Consejero Matrimonial Badalona

Xavier Conesa Lapena – Carme Serrat Bretcha

C/ Gaietà Vinzia, 11-13
MOLLET DEL VALLES
 
C/ Santa Anna, 26
BARCELONA
 
 C/ Diagonal (cantonada) Passeig de Gràcia
BARCELONA
 
Tel 93 570 71 54 (petición de visita)
conesa@gmail.com
Xavier Conesa Lapena
 
fotopsicologescacspetit
Psicòleg i sexòleg . El 1990 fundà el Centre de Psicologia Aplicada a Mollet del Vallès entitat dedicada als tractaments psicològics en adults,adolescents i nens. Compatibilitzà aquestes tasques amb les teràpies de parella i disfuncions sexuals masculines i femenínes, establint col.laboracions amb institucions dedicades a la salut mental,especialment de la comarca del Vallès. Posteriorment, posa en funcionament l’Institut Superior d’Estudis Sexològics (I.S.E.S.) a Barcelona, dedicat a la docència de la sexologia: postgraus, masters i cursos específics reconeguts d’Interès Sanitari pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. L’Institut manté conveni de col.laboració amb la Universitat de BarcelonaUniversitat de Girona,Universitat Ramon Llull i Universitat Oberta de Catalunya i
Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois
Tutor de pràctiques externes de la Facultat de Psicologia (UB) de la Universitat de Barcelona des de l’any 1.999
L’any 1997 es va especialitzar en els tractaments específics per a la depressió a través de la luminoteràpia, essent un dels capdavanters en la investigació i implantació d’aquesta teràpia a nivell estatal. Informacions al respecte publicada al periòdic El Mundo, articles periodístics a Consumer i al periòdic Público.
Ha estat també coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya.
Al llarg de tots aquests anys, ha establert col.laboracions en mitjans escrits, ràdio i televisió.Enllaços externs
Pàgina Oficial de Xavier Conesa Lapena
Acta Constitucional de l’Institut Superior d’estudis Sexològics I.S.E.S.
Col.laboració Docent del Practicum de Psicologia de la Universitat de Barcelona
Col.laboració Docent amb la Universitat de Girona
Col.laboració en tasques de formació amb la Universitat Ramon LlullAcord de Col.laboració amb la Universitat Oberta de Catalunya U.O.C.Conveni de Col.laboració Acadèmica amb Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois
Reconeixement de l’Ajuntament de Mollet del Centre de Psicologia Aplicada
Referències sobre la investigació en Luminoteràpia al periòdic “El Mundo”. Any 2.005
Investigacions sobre Luminoteràpia, Referències al periòdic “Público”. Any 2.007
Coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya
Miembro de la Federacion Española de Especialistas en Sexologia

Publicacions

Carme Serrat Bretcha
carmepsicologape
Licenciada en Psicologia Colegiada nº 3.086 Adultos e Infantil (Universidad de Barcelona)
Diplomatura de Postgrado en Logopedia (Universidad Autonoma de Barcelona)
Certificación para el tratamiento de la Fundación Catalana del Sindrome de Down.
Diagnostico y Terapia Infantil (Instituto Medico del Desarrollo Infantil)
Tutora de practicas Universidad de Barcelona y Universidad Ramon Llull
Terapeuta Sexual i Familiar
Coordinadora de l’Institut Suparior d’Estudis Sexològics I.S.E.S.
Professora d’Integració Social i Atenció Soció Sanitària
Professora de Comunicació alternativa, Atenció a persones amb dependencia,
Assessora Psicològica d’escoles bressol.
Assessorament a pares
Tutora de Pràctiques Universitat Oberta de Catalunya
Conferenciant de temes relacionats amb la psicologia infantil.
TRACTAMENTS

TRACTAMENTS DE LA PERSONALITAT

PUBLICACIONS:

Revista del Col.legi Oficial de Psicòlegs.
El paper del Psicòleg a les Psicoteràpies” (autor: xavier conesa)
Psychologies
“Amor i Sexe: Inseparables?” (autor: xavier conesa)
Revista del Col.legi Oficial de Psicòlegs:
“La Sexualitat en Pacients amb Anorexia i Bulimia” (autor: xavier conesa)
La Portada del Valles:
“Se hereda la depresió?” (autor: xavier conesa)
Contrapunt:
“El tractament Psicològic. Un enfoc actual” (autor: xavier conesa)
La Vanguardia.Suplemet:
“Sexe a P-3″   (autor: xavier conesa)
Contrapunt:
“Estils de vida que poden ajudar a la Depresió” (autor: xavier conesa)
Publicaciones en Psicoactiva. Revista especialitzada:
 2002 Articulo: EYACULACION PRECOZ. (autor: xavier conesa). la eyaculacion precoz: el problema sexologico mas frecuente y el que tiene mejor solucion.
2002 Articulo: CRISI? QUINA CRISI!. (autor: xavier conesa). en els nostres temps i en l’entorn occidental es donen una sèrie de malalties o trastorns que no existien temps enrera i que no es troben en altres indrets. per tant, podem dir que es tracta de trastorns vinculats al nostre estil …
2003 Articulo: EL MALESTAR PSICOLÒGIC. (autor: xavier conesa). les primeres dades que tenim de la xarxa de metges de capçalera indiquen que a l’11 % dels pacients que ens consulten se’ls diagnostica un problema psicològic. aquestes dades queden per comprovar, ja que un pacient pot tenir diver…
2003 Articulo: FUNCIONAMIENTO DE UN CENTRO PSICOLÓGICO EN LA PRÁCTICA COTIDIANA. (autor: judith fernández sánchez). descripción del funcionamiento del centro psicológico conesa-serrat
2004 Articulo: REFLEXIONES SOBRE UN TRASTORNO PARANOIDE VS. TOC. (autor: xavier conesa). hace algún tiempo que estoy tratando a un muchacho que presenta un cuadro que considero que está en ese punto de inflexión entre el trastorno paranoide y el trastorno obsesivo grave…¿donde ubicarlo?
2004 Articulo: L’ESTRÈS I L’ANSIETAT. (autor: xavier conesa). els professionals d’atenció primària constaten dia a dia en una part important dels pacients un component psíquic associat als seus símptomes, i en molts diagnostiquem un transtorn psicològic com a problema de base.
2005 Articulo: TRACTAMENT DEL TRASTORN D’ANSIETAT. (autor: xavier conesa). la multiplicitat de símptomes que presenten aquests trastorns condueixen els pacients a recòrrer infructuosament als consultoris de diverses especialitats, sense obtenir, en molts casos, un diagnòstic correcte, i per tant, un trac…
2005 Articulo: COMPRENDRE L’ANSIETAT. (autor: xavier conesa). dins l´ansietat o atac de pànic hi ha dues forces que s’uneixen i es sumen.
2006 Articulo: CRISIS D’ANSIETAT. (autor: xavier conesa). en els nostres temps i en el nostre entorn occidental es donen una sèrie de malalties o trastorns que no existien temps enrera i que no es troben en altres indrets. per tant, podem dir que es tracta de trastorns vinculats al nostr…
2006 Articulo: MÉTODO CONESA-SERRAT PARA EL TRATAMIENTO DE LA DEPRESIÓN. (autor: xavier conesa). la complejidad del trastorno depresivo requiere de un abordaje multifactorial. generalmente requerirá de una psicoterapia y del antidepresivo adecuado. a todo ello habrá que añadir unos cambios de vida. no existe por tanto la p…
2007 Articulo: DEPRESSIÓ MENOR: DISTIMIA (DEPRESSIÓ NEURÒTICA). (autor: xavier conesa). criteris per al diagnòstic de distimia (dsm-iv).
2007 Articulo: COM ES DIAGNOSTICA UNA DEPRESSIÓ GREU. (autor: xavier conesa). criteris per diagnosticar una depressió major o malencònica (dsm-iv).
2008 Articulo: INFORMACIÓ NECESSARIA PEL PACIENT DEPRESSIU. (autor: xavier conesa). la depressió és una malaltia, no un defecte de personalitat o una debilitat. la millora és la norma, no l’excepció. els tractaments són efectius, hi ha moltes opcions de tractament, i és possible establir un tractament efectiu per…
2008 Articulo: QUAN APAREIX LA DEPRESSIÓ. (autor: xavier conesa). en atenció primària, entre el 6% i 8 % dels pacients pateixen trastorns depressius majors, i el risc de depressió és clarament més alt a les dones.
2008 Articulo: COM ENS HEM DE COMPORTAR DAVANT D’UNA PERSONA QUE PATEIX DEPRESSIÓ?. (autor: xavier conesa). no hi ha res més dolorós que veure com el marit, la dona, el pare, la mare, el fill o la filla es mostren cada cop més apàtics, deixen de participar en els esdeveniments familiars, no es preocupen del seu aspecte personal, es pass…
2009 Articulo: ESTRÉS, DEPRESSIÓ I EXERCICI FÍSIC. (autor: xavier conesa). l’estrès. de manera general, els estudis indiquen que l’exercici ajuda l’individu a afrontar millor l’estrès, gràcies a una adequada predisposició biològica que ajudaria a afrontar-ne els resultats psicològics i psicosocials. el t…
2009 Articulo: ADOLESCENTS, SENTIMENTS I HOMOSEXUALITAT. (autor: xavier conesa). en arribar a l’adolescència, els nens d’ahir, ja convertits en el noi o la noia d’avui, prendran consciència de la seva homosexualitat i hauran d’assumir-la i acceptar-la.
2009 Articulo: NENS, SENTIMENTS I HOMOSEXUALITAT. (autor: xavier conesa). sent encara l’homosexualitat un tema tabú i, per tant, poc explicat, els primers que s’adonen de l’orientació homosexual d’un infant són els seus companys d’escola.
2010 Articulo: TRACTAMENT DEL LLENGUATGE EN ELS NENS. (autor: xavier conesa). retards del llenguatge es donen en nens petits que fan un desenvolupament més tardà de les habilitats lingüístiques. a partir del joc cal anar recollint les seves expressions comunicatives al mateix temps que es van donant models …
2010 Articulo: LA HIPERACTIVITAT. (autor: xavier conesa). la hiperactivitat infantil o, tal com es coneix des del punt de vista tècnic, el trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (tdah) és una de les alteracions comportamentals de major impacte en el desenvolupament educatiu i …
2003 Articulo: QUAN LES NOIES NO MENGEN. (autor: xavier conesa). els factors de risc en els trastorns alimentaris en l’anorèxia i la bulímia nervioses són molts, sobretot en la pubertat del sexe femení, però el central és la restricció alimentària.
2003 Articulo: QUAN MENJAR ÉS UN PROBLEMA. (autor: xavier conesa). la bulímia és la ingesta excessiva d’aliments que després s’intenten compensar amb conductes anòmales com ara vòmits, abús de laxants i diurètics, o dietes restrictives intermitents la qual cosa s’acaba convertint en un costum que…
2004 Articulo: QUÈ HA DE FER LA FAMÍLIA DAVANT UN MALALT DE BULÍMIA?. (autor: xavier conesa). és totalment incorrecte afirmar que les famílies són la causa d’un trastorn alimentari. no obstant això, determinades característiques familiars, juntament amb factors individuals de la persona malalta i factors socials, poden pre…
2005 Articulo: MENJAR MOLT I A TOTES HORES: TRACTAMENT. (autor: xavier conesa). no hi ha una única línia d’actuació o tractament possible en els trastorns d’alimentació, i en concret en la búlimia nerviosa. se’n pot aplicar més d’un i fer-ho conjuntament per augmentar l’efectivitat del tractament.
2006 Articulo: PER QUÈ APAREIX LA BULÍMIA?. (autor: xavier conesa). factors que afavoreixen l’aparició de la bulímia.
2006 Articulo: LOGOPEDIA: ALTERACIONS DEL LLENGUATGE. (autor: xavier conesa). detecció i diagnòstic.
2006 Articulo: QUÈ SABEM SOBRE L’ALCOHOL?. (autor: xavier conesa). diversos consells sobre l’alcohol
2007 Articulo: DROGUES INFORMACIÓ GENERAL. (autor: xavier conesa). què és la droga?. és una substància que tant pot ser natural com química i que quan es consumeix modifica el funcionament del nostre cos i de la nostra ment, alterant l’estat d’ànim, la percepció i el coneixement. sovint crea dep…
2008 Articulo: QUÈ ÉS UN TRACTAMENT PSICOLÒGIC?. (autor: xavier conesa). el tractament psicològic (psicoteràpia) té com a objectiu el canvi de pensaments, sentiments i conductes que a l’individu li fan patir d’una manera o d’una altra.
2008 Articulo: VISIÓ GENERAL DELS TRASTORNS PSICOLÒGICS. (autor: xavier conesa). les solucions semblen difícils de trobar, però l’evidència és que resulta imprescindible cuidar, en la mesura que sigui possible, la dinámica diària de vida que tenim i respectar el fet que hem de destinar un temps mínim a activit…
Tribuna Vallesana
“L’atenció psicològica a la comarca del Valles”
La Portada del Valles:
“Com reconèixer i tractar l’alcoholisme”
Continguts del Master de Sexologia de l’Institut Superior d’Estudis Sexològics (ISES)
En condició de Director de l’Entitat i com a Docent.
Reconeguts pel Departament de Salut de la Generalitat:
1. Disfuncions Sexuals Masculines. La Falta de Erecció.
2. Disfuncions Sexuals Femenines. La manca de desig sexual.
3. Estudi del Vaginisme
4. La Complexitat Sexual. Les Parafílies
5. Generalització dels Trastorns Sexuals
6. Estudi del Orgasme i els seus Disfuncions
7. Avaluació de les Disfuncions Sexuals a General
8. El Diagnòstic en Sexualitat
9. Disfuncions Sexuals Masculines. La Ejaculació Precoç
10. L’Entrevista Psico-Sexual
11. El Enquadrament Terapèutic. L’actitud del Terapeuta
12. Farmacologia i Sexologia
13. Sessió de Devolució. Entrevista aclaridora

Cada un de nosaltres som un món i traslladem les nostres peculiaritats a l’àmbit de la relació de parella: a uns els agrada manar però d’altres tenen un perfil més submís o conformista, uns s’estimen més decidir i d’altres que decideixin per ells, a uns els encanta donar i donar-se a l’altre mentre que d’altres semblen haver nascut només per a rebre dels altres, uns necessiten més afecte i a altres els desconcerten les emocions a flor de pell…

En resum, que la parella és un ens peculiar, una institució que no perquè sigui tradicional és més previsible, i formada per dos membres alhora diferents. És fàcil convindre que no hi ha una fórmula que garanteixi l’èxit de la vida en parella. Cada unió es regeix per unes regles, normalment no explicitades pels seus membres però que serveixen per a mantindre viva (en el millor dels casos, harmònica) la relació mentre dura. Això que vé a continuació són senzilles propostes generals per a fomentar l’harmonia en la vida de parella, partint sempre de dos punts de partida: la igualtat de drets dels seus membres i la promoció d’una dinàmica activa, equilibrada, participativa i sincera en el desenvolupament de la relació al llarg del temps.

La vida en parella pot definir-se com una relació de comunicació que ha d’organitzar-se sobre les bases de sentir-se amb…, comunicar-se amb… i compartir-se amb… Expliquem aquests conceptes: Sentir la presència de l’altra persona en aquest camí que tots dos han decidit compartir, percebre la seva companyia, el seu suport i la seva incondicionalitat, cosa que no eximeix a cada un de la responsabilitat de caminar la part del camí que li correspon. Comunicar-se des del gest i la paraula, amb una verbalitat oberta i positiva, de qui creu i confia en el seu interlocutor i amb un cos que s’expressa des de la receptivitat, l’amistat i la carícia. Compartir-se no significa només intercanviar coses, favors o deures. Compartir-se és donar-se, mostrar-se involucrat, oferir obertament la vulnerabilitat de cada un tenint la seguretat de ser entés, acceptat i volgut.

Una rutina d’equilibri i consens

La recerca de l’harmonia de la parella ens mou a molts a intentar identificar tot allò que convé evitar i també el que hem de fer quan sorgixen els (des)encontres. Comencem per crear una rutina en la qual queden desterrats els silencis amb significats negatius, l’enutjament soterrat i les rancúnies acumulades. Al seu lloc, parlem. Posem un diàleg constant i la negociació: el consens i els acords. Davant de la discrepància d’opinions, l’alternança en les decisions és una bona opció: avui esculls tu la pel·lícula a veure al cinema, demà decideixo jo a quin restaurant anem. O cada un va pel seu costat, per què no. L’important és mantenir el bon ambient i evitar els greuges o les desconsideracions. No temem els (des)encontres ni les crisis, intentem utilitzar-los per enfortir la relació. Unes bones habilitats de comunicació ens treuran de molts compromisos. Posats a desterrar hàbits perniciosos, comencem amb la culpabilització. Abandonem aquesta cacera de bruixes de qui ha estat el culpable, i passem a considerar globalment i lúcidament quina part de responsabilitat ens correspon a cada un en els fets. I al més mínim dubte, preguntem. Cedir el pas als sobreentesos, els silencis acusatoris i les suposicions genera pòsits de desconfiança i distanciament que enverinen la relació i resulten difícils de dissipar. Una pregunta, un comentari a temps, frena ansietats i malestars i permet que flueixi la comunicació.

Una altra cosa és quan apareixen problemes de gran importància (discrepàncies profundes en temes essencials, relacions sentimentals amb persones fora de la parella, incompatibilitat de caràcters o costums, avorriment o cansament a la parella…), que requerixen mesures, de vegades dràstiques, que no són objecte d’aquesta reflexió. De tota manera, aquestes propostes són també útils per a encarar situacions excepcionals o greus que deterioren greument la relació.

Viure en parella no hauria de significar una actitud de donar sense límits i no esperar res a canvi. Això és una fal·làcia i genera desequilibris que, abans o després, acaben passant factura. A la parella, igual com en tota relació, s’ha de donar i rebre. Avui jo, demà tu. Vasos comunicants que es decanten en un sentit o en un altre i la finalitat dels quals és mantenir l’estabilitat. Les desigualtats poden donar lloc a situacions de domini, que a llarg termini generen insatisfacció, almenys en una de les dues parts.

Hem de conèixer l’altre

Convé que la nostra parella sàpiga què ens agrada, què i com ho volem. Hem de mantenir informada la nostra parella del moment que vivim, perquè no sempre sentim, ni volem, ni vivim el mateix: la nostra vida és una successió d’etapes, i cada una té les seves peculiaritats pròpies. Som, afortunadament molt diferents, però també compartim coses. A tots ens agrada que ens respectin, que ens vulguin, que comptin amb la nostra opinió, que ens valorin com a persones en tota la nostra dimensió: com a treballadors, com a fills, com a pares, com a amants, com a amics, com a interlocutors.

El cos és un gran comunicador i hem de deixar-lo expressar-se. Si volem mantenir un diàleg fluid amb la nostra parella, les relacions corporals (no exclusivament les sexuals, sinó també les carícies, els besos, les abraçades) han de ser quotidianes i satisfactòries per als dos. Adaptem-les a cada moment, circumstància i etapa de la nostra vida.

“Es fa camí quan caminem” deia la cançó. La parella es fa quan cada dia sentim que anem junts al mateix camí, comunicant-nos des del cos i la paraula i compartint-nos de forma incondicional. Establim el nostre propi codi, basat en la comunicació, la confiança, el respecte, la tendresa i el plaer.

Vida en parella: el que no convé fer

 ·  Esperar que la meva parella endevini el que vull i necessito, que s’avanci als meus desitjos abans de formular-los, que renunciï a la seva vida personal i em col·loqui al centre de la seva existència, que sigui la procuradora de la meva felicitat.

·  Responsabilitzar-la de les meves frustracions, del fet que el que obtinc de la meva vida de parella no es correspon amb les meves expectatives, dels canvis que he hagut d’introduir en la meva vida.

·  Competir per qui és més o menys, millor o pitjor, qui li deu més o menys a l’altre, qui és això, allò o l’altre, qui és el que més posa per mantenir viva la parella.

·  Ser infidel al projecte en comú, però no entès només com les relacions sentimentals i/o sexuals amb una altra persona sinó en la seva totalitat. Per no perjudicar la nostra vida en parella ens hem de mantenir lleials al compromís adquirit, treballar dia a dia per revifar aquest projecte comú, intentar que aquesta il·lusió inicial, aquest amor, creixi; o, almenys, es mantingui i la vida resulti gratificant per als dos.

·  Acumular, sense treure’ls a la llum i sense comentar-los de forma relaxada, menyspreus, desacords, enutjos, retrets, faltes de respecte i desil·lusions. – Dubtar de l’altra persona. Les fissures provocades per la falta de confiança suposen l’inici del deteriorament de la parella. És difícil, i molt dur, estimar algú de qui es dubta.

·  Permetre o propiciar els silencis davant de situacions que poden provocar un desacord. Positivitzem: una circumstància crítica pot ajudar a aclarir-nos, a adoptar compromisos i acords. El silenci és el buit i en aquest (encara que en principi pugai resultar plàcid i suportable) no hi ha res.

·  Renunciar a formular les nostres queixes, necessitats i desitjos d’una forma clara, concisa i directa. Hem de mostrar una clara intenció de negociar canvis concrets i d’acordar en ferm amb terminis determinats, totes les coses que plantegem.

·  La ironia, el sarcasme, la crítica destructiva, el crit, l’insult, la ridiculització, la desqualificació o el desdeny en dirigir-nos a l’altra persona. Les formes compten, i molt. La familiaritat no ha de convertir-se en grolleria o falta de respecte. Hem de procurar que les discussions tinguin un cert protocol, uns límits que no convé sobrepassar. Tot pot dir-se amb un mínim de correcció i respecte a l’altre.

·  Culpabilitzar l’altre del fet que no tot ha sortit com esperàvem.

·  Relegar les relacions sexuals a un pla secundari. Són imprescindibles per al manteniment del compartir, de la confidencialitat i la il·lusió en la relació de parella. La manca d’aquestes relacions corporals abonen el desànim i l’apatia en la comunciació de la parella. La rutina i la inèrcia que l’acompanya ens poden portar a un carrer sense sortida.

·  Gestionar malament les coses pràctiques. Una vida en comú té molts aspectes tangibles, pràctics i quotidians sobre els quals s’ha d’arribar a acords. Hem d’afrontar tasques domèstiques, despeses i altres comeses familiars. S’haurà de parlar i veure com organitzarem les despeses, la distribució de les tasques domèstiques, la criança dels fills o, fins i tot, les vacances. El millor és una negociació contínua que s’adapta a cada etapa de la relació.

·  Creure que només existeixo com a membre de la parella. La relació és cosa de dos, però de dos que sumen. Per tant, comença per un mateix i és per això que em cuido físicament i anímicament, em mimo i faig de la meva vida una vida rica en situacions, experiències noves i sensacions; en aquesta mesura, aporto riquesa a la relació. Cada un té la seva pròpia vida i la parella és l’expressió de dues vides que s’unixen per a sumar, per aportar l’una a l’altra.

 

Consejero Matrimonial Badalona