Consejero Matrimonial Granollers

Xavier Conesa Lapena – Carme Serrat Bretcha

C/ Gaietà Vinzia, 11-13
MOLLET DEL VALLES
 
C/ Santa Anna, 26
BARCELONA
 
 C/ Diagonal (cantonada) Passeig de Gràcia
BARCELONA
 
Tel 93 570 71 54 (petición de visita)
conesa@gmail.com
Xavier Conesa Lapena
 
fotopsicologescacspetit
Psicòleg i sexòleg . El 1990 fundà el Centre de Psicologia Aplicada a Mollet del Vallès entitat dedicada als tractaments psicològics en adults,adolescents i nens. Compatibilitzà aquestes tasques amb les teràpies de parella i disfuncions sexuals masculines i femenínes, establint col.laboracions amb institucions dedicades a la salut mental,especialment de la comarca del Vallès. Posteriorment, posa en funcionament l’Institut Superior d’Estudis Sexològics (I.S.E.S.) a Barcelona, dedicat a la docència de la sexologia: postgraus, masters i cursos específics reconeguts d’Interès Sanitari pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. L’Institut manté conveni de col.laboració amb la Universitat de BarcelonaUniversitat de Girona,Universitat Ramon Llull i Universitat Oberta de Catalunya i Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois Tutor de pràctiques externes de la Facultat de Psicologia (UB) de la Universitat de Barcelona des de l’any 1.999 L’any 1997 es va especialitzar en els tractaments específics per a la depressió a través de la luminoteràpia, essent un dels capdavanters en la investigació i implantació d’aquesta teràpia a nivell estatal. Informacions al respecte publicada al periòdic El Mundo, articles periodístics a Consumer i al periòdic Público. Ha estat també coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya. Al llarg de tots aquests anys, ha establert col.laboracions en mitjans escrits, ràdio i televisió.Enllaços externs
Pàgina Oficial de Xavier Conesa LapenaActa Constitucional de l’Institut Superior d’estudis Sexològics I.S.E.S.Col.laboració Docent del Practicum de Psicologia de la Universitat de BarcelonaCol.laboració Docent amb la Universitat de GironaCol.laboració en tasques de formació amb la Universitat Ramon LlullAcord de Col.laboració amb la Universitat Oberta de Catalunya U.O.C.Conveni de Col.laboració Acadèmica amb Centre d’Estudis Universitaris de California, IllinoisReconeixement de l’Ajuntament de Mollet del Centre de Psicologia AplicadaReferències sobre la investigació en Luminoteràpia al periòdic “El Mundo”. Any 2.005Investigacions sobre Luminoteràpia, Referències al periòdic “Público”. Any 2.007Coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de CatalunyaMiembro de la Federacion Española de Especialistas en Sexologia

Publicacions

Carme Serrat Bretcha
carmepsicologape
Licenciada en Psicologia Colegiada nº 3.086 Adultos e Infantil (Universidad de Barcelona)
Diplomatura de Postgrado en Logopedia (Universidad Autonoma de Barcelona)
Certificación para el tratamiento de la Fundación Catalana del Sindrome de Down.
Diagnostico y Terapia Infantil (Instituto Medico del Desarrollo Infantil)
Tutora de practicas Universidad de Barcelona y Universidad Ramon Llull
Terapeuta Sexual i Familiar
Coordinadora de l’Institut Suparior d’Estudis Sexològics I.S.E.S.
Professora d’Integració Social i Atenció Soció Sanitària
Professora de Comunicació alternativa, Atenció a persones amb dependencia,
Assessora Psicològica d’escoles bressol.
Assessorament a pares
Tutora de Pràctiques Universitat Oberta de Catalunya
Conferenciant de temes relacionats amb la psicologia infantil.
TRACTAMENTS

TRACTAMENTS DE LA PERSONALITAT   PUBLICACIONS:

Revista del Col.legi Oficial de Psicòlegs.
El paper del Psicòleg a les Psicoteràpies” (autor: xavier conesa)
Psychologies
“Amor i Sexe: Inseparables?” (autor: xavier conesa)
Revista del Col.legi Oficial de Psicòlegs:
“La Sexualitat en Pacients amb Anorexia i Bulimia” (autor: xavier conesa)
La Portada del Valles:
“Se hereda la depresió?” (autor: xavier conesa)
Contrapunt:
“El tractament Psicològic. Un enfoc actual” (autor: xavier conesa)
La Vanguardia.Suplemet:
“Sexe a P-3″   (autor: xavier conesa)
Contrapunt:
“Estils de vida que poden ajudar a la Depresió” (autor: xavier conesa)
Publicaciones en Psicoactiva. Revista especialitzada:
 2002 Articulo: EYACULACION PRECOZ. (autor: xavier conesa). la eyaculacion precoz: el problema sexologico mas frecuente y el que tiene mejor solucion.
2002 Articulo: CRISI? QUINA CRISI!. (autor: xavier conesa). en els nostres temps i en l’entorn occidental es donen una sèrie de malalties o trastorns que no existien temps enrera i que no es troben en altres indrets. per tant, podem dir que es tracta de trastorns vinculats al nostre estil …
2003 Articulo: EL MALESTAR PSICOLÒGIC. (autor: xavier conesa). les primeres dades que tenim de la xarxa de metges de capçalera indiquen que a l’11 % dels pacients que ens consulten se’ls diagnostica un problema psicològic. aquestes dades queden per comprovar, ja que un pacient pot tenir diver…
2003 Articulo: FUNCIONAMIENTO DE UN CENTRO PSICOLÓGICO EN LA PRÁCTICA COTIDIANA. (autor: judith fernández sánchez). descripción del funcionamiento del centro psicológico conesa-serrat
2004 Articulo: REFLEXIONES SOBRE UN TRASTORNO PARANOIDE VS. TOC. (autor: xavier conesa). hace algún tiempo que estoy tratando a un muchacho que presenta un cuadro que considero que está en ese punto de inflexión entre el trastorno paranoide y el trastorno obsesivo grave…¿donde ubicarlo?
2004 Articulo: L’ESTRÈS I L’ANSIETAT. (autor: xavier conesa). els professionals d’atenció primària constaten dia a dia en una part important dels pacients un component psíquic associat als seus símptomes, i en molts diagnostiquem un transtorn psicològic com a problema de base.
2005 Articulo: TRACTAMENT DEL TRASTORN D’ANSIETAT. (autor: xavier conesa). la multiplicitat de símptomes que presenten aquests trastorns condueixen els pacients a recòrrer infructuosament als consultoris de diverses especialitats, sense obtenir, en molts casos, un diagnòstic correcte, i per tant, un trac…
2005 Articulo: COMPRENDRE L’ANSIETAT. (autor: xavier conesa). dins l´ansietat o atac de pànic hi ha dues forces que s’uneixen i es sumen.
2006 Articulo: CRISIS D’ANSIETAT. (autor: xavier conesa). en els nostres temps i en el nostre entorn occidental es donen una sèrie de malalties o trastorns que no existien temps enrera i que no es troben en altres indrets. per tant, podem dir que es tracta de trastorns vinculats al nostr…
2006 Articulo: MÉTODO CONESA-SERRAT PARA EL TRATAMIENTO DE LA DEPRESIÓN. (autor: xavier conesa). la complejidad del trastorno depresivo requiere de un abordaje multifactorial. generalmente requerirá de una psicoterapia y del antidepresivo adecuado. a todo ello habrá que añadir unos cambios de vida. no existe por tanto la p…
2007 Articulo: DEPRESSIÓ MENOR: DISTIMIA (DEPRESSIÓ NEURÒTICA). (autor: xavier conesa). criteris per al diagnòstic de distimia (dsm-iv).
2007 Articulo: COM ES DIAGNOSTICA UNA DEPRESSIÓ GREU. (autor: xavier conesa). criteris per diagnosticar una depressió major o malencònica (dsm-iv).
2008 Articulo: INFORMACIÓ NECESSARIA PEL PACIENT DEPRESSIU. (autor: xavier conesa). la depressió és una malaltia, no un defecte de personalitat o una debilitat. la millora és la norma, no l’excepció. els tractaments són efectius, hi ha moltes opcions de tractament, i és possible establir un tractament efectiu per…
2008 Articulo: QUAN APAREIX LA DEPRESSIÓ. (autor: xavier conesa). en atenció primària, entre el 6% i 8 % dels pacients pateixen trastorns depressius majors, i el risc de depressió és clarament més alt a les dones.
2008 Articulo: COM ENS HEM DE COMPORTAR DAVANT D’UNA PERSONA QUE PATEIX DEPRESSIÓ?. (autor: xavier conesa). no hi ha res més dolorós que veure com el marit, la dona, el pare, la mare, el fill o la filla es mostren cada cop més apàtics, deixen de participar en els esdeveniments familiars, no es preocupen del seu aspecte personal, es pass…
2009 Articulo: ESTRÉS, DEPRESSIÓ I EXERCICI FÍSIC. (autor: xavier conesa). l’estrès. de manera general, els estudis indiquen que l’exercici ajuda l’individu a afrontar millor l’estrès, gràcies a una adequada predisposició biològica que ajudaria a afrontar-ne els resultats psicològics i psicosocials. el t…
2009 Articulo: ADOLESCENTS, SENTIMENTS I HOMOSEXUALITAT. (autor: xavier conesa). en arribar a l’adolescència, els nens d’ahir, ja convertits en el noi o la noia d’avui, prendran consciència de la seva homosexualitat i hauran d’assumir-la i acceptar-la.
2009 Articulo: NENS, SENTIMENTS I HOMOSEXUALITAT. (autor: xavier conesa). sent encara l’homosexualitat un tema tabú i, per tant, poc explicat, els primers que s’adonen de l’orientació homosexual d’un infant són els seus companys d’escola.
2010 Articulo: TRACTAMENT DEL LLENGUATGE EN ELS NENS. (autor: xavier conesa). retards del llenguatge es donen en nens petits que fan un desenvolupament més tardà de les habilitats lingüístiques. a partir del joc cal anar recollint les seves expressions comunicatives al mateix temps que es van donant models …
2010 Articulo: LA HIPERACTIVITAT. (autor: xavier conesa). la hiperactivitat infantil o, tal com es coneix des del punt de vista tècnic, el trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (tdah) és una de les alteracions comportamentals de major impacte en el desenvolupament educatiu i …
2003 Articulo: QUAN LES NOIES NO MENGEN. (autor: xavier conesa). els factors de risc en els trastorns alimentaris en l’anorèxia i la bulímia nervioses són molts, sobretot en la pubertat del sexe femení, però el central és la restricció alimentària.
2003 Articulo: QUAN MENJAR ÉS UN PROBLEMA. (autor: xavier conesa). la bulímia és la ingesta excessiva d’aliments que després s’intenten compensar amb conductes anòmales com ara vòmits, abús de laxants i diurètics, o dietes restrictives intermitents la qual cosa s’acaba convertint en un costum que…
2004 Articulo: QUÈ HA DE FER LA FAMÍLIA DAVANT UN MALALT DE BULÍMIA?. (autor: xavier conesa). és totalment incorrecte afirmar que les famílies són la causa d’un trastorn alimentari. no obstant això, determinades característiques familiars, juntament amb factors individuals de la persona malalta i factors socials, poden pre…
2005 Articulo: MENJAR MOLT I A TOTES HORES: TRACTAMENT. (autor: xavier conesa). no hi ha una única línia d’actuació o tractament possible en els trastorns d’alimentació, i en concret en la búlimia nerviosa. se’n pot aplicar més d’un i fer-ho conjuntament per augmentar l’efectivitat del tractament.
2006 Articulo: PER QUÈ APAREIX LA BULÍMIA?. (autor: xavier conesa). factors que afavoreixen l’aparició de la bulímia.
2006 Articulo: LOGOPEDIA: ALTERACIONS DEL LLENGUATGE. (autor: xavier conesa). detecció i diagnòstic.
2006 Articulo: QUÈ SABEM SOBRE L’ALCOHOL?. (autor: xavier conesa). diversos consells sobre l’alcohol
2007 Articulo: DROGUES INFORMACIÓ GENERAL. (autor: xavier conesa). què és la droga?. és una substància que tant pot ser natural com química i que quan es consumeix modifica el funcionament del nostre cos i de la nostra ment, alterant l’estat d’ànim, la percepció i el coneixement. sovint crea dep…
2008 Articulo: QUÈ ÉS UN TRACTAMENT PSICOLÒGIC?. (autor: xavier conesa). el tractament psicològic (psicoteràpia) té com a objectiu el canvi de pensaments, sentiments i conductes que a l’individu li fan patir d’una manera o d’una altra.
2008 Articulo: VISIÓ GENERAL DELS TRASTORNS PSICOLÒGICS. (autor: xavier conesa). les solucions semblen difícils de trobar, però l’evidència és que resulta imprescindible cuidar, en la mesura que sigui possible, la dinámica diària de vida que tenim i respectar el fet que hem de destinar un temps mínim a activit…
Tribuna Vallesana
“L’atenció psicològica a la comarca del Valles”
La Portada del Valles:
“Com reconèixer i tractar l’alcoholisme”
Continguts del Master de Sexologia de l’Institut Superior d’Estudis Sexològics (ISES)
En condició de Director de l’Entitat i com a Docent.
Reconeguts pel Departament de Salut de la Generalitat:
1. Disfuncions Sexuals Masculines. La Falta de Erecció.
2. Disfuncions Sexuals Femenines. La manca de desig sexual.
3. Estudi del Vaginisme
4. La Complexitat Sexual. Les Parafílies
5. Generalització dels Trastorns Sexuals
6. Estudi del Orgasme i els seus Disfuncions
7. Avaluació de les Disfuncions Sexuals a General
8. El Diagnòstic en Sexualitat
9. Disfuncions Sexuals Masculines. La Ejaculació Precoç
10. L’Entrevista Psico-Sexual
11. El Enquadrament Terapèutic. L’actitud del Terapeuta
12. Farmacologia i Sexologia
13. Sessió de Devolució. Entrevista aclaridora
                                      La necessitat de realitzar la teràpia familiar sorgeix de part del pare. Els objectius de la teràpia que van ser plantejats en un principi per la família i el terapeuta van ser complerts. La hipòtesi realitzada en la primera sessió que el problema d’atenció de Samantha es deu al ambient familiar i als problemes maritals que ella presenciava per part dels pares van ser confirmades en la primera sessió i en finalitzar el procés. En finalitzar el procés els resultats de les escales i els Page 70 58 canvis esmentats per la família corroboren la hipòtesi i l’efectivitat del tractament. Un cop es va treballar amb els problemes maritals en la teràpia de parella disminuir els conflictes maritals, per tant, Samantha ja no vivia aquestes baralles i la seva atenció a l’escola va millorar. Això confirma les teories d’Allen (2000) que les relacions maritals dels pares afecten les relacions entres pares i fills ja que la relació entre Samantha i els seus pares i inclusivament entre Estefania i els pares va millorar causa que tots dos van aconseguir perdonar els conflictes que vivien en la seva relació per portar així una relació marital menys conflictiva. La teràpia familiar sistèmica serveix per tractar els conflictes maritals i el problema d’atenció dels fills. Els resultats de les escales porten a afirmar l’efectivitat de la teràpia familiar en aquest cas. En totes les escales administrades la família va obtenir puntuacions més funcionals comparant els resultats abans amb els resultats després de la teràpia. En aquest estudi de cas s’ha comprovat que la teràpia familiar sistèmica per a la parella i per a la família pot funcionar en conjunt. Els resultats d’aquest estudi estan en acord amb els terapeutes familiars com Minuchin (1994) que diuen que un canvi mínim en un dels membres de la família canvia a la resta de membres. Aquest estudi de cas és complet ja que aborda tots els components de la família i s’especifica sessió a sessió que es va fer amb tota la família i amb la parella, per la qual cosa es pensa que està investigació pot ajudar com a base als estudiants que comencen a treballar amb famílies. 6.2. LIMITACIONS Una de les limitacions d’aquest estudi és que va ser el primer cas de teràpia familiar atès per part de la terapeuta, pel que es van cometre errors en la teràpia marital. Per exemple, en una de les sessions es va dirigir més cap a la dona que l’espòs. Com es esmentar anteriorment, el terapeuta ha de ser neutral i no ha de prestar més atenció a Page 71 59 un membre de la parella que a un altre. Una de les limitacions més greus que es troba en teràpia al treballar amb les famílies és motivar els membres de la família perquè treballin en conjunt per la persona que pateix els símptomes. En un inici de la teràpia això si va ser un repte ja que els membres se sentien confosos pel que fa als que havien de presentar-se a la teràpia. La terapeuta motivava que portin també a Estefania a més de Samantha tot que la família no ho va fer. No obstant això, no és realista esperar que tota la família es presenti a totes les sessions d’acord a Olson i col · legues (1989). Per exemple, en la primera sessió no va estar present el pare. Moltes vegades quan un nen és el PI, els pares no volen portar a la resta de germanes o germans als que no veuen com a part del problema (Nichols i Schwartz, 2003). Crec que aquesta troballa d’aquests autors s’aplica en aquest cas ja que la nena va ser la pacient identificada. Un error que comunament es presenta a la teràpia familiar és treballar amb un pare i esperar que l’altre membre de la parella eventualment s’interessi per la teràpia. Per fortuna, això no va passar en aquest cas ja que tots dos membres de la parella estaven molt involucrats en la teràpia. Una altra limitació d’aquest estudi és que els resultats no poden generalitzar. Aquest estudi té una mostra d’una família que no permet afirmar que aquests mateixos resultats s’obtindran en tots els casos similars. Per aquesta raó per superar la limitació es necessitaria que les investigacions futures es facin amb mostra més significativa. Tampoc es pot afirmar que els problemes d’atenció de Samantha haguessin millorat sense que els pares millorin la seva relació marital. 6.3. RECOMANACIONS Es recomana que les investigacions futures utilitzin una mostra més gran i tinguin un grup de control per aportar amb resultats que es puguin generalitzar. En els casos que tractin a les parelles es recomana mantenir neutralitat respecte a cada membre de la parella, ja que en aquest cas es va notar molt fàcilment que l’espòs percebia que Page 72 60 els sentiments de la seva dona estaven sent més validats que ell. En casos de nens que s’enfronten problemes d’atenció i baix rendiment escolar es recomana que així com en aquest cas, s’analitzi les possibles causes d’una falta d’atenció que a més de ser degut a problemes a la llar, pot ser degut a un trastorn de conducta o d’atenció. Els terapeutes han d’estar sempre oberts a modificar les hipòtesis i anar confirmant poc a poc. Finalment, es recomana als terapeutes tenir sempre el principi de la empatia i el respecte pel que el pacient està comptant tot i que sigui una infidelitat. 62 Cummings, EM, Faircloth, WB, Mitchell, PM, Cummings, JS, i Schermerhorn, A. C. (2008). Evaluating a brief prevention program for improving marital conflict in community families. Journal of Family Psychology, 22, 193-202.Davila, J., i Kashy, DA (2009). Secure base processes in couples: Daily associations between support experiences and attachment security. Journal of Family Psychology, 23, 76-88. Delsol, C., i Margolin, G. (2004). El rol dels family-of- origin violence in men s marital violence perpetration. Clinical Psychology Review, 24, 99-122.Diners, RE, Conger, RD, Shaver, PR, Widaman, KF, i Larsen-Rife, D. (2008). Influence of family of origin and adult romantic partners on romantic attachment security. Journal of Family Psychology, 22, 623-624.Dixon, SV, Graber, JA, i Brook-Gunn, J. (2008). The rols of respect for parental authority and parenting practices in parent-child conflict among African american, llatí and european american families. Journal of Family Psychology, 22, 1-10.Domínguez, VL (sf). Jocs i rols en la dinàmica familiar . Descarregat el 11 denovembre de 2009, disponible a: http://www.lag.uia.mx/acequias/acequias17/a17 p19.html Duvall, EM, i Hill, M. (1940). When you marry. New York: DC Heath.Erikson, IH (1960). Youth and life cycle. Children, 7, 43-49.Fabiano, GA (2007). Father participation in Behavioral parent training for ADHD: Review and recommendations for increasing inclusió and engagement. Journal of Family Psychology, 21, 683-693.Fèlix, CM, i Rodríguez, BA (2001). Relació existent entre l’estrès i la criança i l’ nombre de fills associat a la satisfacció matrimonial. Tesis en Psicologia Clínica. Descarregat l’11 de novembre de 2009, disponible a: http://www.ciad.mx / desenvolupament / publicacions / Tesis% 20asesoradas/Licenciatura/33.pdf Ferreira, AJ (1963). Family myth and homeòstasi. Archives for General Psychiatry, 9, 457-463. Fincham, FD, i Beach, SRH (2002). Forgiveness in marriage: Implication for psychological aggression and Constructive communication. Personal Relationships, 9, 27-37.Fincham, FF, Beach, SRH, Davila, J. (2004). Forgiveness and conflict resolution in marriage. Journal of Family Psychology, 18, ​​72-81.Fincham, FD, Hall, J., i Beach, SRH (2006). Forgiveness in marriage: Current status Page 75 63 and future directions. Family Relations, 55, 415-427.Fite, JE, Bates, JE, Holtzworth-Munroe, A., Dodge, KA, Nay, SI, i Pettit GS (2008). Social information processing mediates the intergenerational transmission of aggressiveness in romantic relationships. Journal of Family Psychology, 22, 367-375. Fleck, S. (1980). Family functioning and family pathology. Psychiatric Annals, 10, 46-57.Fosco, GM, i Grych, JH (2008). Emotional, cognitive, and family systems mediators children s adjustment to interparental conflict. Journal of Family Psychology, 22, 843-854. Gattis, KS, Simpson, LI, i Christensen, A. (2008). What about the kids? Parenting and child adjustment in the context of couple therapy. Journal of Family Psychology, 22, 833-842.Gordon, KC, i Baucom, DH (1998). Understanding betrayals in marriage: A synthesized model of forgiveness. Family Process, 37, 425-450.Gordon, KC, i Baucom, DH (2003). Forgiveness and marriage: Preliminary support for a synthesized model of recovery from a marital Betrayal. American Journal of Family Therapy, 31, 179-199.Harold, GT, i Conger, RD (1997). Marital conflict and adolescent distress: El rol dels adolescent awareness. Child Development, 68, 333-350.Harold, GT, Fincham, FD, Osborne, LN, i Conger, RD (1997). Mom and tat are at it again: Adolescent perceptions of marital conflict and adolescent psychological distress. Development Psychology, 33, 333-350.Hart, O., Witztum, I., i Voogt, A., (1989). Mites i rituals: perspectives antropològiques i seva aplicació en teràpia familiar estratègica. The Journal of Psychotherapy. Descarregat el 19 de novembre de 2009, disponible a: http://www.onnovdhart.nl/a rticles / Mitos_y_rituales.pdf Jacob, T. (1987). Family interaction and psychopathology: Theories, methods, and Findings. New York: Plenum, Press.Kagan, J. (1994). On the nature of emotions. Monographs of the Society for Research in Child Development, 59, 7-24.Karreman A., Van Tuijl, C., Van Aken, MA, Deković, M. (2008). Parenting, coparenting, and effortful control in preschoolers. Journal of Family Psychology, 22, 30-40. 64 Laurent, HK, Kim, HK, Capaldi, DM (2008). Prospective effects of interparental conflict on child attachment security and the moderating rol dels parents ‘romantic attachment. Journal of Family Psychology, 22, 377-388.Lindahl, KM, i Markman, HJ (1990). Communication and negative affect regulation in the Family. En Blechman, EA (Ed). Emocions i the family: For better or worse (p. 99-115). Hillsdale, NJ: Lawrence Erlbaum Associates, publishers.Louro, BI (2004). Model teòric-metodològic per a l’avaluació de salut del grup familiar en atenció primària. Tesis en opció al grau de Doctora en Ciències de la Salut. Descarregat l’11 de novembre de 2009, disponible a: http://www.sld.cu/ Galeries / pdf / llocs / revsalud / tesis_isabel_louro.pdf Martínez-Pampliega, A., Iraurgi, I., Galíndez I., i Sanz, M. (2006). Family adaptability and cohesió evaluation scale (FACES): desenvolupament d’una versió de 20 ítems en espanyol. International Journal of Clinical and Health Psychology. Descarregat el24 octubre 2009, disponible a: http://www.aepc.es/ijchp/articulos_pdf/ijchp-18 0.pdf Minuchin, S. (1974). Families and family therapy. Cambridge, MA: Harvard UniversityPress. Minuchin, S., i Nichols, MP (1994). La recuperació de la família: Relats de esperança i renovació. Barcelona: Paidos.Morales, SA (1999). L’entorn familiar i el rendiment escolar. Projecte de Investigació Educativa, Conselleria d’Educació i Ciència de la Junta de Andalusia, 61-64.Navarro, J. (1992). Tècniques i programes en teràpia familiar. Barcelona: Paidos.Nichols, MP, i Schwartz, RC (2003). The essentials of family therapy . Boston: PearsonEducation, Inc Ojeda, GA, Melby, CL, Sánchez, SV, i Rodarte, LM (2007). Correlació entre trets de masculinitat-feminitat i satisfacció marital en migrants mexicans. Migració i desenvolupament. Descarregat l’11 de novembre de 2009, disponible a:http://meme.phpwebhosting.com/migracion/rimd/revistas/rev8/c3.pdf Olson, DH, Russell, CS, i Sprenkel, DH (1980). Circumplex model of marital and family system, II: Empirical Studies and clinical intervention. A JP Vincent (Ed), Advances in family intervention, assessment and theory I. (pp. 129-179). Nova York: Jai. Olson, DH, Russell, CS, i Sprenkel, D. H (1983). Circumplex model of marital and family system, VI: Theoretical update. Family Process, 22, 69-38. Page 77 65 Olson, DH, Sprenkel, DH, i Russell, CS (1979). Circumplex model of marital and family systems, I: Cohesion and adaptability dimensions, family types, and clinical applications. Family Process, 18, ​​3-28.Ortega-Veitia, MT, De la Costa, FD, i Dias, RC (1994). Proposta d’un instrument l’aplicació del procés d’atenció d’infermeria en famílies disfuncionals. Revista Cubana d’Infermeria, 15, 164-168.Orbuch, TL, Thornton, A., i Cancio, J. (2000). The impact of marital quality, divorce, and remarriage on the relationships between parents and their children. Marriage and Family Review, 29, 221-246.Selvini Palazzoli, M. (1986). Towards a general model of Psychotic games. Journal of Marital and Family Therapy, 12, 339-249.Pau-Navarro, LS, Rodríguez, RP, & Martínez, GM (2008). Funcionament familiar d’alumnes amb baix rendiment escolar i la seva comparació amb un grup de rendiment mitjà en una preparatòria de la Universitat de Guadalajara. Revista d’educació i desenvolupament. Descarregat el 12 de novembre de 2009,disponible a: http://www.cucs.udg.mx/revistas/edu_desarrollo/anteriores/10/010 _Paz.pdf Pelham, WE, Lang, AR, Atkenson, B., Murphy, DA, Gnagy, EM, Greiner, AR, i col · legues (1997). Effects of Deviant child behavior on parental distress and alcohol consumption in laboratory interactions. Journal of Abnormal Child Psychology, 25, 413-424. Pelham, WE, Lang, AR, Atkenson, B., Murphy, DA, Gnagy, EM, Greiner, AR, i col · legues (1998). Effects of Deviant child behavior on parental alcohol consumption. The American Journal on Addictions, 7, 103-114.Peris, TS, Goeke-Morey, MC, Cummings, EM, i Emery, RE (2008) Marital conflict and support seeking by parents in adolescence: Empirical support for the parentification construct. Journal of Family Psychology, 22, 633-642.Polaino-Lorente, A., i Martínez, CP (2003). Avaluació psicològica i psicopatologia de la família. Madrid: Edicions Rialp, SARichmond, MK, i Stocker, CM (2008). Longitudinal associations between parents ‘ hostility and siblings ‘externalizing behavior in the context of marital Discord. Journal of Family Psychology, 22, 231-240.Rusbult, CE, Kumashiro, M., Finkel, EJ, i Wildschut, T., (2002). The war of the roses: An Interdependence analysis of Betrayal and forgiveness. P. Noller (Ed.) i Feeney, JA (Ed.). Understanding marriage: Developments in the study of couple interaction (pp. 251-281). Nova York: Cambridge University Press. 66 Schermerhorn, AC, Cumming, EM, i Davies, PT (2008). Children ‘s representation of multiple family relationships: Organizational structure and development in early childhood. Journal of Family Psychology, 22, 89-101.Soria, TR, Montalvo, RJ, i Gonzales, TM (2004). Anàlisi sistèmic de les famílies amb un fill adolescent drogoaddicte. Psicologia i Ciència Social. Descarregat el 19de novembre de 2009, disponible a: http://redalyc.uaemex.mx/redalyc/pdf/314/31 460201.pdf Thompson, LY, Snyder, CR, Hoffman, L., Michael, ST, Rasmussen, HN, Billings, LS, i col · legues (2005). Dispositional forgiveness of self, others, and situations. Journal of Personality, 73, 313-359.Vargas-Mendoza, JE, i González-Zaizar, C. (2009). Escola per a pares: El funcionament familiar. Centre Regional d’Investigació en Psicologia, 3, 19-22.Whitaker, CA, i Bumberry, WM (1999). Dansant amb la família. Un enfocament simbòlic-experimental. Barcelona: Paidos.Winter, MA, Davies, PT, Hightower, AD, i Meyer, SC (2006). Relations among family Discord, caregiver communication, and children s family representation. Journal of Family Psychology, 20, 348-351.Worthington, EL (2005). More questions about forgiveness: Research agenda for 2005 – 2015. Worthington (Ed.), Handboook of Forgiveness (pp. 557-573). Nova York:Brunner-Routledge. Page 79 68 Annex B: Fitxa telefònica UNIVERSITAT SANT FRANCESC DE QUITO PRÀCTICA: TERÀPIA FAMILIAR Fitxa telefònica Data i hora de contacte: 4:10 pmNom de la persona que contacta: Nelson Aguirre, 37 anys.Nom de la persona que deriva: Teresa Borja.Direcció domiciliària i telèfon: Quito, 022554800.Nom de la persona que té el problema: Samantha Aguirre, 7 anys.Membres que assistiran: Samantha Aguirre, Nelson Aguirre i Zoila Tujiillo, 27 anys.Motiu de la consulta: la filla té baix rendiment a l’escola i no es concentra.Observacions: esmenta estar preocupat per la seva filla.Tractament previ: si, teràpia individual del pare amb Estefanía López.Altres serveis assistencials implicats: cap.Medicació: no.Terapeuta (estudiant responsable): Estefanía López.Data i hora acordeu per a la primera sessió: dijous 5 pm Page 81 69 Annex C: Contracte terapèutic UNIVERSITAT SANT FRANCESC DE QUITO: TERÀPIA FAMILIAR CONTRACTE TERAPÈUTIC A través del següent document declaro entendre i acceptar els següents enunciats: • La teràpia tindrà una durada aproximada de 12 sessions, les quals pot ser menys en cas que sigui necessari. • Cada sessió tindrà una durada aproximada d’una hora. • Cada sessió s’iniciarà puntualment. En cas de no poder acudir a la sessió, haurà d’avisar a la terapeuta (estudiant en pràctica) mínim 1 hora abans de la sessió. • La consulta és gratuïta, a causa que és un servei a la comunitat per part de la Universitat San Francisco de Quito. • La terapeuta és estudiant en pràctica l’últim any de Psicologia Clínica a la Universitat Sant Francesc de Quito, qui serà supervisada per una professora com a part de la seva pràctica en Teràpia Familiar. • La psicoterapeuta guardarà confidencialitat sobre la informació tractada en el procés psicoterapèutic. La confidencialitat psicoterapèutica estarà subjecta a les normes que el codi d’ètica professional mana. A més es pot trencar la confidencialitat si existeix risc de vida d’algun dels consultants. • Hi ha un equip terapèutic que observa la sessió i que dóna suport al treball de la terapeuta. • Les sessions seran filmades amb motius acadèmics i de supervisió. • A través d’aquest contracte decideixo que el contingut de les filmacions sigui: ___ Eliminat en finalitzar la psicoteràpia___ Mantingut per a finalitats acadèmiquesAmb el coneixement i acceptació de les condicions que precedeixen, ens comprometem: Consultant (s) Terapeuta (estudiant en pràctica) 70 Annex D: Fitxa de seguiment UNIVERSITAT SANT FRANCESC DE QUITO PRÀCTICA: TERÀPIA FAMILIAR Fitxa de seguiment Data i hora del seguiment: Temps transcorregut des de l’última sessió: Nom de la persona amb el problema: Nom de la persona que informa dels consultants: 1. Penso que la meta mínima de la teràpia a) sobrepassar b) Es va aconseguir totalment c) Es va aconseguir parcialment d) No es va 2. El motiu pel qual van venir a consulta ara a) Està millor b) Està igual c) Aquesta pitjor 3. Les solucions intentades produir a) Cap canvi b) Es mantenen totalment c) Es mantenen parcialment d) No es manté 4. La intervenció va ser valuosa? ___ Sí ___ No 5. Va haver-hi canvis en altres àrees? ___ Sí ___ No Page 83 71 6. Es mantenen altres problemes? ___ Sí ___ No 7. ¿Van aparèixer nous problemes? ___ Sí ___ No   NOTES: És l’ejaculació que es presenta abans del moment en què l’home ho desitja o massa ràpid com per satisfer la companya durant la relació sexual . Causes , incidència i factors de risc L’ejaculació precoç és una queixa freqüent i la seva causa poques vegades és un problema físic o estructural . Quan es presenta al començament d’una relació , és sovint causada per l’ansietat i de l’excés d’estimulació . Altres factors psicològics com la culpa també poden ser rellevants . Aquesta condició generalment millora amb el temps sense un tractament formal . Símptomes L’ejaculació es presenta abans que l’individu o la parella ho desitgen , ja sigui abans de la penetració o molt poc després de la penetració abans que la parella se senti totalment satisfeta . Signes i exàmens Generalment , l’examen orgànic és normal i és poc probable que una troballa anormal s’associï amb aquesta condició . Hi ha més possibilitat d’obtenir informació útil entrevistant a la persona afectada o al seu parella . Tractament En general , la pràctica i la relaxació ajuden a manejar aquest problema . Alguns homes intenten distreure a si mateixos amb pensaments que no tenen a veure amb el sexe ( com anomenant els jugadors de beisbol i els seus registres ) per evitar excitar massa ràpid . Algunes d’aquestes tècniques útils poden ser: El mètode ” pari i segueixi” : Implica estimulació sexual fins quan l’home reconegui que està a punt d’ejacular , l’estimulació es suspèn durant aproximadament trenta segons i després es pot reprendre . Es repeteix la seqüència fins quan es desitgi l’ejaculació , permetent que l’última vegada l’estimulació continuï fins quan l’ejaculació es presenti . El mètode de la ” compressió ” : Implica estimulació sexual fins quan l’home reconegui que està a punt d’ejacular , en aquest moment, l’home o la seva companya estreny suaument l’extrem del penis (on el gland s’uneix al cos del penis ) durant diversos segons interrompent l’estimulació sexual durant aproximadament 30 segons i reprenent posteriorment . La persona o la parella poden repetir la seqüència fins quan es desitgi l’ejaculació , permetent que l’última vegada l’estimulació continuï fins quan es presenti l’ejaculació . Els medicaments antidepressius com el Prozac i altres inhibidors selectius de la captació de la serotonina poden ajudar , ja que tenen un efecte secundari comú de perllongar l’estimulació sexual abans de l’ejaculació . Es poden aplicar cremes anestèsiques locals al penis per disminuir l’estimulació, amb la qual cosa es perllonga el temps abans de l’ejaculació . L’ús del condó també té aquest efecte per a alguns homes . Expectatives ( pronòstic ) En la majoria dels casos l’home és capaç d’aprendre el control de l’ejaculació a través de l’educació i de la pràctica de les tècniques simples descrites anteriorment . L’ejaculació precoç crònica pot ser un signe d’ansietat o de depressió , condicions que podrien resoldre amb una intervenció psiquiàtrica . Complicacions L’ejaculació molt prematura , que es presenta abans de l’ingrés a la vagina , pot impedir un embaràs desitjat . La manca contínua de control de l’ejaculació pot conduir a insatisfacció sexual de part d’un o ambdós membres de la parella i pot ser un factor de tensió sexual o discòrdia en la relació en general . Situacions que requereixen assistència mèdica S’ha de buscar assistència mèdica si l’ejaculació precoç està causant un problema i no respon als mètodes de tractament tradicionals . Prevenció No es coneix cap forma de prevenir aquest trastorn , encara que la relaxació pot disminuir la possibilitat que es presenti . Recentment, la O.M.S. ( Organització Mundial de la Salut ) ha acceptat les Teràpies de Bach com eficaços en determinades disfuncions , entre elles el retard de la resposta ejaculatòria . Per la seva bona tolerància i l’absència d’efectes secundaris , obre noves expectatives davant el tractament de disfuncions . L’ús dels Inhibidors Selectius de la Serotonina es demostren molt eficaços però utilitzats correctament i amb assessorament del terapeuta . Hi ha moltes definicions fa a l’ejaculació precoç i actualment la millor al meu parer és la següent : Hi ha ejaculació precoç quan l’home no pot dominar durablemente seva excitació que la seva ejaculació arriba involuntàriament . La noció essencial en aquesta definició és la paraula ” involuntàriament” , en efecte l’ejaculador precoç no pot decidir voluntàriament el moment de la seva ejaculació . En consultación de sexologia , generalment els homes que pateixen d’ejaculació precoç diuen que ejaculen després de menys de vint vaivens . Les causes d’una ejaculació precoç són essencialment d’origen psicològic comportamental : mals costums de masturbació durant l’adolescència , tenint com a únic objectiu el de crear ràpidament una tensió sexual , sense fer durar ni apreciar el plaer que precedeix el reflex ejaculatori . Una forta tensió emocional incontrolable durant l’acte sexual . L’estrès, l’ansietat , el cansament poden també ser responsables d’una ejaculació precoç . Per acabar , un conflicte relacional amb la parella pot també ser responsable d’una ejaculació precoç . El que no cal oblidar és que una ejaculació precoç, que ve primer periòdicament , pot tornar més sovint i després repetir-se en cada acte sexual . En efecte , quant una ejaculació precoç es repeteix diverses vegades , la por al fracàs i l’estrès seran els responsables d’una ejaculació precoç repetitiva i durable . D’aquesta manera l’ansietat , la por al fracàs , la por de no arribar a la seva petita gesta , una forta tensió emocional incontrolable , són les causes més comunes de l’origen de l’ejaculació precoç . Per als homes l’ejaculació precoç és molt freqüentment responsable d’una falta de motivació per als actes sexuals , un desvalorització de la seva pròpia imatge i l’evolució pot arribar a una impotència psicològica . Per a la dona l’ejaculació precoç del seu company pot també arribar a una falta de motivació per fer l’amor , una absència de l’orgasme i pot evolucionar fins a una frigidesa secundària. Per a la parella , l’evolució es dirigeix ​​sobre la ruptura de la comunicació afectiva , sensual i eròtica , el que condueix sovint a una separació de la parella . L’ejaculació es produeix en dos temps : El primer pas o fase preexpulsiva , correspon a la posada en tensió de l’esperma a les vies genitals posteriors . Aquesta fase és perceptible per l’home , controlable i reversible . El segon pas és la fase expulsiva , correspon a l’expulsió de l’esperma . Aquesta fase és incontrolable i irreversible ja que es tracta d’un reflex . No es pot actuar sobre un reflex De la fisiologia de l’ejaculació , es dedueix que el tractament de l’ejaculació precoç s’aplicarà a la fase preexpulsiva de l’ejaculació . Caldrà aprendre : – Repartir la seva excitació a tots els nivells del cos i no concentrar únicament en el sexe . – a jugar amb el sexe en erecció , vostè sol, o amb la seva parella , per tal de controlar la tensió emocional . – a reconèixer fàcilment la fase preexpulsatoria de l’ejaculació amb la finalitat de controlar l’excitació per no arribar a la fase expulsatoria que és irreversible . Recentment, la O.M.S. ( Organització Mundial de la Salut ) ha acceptat les Teràpies de Bach com eficaços en determinades disfuncions , entre elles el retard de la resposta ejaculatòria . Per la seva bona tolerància i l’absència d’efectes secundaris , obre noves expectatives davant el tractament de disfuncions . L’ús dels Inhibidors Selectius de la Serotonina es demostren molt eficaços però utilitzats correctament i amb assessorament del terapeuta . Bibliografia l. La Sexualitat Humana . 3 volums . Màster , Johnson i Kolodny . Ed Grijalbo . 2 . El plaer d’estimar . Confort , Alex . Ed Blume . 3 . Homosexualidades . Informe Kinsey . Kinsey , A. Ed Debat . 4 . Manual de Sexologia . Zwang , G. De.Toray – Masson . 5 . Informació sexual per a joves . Claeson , B.H. Lóguez ed . 1988 . 6 . Educació Sexual . López Sanchez , F. Fundació Empresa – Universitat . Madrid. 1990 . Consejero Matrimonial Granollers La trobada entre l’home i la dona és tan antic com l’espècie humana , però evidentment no sempre va ser com avui . La parella contemporània és summament diferent a la d’altres èpoques , quan la societat actual es troba regulada per principis culturals totalment diferents als d’aquells temps i aquests principis afecten la seva forma de constitució i objectius . Aquest article aborda precisament com es manifesta en l’actualitat la relació de parella , quins canvis ha sofert respecte a altres èpoques , quins són els factors que han influït en aquestes transformacions , així com les seves principals conflictes i disjuntives . La parella no ha estat sempre com avui la coneixem , ha canviat en els diferents períodes de la història , perquè és producte dels diversos moments històrics . La parella d’avui es troba en continu canvi , evolucionant les expectatives de les persones , des de les pautes en la selecció de la parella fins als rituals de separació , trencant així amb vells paradigmes . La revolució sexual dels anys seixanta va obrir molts camins abans vedats en el tema de la sexualitat i les relacions de parella . Així , des de llavors es compta amb una mica més de llibertat per parlar d’aquests temes , d’alguna manera el plaer ja constitueix un objectiu fonamental a perseguir per les dues persones , la satisfacció femenina constitueix un dret en lloc d’un tabú , hi ha una major flexibilitat amb relació a temes com les relacions prematrimonials , trenca amb valors tan antics i caducs com la virginitat i ens obre el camí cap a noves alternatives de relació . Però bé , què és la parella ? Moltes han estat les definicions , com en totes les àrees del saber , que els especialistes del tema han emès sobre aquest fenomen . En l’actualitat l’ambigüitat d’aquest concepte s’acreix encara més i la possibilitat d’atrapar a la parella en una definició acabada es fa més llunyana , a mesura que apareixen noves mirades , expectatives , necessitats dels individus a l’hora de conformar una parella , quan el relacionem més amb temes com l’orientació sexual , la identitat sexual , les diferències i les demandes de cada persona des seu gènere, el dret de cada ésser humà de viure la relació de parella a la seva manera sense por de ser jutjat , entre d’altres aspectes . Són moltes les interrogants que apareixen en aquest sentit i força el camí que ens queda per explorar i reconèixer en aquest complex tema . Patricia Arés , professora de la Facultat de Psicologia de la Universitat de l’Havana i especialista del tema ens parla al respecte. ” La relació de parella constitueix el vincle interpersonal més complex de l’ésser humà . Multiplicitat de factors d’índole personológico , sociològics i interactius influeixen en la seva estabilitat , solidesa i satisfacció . ” ( Arés , P., 2000 ) Marta Torres , al seu llibre ” Família . Unitat. Diversitat ” , ens presenta algunes de les etapes en la formació de la parella : Trobada : és un primer contacte on pot haver-hi o no atracció . Ser simplement un moment de saber que ell un altre existeix. Contacte real : apareix una primera intenció de comunicar-se i potser fins a alguna necessitat de continuar el contacte . Familiaritat : hi ha un contacte més freqüent , comencen a tenir informació sobre interessos , gustos i altres característiques personals . Amistat : s’aprofundeix en la relació . Hi ha un plaer per estar junts , compartir , conversar . Es creen convenis , complicitat . Se sent com una relació especial . Intimitat emocional : es va sentint la necessitat d’establir una relació més íntima . El temps per estar junts sempre sembla curt . Senten la necessitat de compartir de forma més estreta . Intimitat física : hi ha una necessitat del contacte pell amb pell , qualsevol frec físic amb l’altre produeix un intens i agradable plaer . Es gaudeix entre temors i gaudi les primeres carícies i el desig de mútua lliurament . Compromís : senten que la importància de la relació requereixen regles bàsiques per a més permanència junts i per confirmar la seva unió. Relació: té un significat més permanent . Es creu que aquesta és la persona esperada i s’està disposat a compartir-ho tot . Aquestes etapes no transiten rígidament , sinó que depèn de les característiques individuals dels seus protagonistes i dels contextos on aquestes es produeixin. Encara que ella ens descriu de manera detallada els aspectes psicològics que intervenen en aquest procés , no quedant-se en la mera descripció conductual i superficial d’altres especialistes , creiem que descuida igualment la influència les actituds , creences , estereotips , pautes de comportament , valors per a cada sexe que són assignats i assumits per cada gènere conformant perspectives genèriques determinades per les relacions de poder . Vegem com des de la seva conformació inicial, en l’enamorament o galanteig , es percep l’evolució o les diferències en comparació amb altres èpoques o moments històrics . En diferents èpoques i cultures han existit diverses costums d’establir contactes per conformar una relació de parella . En els últims mil · lennis , a partir de la propietat privada i la societat patriarcal , aquests acostaments s’han caracteritzat pel protagonisme de l’home, on aquest tradicionalment ha conduït el galanteig i la dona ha hagut d’esperar a ser festejada . Ara la dona juga un paper més actiu produint un alleugeriment del paper masculí en aquest sentit , ja que havia més pressió des del moment en què havien de portar la conducció del procés . Històricament s’ha vist el seguici al poder dels homes , fins i tot els termes que s’utilitzen com a conquesta i galanteig denoten l’acció exclusiva del sexe masculí . La imatge de l’enamorament sempre va ser en moltes societats la de l’home conqueridor i la de la dona que accepta , rep la seva conquesta , tot i que encara subsisteixen tabús al voltant d’aquests . Amb el pas inexorable del temps també evoluciona l’amor , la forma en què es relacionen dos sexes , com sedueixen , l’edat en què es comença a tenir parella i relacions sexuals . Respecte a la primera etapa en la conformació de la parella s’està desenvolupant una forma moderna que se li fa dir “descàrrega” entre els adolescents i joves o ” relacions musicals ” entre els que té una mica més edat . Penso que aquestes alternatives de relació es desenvolupen com un emergent dels canvis en les expectatives que tenen les persones en la recerca de parella , i es troba matisat pel nomenat por al compromís , l’amor i al lliurament , el descobrir la nostra identitat a l’altre . Ara bé , ¿ Quins són els fins de manera que les persones formen parella en l’actualitat? A diferència d’altres èpoques en què les persones s’unien amb el propòsit de procrear i educar els futurs fills , dins dels fins principals de la parella d’avui es troba la recerca de plaer i la satisfacció personal i sexual . Antigament , fins i tot , les persones renunciaven als seus somnis o la seva pròpia felicitat per la de la pròpia parella . No era ben vist que una persona tractés d’exigir per la seva pròpia satisfacció . A les parelles tradicionals la relació es mesurava segons criteris d’estabilitat, la parella reeixida era la que sobrevivia en el temps , però avui l’èxit consisteix en la recerca de l’amor i la satisfacció personal de cada membre . Si ens donen a escollir en aquests moments entre l’estabilitat i la felicitat individual , la balança segurament pesarà a favor d’aquesta última . Segons la doctora Beatriz Torres , en el seu llibre “Parlem de sexualitat ” afirma que les parelles modernes poden vivenciar major satisfacció quan posseeixen un projecte en comú , però, el desenvolupament personal és avui un objectiu important que es persegueix i tot a costa de ruptures , trasllats, canvis de treball , adquisició de noves aptituds i anàlisi d’un mateix. En aquest procés , la pèrdua i el dol acompanyen al creixement i l’afirmació de la individualitat . La concepció de l’amor etern , que la parella ha de perdurar per sempre , i d’altra banda el mite de la “mitja taronja ” han canviat , donant una visió més realista de la relació de parella . En l’actualitat es percep com un vincle entre dues persones per un temps indeterminat . Per descomptat, això no vol dir que les funcions de la parella de satisfacció personal i gaudi individual han desaparegut . Segons la mateixa autora altre factor que s’ha de tenir en compte és que les persones volen “ser feliços” aquí i ara , i no s’espera , la qual cosa provoca moltes vegades que les parelles es separin , sense que sigui sempre el moment més adequat per la ruptura , sinó que encara podrien resoldre conflictes i aspectes disarmónicos . No obstant això , la tendència a resoldre la situació el més ràpid possible fa que no es marqui un compàs d’espera ni es desenvolupin estratègies per millorar la relació . En l’actualitat la parella troba com a solució immediata als seus problemes la dissolució de la mateixa . Antigament es tractava de preservar per totes les vies la unió i només es prenia aquesta actitud com a situació extrema . El component passional en aquest cas ressalta com un dels més importants , i les persones ho refereixen amb molta freqüència: “quan no queda química es va perdre tot” . Això , però, no ha de ser vist com una cosa negativa , ja que trenca amb els preceptes de la parella eterna . Si bé hem de promoure una major estabilitat en parella , també s’ha de s’estimula la ruptura quan es converteix en font de desplaer . Llavors, això vol dir que la parella es troba en un període de transició cap a un nou model de relació ? Per descomptat, aquests canvis conflueixen amb altres valors i concepcions més convencionals , entrant en contradicció amb freqüència . D’una banda els vincles exigeixen transformacions a l’intern de la parella i en les actituds de les persones , i per l’altre tracta de preservar de totes totes vells cànons . Per això , pensem que es troba en un període de trànsit , on s’evidencia un enfrontament de nous judicis morals i valors amb els ja existents . Així , continuen posant de manifest fenòmens com la gelosia i la infidelitat . Quins fenòmens en l’actualitat es troben influint en les relacions de parella ? L’aparició i intensificació en els últims anys de l’epidèmia de la SIDA , ha canviat molt la forma de percebre i viure la parella . D’una banda , es podria pensar que a causa del perill que enfronta cada persona que s’exposa a una relació desprotegida , fa que molts homes i dones revaloritzin la importància d’una relació duradora , estable i segura , tant en les hetero com les homosexuals , almenys en el pla de les expectatives . No obstant això , la promiscuïtat i la sensació d’invulnerabilitat continuen exposant a les persones . D’altra banda, aquesta problemàtica de salut , rellevant a escala mundial , ha portat com a conseqüència que avui dia es visca el vincle amb cert nivell d’angoixa o desconfiança . Però, a més , si ho portem al pla de la sexualitat , aquestes es converteixen pràcticament en un entorpiment de la intimitat i l’abandonament en la parella , fent protagonista al costat dels membres de la mateixa els mitjans de protecció davant les ITS i la SIDA . En aquest sentit , entren en conflicte la necessitat d’un lliurament plena basada en la confiança i l’amor i d’altra banda la necessitat de protegir-se. Un altre fenomen d’importància que està incidint a Cuba és la pressió domèstica . Aracelys Bedevia , fa referència al seu article ” L’amor no és aquesta fera que portem dins” , a estudis realitzats a la Facultat de Psicologia a la Universitat de l’Havana , on es demostra que de 5 de la tarda a 9 del vespre hi una certa celeritat en la rutina quotidiana per les pressions domèstiques , i per tant la família pateix un procés d’alta desnutrició emocional , de pèrdua de missatges de caràcter afectiu i poc ús del llenguatge dels sentiments . Encara que després es rescata l’afecte , les frases que diuen els uns als altres en aquest horari de relació més íntima impliquen en molts casos ordres seques , xantatges emocionals o ” etiquetes ” . En l’actualitat s’està produint una sobrevaloració , respecte a altres èpoques , a partir de les dificultats econòmiques que ha travessat el país des dels anys 90 , d’atributs físics i econòmics en la selecció de la parella per sobre dels espirituals . Encara que no resulta la Generalitat, és un fenomen que està emergint amb força , influenciat més per una societat de consumisme que ens arriba en cada moment des dels països capitalistes . Com moltes persones insisteixen pensar ¿ la parella es troba en crisi ? o com opinen altres ¿ desapareixerà ? Beatriz Torres , al seu llibre, “Parlem de sexualitat ” ens refereix que en diverses investigacions s’ha trobat al nostre país un grup important d’adolescents i joves que diuen afrontar en la seva vida amorosa un debilitament de certs valors que fa a aquesta , evidenciant-se en la proliferació de la promiscuïtat , el canvi freqüent de parella i la intensificació de la infidelitat . Assenyala , a més , com un dels problemes més freqüents la vivència d’insatisfacció amb les relacions amoroses , com una ” crisi ” afectiva davant la insuficiència d’amor , estabilitat i felicitat en el si de la parella i la tendència de relacions sexuals superficials desproveïdes de afecte . Això ho associen les persones a immaduresa per afrontar la relació producte d’una educació insuficient per viure en parella . “Molts teòrics plantegen que la parella d’avui està en crisi i desapareixerà . Per sustentar això citen les altes taxes de divorci , una menor freqüència de llaços matrimonials , l’existència de famílies multiparentales que imposen nous codis i sistemes de relacions, unit tot als clàssics conflictes de la parella com la gelosia i la infidelitat i noves situacions com la por de la intimitat emocional . Això és real , però no es pot al seu torn negar que la majoria de les persones continuem vivint amb intensitat la necessitat de l’altre , de viure en parella , per la qual cosa és un projecte que està canviant , que imposa nous codis , valors , però que no desapareixerà , sinó que es troba subjecte a modificacions . ” ( Torres , B. , 2006 ) Ara bé , més que la parella es pensa que l’amor està desapareixent , és això cert ? Com hem vist , l’amor permeat a través de la història , la societat i la cultura per la violència , el consumisme , les normes i interessos socials , econòmics , l’homofòbia , així com el temor a contraure malalties de transmissió sexual , ha arribat a nostres dies com a resultat de les diverses formes amoroses que han existit i estan matisades per descomptat , per determinants personológicos i individuals . Potser tots aquests aspectes hagin fet oblidar , ignorar i fins a manipular la seva veritable essència , i ens hagi fet pensar en la possibilitat de la seva desaparició , però, l’amor és per sobre de tot el sentiment essencial per a la vida en parella . I pel que fa a la creença de molts sobre el ” amor etern ” ? A través de la literatura , la música i els mitjans de comunicació massiva , aparellat a molts mites es defensa en la nostra cultura , encara que ja no amb tanta fortalesa com en altres temps , la creença del ” amor etern” . Aparellat a això es troba el mite de l’ amor romàntic i de la “mitja taronja” . En aquest sentit refereix la doctora Patricia Arés : “Passa que el desig amorós en moltes parelles actuals és construït sobre la base del mite ” amor per sempre ” , ” amor espiritual i carnal ” , ” amor en reciprocitat ” , ” integritat i identitat valors ” , però es produeix alhora molt dolor i frustració , perquè es posa en joc la contradicció entre el mite en el qual crec i el que visc en la realitat . ” ( Arés , P., 1995 ) L’amor romàntic o dependent com bé podríem anomenar , es manifesta contínuament en cançons de cada època , expressant-se com un mite , així com una manera immadura d’estimar . Implica subordinació , incapacitat de l’ésser humà per fer front a l’adversitat , constitueix moltes vegades una oda al sofriment , i si li prestem una mica d’atenció , fins al suïcidi , perquè ” sense tu ” no hi ha la possibilitat de viure . La veritat és que aquesta forma d’expressar els afectes , més que amor , constitueix una mena de xantatge , amb implicacions degradants de l’autoestima de cada persona . Molts en l’actualitat es qüestionen una possible extinció de l’amor , i al costat d’ell , del romanticisme . Fins i tot , molts opinen que les noves generacions ja no s’aturen en el preàmbul romàntic que tradicionalment ha precedit la formació de la parella , sinó que passen directament al romanç , perdent amb això les sensacions pròpies del moment . Científicament aquests dubtes no estan demostrades , però sí el fet que s’està generant un canvi en les relacions entre l’home i la dona, en el que s’espera de la relació , en els valors i requeriments que es bolquen en la mateixa , en la ruptura amb models tradicionals de relació , especialment el mite de l’amor romàntic . És cert que els temps de Romeu i Julieta passats estan , les frases s’escurcen i es tornen més ” pràctiques” , el temps no es fa esperar , el sexe inclusivament es converteix moltes vegades en un objectiu ben immediat . Penso que els sentiments i emocions no han variat molt, igual que les sensacions pròpies de la relació de parella , i encara que en certa mesura , com a norma una mica generalitzada , s’han perdut alguns detalls , això no necessàriament constitueix una característica negativa de la parella moderna , només resulta una forma diferent de manifestar-se. L’alta prevalença de divorcis , la infidelitat , la promiscuïtat , així com altres transformacions a nivell social i cultural que atempten contra la satisfacció en l’àmbit de la parella ens fa pensar que l’amor es troba en crisi . Afortunadament , la majoria dels estudiosos del tema concorden que l’ésser humà encara conserva la seva capacitat d’estimar , i que com a generalitat encara continua sent l’amor el principal motiu que uneix les persones , sense comptar que constitueix una baula important en el projecte de vida i les expectatives personals . Molt menys , penso que desapareixerà la parella com comenten alguns . El que sí que és cert és que estan emergint altres necessitats a l’enllaç, volem estimar , però d’una manera menys possessiva i més autònoma , lliure de prejudicis que entorpeixin el nostre desenvolupament individual . D’alguna manera , encara que de manera gradual i en contraposició amb el model que ens ven els mitjans massius de difusió , s’està trencant amb l’anomenat mite de la “mitja taronja” . Aquest mite , instaurat , des de sempre , constitueix una construcció idealitzada del vincle amorós , que promou la fusió entre les dues persones , perdent-se l’espai intersubjectiu de cadascú. És , al meu entendre , una visió ben pessimista de la relació , que prescriu la dependència afectiva entre l’home i la dona , convertint en una estructura rígida la parella , on cada un és un ésser incomplet que es complementa amb aquesta persona ideal que a més , per cert , podem passar-nos tota la vida en la seva recerca . Constitueix una forma rígida de percebre les relacions de parella , on si no tenim la ” sort” de trobar-nos amb la nostra mitja taronja , estarem destinats a no ser feliços i no gaudir del vincle . Si a això li afegim els costos que comporta una separació amb aquesta persona , ens resulta més difícil el duel que des d’un altre paradigma ens resultaria més transitable , i menys dolorós . En l’actualitat , a la nostra consideració , s’està produint en les persones un fenomen de singular expressió, que limita la completa lliurament en la relació de parella , on les persones frenen les seves possibilitats plenes de donar i rebre afecte . El anomenarem por a la intimitat o por a l’amor . Actualment hi ha una tendència a sentir por a mostrar-nos tal com som davant la nostra parella i desenvolupar la necessitat de construir una cuirassa d’afectes en la relació , que aconsegueixi defensar la nostra individualitat . Això es manifesta en la por a sentir-nos vulnerables davant l’amor , a ser feliços , a lliurar per por a la frustració : s’estima amb reserves , per trossos . Ara bé , ¿ Viure en parella implica la pèrdua del nostre espai com a persona ? Per descomptat que no, com analitzem anteriorment , es tracta de compartir projectes en comú , afinitats , afectes , entre d’altres aspectes , però mai perdre la nostra individualitat , el nostre espai psicològic i molt menys la nostra identitat . No es tracta d’un vincle fusional dependent o que doni suport des de la seva concepció el mite de l’ amor romàntic , sinó que visquem aquesta relació amb satisfacció personal . Respecte a això , moltes persones temen conviure en parella , viure com a matrimoni , en altres paraules , assumir responsabilitats i compromisos . Ara bé , al llarg d’aquest article hem fet referència a la importància dels aspectes genèrics en l’evolució de la parella actual , com es manifesta aquest fenomen en l’actualitat? Les pautes de gènere establertes en la nostra època , assumides en major o menor mesura per tots , dificulten moltes vegades la comunicació entre les persones . És possible llavors una trobada ple i veritable entre tots dos? Els estem preparant perquè es comprenguin , es complementin o perquè se sotmetin o rivalitzin entre ells? B. Castellanos i A. González, en el seu llibre “Sexualitat i gèneres ” divideixen la influència del patriarcat en dues èpoques fonamentals : les societats patriarcals tradicionals i les contemporànies . En les primeres sorgeix el predomini masculí i apareixen les relacions de poder , subordinació i discriminació amb relació a la dona a partir d’una doble moral , on es realitza una separació dels rols i funcions d’ambdós en la societat , s’exalta l’erotisme del home mentre que s’inhibeix el de la dona reduint-lo a fins reproductius en el context matrimonial i on la prostitució constitueix l’única via d’independència econòmica de la dona d’aquella època . Per la seva banda, en les societats contemporànies l’estructura social continua sent androcèntrica encara que amb una aplicació menys rígida de la doble moral tradicional , iniciant-se una redefinició de valors i models sexuals més flexibles i humans , es construeix un nou significat de l’erotisme femení amb independència del matrimoni i la reproducció , tot i que continua sent discriminada d’altres maneres . S’evidencia a més, una progressiva modificació d’actituds en les relacions entre els sexes . Finalment les autores assenyalen que es produeix amb l’adveniment d’aquesta nova forma de patriarcat un enfrontament entre els models i valors tradicionals amb els actuals . Avui el canvi es fa imminent i constitueix una emergència social , ja que el assignat tradicionalment des dels rols a homes i dones no és assumit per molts amb la conformitat i passivitat que caracteritzaven els temps més antics . No obstant això , la transició a una forma de relació menys dicotòmica i asimètrica entre els sexes i per tant la ruptura del tradicional, encara es torna difícil en trobar ancorats en una societat patriarcal que es resisteix al canvi . Encara que en ocasions des del social es pretengui que homes i dones romanguin tan distants com el sol i la lluna , es tracta llavors d’augmentar el més possible , els eclipsis que els mantenen units . CONCLUSIONS En aquests moments hi ha més demanda a l’interior de la relació , la personalitat dels membres es veu més compromesa amb la satisfacció . La concepció de l’amor etern , els mites de la “mitja taronja” i de “l’amor romàntic ” han canviat , donant una visió més realista de la relació de parella . Res apunta cap a la desaparició de la parella , però sí cap a una ruptura amb models tradicionals de relació . Està emergint la necessitat de canvis des de l’assignat tradicionalment als rols femenins i masculins , els quals no són assumits per molts amb la conformitat i passivitat d’altres temps . No obstant això , la ruptura del tradicional, encara es torna difícil en trobar ancorats en una societat patriarcal que es resisteix al canvi . BIBLIOGRAFIA Alvaré , L. L’enfocament i rol de gènere : importància en el treball amb adolescents i joves “, en Peláez , J. , ” Adolescència i joventut . Desafiaments actuals ” , Editorial Cientificotècnica , l’Havana , 2003 . Arés , P. ” Grans canvis per a la família , II part ” en Revista Sexologia i Societat , No 15 , 2000 . Arés , P. Família i convivència . Editorial Científic – Tècnica . L’Havana. 2004 Arés , P. ” La parella . Problemàtica actual ” en Revista Sexologia i Societat , No 1, 1995. Aquestes dades van fer que Jacobson i Christensen es plantegessin la necessitat d’un canvi en la conceptualització i el tractament dels problemes de parella . Simultàniament a aquestes revisions comença a posar-se de moda el concepte de acceptació ia integrar amb èxit en les teràpies desenvolupades per M. Linehan ( 1993 ) i S. Hayes ( 1984 ), el que influeix en que els creadors del TPCT comencin a contemplar-la com un element necessari dins de la teràpia de parella . No obstant això, tal com indicava Jacobson ( 1992 ) , els problemes de la TPCT no suposen una fallada del model conductual aplicat a les parelles sinó més aviat que la TPCT no és tan conductual com es creia , almenys per quatre raons : ( 1) En primer lloc perquè no porta a terme una anàlisi funcional dels problemes de la relació . ( 2) En segon lloc perquè no presta atenció a la diferència entre reforçadors arbitraris ( usats en pacients interns , principalment) i reforçadors naturals ( que són els que realment actuen fora de les consultes ) . ( 3) En tercer lloc perquè el canvi en els membres de la parella es fonamenta en regles que s’espera que segueixin i interioritzin . Aquest seguiment de regles , tal com s’ha comentat anteriorment , torna als membres menys sensibles als canvis reals que es produeixen en la interacció diària   En conjunt , les idees ” tradicionals” sobre el que és un matrimoni i   com ha de ser viscut es deixen entreveure en les respostes dels joves ,   encara que amb importants matisos que fan pensar en un procés de transició sició cap a concepcions més modernes de la vida en parella , per exemple, ple, el que cap es mostri en contra d’una separació en els casos en   que hi hagués infelicitat o maltractament , o tenir pocs fills , o quan les dones   combinen l’ésser mestresses de casa amb ser esposes i més treballadores , són   aspectes semblessin parlar d’aquest canvi .   Respecte a la seva vida amorosa , els joves entrevistats mostren diferents formes   de viure les relacions eròtic afectives , diferents formes d’articular amor i   sexe , i una freqüent contradicció entre pràctiques i discursos . Tots ells es   han enamorat almenys una vegada , gairebé tots han tingut pràctiques coitals ,   820 Consell Mexicà d’Investigació Educativa   Estudiants universitaris i les seves relacions de parella : de les seves experiències i projectes de vida   molts han viscut relacions simultànies i , la majoria ha tingut sexe amb des- conegudes . No obstant això, una part important dels joves considera que no   és vàlid el sexe sense amor i prefereix un amor per a tota la vida . Tot i això , la idea   de mantenir la relació contra vent i marea no està contemplada i tots   accepten que una parella s’ha de separar davant determinades situacions ( Guevara ,   2001:57 ) .   Sembla que han desaparegut les antigues certeses que proporcionaven   les relacions tradicionals , de manera que la vida amorosa s’ha convertit en   un terreny movedís , inestable i obert ( Guevara , 2001:73 ) ; aquesta   destradicionalització en l’àmbit de la sexualitat es pot interpretar   com un procés de transformació d’una norma col · lectiva a una indivi- dual i privada , en un procés de personalització que construeix a partir de   un valor fonamental , el de la realització personal , el dret a ser un   mateix , a gaudir al màxim de la vida ( Megías et al . , 2005:16 ) , i exigeix   dels joves fer ús de múltiples habilitats comunicatives i recursos   identitaris flexibles , dels quals molts d’ells no tenen la menor   idea i han de anar-los creant i recreant , perquè facilitin el seu pas per   aquesta experiència de parella .   referències bibliogràfiques   Appel , Michael ( 2005 ) . ” L’entrevista autobiogràfica narrativa : Fonaments teòrics i   la praxi de l’anàlisi mostrada a partir de l’estudi de cas sobre el canvi cultural de   els otomíes a Mèxic ” , Fòrum Qualitative Sozialforschung / Fòrum : Qualitative Social   Research ( revista en línia ) , 6, 2 , art . 16 ( disponible a http://www.qualitative-research.net/   fqs-texte/2-05/05-2-16-s.htm , consultat el 15 de febrer de 2007) .   Bauman , Zygmunt ( 2003 ) . ” Individualment , però junts” , en Beck , Ulrich i Elisabeth   Beck – Gernsheim , La individualització . L’individualisme institucionalitzat i les seves con- seqüències socials i polítiques , Barcelona : Paidós , pàg . 19-26 .   Beck , Ulrich i Elisabeth Beck – Gernsheim (2003 ) . La individualització . l’individualisme   institucionalitzat i les seves conseqüències socials i polítiques , Barcelona : Paidós .   Collignon , Maria Martha (2003 ) . ” Teixits sobre la sexualitat juvenil” , Sinèctica , 23 ,   agost 2003 -gener 2004, pp . 43-49 .   Dávila , Oscar i Igor Goicovic ( 2002 ) . “Joves i trajectòries juvenils a Xile . escena – ris d’inclusió i exclusió ” , joves, Revista d’Estudis sobre Joventut , nova època ca , any 6, número 17 , juliol -desembre, pàg. 8-55 .   De Garay , Adrián ( 2003 ) . ” Una mirada als joves universitaris mexicans” , a Pérez   Illes, Josep; Mònica Valdez , Madeleine Gauthier i Pierre – Luc Gravel , Noves mirades   sobre els joves . Mèxic / Quebec , Mèxic / Quebec : Secretaria d’Educació Pública /   Revista Mexicana de Recerca Educativa 821   Romo   Institut Mexicà de la Joventut / Office Quebec – Amériques pour la Jeunesse /   Observatoire Jeunes et Societé , pp . 45-56 .   Dubar , Claude ( 2002 ) . La crisi de les identitats . La interpretació d’una mutació ,   Barcelona : Edicions Bellaterra .   Ehrenfeld , Noemí ( 2003 ) . “Els joves i les famílies . Trobades i tensions entre filials cions i identitats ” , a Pérez Illes, Josep; Mònica Valdez , Madeleine Gauthier i Pierre- Luc Gravel , Noves mirades sobre els joves . Mèxic / Quebec , Mèxic / Quebec : Secretaria   d’Educació Pública / Institut Mexicà de la Joventut / Office Québec – Amériques   pour la Jeunesse , Observatoire Jeunes et Societé , pp . 75-85 .   Flors , Julia ( 2003 ) . ” De apostes , guanys i pèrdues . Valors i creences juvenils ” , en   Pérez Illes , Josep; Mònica Valdez , Madeleine Gauthier i Pierre – Luc Gravel , Noves   mirades sobre els joves . Mèxic / Quebec , Mèxic / Quebec : Secretaria d’Educació Pública /   Institut Mexicà de la Joventut / Office Quebec – Amériques pour la Jeunesse / Observatoire   Jeunes et Societé , pp . 147-164 .   Giddens , Anthony ( 1997 ) . Modernitat i identitat del jo . El jo i la societat en l’època   contemporània , Barcelona : Península .   Giddens , Anthony ( 2002 ) . Sociologia , 4a ed. , Madrid : Aliança Editorial .   Giddens , Anthony ( 2004 ) . Un món desbocat . Els efectes de la globalització en les nostres   vides , Mèxic : Taurus , Pensament Santillana .   Guerrero , Antonio ( 2003 ) . Els joves d’Aguascalientes . Malabaristes entre la continuïtat   i el canvi , Mèxic : Institut Mexicà de la Joventut .   Guevara , Elsa ( 2001 ) . ” Relacions amoroses i vida sexual a universitaris . projecte de   paternitat i unió de parella ” , joves , Revista d’Estudis sobre Joventut , nova època ca , any 5, número 15 , setembre- desembre, pàg. 54-73 .   Guichard , Jean ( 1995 ) . L’escola i les representacions del futur dels adolescents , Barcelona – lona : Laertes .   Guzmán , Carlota i Claudia Saucedo ( 2004 ) . ” Conclusions i perspectives futures del   camp dels alumnes ” , en Guzmán , Carlota i Claudia Saucedo , La investigació   sobre alumnes a Mèxic : recompte d’una dècada (1992-2002) Mèxic, document   previ a la seva publicació , pp . 161-171 .