Consejero Matrimonial Mollet

Xavier Conesa Lapena – Carme Serrat Bretcha

C/ Gaietà Vinzia, 11-13
MOLLET DEL VALLES
 
C/ Santa Anna, 26
BARCELONA
 
 C/ Diagonal (cantonada) Passeig de Gràcia
BARCELONA
 
Tel 93 570 71 54 (petición de visita)
conesa@gmail.com
Xavier Conesa Lapena
 
fotopsicologescacspetit
(Montcada i Reixac, 1956) és un psicòleg i sexòleg català. El 1990 fundà el Centre de Psicologia Aplicada a Mollet del Vallès entitat dedicada als tractaments psicològics en adults,adolescents i nens. Compatibilitzà aquestes tasques amb les teràpies de parella i disfuncions sexuals masculines i femenínes, establint col.laboracions amb institucions dedicades a la salut mental,especialment de la comarca del Vallès. Posteriorment, posa en funcionament l’Institut Superior d’Estudis Sexològics (I.S.E.S.) a Barcelona, dedicat a la docència de la sexologia: postgraus, masters i cursos específics reconeguts d’Interès Sanitari pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. L’Institut manté conveni de col.laboració amb la Universitat de BarcelonaUniversitat de Girona,Universitat Ramon Llull i Universitat Oberta de Catalunya i Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois Tutor de pràctiques externes de la Facultat de Psicologia (UB) de la Universitat de Barcelona des de l’any 1.999 L’any 1997 es va especialitzar en els tractaments específics per a la depressió a través de la luminoteràpia, essent un dels capdavanters en la investigació i implantació d’aquesta teràpia a nivell estatal. Informacions al respecte publicada al periòdic El Mundo, articles periodístics a Consumer i al periòdic Público. Ha estat també coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya. Al llarg de tots aquests anys, ha establert col.laboracions en mitjans escrits, ràdio i televisió.Enllaços externs
Pàgina Oficial de Xavier Conesa LapenaActa Constitucional de l’Institut Superior d’estudis Sexològics I.S.E.S.Col.laboració Docent del Practicum de Psicologia de la Universitat de BarcelonaCol.laboració Docent amb la Universitat de GironaCol.laboració en tasques de formació amb la Universitat Ramon LlullAcord de Col.laboració amb la Universitat Oberta de Catalunya U.O.C.Conveni de Col.laboració Acadèmica amb Centre d’Estudis Universitaris de California, IllinoisReconeixement de l’Ajuntament de Mollet del Centre de Psicologia AplicadaReferències sobre la investigació en Luminoteràpia al periòdic “El Mundo”. Any 2.005Investigacions sobre Luminoteràpia, Referències al periòdic “Público”. Any 2.007Coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de CatalunyaMiembro de la Federacion Española de Especialistas en Sexologia

Publicacions

Carme Serrat Bretcha
carmepsicologape
Licenciada en Psicologia Colegiada nº 3.086 Adultos e Infantil (Universidad de Barcelona)
Diplomatura de Postgrado en Logopedia (Universidad Autonoma de Barcelona)
Certificación para el tratamiento de la Fundación Catalana del Sindrome de Down.
Diagnostico y Terapia Infantil (Instituto Medico del Desarrollo Infantil)
Tutora de practicas Universidad de Barcelona y Universidad Ramon Llull
Terapeuta Sexual i Familiar
Coordinadora de l’Institut Suparior d’Estudis Sexològics I.S.E.S.
Professora d’Integració Social i Atenció Soció Sanitària
Professora de Comunicació alternativa, Atenció a persones amb dependencia,
Assessora Psicològica d’escoles bressol.
Assessorament a pares
Tutora de Pràctiques Universitat Oberta de Catalunya
Conferenciant de temes relacionats amb la psicologia infantil.
TRACTAMENTS

TRACTAMENTS DE LA PERSONALITAT

PUBLICACIONS:

Revista del Col.legi Oficial de Psicòlegs.
El paper del Psicòleg a les Psicoteràpies” (autor: xavier conesa)
Psychologies
“Amor i Sexe: Inseparables?” (autor: xavier conesa)
Revista del Col.legi Oficial de Psicòlegs:
“La Sexualitat en Pacients amb Anorexia i Bulimia” (autor: xavier conesa)
La Portada del Valles:
“Se hereda la depresió?” (autor: xavier conesa)
Contrapunt:
“El tractament Psicològic. Un enfoc actual” (autor: xavier conesa)
La Vanguardia.Suplemet:
“Sexe a P-3″   (autor: xavier conesa)
Contrapunt:
“Estils de vida que poden ajudar a la Depresió” (autor: xavier conesa)
Publicaciones en Psicoactiva. Revista especialitzada:
 2002 Articulo: EYACULACION PRECOZ. (autor: xavier conesa). la eyaculacion precoz: el problema sexologico mas frecuente y el que tiene mejor solucion.
2002 Articulo: CRISI? QUINA CRISI!. (autor: xavier conesa). en els nostres temps i en l’entorn occidental es donen una sèrie de malalties o trastorns que no existien temps enrera i que no es troben en altres indrets. per tant, podem dir que es tracta de trastorns vinculats al nostre estil …
2003 Articulo: EL MALESTAR PSICOLÒGIC. (autor: xavier conesa). les primeres dades que tenim de la xarxa de metges de capçalera indiquen que a l’11 % dels pacients que ens consulten se’ls diagnostica un problema psicològic. aquestes dades queden per comprovar, ja que un pacient pot tenir diver…
2003 Articulo: FUNCIONAMIENTO DE UN CENTRO PSICOLÓGICO EN LA PRÁCTICA COTIDIANA. (autor: judith fernández sánchez). descripción del funcionamiento del centro psicológico conesa-serrat
2004 Articulo: REFLEXIONES SOBRE UN TRASTORNO PARANOIDE VS. TOC. (autor: xavier conesa). hace algún tiempo que estoy tratando a un muchacho que presenta un cuadro que considero que está en ese punto de inflexión entre el trastorno paranoide y el trastorno obsesivo grave…¿donde ubicarlo?
2004 Articulo: L’ESTRÈS I L’ANSIETAT. (autor: xavier conesa). els professionals d’atenció primària constaten dia a dia en una part important dels pacients un component psíquic associat als seus símptomes, i en molts diagnostiquem un transtorn psicològic com a problema de base.
2005 Articulo: TRACTAMENT DEL TRASTORN D’ANSIETAT. (autor: xavier conesa). la multiplicitat de símptomes que presenten aquests trastorns condueixen els pacients a recòrrer infructuosament als consultoris de diverses especialitats, sense obtenir, en molts casos, un diagnòstic correcte, i per tant, un trac…
2005 Articulo: COMPRENDRE L’ANSIETAT. (autor: xavier conesa). dins l´ansietat o atac de pànic hi ha dues forces que s’uneixen i es sumen.
2006 Articulo: CRISIS D’ANSIETAT. (autor: xavier conesa). en els nostres temps i en el nostre entorn occidental es donen una sèrie de malalties o trastorns que no existien temps enrera i que no es troben en altres indrets. per tant, podem dir que es tracta de trastorns vinculats al nostr…
2006 Articulo: MÉTODO CONESA-SERRAT PARA EL TRATAMIENTO DE LA DEPRESIÓN. (autor: xavier conesa). la complejidad del trastorno depresivo requiere de un abordaje multifactorial. generalmente requerirá de una psicoterapia y del antidepresivo adecuado. a todo ello habrá que añadir unos cambios de vida. no existe por tanto la p…
2007 Articulo: DEPRESSIÓ MENOR: DISTIMIA (DEPRESSIÓ NEURÒTICA). (autor: xavier conesa). criteris per al diagnòstic de distimia (dsm-iv).
2007 Articulo: COM ES DIAGNOSTICA UNA DEPRESSIÓ GREU. (autor: xavier conesa). criteris per diagnosticar una depressió major o malencònica (dsm-iv).
2008 Articulo: INFORMACIÓ NECESSARIA PEL PACIENT DEPRESSIU. (autor: xavier conesa). la depressió és una malaltia, no un defecte de personalitat o una debilitat. la millora és la norma, no l’excepció. els tractaments són efectius, hi ha moltes opcions de tractament, i és possible establir un tractament efectiu per…
2008 Articulo: QUAN APAREIX LA DEPRESSIÓ. (autor: xavier conesa). en atenció primària, entre el 6% i 8 % dels pacients pateixen trastorns depressius majors, i el risc de depressió és clarament més alt a les dones.
2008 Articulo: COM ENS HEM DE COMPORTAR DAVANT D’UNA PERSONA QUE PATEIX DEPRESSIÓ?. (autor: xavier conesa). no hi ha res més dolorós que veure com el marit, la dona, el pare, la mare, el fill o la filla es mostren cada cop més apàtics, deixen de participar en els esdeveniments familiars, no es preocupen del seu aspecte personal, es pass…
2009 Articulo: ESTRÉS, DEPRESSIÓ I EXERCICI FÍSIC. (autor: xavier conesa). l’estrès. de manera general, els estudis indiquen que l’exercici ajuda l’individu a afrontar millor l’estrès, gràcies a una adequada predisposició biològica que ajudaria a afrontar-ne els resultats psicològics i psicosocials. el t…
2009 Articulo: ADOLESCENTS, SENTIMENTS I HOMOSEXUALITAT. (autor: xavier conesa). en arribar a l’adolescència, els nens d’ahir, ja convertits en el noi o la noia d’avui, prendran consciència de la seva homosexualitat i hauran d’assumir-la i acceptar-la.
2009 Articulo: NENS, SENTIMENTS I HOMOSEXUALITAT. (autor: xavier conesa). sent encara l’homosexualitat un tema tabú i, per tant, poc explicat, els primers que s’adonen de l’orientació homosexual d’un infant són els seus companys d’escola.
2010 Articulo: TRACTAMENT DEL LLENGUATGE EN ELS NENS. (autor: xavier conesa). retards del llenguatge es donen en nens petits que fan un desenvolupament més tardà de les habilitats lingüístiques. a partir del joc cal anar recollint les seves expressions comunicatives al mateix temps que es van donant models …
2010 Articulo: LA HIPERACTIVITAT. (autor: xavier conesa). la hiperactivitat infantil o, tal com es coneix des del punt de vista tècnic, el trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (tdah) és una de les alteracions comportamentals de major impacte en el desenvolupament educatiu i …
2003 Articulo: QUAN LES NOIES NO MENGEN. (autor: xavier conesa). els factors de risc en els trastorns alimentaris en l’anorèxia i la bulímia nervioses són molts, sobretot en la pubertat del sexe femení, però el central és la restricció alimentària.
2003 Articulo: QUAN MENJAR ÉS UN PROBLEMA. (autor: xavier conesa). la bulímia és la ingesta excessiva d’aliments que després s’intenten compensar amb conductes anòmales com ara vòmits, abús de laxants i diurètics, o dietes restrictives intermitents la qual cosa s’acaba convertint en un costum que…
2004 Articulo: QUÈ HA DE FER LA FAMÍLIA DAVANT UN MALALT DE BULÍMIA?. (autor: xavier conesa). és totalment incorrecte afirmar que les famílies són la causa d’un trastorn alimentari. no obstant això, determinades característiques familiars, juntament amb factors individuals de la persona malalta i factors socials, poden pre…
2005 Articulo: MENJAR MOLT I A TOTES HORES: TRACTAMENT. (autor: xavier conesa). no hi ha una única línia d’actuació o tractament possible en els trastorns d’alimentació, i en concret en la búlimia nerviosa. se’n pot aplicar més d’un i fer-ho conjuntament per augmentar l’efectivitat del tractament.
2006 Articulo: PER QUÈ APAREIX LA BULÍMIA?. (autor: xavier conesa). factors que afavoreixen l’aparició de la bulímia.
2006 Articulo: LOGOPEDIA: ALTERACIONS DEL LLENGUATGE. (autor: xavier conesa). detecció i diagnòstic.
2006 Articulo: QUÈ SABEM SOBRE L’ALCOHOL?. (autor: xavier conesa). diversos consells sobre l’alcohol
2007 Articulo: DROGUES INFORMACIÓ GENERAL. (autor: xavier conesa). què és la droga?. és una substància que tant pot ser natural com química i que quan es consumeix modifica el funcionament del nostre cos i de la nostra ment, alterant l’estat d’ànim, la percepció i el coneixement. sovint crea dep…
2008 Articulo: QUÈ ÉS UN TRACTAMENT PSICOLÒGIC?. (autor: xavier conesa). el tractament psicològic (psicoteràpia) té com a objectiu el canvi de pensaments, sentiments i conductes que a l’individu li fan patir d’una manera o d’una altra.
2008 Articulo: VISIÓ GENERAL DELS TRASTORNS PSICOLÒGICS. (autor: xavier conesa). les solucions semblen difícils de trobar, però l’evidència és que resulta imprescindible cuidar, en la mesura que sigui possible, la dinámica diària de vida que tenim i respectar el fet que hem de destinar un temps mínim a activit…
Tribuna Vallesana
“L’atenció psicològica a la comarca del Valles”
La Portada del Valles:
“Com reconèixer i tractar l’alcoholisme”
Continguts del Master de Sexologia de l’Institut Superior d’Estudis Sexològics (ISES)
En condició de Director de l’Entitat i com a Docent.
Reconeguts pel Departament de Salut de la Generalitat:
1. Disfuncions Sexuals Masculines. La Falta de Erecció.
2. Disfuncions Sexuals Femenines. La manca de desig sexual.
3. Estudi del Vaginisme
4. La Complexitat Sexual. Les Parafílies
5. Generalització dels Trastorns Sexuals
6. Estudi del Orgasme i els seus Disfuncions
7. Avaluació de les Disfuncions Sexuals a General
8. El Diagnòstic en Sexualitat
9. Disfuncions Sexuals Masculines. La Ejaculació Precoç
10. L’Entrevista Psico-Sexual
11. El Enquadrament Terapèutic. L’actitud del Terapeuta
12. Farmacologia i Sexologia
13. Sessió de Devolució. Entrevista aclaridora
                                       ———————–

El component afectiu es va a definir pels elements que són essencials a l’amor , com ara els valors de veritat, respecte , fidelitat , llibertat ia partir de la meva experiència terapèutica he pogut rescatar aspectes com el diàleg , la responsabilitat i el desenvolupament de processos de acceptació . S’esmenten dos tipus d’experiències en el desenvolupament d’aquest component , com el poder tenir un sentiment d’amor amb un mateix, amb els altres i amb Déu . També es destaca el poder desenvolupar un creixement afectiu que té a veure amb la possibilitat de diferenciar-nos , identificar-nos, actualitzar i desenvolupar l’autonomia afectiva . A més es destaquen aspectes com l’afinitat afectiva , l’amistat i la confiança . Aquest component té la variant de ser l’eix d’equilibri en el desenvolupament adequat dels components eròtics i espirituals , és a dir , el component espiritual necessitarà dels elements del eròtic per al seu adequat desenvolupament i viceversa . Però serà per mitjà de l’afectivitat , la forma de com aconseguirà integrar els elements necessaris d’acord a l’etapa del desenvolupament en què ens trobem. No és un secret que moltes de les consultes en sexualitat giren més entorn del tema del maneig de l’afectivitat en la relació entre homes i dones , així com en l’estructuració del que es desitja o no per a la vida personal . Com ho hem pogut observar , aquest maneig de l’afectivitat es manifesta i comunica de manera diferent en homes com en dones , bàsicament per l’efecte dels patrons culturals que adquirim quan conformem el nostre comportament en relació amb els rols que se’ns han inculcat . El component afectiu és l’eix medul · lar de tota relació humana i per tant del desenvolupament sexual . La forma en com s’expressin les nostres emocions , així com la claredat que tinguem cap a la intensitat d’aquestes emocions , farà que aquesta força de vida – creativa , que és la sexualitat , engendri fruits o no . Pel component eròtic , poder aconseguir una màxima expressió orgàsmica estarà determinat per la clara consciència dels sentiments , així com per un coneixement eròtic important del cos , a més de la sensació de respecte per si mateix i per la relació amb l’altra persona .

EL PODER DE LES EMOCIONS POSITIVES

“Mira a la teva parella als ulls”: deu consells per millorar les teves relacions

"Mira a tu pareja a los ojos": diez consejos para mejorar tus relaciones

L’estabilitat de les parelles i l’èxit de les relacions afectives en general resideixen a lareciprocitat de les actituds positives entre les dues parts. El poder de les emocions es subestima en ocasions, el que provoca que els vincles afectius s’acabin trencant. Com mai és massa tard per aprofundir l’amor amb la teva parella o construir unes millors relacions amb els companys de treball i amistats, el psicoterapeutaBarton Goldsmith ofereix a la revista Psychology Today deu consells per millorar els vincles afectius:

  • Acceptar els defectes dels altres és el primer pas per crear relacions duradores i feliços. Sobre aquesta base, els desencerts o errors s’assumiran de forma menys traumàtica i deixaran de ser un factor decisiu a l’hora de deteriorar o fins i tot trencar els vincles afectius. D’aquesta manera, també s’apreciaran molt més els aspectes positius de l’altre i es valorarà a les persones en la seva justa mesura sense haver de ofendre per això ni incórrer constantment en desqualificacions.
  • Les mostres d’afecte no s’han de perdre de vista, tot i el pas del temps que contribueix a refredar aquest tipus de gestos. El psicòleg Goldsmith és contundent en aquest sentit: “Les parelles que es toquen i s’agafen solen tenir menys discussions i gaudeixen més de la vida”. El tacte és doncs, una de les formes de comunicació més poderoses.
  • La parella i els amics són el millor trampolí per assolir la felicitat, pel que cuidar el seu benestar beneficiarà a un mateix, fins i tot en els moments difícils. Si la teva parella té un problema has de ser el primer a ser-hi.
  • És important verbalitzar les emocions i els sentiments. No sempre expressem amb paraules el que pensem, principalment quan es tracta de qüestions positives, però per mantenir una bona relació és fonamental acostumar-se a dir les coses. Tant homes com dones necessiten sovint comprovar que són valorats pels seus afins.
  • Mirar a la teva parella als ulls, prendre la seva mà i simplement donar-li les gràcies per estar en la teva vida és una de les eines més poderoses per reforçar els llaços d’afecte. Mai hem de cansar de donar les gràcies i reconèixer amb un petó o una abraçada els bons gestos dels altres.
  • Ser honestos i mantenir el compromís d’esforçar-pel bé comú ajuda a superar les males ratxes o problemes pels que travessa una relació. Tothom es mereix una segona oportunitat.
  • Recordar els bons moments de tant en tant ajudarà a treure les forces necessàries per redreçar una relació si s’està passant per un mal moment.Reviure els episodis més feliços dóna una motivació extra per afrontar els sots i mirar al futur.
  • Estar disponibles quan la parella o amics ho necessitin i recolzar-se mútuament són dos dels tres pilars de les relacions amoroses o d’amistat. El tercer és la lleialtat, pel que és millor solucionar sempre els dubtes de compromís mutu.
  • Tothom necessita en algun moment un espatlla sobre la qual recolzar-se. Hi ha qui pensa que aquesta necessitat és un senyal de debilitat, però amagar només complicarà les coses amb la gent que t’envolta. A més generarà inseguretat per part del mateix afectat i desconfiança per part de les persones que l’envolten.
  • Cal aclarir qualsevol canvi en els sentiments que es professin cap als altres. Si sorgeixen els dubtes, el millor és admetre-ho i discutir-ho amb l’altra persona. La conversa és la millor eina per saber realment el que es vol i el que realment s’espera d’un.
  •  més breu en comparació amb els components no passionals ) . En el seu sorgiment jugarien un important paper : l’atribució de l’activació fisiològica i / o de l’atracció física sentida cap a l’altre ( generalment inconscient , i que ocupa un paper central en les primeres etapes de la relació -com posa en relleu la Teoria bifactorial de Berscheid i Walster , 1978 – ) , l’atracció personal ( incentivada per la similitud , l’obtenció de reforços , l’efecte halo … etc, Byrne , 1971; Dion , Berscheid i Walster , 1972; Wilson i Nias , 1976 ; Cook i McHenry , 1978; Griffitt , 1979 … ) , i les nostres pròpies expectatives romàntiques ( generalment assumides de manera inconscient durant el procés de socialització ; Averill , 1975; Good , 1976; Averill i Boothroyd , 1977; Iglesias de Ussel , 1987 ; Simon, Eder i Evans , 1992 … ) .seva professió , creu tenir ara més que oferir , de manera que comença a considerar alternatives abans no previstes . Aquests homes que , a certa edat , trenquen el seu matrimoni i rejovenits , o “precisament ” per sentir-se així fugint de l’evidència que el mirall , impertèrrit , els presenta als matins , es llancen a relacions amoroses amb joves , de vegades cuasiadolescentes , en un clar exemple d’intercanvis de recursos diferents per ambdues parts , i que, tot i amb aspecte de vegades grotesc i fins i tot circense , poden arribar a funcionar . Noteu sobre això la molt inferior incidència de situacions similars al revés : els intercanvis amorosos entre senyores de mitjana edat i joves no semblen funcionar tant , si més no a la llum del dia : sens dubte els costos derivats de les pressions socials i les diferents expectatives normatives associades a un i altre sexe el dificulten . El conegut constructe psicològic ” locus de control” ( Rotter , 1966 ) ha estat utilitzat també en aquest context , assenyalant com els individus controlats externament , és a dir , els que creuen que la seva conducta està determinada per factors aliens a la seva pròpia decisió ( destí , atzar ) tendeixen a enamorar més que els individus controlats internament , aquells que pensen que són ells mateixos els qui decideixen el seu destí , i que tenen una visió de l’amor menys idealitzada ( Dion i Dion , 1988 ) . Però deixant de banda el vist fins aquí , és a dir, que determinats aspectes de la situació d’interacció així com certes característiques del subjecte poden fer més probable un enamorament , queda per respondre als factors relatius al OBJECTE amorós : per què triem , o ens enamorem , d’una persona i no d’una altra . És una qüestió que probablement no té resposta clara , però sobre la qual es poden avançar unes quantes hipòtesis basades en els estudis sobre l’atracció interpersonal , en els que en definitiva s’estudia quins requisits o criteris ha de complir una persona per esdevenir objecte amorós . Potser el cas més clar de focalització en l’objecte el constitueixen les perspectives que posen l’accent , directament , en com certes característiques d’un individu fan més probable que sigui elegit com a objecte amorós . Aquest tema ha generat , per la frivolitat imperant en alguns psicòlegs socials , investigacions que són mers divertiments sobre quins són aquestes característiques en base a les quals pretesament es tria parella . L’anàlisi d’aquests llistats no condueix a res , primer perquè varien molt d’unes enquestes a altres , segon perquè en definitiva no reflecteixen sinó pura desitjabilitat social , i tercer perquè en tot cas reprodueixen els trets en què el subjecte ” creu fixar ” en triar , sense cap garantia que siguin precisament aquests els crucials en l’elecció ( i això suposant que el procés electiu pogués descompondre analíticament en un conjunt de trets , que tot es fes de manera conscient , i que l’individu pogués monitoritzar els factors causants de la seva elecció , cosa bastant improbable d’altra banda) . Perquè , com és ben sabut , tot home que es preï , en el nivell del que seria desitjable , triaria una dona alta , prima , elegant , simpàtica , intel · ligent , amb diners, etc . , Però en la realitat Cupido li llançarà en braços d’una dona probablement no tan afortunada ( és la hipòtesi del ” matching” ) . D’altra banda, no hi ha en veritat tants trets genuïnament positius , ja que en general són dimensions , en moltes de les quals la virtut està en el punt mitjà: la intel · ligència és positiva sens dubte , però per més d’un home una dona massa intel · ligent perd part del seu encant , la generositat també pot semblar positiva , però té els seus límits , com la valentia , l’extraversió , i tantes altres característiques . Queden doncs pocs trets , però queda sobretot un que en general no es reconeix com a fonamental en la seva elecció , especialment per part dels homes : el Atractiu físic , i que no obstant això és crucial , pel que em detindré breument en ell . En efecte , hi ha una constatació òbvia : homes i dones dediquem bona part del nostre temps , esforç , i els diners no a ser més intel · ligents , ni més generosos , ni més audaços , ni més simpàtics , ni més sensats , ni més sincers ( trets tots ells els més valorats en les enquestes ) sinó precisament a tractar de ser més atractius . Des de poc després de néixer , vam començar aquest dur aprenentatge , dur especialment per als no premiats, respecte al valor de canvi de l’atractiu físic . Els nostres nens escolten contes i veuen pel · lícules que , a més de fomentar l’ aprenentatge dels rols de gènere dominants , els van convencent de la ineluctable associació bell – bo ( Dion , Berscheid i Walster , 1972 ) . No hi ha príncep o princesa que no reflecteixi aquest dogma , ni bruixa o malvat que resulti , en el físic , mitjanament presentable . En perfecta combinació amb els rols sexistes latents ( per què sempre és una bruixa i no un bruixot , perquè sempre un príncep acudeix en ajuda de la princesa i no a l’inrevés , etc . ) . es va així interioritzant subtilment tal associació . De manera no conscient , es tendeix seguida a rebutjar als menys atractius físicament, sobretot entre les nenes , a qui se’ls ensenya potser amb més rigor el suprem valor de l’ atractiu físic . La iconografia que ens envolta està al servei del mateix dogma : des de la religiosa : sants, verges i déus fins a la profana : personatges cinematogràfics , sèries televisives , revistes , si bé hi ha de vegades excepcions en confirmació de la regla : aquestes dones bellíssimes que , diabòlicament , utilitzen la seva bellesa com a arma fatal ( veure ” Instint Bàsic” , sense anar més lluny ) . L’efecte pervers d’aquesta associació és la contaminació de la percepció a través del denominat “Efecte d’Halo ” : l’atractiu físic d’una persona ens porta a percebre més positivament en tot un conjunt de variables que , en principi , res tenen a veure amb el , existeix de fet tota una plètora de treballs experimentals en Psicologia Social que verifiquen aquests processos d’inferència : les cares més atractius són percebuts com més intel · ligents , més reeixits , més simpàtics , més nobles , i fins i tot més alts … és a dir, no només ho atractiu atreu per pur plaer estètic ( cosa lògica d’altra banda) , sinó també , i especialment , com a resultat d’aquests processos inferencials . Així les coses , l’efecte de l’atractiu físic es magnifica per una senzilla raó : aquest factor opera especialment en els inicis de la relació , o fins i tot abans d’ella impulsant el seu inici: és un factor que opera ” a distància” , en un moment en que altres determinants més rellevants encara no poden operar ( similitud , cte . ) : l’atractiu físic actua així a manera de filtre , impedint a vegades que profundes belleses interiors accedeixin a la possibilitat d’interaccions enriquidores . És interessant al respecte un conegut experiment en Psicologia Social , el de Snyder , Tanke i Berscheid ( 1977 ) . Els subjectes eren homes que parlaven per telèfon amb dones de les que prèviament se’ls havia informat que eren atractives o no atractives . Després de les converses , es va trobar que efectivament els subjectes avaluaven al seu contacte telefònic de manera més positiu en una sèrie de variables quan se’ls havia dit que era atractiu ; tals dones eren , al seu parer , més sociables , animoses , xerraires , etc . Però el més suggerent de l’experiment és que la conducta telefònica dels mateixos homes va ser avaluada al seu torn per un grup de jutges neutres que no sabien quina era la situació experimental ( atractiva – no atractiva ) : tals jutges la van jutjar com més càlida , sociable , interessant i amb sentit de l’ humor quan parlaven amb una dona presumptament atractiva . 
  • Consejero Matrimonial Mollet