 Articulo: QUAN MENJAR ÉS UN PROBLEMA. (autor: xavier conesa). la bulímia és la ingesta excessiva d’aliments que després s’intenten compensar amb conductes anòmales com ara vòmits, abús de laxants i diurètics, o dietes restrictives intermitents la qual cosa s’acaba convertint en un costum que…
 
2004 Articulo: QUÈ HA DE FER LA FAMÍLIA DAVANT UN MALALT DE BULÍMIA?. (autor: xavier conesa). és totalment incorrecte afirmar que les famílies són la causa d’un trastorn alimentari. no obstant això, determinades característiques familiars, juntament amb factors individuals de la persona malalta i factors socials, poden pre…
 
2005 Articulo: MENJAR MOLT I A TOTES HORES: TRACTAMENT. (autor: xavier conesa). no hi ha una única línia d’actuació o tractament possible en els trastorns d’alimentació, i en concret en la búlimia nerviosa. se’n pot aplicar més d’un i fer-ho conjuntament per augmentar l’efectivitat del tractament.
 
2006 Articulo: PER QUÈ APAREIX LA BULÍMIA?. (autor: xavier conesa). factors que afavoreixen l’aparició de la bulímia.
 
2006 Articulo: LOGOPEDIA: ALTERACIONS DEL LLENGUATGE. (autor: xavier conesa). detecció i diagnòstic.
 
2006 Articulo: QUÈ SABEM SOBRE L’ALCOHOL?. (autor: xavier conesa). diversos consells sobre l’alcohol
 
2007 Articulo: DROGUES INFORMACIÓ GENERAL. (autor: xavier conesa). què és la droga?. és una substància que tant pot ser natural com química i que quan es consumeix modifica el funcionament del nostre cos i de la nostra ment, alterant l’estat d’ànim, la percepció i el coneixement. sovint crea dep…
 
2008 Articulo: QUÈ ÉS UN TRACTAMENT PSICOLÒGIC?. (autor: xavier conesa). el tractament psicològic (psicoteràpia) té com a objectiu el canvi de pensaments, sentiments i conductes que a l’individu li fan patir d’una manera o d’una altra.
 
2008 Articulo: VISIÓ GENERAL DELS TRASTORNS PSICOLÒGICS. (autor: xavier conesa). les solucions semblen difícils de trobar, però l’evidència és que resulta imprescindible cuidar, en la mesura que sigui possible, la dinámica diària de vida que tenim i respectar el fet que hem de destinar un temps mínim a activit…
 
Tribuna Vallesana
“L’atenció psicològica a la comarca del Valles”
 
La Portada del Valles:
“Com reconèixer i tractar l’alcoholisme”
 
Continguts del Master de Sexologia de l’Institut Superior d’Estudis Sexològics (ISES)
En condició de Director de l’Entitat i com a Docent.
Reconeguts pel Departament de Salut de la Generalitat:
 
1. Disfuncions Sexuals Masculines. La Falta de Erecció.
2. Disfuncions Sexuals Femenines. La manca de desig sexual.
3. Estudi del Vaginisme
4. La Complexitat Sexual. Les Parafílies
5. Generalització dels Trastorns Sexuals
6. Estudi del Orgasme i els seus Disfuncions
7. Avaluació de les Disfuncions Sexuals a General
8. El Diagnòstic en Sexualitat
9. Disfuncions Sexuals Masculines. La Ejaculació Precoç
10. L’Entrevista Psico-Sexual
11. El Enquadrament Terapèutic. L’actitud del Terapeuta
12. Farmacologia i Sexologia
13. Sessió de Devolució. Entrevista aclaridora

consejero_matrimonial_granollers 

Des d’un punt de vista , potser molt personal , crec que gràcies a l’amor i l’efectivitat , ja sigui lliurant rebent , és quan més satisfacció els éssers humans sentim en les nostres vides . Si a més ho veiem pel costat religiós , podem adonar-nos que el mateix Jesús , va insistir molt en aquest tema , tant és així que l’evangeli bàsicament està centrat en l’amor . Des del punt de vista filosòfic , crec que l’ésser humà , és un ésser afectiu per naturalesa , afirmació que pot ser contradita pels que afirmen , que aquesta no és la principal característica del ” home ” o que ella és una facultat també d’altres ” animals ” , i poden anteposar la raó o intel · ligència com la principal característica humana . D’altra banda, els anys d’experiència en el professional , m’indiquen que molts problemes o dificultats dels meus alumnes , tenen generalment una arrel emocional, a causa sovint a mancances , falta o experiències afectives o d’amor poc significatives . Des d’un punt de vista social , actualment les persones viuen una realitat que no afavoreix les relacions afectives o d’amor , on els adults es veuen o ens veiem embolicats en un treballar constant , en anar d’un lloc a un altre , en caure en major o menor grau en un consumisme que ens allunya cada vegada més , d’aquelles relacions personals , familiars o socials pròpies de la vida de l’ésser humà . A l’anterior s’agrega la realitat d’un món cada vegada més violent , de vegades incomprensible entre éssers racionals , en què cada dia es perd la capacitat de sorpresa per situacions tràgiques , ja sigui per que es donen en forma tan freqüent , que passen a ser alguna cosa ” normal ” en la nostra i altres societats , o perquè estem egocéntricamente centrats en nosaltres mateixos , que el que no ens afecta a nosaltres , no sol ser motiu de preocupació . Sens dubte que per diversos autors , l’amor i l’efectivitat és un dels factors més determinants en el desenvolupament i equilibri personal . Cada persona pot percebre en si mateixa com algú , en la mesura que és tractada com a tal , el que implica considerar que aquest algú que té un valor personal , que mereix respecte , que necessita un tracte digne , un ésser que es desenvolupa amb altres i els altres amb ell , en què estem tots cridats a la intersujetividad , qüestió que no és possible si no es fa expressat en el llenguatge de l’afectivitat . Estimar l’altre significa estimar l’ altre com a subjecte , és voler la seva promoció , és descobrir un jo que estima i desitja l’existència d’un tu . L’afectivitat segons IGNACE LEEP , és una capacitat que no totes les persones tenen en la mateixa dimensió , aquestes capacitats faciliten o són una bona font per a l’inici de les relacions humanes com l’amistat . Aquestes capacitats al nostre inconscient sovint ens porta a viure l’afectivitat més enllà de cigars mòbils racionals . Per tant la família té un paper important, en afavorir les experiències afectives no només a l’interior d’ella , sinó també permetre aquestes relacions amb altres persones externes al nucli familiar , ajudant amb això al desenvolupament social . L’afectivitat com una situació espiritual , s’ha d’expressar en el carnal i corpori perquè adquireixi un caràcter real i palpable . E. FROMM indica que la satisfacció en l’amor individual no pot aconseguir sense la capacitat d’estimar al proïsme, sense humilitat , fe i disciplina . Més que buscar un objecte per estimar , s’ha de buscar i treballar a la facultat d’estimar . Per FROMM l’amor és com un art , en el sentit que requereix factors clars per poder ser adquirit , aquests factors són tres : Domini de la Teoria de l’Amor , Domini de la Pràctica de l’amor i la Importància que li donem al Domini Pràctic del Amor , on això últim és tenir un sentit permanent i interessat per desenvolupar la facultat d’estimar . Això passa per considerar als altres éssers humans iguals en la mesura que són finalitats i mai mitjans els uns per als altres . L’afectivitat suposa una condició de generositat , d’entrega que ens allunya de l’egoisme , ens exigeix ​​tenir una disponibilitat per acollir l’altre , a guanyar al temps i al treball per relacionar-nos amb els altres. L’afectivitat : És un component de la naturalesa humana , i per tant una necessitat que segons sigui desenvolupada , marcarà l’accionar de l’individu , primer amb la persona mateixa i després en la relació amb els altres . L’afectivitat guarda relació amb l’estimar i sentir-se estimat , amb sentiments que desperten la voluntat de comprometre’ns de manera particular amb altres persones , amb disciplines , continguts i valors, el que ens porta a encausar les nostres vides cap al que estimem adequat . L’afectivitat ens ajuda a tenir una autoestima que determinarà la forma d’enfrontar les situacions de la nostra vida diària , ens ajuda a donar sentit al que fem , a encausar nostres interessos , sobreposar-nos a dificultats i buscar espais de realització dins de la societat . Els qui no experimenten accions afectives en les seves vides , poden presentar manca d’interès pels altres i caure en la desadaptació social , presentant conflictes i tenir una autoestima inadequada . L’afectivitat juga un paper molt important en l’educació , primer en l’estudiant , que moltes vegades veu la relació amb els professors i grup de parells segons el grau de respecte , d’estímuls o gestos afectius que percebi en les seves relacions , el que sens dubte el predisposen de certa forma al treball i l’assoliment dels seus aprenentatges . D’altra banda estan els docents , qui a més de complir amb els seus deures professionals , com a persones necessiten experimentar situacions que li permetin lliurar , permetre , afavorir i rebre estímuls afectius . ABSÈNCIA D’AMOR O AFECTIVITAT EN L’ÉSSER HUMÀ L’absència d’amor o falta d’ efectivitat a la vida de l’ésser humà , sobretot en els primers anys de vida, pot conduir la persona a greus desequilibris i profundes pertorbacions en la personalitat . Molts inadaptats procedeixen de famílies desunides , mancats d’afectivitat o que aquestes van ser pertorbades . TERRUNE assenyala que la neurosi de frustració , té les seves arrels en les distorsions de la relació amorosa afectiva . Quan l’ésser humà té la impressió que no hi ha ningú al món que els apreciï, cauen en la sensació de que el buit absolut envaeix la seva existència . Aquest pessimisme els porta a queixes de solitud i que repercuteixen o neixen bàsicament en el nivell de comunicacions superficials . APLICACIÓ DE L’AFECTIVITAT EN EL PEDAGÒGIC Sens dubte que la principal tasca dels professors és lliurar les oportunitats als nostres alumnes perquè puguin vivenciar diferents instàncies d’aprenentatge , entre elles les relacionades a les relacions que puguin permetre sentir i viure l’afectivitat amb els seus grup de parells o altres persones . Aquesta mediació s’ha de lliurar en forma afectiva , amb respecte, procurant parlar més al cor que la intel · ligència . Implica renunciar a l’autoritarisme , el que és lluny més complex que dir-ho de paraula , això ens exigeix ​​buscar l’afectivitat en la nostra pròpia persona , de manera que puguem viure la capacitat d’estimar , permetent que els estudiants en la seva relació amb els professors , percebin aquesta afectivitat , descobrint una situació real i no només un esforç per aparentar interès i respecte que mai adquirirà la veritable dimensió de l’afectivitat veritable . Crec que els professors hem d’aprofitar instàncies com les reunions d’apoderats , per tractar temes d’aquest tipus amb els pares , de tal manera que la cura en les relacions amb els alumnes , el lliurament i disponibilitat davant l’afectivitat , també pugui ser treballada en les seves llars . RAONS PEDAGÒGIQUES PER APLICAR L’AFECTIVITAT . a ) La responsabilitat que té l’educació en ser un procés de desenvolupament personal , integral de l’estudiant , demanda treballar i atendre l’afectivitat perquè tingui un maneig social adequat , un desenvolupament de valors i habilitats , que li permetin treballar els seus diferents tipus d’intel · ligències . b ) Estudis assenyalen una important correlació entre autoestima i aprenentatge escolar , entenent que l’autoestima té molt a veure amb l’experiència afectiva dels estudiants , es fa necessari atendre aquest aspecte . c ) L’afectivitat cobra importància en la relació que l’estudiant sent amb els seus professors que imparteixen els diferents subsectors , el que d’alguna manera determina la seva actitud davant els continguts . D’altra banda , actualment es fan molts treballs en grups , pel que és molt important el grau d’afectivitat que viuen aquests grups , on moltes vegades el resultat o èxits que es van plantejar com a metes , depèn del tipus de relació que es dóna entre els integrants . A més es fa necessari atendre l’efectivitat , per facilitar el treball i integració al sistema escolar , a aquells estudiants que han tingut dificultats o privacions en les seves experiències afectives a la llar . METODOLOGIA A EMPRAR a) Utilitzar la pedagogia de l’error , que consisteix bàsicament en aprofitar aquests errors per analitzar el seu origen o causa , per intentar aprendre d’ells i superar les dificultats , de manera que usin en benèfic de qui els comet i no com una acció que ameriten una sanció . b ) Preocupar-se per facilitar aprenentatges significatius, el que implica entre altres coses , partir de la realitat i coneixements previs dels estudiants , que permetin donar sentit al que fan i en molts casos evitar frustracions . c) Realitzar unitats integrades , de tal manera que els estudiants percebin una connexió entre els diversos subsectors , i més pugui valorar l’aportació que es dóna entre els diversos continguts o persones involucrades . d) Permetre que l’estudiant assoleixi els seus propis aprenentatges , descobrint respostes , no donant-li tot resolt o fet , aconseguint que aquests puguin aprendre a prendre i amb això l’aprendre a ser, el que permetrà créixer en autoestima . e) Afavorir el treball en equip , on es doni la possibilitat de socialitzar amb altres , i amb això tenir l’oportunitat d’experimentar l’efectivitat . f ) Amb tot l’anterior , més la preocupació del docent per gestionar un adequat diagnòstic dels seus estudiants en els aspectes biològic , social , cultural i afectiu , per atendre necessitats socials i afectives de tots, especialment dels més necessitats , mantenint una adequada comunicació amb les famílies agost pares i apoderats ) , mantenint una actitud de respecte i afecte , mostrant que el docent també és persona , que pot equivocar-se, reconèixer aquests errors i buscar la manera de superar-los, s’estarà donant en educació , un pas important en la part afectiva del treball quotidià . L’efectivitat del treball en educació passa sense cap dubte per molts factors , crec fermament que un dels tants factors que determinen l’èxit dels aprenentatges dels estudiants , passa per l’experiència afectiva que pot tenir amb els seus professors , companys i companyes en l’escola . Això també ens passa als docents, ja que com a persones necessitem un ambient de treball agradable , de respecte , on es donen espais per compartir i poder socialitzar en termes afectius amb els nostres parells i especialment amb els directius , amb el que sens dubte , el nostre compromís i actitud davant moltes activitats serà més grata i entusiasta , encara les dificultats i diferències poden ser més suportables quan es fan en un ambient afectiu . De la mateixa manera , l’afectivitat entesa com a experiència agradable d’estimar i ser estimats , de ser apreciats , valorats, ens compromet amb valors i actituds que ens disposen en bona forma a treballar la transversalitat a l’escola . L’amor , l’afectivitat sempre seran un important tema per tenir present en la nostra vida personal i en els nostres llocs de treball . Un tema en què val la pena seguir coneixent , i especialment practicant , perquè l’amor o afectivitat , per més que donem i lliurem als altres, no ens fa més pobres , sinó al contrari , no enriqueix com a persones .

Desenvolupament afectiu de l’adult jove i intermedi
Què és el desenvolupament afectiu?
El desenvolupament afectiu pot entendre com el camí a través del qual les persones estableixen uns afectes i una forma de viure i entendre els mateixos. És un procés continu i complex, amb múltiples influències. Aquest procés va a determinar el tipus de vincles interpersonals que estableixi la persona i va marcar l’estil de relacionar-se amb els altres.

Desenvolupament afectiu de l’adult jove (20-40 anys)
Característiques del desenvolupament afectiu de l’adult jove:

  • Està associat amb les relacions de vincle amb els iguals i els pares, la constant consolidació de la identitat, els processos d’enamorament i intimitat.
  • L’afecció és una conducta instintiva de l’ésser humà. La mare arriba a ser la figura més important d’aquest afecció inclusivament en aquesta etapa a diferència del pare.
  • En l’adult jove, la parella arriba a exercir un paper o un vincle semblant al de la mare, després els amics.
  • La família és realment important per a l’adult jove.
  • Hi ha més exigències per sortir al món i enfrontar-se a aquest.
  • La construcció de la identitat és un procés d’ajustos del jo personal i social que permet afrontar les necessitats internes.
Desenvolupament afectiu de l’adult intermedi (40-65 anys)

Característiques del desenvolupament afectiu de l’adult jove:
  • En aquesta etapa l’adult es replanteja sobre el viscut.
  • Els seus possibles canvis poden afectar el matrimoni i l’estructura família.
  • La relació amb els fills, els pares i la parella han de considerar-se.
  • La dona ha de redefinir la seva autoestima en funció dels èxits que els fills arriben.
  • Els adults mitjans arriben a una major proximitat amb els seus pares, ja que la bretxa generacional no és tan notòria.
  • Viuen incerteses pel futur i la mort.

Sindrome de la carència afectiva

Escrit per carenciaafectiva 18-06-2009 Comentaris (20)
La carència afectiva familiar durant els primers anys de vida és el principal factor que desencadena aquesta síndrome. La carència afectiva assenyala la situació en què es troba un nen que ha patit o pateix la privació de la relació, principalment amb la seva mare, i que pateix el dèficit d’atenció afectiva necessària en l’edat primerenca.   La carència afectiva o les alteracions per manca relacional es refereixen a aquelles situacions en què la maduració de la personalitat del nen s’interfereix per la falta greu d’estimulació afectiva. En l’ésser humà no hi ha la possibilitat d’una maduració correcta sense la calor afectiu de l’amor. Encara que, en qualsevol circumstància, qualsevol persona pot sentir no haver estimat prou o no haver estat estimat de forma adequada, l’absència greu d’estimulació afectiva durant la infància per part dels adults, que juguen un paper relacional afectiu important, provoca l’aparició de trastorns, no tan sols de la maduració, sinó també símptomes clínics que s’expressen en trastorns somàtics, afectius i conductuals.   La manca d’afecte maternal es caracteritza per produir en el nen un estat psicològic d’avidesa afectiva i por de pèrdua o de ser abandonat, tant si ha patit en la realitat una privació afectiva de la mare o com si ho ha sentit com a tal. És tal la necessitat de rebre un senyal d’afecte que roman en un cert estat de recerca afectiva, de necessitat de saturació, que es manifesta per una actitud de reassegurar de l’existència permanent de l’afecte de l’altre i així sentir-se segur.   La carència afectiva és un mal que afecta totes les edats, cultures i classes socials. L’evolució de les persones que manifesten aquesta síndrome depèn en gran mesura de la situació social en què es desenvolupen, i pot establir uns patrons que defineixin el comportament aquestes persones des de la seva infància a l’edat adulta.   - En la primera infància: són nens que ploren per cridar l’atenció, somriuen poc i són més propensos a contraure malalties infeccioses. En aquesta etapa solen aparèixer problemes digestius (restrenyiments, disfàgies motores i hèrnies de hiat són els més freqüents), encara que poden arribar a remetre amb el creixement.   - En l’edat preescolar i escolar: el nen presenta trastorns del llenguatge, i altres retards importants: problemes d’elocució, pobresa de vocabulari, dificultats gramaticals i sintàctiques (verbalització). En el pla logicomatemàtic solen presentar bon comportament.   - En l’edat escolar: molts nens presenten trastorns d’aprenentatge: el CI se situa, sovint, en un nivell d’intel · ligència límit o de debilitat lleugera (CI entre 65 i 95), però no perquè l’infant no sigui intel · ligent, sinó perquè no aconsegueix centrar en fer les proves (mentalització). Aquests nens tenen freqüents fracassos escolars i el seu grau d’autoestima comença a caure. Sentiments de desvalorització o baixa autoestima: el nen carencial nega la seva vàlua, es considera com un fracassat, es destrueix psíquicament, es menysprea ell mateix, es complau en el masoquisme de considerar-se desgraciat, és una forma de culpabilitzar la mare o pare d’ seva falta d’afecte.La seva autoestima és baixa: el nen dubte de si mateix quant a despertar afecte o simpatia (ningú em vol, no sóc amable, el que em passi no li preocupa a ningú), pel que té una important inseguretat: sentiment obsessiu d’exclusió , de no estar en cap lloc, de molestar o estar de mes.   - Entre l’edat escolar i la preadolescència el subjecte presenta trastorns del comportament, actituds d’inhibició, de retraïment, actituds d’oposició i de rebel · lia, encara que relativament sociables i en ocasions extravertits, senten por a sentir-se rebutjats en un grup, pel que tendeixen a integrar-se a tota costa. D’aquí la importància de les relacions socials en aquesta etapa ja que determinarà la seva conducta futura.   - En l’adolescència: els comportaments estranys i els actes impulsius són molt freqüents (hiperactivitat), en canvi els trastorns psicòtics o els comportaments neuròtics són rars. Són persones fàcilment ilusionables per adolescents majors que ell o per adults. Fugen de responsabilitats i són rebels amb les normes.   En aquesta fase solen aparèixer les primeres addiccions (hipersexualitat, drogoaddicció, alcoholisme, …) El pas a l’acte és l’única expressió possible d’oposició a la verbalització i la mentalització de la infància; aquests símptomes de l’estat límit es poden observar en un desig per buscar afectivitat contínuament en algú o alguna cosa que els augmenti l’autoestima.   - En la joventut: la pèrdua de la capacitat d’estimar i una important disminució de l’amor propi els porta a aquestes persones a omplir la seva vida amb accions hiperactives o que causen dependència. Sortir de la rutina amb disbauxa seria el seu lema per a aquesta fase. L’únic moment en què la persona afectada pot sentir-se segura i estimada es troba en la seva vida sexual. És un instant tranquil · litzador, en què l’home o la dona es deixa portar.El risc: una vida sexual desproporcionada, fins i tot incontrolable. En general no tenen sensibilitat i fugen de les expressions afectives envers els altres. Utilitzen a les persones com a instruments per sentir-se segurs.   - En l’edat adulta: el dol per la pèrdua de la joventut i el preparar-se per la maduresa, l’estrès i la fatiga, la dificultat adaptativa, la inestabilitat en les relacions personals, els conflictes conjugals i la pobresa de la competència parental (sentir mals pares) són els aspectes més significatius. Apareix la infidelitat emocional, no perquè estiguin insatisfets amb la seva relació, sinó només per sentir tot el temps estimats i desitjats. El percentatge de divorcis arriba al 80%, intentant buscar en tot moment la parella que li asseguri aquesta estabilitat emocional i que no aconsegueixen trobar.   La infidelitat emocional Quan els nostres pensaments i sentiments estan anant més enllà …, Quan sentim que la companyia d’una altra persona diferent a la nostra parella es fa més atractiva, llavors parlem de la infidelitat emocional. És aquella que ens vincula afectivament amb algú del sexe oposat, amb qui preferim estar per sobre de la nostra parella … Parlem d’aquells grans amics que tornen, que acaben per atreure l’atenció i els pensaments … Segons el psicòleg Giorgio Agostini, es tracta d ‘”una espècie d’infidelitat platònica, en la qual se sent que el compromís de comunicació es dóna amb una altra persona i no amb la seva parella”. A diferència de la infidelitat sexual, aquí no s’arriba al llit o, almenys, no de manera premeditada, és una espècie d’incomunicació afectiu espiritual, descriu. Però de totes maneres, pot arribar a ser més greu que la infidelitat sexual. Almenys així queda de manifest en un estudi realitzat per dues investigadores de la Facultat de Psicologia de la Universitat de Buenos Aires (UBA), Argentina. El treball es va basar en una mostra de 446 persones adultes, que tenien entre 30 i 56 anys. Els resultats finals no van canviar gaire respecte dels que es van obtenir en 60 països, ja que el treball de les psicòlogues de la UBA formar part d’un estudi internacional que coordina Martín Voracek, de la Facultat de Medicina de la Universitat de Viena. Què li molestaria més: Imaginar la seva parella formant un vincle emocional profund amb una altra persona o que només gaudeixi d’una apassionada relació sexual amb un altre o una altra? Aquesta va ser la pregunta que es va efectuar. Sobre això, el 80 per cent de les dones va dir que se sentirien més molestes si la seva parella s’involucrés emocionalment amb una altra persona, tot i que no tingués l’oportunitat d’interessar sexualment. El 56 per cent dels homes va optar també per aquesta opció. La majoria dels estudis realitzats concorda amb el mateix. Podem concloure que els éssers humans sabem que la infidelitat emocional, que deriva moltes vegades en pensaments infidels que reprimim, pot ser molt més letal, especialment per al cònjuge que la pateix. El factor de la carència afectiva Si es tracta d’identificar la raó de per què una persona comet alguna infidelitat, trobem que està actuant arran d’una carència afectiva i emocional. I no és una cosa d’un dia per l’altre, sinó que es tracta d’una mancança que s’ha estat arrossegant per molt temps. En això coincideixen diferents experts, com la psicòloga Catalina Bosch, que ha explicat que aquesta situació constitueix un “un nínxol propici per a quan arriba una altra persona que li fa sentir plenament des del punt de vista de la seva autoestima, la seva il · lusió, les seves expectatives”. És a dir, una altra persona comença a suplir mancances, generant una relació més estreta que la que tenim amb la nostra pròpia parella. L’assumpte pot començar a tornar-se més complicat, quan posem atenció a les paraules de la científica Helen Fisher, autora del llibre “Per què estimem?”. Ella explica que “el cervell humà és capaç de sentir amor pel cònjuge i passió per una altra persona. Per descomptat que són tasques inconscients, perquè és cert que la gent s’enamora sense decidir-ho “. Així són les coses! El sentir una forta amistat per un integrant del sexe oposat, sumat a una carència afectiva en la nostra relació sentimental, pot acabar per trair-nos.  
INFIDELITAT DE LA MENT
Moltes vegades a partir del tipus d’infidelitat abans esmentada, sorgeix la mental. Encara que no passi de nostre pensament, cal tenir ull, ja que en el moment en què s’està pensant, somiant o desitjant molt a una altra persona, és que passa alguna cosa, ja sigui amb nosaltres mateixos o amb la nostra relació. La pregunta que cal aleshores és si podríem atorgar-li el mateix grau de gravetat a un fet que mai consumim, però que molt desitgem, a un que definitivament realitzem. Ens referim exactament a la infidelitat mental. És perjudicial per a una relació de parella? Podem assenyalar com a exemple, el cas d’Internet, que ha donat compte d’aquest tipus d’infidelitats, que potser no es concretin més enllà, però en la qual s’observen veritables relacions establertes amb algú en un altre ordinador. En aquest sentit, els experts coincideixen que un es pot enamorar per internet, ja que això no seria altra cosa sinó la nostra imaginació desfermada, en omplir d’il · lusions. El clar és que quan ja sucumbim davant aquest tipus d’accions, estem davant d’un problema molt important dins la nostra relació de parella que hem d’atacar com més aviat. Un altre és el cas de la parella harmoniosa on un dels seus membres té certa manca afectiva. En general es tracta de persones insegures que tenen necessitat de tenir una aventura amb altres sobretot del sexe oposat. Aquestes inseguretats personals fan veure la infidelitat com una fita, milloren la seva autoestima circumstancialment, es veuen reconeguts per un altre en el seu atractiu i això els dóna seguretat. En ocasions conflictes personals no resolts, es fa present en aquestes persones mitjançant la infidelitat.Aquestes persones no tenen intencions de trencar el matrimoni o parella sinó que senten la necessitat de tenir un moment de relació en paral · lel però mantenint el matrimoni. Hi ha persones que senten la relació com quelcom rígid que els encapsula i no els permet mobilitat. Per a aquestes persones la infidelitat és un alliberament, en el sentit de la il · licitud que representa la infidelitat. El il · lícit els resulta atractiu, per això en el moment mateix que la infidelitat surt a llum, abandonen la relació, ja no li és atractiu. I surt a la llum perquè ho expliquen obertament la seva parella, directament i sense remordiments. Les crisis evolutives són situacions de dol, sobretot les crisis de l’adultesa,   40 i 50 anys. Aquesta situació comporta una mobilització interna de l’estat ànim que hem de poder elaborar i superar per viure amb plenitud l’etapa de la vida que ens toca. En ocasions la causa d’una infidelitat és la recerca en un altre que faci recuperar aquesta joventut perduda. Així l’infidel té la il · lusió de recuperar el seu atractiu, torna a sentir-se jove, vital, atractiu. I aquesta sensació no pararà de buscar-la, per la qual cosa la relació estable amb aquestes persones es fa molt difícil per al cònjuge. Hi ha una raó Per ser infidel es necessita almenys una bona raó, el ​​gust per allò prohibit, monotonia d’una relació, manca de satisfacció emocional en parella, uns glops de més, i fins a la mateixa adrenalina de mantenir una relació oculta. Un cop es tingui la raó adequada no hi haurà remordiment que valgui quan el plaer del moment encengui la flama. Inseguretat La temptació és a tot arreu, a la feina, la universitat, una exposició, un bar, un cafè, fins entre els mateixos amics. La persona infidel és al seu torn una carnada fàcil, per la seva inseguretat, per això va a la recerca d’una persona fixa i de confiança, és a dir, algú que estigui disposat a escoltar-lo sense demanar res a canvi. Encara que sàpiga que no pot deixar i tampoc ho vol, a la seva família, no evita sentir alguna cosa més per aquella persona que li va canviar la vida. Al final és un patiment i sensació de traïció doble. Si la persona sent que la seva parella li està deixant de banda, i apareix altra que li fa sentir viu i desitjat de nou, esdevé un infidel en potència disposat a viure una aventura extrema. Fisher (1996) manifesta: Tot i que la majoria dels episodis d’infidelitat involucren alguna intimitat sexual, cal saber que un nombre no menyspreable es pot descriure millor com a situacions d’infidelitat afectiva, sigui perquè no inclouen manifestacions físiques eròtiques i / o perquè els seus factors causals no són d’índole estrictament sexual. No obstant això, al marge d’aquesta consideració, una infidelitat pot ser un episodi altament traumàtic per a qui fins a aquest moment ha confiat plenament en la seva parella, sent difícil i de vegades impossible la reparació psicoterapèutica. En contra del que pogués suposar-se, el / la infidel pot també patir un intens sentiment de culpa quan no hi ha hagut premeditació sinó la mera conjunció casual de circumstàncies favorables per l’ocurrència del fet. D’ocórrer, tal emoció molt destructiva s’uneix a la incapacitat per convèncer l’altre que l’episodi d’infidelitat no compromet l’essencial del seu afecte i el seu compromís. Això unit a la fredor i sinceritat de les persones amb manca afectiva pot fer que la relació infidel acabi i torni amb la seva parella però mai tornaran a ser els mateixos.

Nosaltres, els adults, hem d’ocupar el nostre lloc davant les altres generacions. Ser adult no vol dir deixar de gaudir, de riure a crits, d’emocionar, d’apassionar, de jugar; significa saber quan no té sentit fer-ho. Significa, bàsicament, acabar la infantesa i l’adolescència en allò que ens impedeix manejar bé amb la pròpia realitat i amb els altres; abandonar l’omnipotència, reconèixer als altres amb les seves necessitats i desitjos, aprendre a esperar, adquirir autonomia.
Abandonar l’omnipotència és imprescindible per no creure Déu davant els altres i per no sentir irrompible davant d’un mateix; reconèixer als altres suposa preocupar-se per conèixer-los, escoltar-los, acceptar les diferències, gastar temps i esforç a arribar a acords.
Durant segles ens situem en un lloc especial del qual vam caure abruptament; portem algunes dècades en crisi, és hora que sortim.
Hem ocupar el rol nosaltres mateixos, a cada casa, a cada escola. No esperar que altres cobreixin el lloc que deixem vacant i adoptin als que deixem orfes, no demanar a crits que algú, una figura forta, autoritària-o fins i tot els nostres fills-ens adopti a nosaltres.

Relacions afectives

Els éssers humans sempre tenim aquesta necessitat de relacionar-nos amb altres persones, que coincideixin amb nosaltres en alguna cosa, sent en gustos, interessos, caràcter, preferències, etc. I encara que puguem conèixer a persones que creiem que no tenen aquesta necessitat d’afiliació amb una altra persona, es deu al fet que cada persona és diferent i el seu nivell de “necessitat” varia d’una persona a una altra.
L’afecció és una conducta instintiva, activada i modulada en la interacció amb altres significatius al llarg del temps. La conducta d’afecció es forma al llarg del primer any de vida de l’individu. Durant l’adolescència i la vida d’adult, tenen lloc diversos canvis en ella, incloses les persones a les quals va dirigida, però hem de dir que la inclinació és una conducta que es manté activa al llarg de tot el cicle vital.
La problemàtica que es troba en l’etapa adulta, és que semblés que entre més edat tenim, menys necessitat d’afecció, tenim, ja que hi ha molts adults, que només conviuen amb els seus familiars, que normalment solen ser la seva parella i els seus fills, i això no es pot generalitzar a totes les persones.
En l’etapa adulta, es troben més responsabilitats i situacions que requereixen de gairebé tot el temps disponible i normalment quan sobra temps, el que es vol és descansar, ja que les activitats diàries barrejades amb l’edat, poden arribar a consumir tota l’energia disponible i molt menys arribar a pensar que aquest temps sense ocupació es pugui destinar a altres persones, que no sigui un mateix.
Pel que és difícil que els adults puguin dedicar el seu temps a relacionar-se amb altres persones, fins i tot els estàndards socials, estableixen fermament els primer anys de vida, dels 0 als 30, com “normal” el relacionar-se, però tal semblés que entrant a una edat més avançada, ja és com prejudicis tenir amics, ja que “ja aquestes grandet per portar-te com adolescent”, com si el relacionar-se fora únicament dels adolescents o persones que no tinguessin altra cosa que fer, però en realitat la necessitat de compartir i relacionar-se amb altres persones és una necessitat de tota la vida, l’únic que pot passar és que els nivells baixin, a causa del temps que es té o les ocupacions. Però cada un necessita relacionar-se d’una manera o altra, no important l’edat ni el gènere, és molt important tant per al benestar emocional de les persones, com el físic.
A la dècada dels 30 és possible arribar a la constància. Hi ha estabilitat interior que s’expressa en la manera d’organitzar o mantenir les activitats.Aquesta maduresa li permet a l’individu harmonitzar els seus pensaments i la seva voluntat, les seves reaccions normalment són coherents i objectives. Les característiques més destacades d’aquesta dècada són les següents:
• Personalitat vigorosa
• Acte disciplina i autèntic caràcter
• Il · lusions amb menys colorit
• Risc de caure en l’apatia, el tedi i la irresponsabilitat
• Major experiència que permet evitar la rigidesa
• Capacitat d’harmonitzar sentiments pensaments i voluntat
• Valoració de l’esforç propi i aliè.
Els canvis biològics solen provocar desequilibris emocionals que desajusten les manifestacions afectives, la capacitat de judici i les eleccions. Les relacions laborals i socials es poden veure afectades, segons sigui el nivell d’acceptació als canvis propis d’aquesta etapa. Les característiques de la dècada dels 40 són les següents:
• Reajustament similar al de l’adolescència
• Deteriorament de la salut
• Desequilibri entre afectivitat, pensament i voluntat
• Gradual independència dels fills
• Deteriorament de les relacions conjugals
• S’aconsegueix la maduresa intel · lectual
• Augmenta el risc de caure en l’apatia, el tedi, la rigidesa i la irresponsabilitat.
• Afany de reverdir fora de la llar només en dones
Característiques de la dècada dels 50. El deteriorament pel desgast de la vida comença a repercutir en el psiquisme i ja no és tan fàcil recordar successos o adaptar-se a noves circumstàncies. És recomanable afrontar amb tranquil · litat i confiança els canvis, procurant realitzar activitats noves.
• Continua el deteriorament biològic
• Problemes de salut
• Es recupera l’equilibri entre afectivitat, pensaments i voluntat
• Síndrome de niu buit
• Establiment de noves relacions amb les nova família dels fills
• Les relacions conjugals poden redescobrir o trencar
• Afany de reverdir fora de la llar en els homes
Característiques del quinquenni dels 60 als 65 anys. És recomanable realitzar accions que no suposen molt desgast físic, emocional o intel · lectual, perquè no resultin contraproduents.
• Procés de deteriorament en tots els aspectes
• Experiència de deseiximent (jubilació, canvi de lloc de residència, etc.)
• Recerca de noves ocupacions
• Claredat per percebre el que s’ha cultivat
• Major disponibilitat de temps per l’amistat i l’esplai
• Capacitat per assumir el paper de conseller
Aparició esporàdica del pensament de la mort

Processos que es donen durant el compliment de metes

Per a la fase de l’edat adulta s’estableixen unes tasques pròpies del mateix procés d’envelliment com les corresponents pèrdues i la inevitable proximitat de la mort. La tasca corresponent que tots han de complir serà l’adaptació a un cos que es deteriora, i les pèrdues, per exemple la de la parella que s’han de compensar amb millors contactes socials amb els propis fills i altres familiars o amics. Una altra adaptació bàsica, es refereix a la jubilació i la seva conseqüent descens dins dels recursos econòmics.
Els processos que poden iniciar-se per assolir les metes són variades com l’ampliació de les activitats de relaxació i esplai o la mateixa operació de les disposicions financeres. El procés que engloba el context historicosocial obliga a la tasca d’adaptar als canvis de l’edat. Tot això ha d’anar de la mà d’una gran flexibilitat en els canvis de rols a exercir. Això s’aconsegueix més fàcilment si prèviament es potencien els rols familiars, per exemple el paper d’avis.
Una altra concepció directa del desenvolupament de l’edat adulta és la de Peck que estableix quatre etapes per a l’adultesa. En explicar els reptes especials de la vida adulta, Peck proposa quatre problemes o conflictes del desenvolupament adult:
Valoració de la saviesa davant l’estima de la força física. A mesura que comencen a deteriorar-se la resistència i la salut, les persones han de canalitzar gran part de la seva energia de les activitats físiques cap a les mentals.
·   Socialització davant la sexualitat en les relacions humanes. És un altre ajust imposat per les restriccions socials i pels canvis biològics. Els canvis físics poden obligar a redefinir les relacions amb membres d’ambdós sexes, a donar prioritat a la companyonia sobre la intimitat sexual o la competitivitat.
·   Flexibilitat emotiva davant empobriment emotiu. La flexibilitat emotiva és l’origen de diversos ajustos que es fan a la maduresa, quan les famílies es separen, quan els amics marxen i els antics interessos deixen de ser el centre de la vida.
·   Flexibilitat davant rigidesa mental. L’individu ha de lluitar contra la tendència a obstinar en els seus hàbits o desconfiar massa de les noves idees. La rigidesa mental és la tendència a deixar-se dominar per les experiències i els judicis anteriors, a decidir, per exemple, que “Tota la meva vida he rebutjat la política, de manera que no veig per què hagi de canviar d’opinió ara”.

Relacions de parella en l’adultesa

L’establiment d’una relació de parella estable i perdurable en el temps és una de les tasques més importants que s’ha de realitzar en l’adultesa.Aquesta recerca s’inicia en l’adolescència i es vincula amb la capacitat d’establir relacions d’intimitat. Les relacions amoroses adolescents transiten al llarg de quatre etapes, sent les relacions de parella compromeses pròpies de la finalització del període. Totes aquestes van caracteritzat primordialment per ser més duradores, inclouen l’atracció sexual, la intimitat i inclouen altres elements, com la capacitat de cuidar a l’altre. Refereixen que en aquesta última etapa, les relacions amoroses estan orientades a la recerca de major vinculació emocional i cura cap a l’altre.
També poden donar-se relacions d’amistat que ocasional o difícilment involucren diversos graus d’intimitat sexual sense que les persones es reconeguin en una relació de parella (amics amb drets). Altra modalitat en aquest tipus de relacions socials es refereix al fet que, seguit a una atracció inicial, hi ha l’interès per compartir i conèixer-se mútuament, sense que això comporti cap compromís particular (sortir o caminar amb algú). Aquesta primera relació d’atracció i coneixement pot derivar en una relació de major compromís, afecte, intimitat i formalitat, és a dir , una relació de parella més seriosa, que pot derivar a un altre tipus de relació, o bé finalitzar segons sigui l’interès de qualsevol de les dues parts. En cas que aquesta relació perduri i s’aprofundeixi, pot derivar en una relació que considera un compromís matrimonial futur
Un factor que va estretament configurat amb l’afecció que influència l’establiment i la qualitat de la relació de parella, és la capacitat d’establir una relació d’intimitat. Les dificultats dins d’aquest àmbit poden portar al rebuig i aïllament, l’establiment d’una relació de parella no només és un fort impuls, sinó que també conforma una manera d’unió social. Així, la intimitat és tant un assoliment d’aquesta etapa com també un aspecte important a l’hora d’establir una relació de parella satisfactòria.
Quan li van preguntar a Sigmund Freud quines eren les metes del comportament adult, el va contestar “estimar i treballar”.
Les relacions properes amb la família i els amics durant el curs de la vida adulta són fonamentals. Les relacions socials influeixen en la forma en què un viu la seva existència i com se sent amb l’experiència.Els llaços que un estableix amb els altres s’originen d’una necessitat innata per establir relacions.
La força d’aquesta necessitat poden influir factors com la producció de oxitócica (hormona que pel que sembla s’associa amb els vincles socials).
La persona obté informació i ajuda dels altres, aprèn de la seva pròpia cultura i història, i identifica i tria parella gràcies a la interacció social. La interacció social també costa en termes d’energia i risc emocional.
Així mateix, s’ha descobert que l’aïllament social és un dels majors riscos de salut psicològica i física dels ancians. L’associació entre relacions socials i salut probablement sigui bidireccional. L’aïllament social no només mina la salut, sinó que la salut deficient afecta les relacions socials.
El suport social redueix la incertesa i millora la percepció de control personal i competència social de l’individu, el suport social comprèn proximitat emocional i calidesa, acceptació, comoditat i assistència, i genera un autoconcepte més positiu.
Homes i dones segueixen pautes d’interacció social lleugerament diferents. Probablement radiqui en la seva actitud general cap a l’intercanvi de recursos en les relacions properes, fenomen conegut com a orientació a la relació.
L’afecció és un vincle emocional entre dues persones, és identificar-se, voler ai desitjar estar amb l’altra persona i representa un estat intern en l’individu.
Hi ha tres tipus de lligams, el primer es diu afecció segur i està basat en l’acceptació i el suport, vine a les persones amb bones intencions i de bon cor. El segon és la inclinació ansiós, en aquest les persones s’enamoren fàcilment i estan a l’espera d’un compromís, tracten de fer el que a les altres persones els agraden per intentar conservar-les.El tercer és la inclinació evasiu, en aquest, les persones veuen als altres com a pèrdua de temps, creuen que no té cas se amb els altres perquè són desagradables, fins i tot ells mateixos es consideren així.

Consejero matrimonial Granollers, terapia de pareja Granollers,consejero matrimonial Mollet

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>