Asesor Matrimonial Mollet

Xavier Conesa Lapena – Carme Serrat Bretcha

C/ Gaietà Vinzia, 11-13
MOLLET DEL VALLES
 
C/ Santa Anna, 26
BARCELONA
 
 C/ Diagonal (cantonada) Passeig de Gràcia
BARCELONA
 
Tel 93 570 71 54 (petición de visita)
conesa@gmail.com
Xavier Conesa Lapena
 
fotopsicologescacspetit
Psicòleg i sexòleg . El 1990 fundà el Centre de Psicologia Aplicada a Mollet del Vallès entitat dedicada als tractaments psicològics en adults,adolescents i nens. Compatibilitzà aquestes tasques amb les teràpies de parella i disfuncions sexuals masculines i femenínes, establint col.laboracions amb institucions dedicades a la salut mental,especialment de la comarca del Vallès. Posteriorment, posa en funcionament l’Institut Superior d’Estudis Sexològics (I.S.E.S.) a Barcelona, dedicat a la docència de la sexologia: postgraus, masters i cursos específics reconeguts d’Interès Sanitari pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. L’Institut manté conveni de col.laboració amb la Universitat de BarcelonaUniversitat de Girona,Universitat Ramon Llull i Universitat Oberta de Catalunya i
Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois
Tutor de pràctiques externes de la Facultat de Psicologia (UB) de la Universitat de Barcelona des de l’any 1.999
L’any 1997 es va especialitzar en els tractaments específics per a la depressió a través de la luminoteràpia, essent un dels capdavanters en la investigació i implantació d’aquesta teràpia a nivell estatal. Informacions al respecte publicada al periòdic El Mundo, articles periodístics a Consumer i al periòdic Público.
Ha estat també coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya.
Al llarg de tots aquests anys, ha establert col.laboracions en mitjans escrits, ràdio i televisió.Enllaços externs
Pàgina Oficial de Xavier Conesa Lapena
Acta Constitucional de l’Institut Superior d’estudis Sexològics I.S.E.S.
Col.laboració Docent del Practicum de Psicologia de la Universitat de Barcelona
Col.laboració Docent amb la Universitat de Girona
Col.laboració en tasques de formació amb la Universitat Ramon LlullAcord de Col.laboració amb la Universitat Oberta de Catalunya U.O.C.Conveni de Col.laboració Acadèmica amb Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois
Reconeixement de l’Ajuntament de Mollet del Centre de Psicologia Aplicada
Referències sobre la investigació en Luminoteràpia al periòdic “El Mundo”. Any 2.005
Investigacions sobre Luminoteràpia, Referències al periòdic “Público”. Any 2.007
Coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya
Miembro de la Federacion Española de Especialistas en Sexologia

Publicacions

Carme Serrat Bretcha
carmepsicologape
Licenciada en Psicologia Colegiada nº 3.086 Adultos e Infantil (Universidad de Barcelona)
Diplomatura de Postgrado en Logopedia (Universidad Autonoma de Barcelona)
Certificación para el tratamiento de la Fundación Catalana del Sindrome de Down.
Diagnostico y Terapia Infantil (Instituto Medico del Desarrollo Infantil)
Tutora de practicas Universidad de Barcelona y Universidad Ramon Llull
Terapeuta Sexual i Familiar
Coordinadora de l’Institut Suparior d’Estudis Sexològics I.S.E.S.
Professora d’Integració Social i Atenció Soció Sanitària
Professora de Comunicació alternativa, Atenció a persones amb dependencia,
Assessora Psicològica d’escoles bressol.
Assessorament a pares
Tutora de Pràctiques Universitat Oberta de Catalunya
Conferenciant de temes relacionats amb la psicologia infantil.
TRACTAMENTS

TRACTAMENTS DE LA PERSONALITAT

Tractament de la Depressió (VIDEO)

http://www.curar-depresion.com (TOT SOBRE DEPRESSIÓ)
 
PUBLICACIONS:

Revista del Col.legi Oficial de Psicòlegs.
“El paper del Psicòleg a les Psicoteràpies”
Psychologies
“Amor i Sexe: Inseparables?”
Revista del Col.legi Oficial de Psicòlegs:
“La Sexualitat en Pacients amb Anorexia i Bulimia”
La Portada del Valles:
“Se hereda la depresió?”
Contrapunt:
“El tractament Psicològic. Un enfoc actual”
La Vanguardia.Suplemet:
“Sexe a P-3″
Contrapunt:
“Estils de vida que poden ajudar a la Depresió”
Publicaciones en Psicoactiva. Revista especialitzada:
2002 Articulo: EYACULACION PRECOZ. (autor: xavier conesa). la eyaculacion precoz: el problema sexologico mas frecuente y el que tiene mejor solucion.
2002 Articulo: CRISI? QUINA CRISI!. (autor: xavier conesa). en els nostres temps i en l’entorn occidental es donen una sèrie de malalties o trastorns que no existien temps enrera i que no es troben en altres indrets. per tant, podem dir que es tracta de trastorns vinculats al nostre estil …
2003 Articulo: EL MALESTAR PSICOLÒGIC. (autor: xavier conesa). les primeres dades que tenim de la xarxa de metges de capçalera indiquen que a l’11 % dels pacients que ens consulten se’ls diagnostica un problema psicològic. aquestes dades queden per comprovar, ja que un pacient pot tenir diver…
2003 Articulo: FUNCIONAMIENTO DE UN CENTRO PSICOLÓGICO EN LA PRÁCTICA COTIDIANA. (autor: judith fernández sánchez). descripción del funcionamiento del centro psicológico conesa-serrat
2004 Articulo: REFLEXIONES SOBRE UN TRASTORNO PARANOIDE VS. TOC. (autor: xavier conesa). hace algún tiempo que estoy tratando a un muchacho que presenta un cuadro que considero que está en ese punto de inflexión entre el trastorno paranoide y el trastorno obsesivo grave…¿donde ubicarlo?
2004 Articulo: L’ESTRÈS I L’ANSIETAT. (autor: xavier conesa). els professionals d’atenció primària constaten dia a dia en una part important dels pacients un component psíquic associat als seus símptomes, i en molts diagnostiquem un transtorn psicològic com a problema de base.
2005 Articulo: TRACTAMENT DEL TRASTORN D’ANSIETAT. (autor: xavier conesa). la multiplicitat de símptomes que presenten aquests trastorns condueixen els pacients a recòrrer infructuosament als consultoris de diverses especialitats, sense obtenir, en molts casos, un diagnòstic correcte, i per tant, un trac…
2005 Articulo: COMPRENDRE L’ANSIETAT. (autor: xavier conesa). dins l´ansietat o atac de pànic hi ha dues forces que s’uneixen i es sumen.
2006 Articulo: CRISIS D’ANSIETAT. (autor: xavier conesa). en els nostres temps i en el nostre entorn occidental es donen una sèrie de malalties o trastorns que no existien temps enrera i que no es troben en altres indrets. per tant, podem dir que es tracta de trastorns vinculats al nostr…
2006 Articulo: MÉTODO CONESA-SERRAT PARA EL TRATAMIENTO DE LA DEPRESIÓN. (autor: xavier conesa). la complejidad del trastorno depresivo requiere de un abordaje multifactorial. generalmente requerirá de una psicoterapia y del antidepresivo adecuado. a todo ello habrá que añadir unos cambios de vida. no existe por tanto la p…
2007 Articulo: DEPRESSIÓ MENOR: DISTIMIA (DEPRESSIÓ NEURÒTICA). (autor: xavier conesa). criteris per al diagnòstic de distimia (dsm-iv).
2007 Articulo: COM ES DIAGNOSTICA UNA DEPRESSIÓ GREU. (autor: xavier conesa). criteris per diagnosticar una depressió major o malencònica (dsm-iv).
2008 Articulo: INFORMACIÓ NECESSARIA PEL PACIENT DEPRESSIU. (autor: xavier conesa). la depressió és una malaltia, no un defecte de personalitat o una debilitat. la millora és la norma, no l’excepció. els tractaments són efectius, hi ha moltes opcions de tractament, i és possible establir un tractament efectiu per…
2008 Articulo: QUAN APAREIX LA DEPRESSIÓ. (autor: xavier conesa). en atenció primària, entre el 6% i 8 % dels pacients pateixen trastorns depressius majors, i el risc de depressió és clarament més alt a les dones.
2008 Articulo: COM ENS HEM DE COMPORTAR DAVANT D’UNA PERSONA QUE PATEIX DEPRESSIÓ?. (autor: xavier conesa). no hi ha res més dolorós que veure com el marit, la dona, el pare, la mare, el fill o la filla es mostren cada cop més apàtics, deixen de participar en els esdeveniments familiars, no es preocupen del seu aspecte personal, es pass…
2009 Articulo: ESTRÉS, DEPRESSIÓ I EXERCICI FÍSIC. (autor: xavier conesa). l’estrès. de manera general, els estudis indiquen que l’exercici ajuda l’individu a afrontar millor l’estrès, gràcies a una adequada predisposició biològica que ajudaria a afrontar-ne els resultats psicològics i psicosocials. el t…
2009 Articulo: ADOLESCENTS, SENTIMENTS I HOMOSEXUALITAT. (autor: xavier conesa). en arribar a l’adolescència, els nens d’ahir, ja convertits en el noi o la noia d’avui, prendran consciència de la seva homosexualitat i hauran d’assumir-la i acceptar-la.
2009 Articulo: NENS, SENTIMENTS I HOMOSEXUALITAT. (autor: xavier conesa). sent encara l’homosexualitat un tema tabú i, per tant, poc explicat, els primers que s’adonen de l’orientació homosexual d’un infant són els seus companys d’escola.
2010 Articulo: TRACTAMENT DEL LLENGUATGE EN ELS NENS. (autor: xavier conesa). retards del llenguatge es donen en nens petits que fan un desenvolupament més tardà de les habilitats lingüístiques. a partir del joc cal anar recollint les seves expressions comunicatives al mateix temps que es van donant models …
2010 Articulo: LA HIPERACTIVITAT. (autor: xavier conesa). la hiperactivitat infantil o, tal com es coneix des del punt de vista tècnic, el trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (tdah) és una de les alteracions comportamentals de major impacte en el desenvolupament educatiu i …
2003 Articulo: QUAN LES NOIES NO MENGEN. (autor: xavier conesa). els factors de risc en els trastorns alimentaris en l’anorèxia i la bulímia nervioses són molts, sobretot en la pubertat del sexe femení, però el central és la restricció alimentària.
2003 Articulo: QUAN MENJAR ÉS UN PROBLEMA. (autor: xavier conesa). la bulímia és la ingesta excessiva d’aliments que després s’intenten compensar amb conductes anòmales com ara vòmits, abús de laxants i diurètics, o dietes restrictives intermitents la qual cosa s’acaba convertint en un costum que…
2004 Articulo: QUÈ HA DE FER LA FAMÍLIA DAVANT UN MALALT DE BULÍMIA?. (autor: xavier conesa). és totalment incorrecte afirmar que les famílies són la causa d’un trastorn alimentari. no obstant això, determinades característiques familiars, juntament amb factors individuals de la persona malalta i factors socials, poden pre…
2005 Articulo: MENJAR MOLT I A TOTES HORES: TRACTAMENT. (autor: xavier conesa). no hi ha una única línia d’actuació o tractament possible en els trastorns d’alimentació, i en concret en la búlimia nerviosa. se’n pot aplicar més d’un i fer-ho conjuntament per augmentar l’efectivitat del tractament.
2006 Articulo: PER QUÈ APAREIX LA BULÍMIA?. (autor: xavier conesa). factors que afavoreixen l’aparició de la bulímia.
2006 Articulo: LOGOPEDIA: ALTERACIONS DEL LLENGUATGE. (autor: xavier conesa). detecció i diagnòstic.
2006 Articulo: QUÈ SABEM SOBRE L’ALCOHOL?. (autor: xavier conesa). diversos consells sobre l’alcohol
2007 Articulo: DROGUES INFORMACIÓ GENERAL. (autor: xavier conesa). què és la droga?. és una substància que tant pot ser natural com química i que quan es consumeix modifica el funcionament del nostre cos i de la nostra ment, alterant l’estat d’ànim, la percepció i el coneixement. sovint crea dep…
2008 Articulo: QUÈ ÉS UN TRACTAMENT PSICOLÒGIC?. (autor: xavier conesa). el tractament psicològic (psicoteràpia) té com a objectiu el canvi de pensaments, sentiments i conductes que a l’individu li fan patir d’una manera o d’una altra.
2008 Articulo: VISIÓ GENERAL DELS TRASTORNS PSICOLÒGICS. (autor: xavier conesa). les solucions semblen difícils de trobar, però l’evidència és que resulta imprescindible cuidar, en la mesura que sigui possible, la dinámica diària de vida que tenim i respectar el fet que hem de destinar un temps mínim a activit…
Tribuna Vallesana
“L’atenció psicològica a la comarca del Valles”
La Portada del Valles:
“Com reconèixer i tractar l’alcoholisme”
Continguts del Master de Sexologia de l’Institut Superior d’Estudis Sexològics (ISES)
En condició de Director de l’Entitat i com a Docent.
Reconeguts pel Departament de Salut de la Generalitat:
1. Disfuncions Sexuals Masculines. La Falta de Erecció.
2. Disfuncions Sexuals Femenines. La manca de desig sexual.
3. Estudi del Vaginisme
4. La Complexitat Sexual. Les Parafílies
5. Generalització dels Trastorns Sexuals
6. Estudi del Orgasme i els seus Disfuncions
7. Avaluació de les Disfuncions Sexuals a General
8. El Diagnòstic en Sexualitat
9. Disfuncions Sexuals Masculines. La Ejaculació Precoç
10. L’Entrevista Psico-Sexual
11. El Enquadrament Terapèutic. L’actitud del Terapeuta
12. Farmacologia i Sexologia
13. Sessió de Devolució. Entrevista aclaridora

Aquesta Tesi Doctoral va ser presentada a València el dia 1 de
juliol de 2008 davant un tribunal format per:
- D. Félix López Sánchez
- Dª. Mª José Rodrigo López
- Dª. Adelina Gimeno Collado
- Dª. Itziar Alonso Arbiol
- Dª. Mª Josefa Lafuente Benaches
Va ser dirigida per:
Dª. Mª José Cantero López

Consells per evitar la dependència emocional en parella

La dependència emocional en la parella pot estar causada per problemes d’autoestima. D’aquesta manera, algú que es vol poc a si mateix té valor en l’amor que rep per part d’una altra persona, com si necessités ser salvada per algú extern. És a dir, en certa manera, es col · loca en el paper de víctima indefensa davant la vida. Convé recordar que per estar ben amb una altra persona, prèviament, és indispensable estar bé amb un mateix, en cas contrari, davant d’una possible ruptura, la persona pot caure en el buit existencial més absolut, en el dramatisme exagerat de perdre de vista la seva propi valor com a persona capaç de ser feliç més enllà de tenir o no a algú al costat.

Per aprofundir en aquesta qüestió et convido a veure una pel · lícula fantàstica des d’un punt de vista humà i també emocional: Sota el sol de la Toscana. La història d’una escriptora que ha de començar de nou després de la seva separació, i descobreix en la bellesa d’Itàlia, la felicitat que sempre havia buscat. També et pot interessar la pel · lícula Sempre queda l’amor, protagonitzada per Sandra Bullock, que reflecteix la història d’una dona reeixida a nivell social que ha de començar de nou quan descobreix que el seu marit li ha estat infidel. Mai havia estat sola, però, afronta la vida amb valentia més enllà de les dificultats gràcies al suport de la seva mare i de la seva filla.

Potencia la teva autonomia

Hi ha metàfores que són totalment perjudicials per a un sentit de l’amor real. Per exemple, la idea que dues persones que s’estimen de veritat són dos en una, en realitat, aquest missatge trenca amb aquesta individualitat real d’una relació on dues persones, tot i ser parella, tenen punts de vista diferents i no sempre volen el mateix. La idea de les ànimes bessones també ens porta a la confusió de creure que una parella està formada per dues fotocòpies humanes que es volen tant, que volen estar sempre juntes i fer el mateix. D’altra banda, el missatge que manen moltes de les pel · lícules de Hollywood també és totalment distorsionat en tant que és llunyà a l’amor real.

Històries com Pretty Woman alimenten el mite del príncep blau que col · loca a la dona en la posició de ser salvada o rescatada per un gran amor. Missatge amb el qual també creixen les nenes des de la infància a través de contes com la Ventafocs. Aquest tipus de valors, lluny de potenciar l’autonomia en la persona, fan que moltes d’elles se sentin agafis i incompletes a nivell emocional per associar la soledat amb el fet de no tenir parella. La realitat és que algú pot estar molt acompanyat tot i no tenir una història d’amor.

Per exemple, almenys un dia a la setmana, Obliga’t a tu mateix a dur a terme un pla en solitari: pots anar a una conferència, sortir de botigues, prendre un cafè en una cafeteria, fer una passejada … Conformi més desenvolupis la teva autonomia t’adonaràs que també pots sentir-te molt bé en la teva pròpia companyia.

No deixis de costat les teves amistats

Conservar amicsLa dependència emocional també pot estar causada per la gelosia. Per exemple, una noia pot acabar asfixiant a nivell emocional la seva parella en no deixar que es relacioni amb ningú més per pura inseguretat interna (també pot succeir al revés). En aquest context, convé recordar que en el si d’una relació cada un ha de tenir el seu propi espai per poder conrear la seva intimitat i fer plans amb els amics.

De fet, com més plena es sent una persona en relació amb les seves amistats, molt millor se sent també en el si de la parella. Un amor real és aquell que a manera de coaching t’ajuda a ser la millor versió de tu mateix. Per això, quan un amic et proposa un pla, i en la teva ment aquesta idea sona com una pèrdua de temps, vés amb compte perquè potser estiguis en el camí d’estar reduint tot el teu univers a la teva parella. I és un error aferrar d’una forma obsessiva a una persona, perquè a la vida les coses canvien en el moment més inesperat, hi ha ruptures, amors que s’acaben, i aleshores, les persones que han tingut dependència extrema de la seva parella s’adonen que estan soles perquè han deixat de banda la resta del món. Aprèn dels errors d’aquells que han actuat d’aquesta manera perquè no et succeeixi a tu el mateix: amor i amistat són dues entitats compatibles.

L’amor és llibertat

És a dir, convé recordar les regles del joc en l’amor: és impossible estimar a algú amb la garantia que les coses mai canvien. Per això, deixa de pensar en el futur i centra’t en el present, ja que aquest instant és el més important.

A més, l’amor sa és aquell que ajuda a l’altra persona a créixer. Per això, ajuda a la teva parella a ser millor cada dia. Per exemple, pots animar-lo a que compleixi els seus somnis, anima’l a que passi més temps amb la família, que quedi amb els seus amics, que truqui per telèfon als seus pares …

Ajuda professional

Per superar la dependència emocional en la parella pot ser positiva l’ajuda d’un coach o d’un psicòleg a l’hora d’anar superant les barreres internes. No obstant això, en la majoria de les ocasions, les persones no van a la consulta per aquest conflicte sinó al contrari. Hi van quan ja pràcticament, tenen poc o res en comú i cadascú fa la seva vida d’una manera independent.Aquesta situació es produeix perquè la dependència, com a tal, no es considera un problema per part de moltes persones que la pateixen en primera persona.

Busca motivacions externes

Pots fer el següent exercici. Reflexiona sobre quines metes t’agradaria complir en els propers sis mesos en l’àmbit laboral, en el pla de l’oci i al teu espai personal. En marcar metes que et fan sentir motivat, t’adonaràs que la teva vida no es redueix únicament a la teva relació de parella.

 pròpies decisions

D’altra banda, un dels majors problemes d’una persona dependent és que sempre espera l’aprovació d’aquesta persona externa abans de donar un pas en una direcció. Per això, a partir d’ara, intenta fomentar la teva pròpia autonomia. Anima’t a prendre decisions sense consultar amb ningú més, confiant en el teu propi criteri. Pots començar per decisions molt senzilles que t’ajudin a anar guanyant seguretat en tu. Al seu torn, també és molt pràctic fer coses noves.

El fet que una altra persona pensi de diferent forma o que faci alguna cosa amb el que tu no estàs d’acord, no vol dir que t’estimi menys. Simplement vol dir que és diferent a tu, i que té dret a decidir en base al seu criteri. En una parella hi ha decisions que cal prendre de manera conjunta perquè afecten tots dos, però, també hi ha moltes decisions que afecten únicament a nivell individual. Les persones que tenen dependència emocional , converteixen les decisions individuals en un afer col · lectiu.

Per aprofundir en les bases d’un amor madur et recomano els següents llibres: Manual per no Morir d’Amor, de Walter Riso, o també et pot interessar el llibre de Jorge Bucay que es titulaEstimar-se amb els ulls oberts, que mostra la necessitat de posar consciència i reflexió al sentiment. Des d’una perspectiva literària, el llibre Déu torna en una Harley, de Joan Brady, és magnífica per a les noies que viuen enganxades a la idea de trobar el gran amor de la seva vida i s’impacienten sempre en conèixer a algú que els produeix il · lusió.

La família és l’ambient que de forma significativa impulsa el desenvolupament de cada individu . La convivència diària permet que el nen aprengui a integrar costums i valors que es comparteixen dins del nucli familiar . La seva família li serveix de model per aprendre les habilitats bàsiques de comunicació i relació i és allà on també pren forma la seva identitat , els llaços així creats deixaran profunda empremta en la seva personalitat .
Expectatives sobre conductes pròpies del gènere
Dins del grup familiar també s’aprèn a reconèixer i assumir els papers corresponents a cada gènere ( home – dona ) , a partir de la identificació que fa el nen del vincle establert amb el seu pare i mare . Segons això aprendrà a comportar-se d’ acord amb les expectatives que es generin i reforcin amb relació al seu propi sexe .
No obstant això tots aquests factors ( hereditaris , psicològics i socials ) interactuen i és difícil a vegades precisar com de la conducta correspon a cada un.
Els pares necessiten que el seu estil de relació brindi possibilitats reals per dur a terme la superació dels seus integrants , coneixent quals actituds estimulen o empobreixen els seus contactes afectius ( Rodríguez , 2001 ) .
Actituds que debiliten els llaços familiars
Dins de les actituds que debiliten els llaços familiars trobem:
a. Expectatives i actituds desqualificadores
Aquestes actituds vulneren la valoració personal i faciliten les relacions de competència i rivalitat . Quan els pares retolen ( Maria és tan agressiva ) als seus fills , limiten la seva possibilitat d’ampliar el seu concepte personal , de la mateixa manera , comparar als membres de la família i destacar a un sobre els altres , o mostrar preferències , facilita que emergeixin en les seves relacions el descontentament i l’animositat ( Rodríguez , 2001 ) .
b . Concentrar-se en els errors
És una altra actitud habitual en molts pares , el que reforça l’aparició i reproducció de comportaments que els pares volen suprimir . És el cas de les ” rebequeries” , de comportaments que els pares qualifiquen com a rebels . La crítica constant , o un estil de relació que busca jutjar sempre , també empobreix l’autoestima ( Rodríguez , 2001 ) .
c . esperar perfecció
Vigilar el comportament en forma contínua per exigir , d’acord amb models idealitzats pels pares , impossibilita descobrir les facultats i habilitats reals de cada individu , i dificulta que la persona s’accepti i estimi com és ( Rodríguez , 2001 ) .
d. sobreprotegir
Alguns pares tenen carències afectives que els porten a considerar que han d’actuar en totes les vivències dels seus fills i per això es fan indispensables per a ells . Això els impedeix resoldre els seus problemes i assumir les seves responsabilitats . Així disposen i decideixen tot el que els fills han de fer, sentir , pensar , o dir : també pretenen prevenir-los de tots els perills que els envolten la qual cosa els nega la possibilitat de desenvolupar els seus recursos i defenses per afrontar les situacions quotidianes de la vida , menyscabant la seva fortalesa interior ( Rodríguez , 2001 ) .
i . ser autoritari
Afortunadament cada vegada en menys llars trobem que s’estableixin estils autoritaris de relació , a través dels quals se sotmet els fills a la voluntat paterna . Aquestes relacions són font de conflicte i violència per li nucli familiar .
Totes aquestes actituds dels pares porten conseqüències nocives per als fills :
Els porten a sentir inútils i incapaços .
Són font d’inseguretat emocional .
Es tornen profundament dependents i es deteriora la seva autoestima i seguretat .
Conceben el món com un lloc terriblement perillós i inhòspit .
Creix un gran ressentiment i desconfiança en ells cap als seus pares .
No obstant això , els pares poden identificar aquests comportaments negatius i crear noves formes de relació més integradores i que promoguin el benestar en forma natural . Han partir d’una relació afectuosa en què el respecte per l’ món individual faciliti el conèixer- se a si mateix per evolucionar a partir d’una sana convivència familiar ( Rodríguez , 2001 ) .
Actituds que faciliten el progrés familiar
Les actituds que faciliten el progrés familiar són:
a. demostrar confiança
Per aconseguir-ho és adequat atorgar-los responsabilitats d’acord amb la seva edat , demanar i tenir en compte els seus comentaris i opinions; evitar rescatar i solucionar els seus problemes sempre ; confiar en els nens , evitar repetir les instruccions que se’ls han donat .
b . Concentrar-se en les seves fortaleses
S’han de reconèixer les seves habilitats ; donar crèdit als seus punts forts , sense ( “però ” ) condicions , concentrar-se en l’esforç que fan per superar-se; comentar i assenyalar l’esforç a cada pas .
c . Valorar i acceptar
Cal acceptar el fill com és , amb la seva immaduresa , qualitats i defectes ; separar el valor personal dels seus èxits o èxits i també diferències a les persones dels seus errors o falles , així els pares han d’aprendre a apreciar la identitat de cada nen .
d. Estimular la independència i autonomia
S’ha de deixar als fills en llibertat de realitzar per si mateixos les seves activitats: convidar a col · laborar i participar en les activitats de la família; impulsar perquè busquin les seves metes i èxit personal d’entenimentat amb les seves habilitats particulars ; permitámosle que se sentin propietaris del seu cos .
i . Respectar i reconèixer mateixa dignitat
Cal escoltar amb interès i atenció ; apreciar les seves idees i les seves opinions , respectar els seus gustos , valorar les seves contribucions i tractar-los amb cortesia .
Relacions eficaços , pares eficaços
La missió dels pares és aconseguir la realització del grup familiar i aconseguir el desenvolupament de totes les potencialitats, educant en els valors espirituals que orienten una fe amb sentit humà ( Rodríguez , 2001 ) .
Actituds per desenvolupar la família
Aquests pares assumeixen actituds i formes de relació amb les quals s’estimula un desenvolupament integral en el grup familiar , entre elles tenim :
a. Respecte per la individualitat
Respecten la individualitat i les capacitats dels seus fills alhora que els guien i orienten : cada persona és un món únic , amb una singularitat de la qual emergeix el misteri humà , els pares han d’incentivar als seus fills perquè puguin descobrir les seves pròpies capacitats , talents i superar les seves limitacions veient la seva individualitat amb optimisme i fe en si mateixos . De la mateixa manera , el respecte i suport al seu desenvolupament personal els ha d’encoratjar per crear i mantenir relacions en què puguin continuar progressant positivament i aportant en forma constructiva al desenvolupament comunitari .
b . Fixar normes clares
Fixar normes de comportament clares i vetllar pel seu compliment amb fermesa però amb amabilitat , és important . Els pares poden crear uns criteris clars que serveixin de base a totes les actituds i comportaments dins del nucli familiar .
c . establir límits
És bo establir límits dins dels quals els fills puguin prendre decisions amb responsabilitat per les seves accions : el creixement ha d’afavorir-se a establir pautes que orientin el comportament de la família , això protegeix , ensenya i ajuda a manejar la pròpia impulsivitat , així mateix , els pares has d’assumir una relació d’afecte , confiança i fermesa en la vivència d’aquestes experiències en la interacció quotidiana , i aprendre a ajustar-les a l’edat i necessitats canviants del grup
d. Estimular el potencial
Estimular els fills a desenvolupar el seu potencial a través de l’acceptació i amor incondicional que comparteixen amb ells , a més avançar perquè aprenguin a conèixer-se a si mateixos afrontant i superant les dificultats i situacions que se’ls presenten en el seu creixement , afavoreix que els fills confiïn en els seus propis recursos i desenvolupin noves opcions que els permetin solucionar els reptes que en forma natural li imposa el seu desenvolupament.
i . Confiar en els fills
Els pares confinen en els fills i els permeten ser autònoms . La diversitat , alhora que la singularitat que tanca cada integrant de la família , comprèn comportaments que en molts casos són inacceptables per als pares , però , perquè els joves aprenguin a superar les seves pròpies falles , es requereix que els pares donin un tractament adequat a aquestes situacions , tractant de comprendre els motius d’aquestes accions , encara que mantinguin els seus propis criteris sobre ells, que confiïn en el seu progrés personal , promoguin el desenvolupament d’una autonomia responsable d’acord amb la seva edat , perquè els nois puguin fer eleccions sobre seu comportament , aprenent alhora a respondre per les conseqüències que aquestes eleccions els comporten.
f . Valorar el paper de pares
Els pares que donen a la seva tasca la més alta prioritat i per tant disposen del temps necessari per compartir i dirigir el desenvolupament i formació dels seus fills , valoren el seu paper positivament i senten el grau que implica orientar , guiar i compartir amb els seus fills . Ells buscaran la manera de distribuir el seu temps buscant la manera de que aconsegueixin acompanyar els seus fills en el seu procés de creixement i gaudir de la seva companyia en la vida diària .
És important que els pares es comprometin amb la seva presència per orientar l’orientació , per aconseguir establir relacions de confiança que consolidin el vincle afectiu i la valoració personal en els fills .
g . Respectar fills
Si es respecta als fills es guanya la seva admiració i respecte . Els pares eficaços comparteixen les relacions amb la família dins d’un marc de respecte amb les seves diferències individuals , la qual cosa implica que s’impulsin en forma permanent la participació i la presa de decisions , i que es tinguin en compte les decisions de cada membre del grup familiar . De la mateixa manera , quan es valoren els seus sentiments , la seva privacitat i ritme personal , s’enforteixen els llaços afectius , facilitant que es consolidin en forma recíproca interaccions càlides i amables .
h . Establir jerarquies en la família
Estableixen clarament una jerarquia en la família en què els pares ocupen una posició directiva , encara que dins de la família s’ha de propiciar el canvi dels punts de vista i fomentar relacions democràtiques , perquè es pugui brindar seguretat emocional als seus membres , és indispensable que hi hagi una definició clara d’autoritat , i que els pares assumeixin la direcció i la guia familiar, aquest aspecte s’ha d’establir en forma afectuosa i clara amb els fills , sense possibilitat que es posi en dubte .
Els pares han d’acompanyar a la seva família i assumir la seva posició amb seguretat , confiant en els seus recursos i criteris personals , i amb la certesa que són ells les persones adequades per estimular el seu sa desenvolupament .
i. Promoure l’autoestima
Es promou millor l’autoestima en tenir en compte les necessitats dels fills , en crear una atmosfera familiar càlida , d’afecte i respecte mutu , en què s’estimuli la comunicació com a element fonamental que enriqueix les interaccions i facilita la conciliació i resolució de conflictes quan es presenten .
De la mateixa manera , flexible i clara la disciplina com a element que promou l’autoregulació del comportament i l’enfortiment de la singularitat , com a expressió de la diversitat del món personal dins de l’exercici de l’autonomia responsable .
Ser pares eficaços és un desafiament , que exigeix ​​una actitud d’obertura i aprenentatge constant , en què s’aprèn a valorar el paper que té assignat , i s’assumeix el desenvolupament individual i de parella com una tasca fonamental que possibilitarà l’avanç familiar ( Rodríguez , 2001 ) .
Importància de desenvolupar l’autoestima
Una adequada autoestima és la qualitat clau per triomfar en la vida i constitueix el punt de partida que porta a desenvolupar atributs fonamentals per a l’èxit , formar als fills un bon concepte de si mateixos , un sòlid sentiment de valor personal que els permeti desenvolupar al màxim el seu potencial individual , és un element essencial per al seu desenvolupament ( Rodríguez , 2001 ) .
” La veritable seguretat resideix en el valor personal sobre el qual es fon , no en la fortalesa de les seves muralles , ni en el nivell dels seus coneixements , ni en la quantia dels seus béns , ni la grandesa del seu ego , ni en el poder de la seva posició ” .
L’autoestima és el judici personal sobre el valor de si mateixos , implica acceptar-se, confiar i estar satisfets amb el que és .
Una persona amb una bona autoestima és una persona que s’aprecia i es valora pel que és , no pel que té , pot o ha aconseguit , és una persona que accepta els seus sentiments i emocions , que té confiança en les seves opinions , que coneix i utilitza les seves qualitats , que es respecta , se sent valuosa , capaç i digne de ser estimada; que pot reconèixer les limitacions i els errors de programació sense defallir per això ( Rodríguez , 2001 ) .
No hi ha judici més important per a un individu , ni factor més decisiu per al seu desenvolupament i motivació emocional i intel · lectual , que l’avaluació que faci de si mateix ; el seu concepte personal i autovaloració tenen profunds efectes en les seves emocions i són la clau més important en la seva comportament .
Per això , cada vegada més , els experts en la conducta humana coincideixen que l’autoestima és la clau de l’ èxit i la felicitat personal .
Per exercir qualsevol professió o ofici es requereix i exigeix ​​un entrenament especial , però lamentablement , ” qualsevol pot ser pare ” . No obstant això , els profunds canvis que està patint la nostra societat han originat problemes que molts dels pares no estan preparats per afrontar. Un percentatge alarmant de nens no s’està desenvolupant en la forma esperada : la violència , la drogoaddicció , la separació conjugal i la promiscuïtat sexual estan assolint nivells inesperats ( Rodríguez , 2001 ) .
Alguns , potser pessimistes , consideren que això es deu al fet que regna el caos i que la família s’està desintegrant , altres més optimistes , veuen en la incertesa i en el canvi que estem vivint la necessitat de renovar les nostres idees , enriquir les nostres experiències i fer ajustaments d’acord amb les demandes del moment actual . Qualsevol que sigui la situació , precisament en aquest moment en què preval el canvi i la redefinició dels paràmetres de la qualitat de vida dels éssers humans , la criança dels fills no s’ha de deixar a l’atzar , ja que , de continuar així , es pot esperar que la descomposició personal , familiar i social segueixi en augment .
Malgrat les necessitats que els pares es capacitin per exercir la seva important missió , molts objecten això amb arguments com aquest : “els meus pares no van tenir cap entrenament especial per ser pares i em van formar correctament Per què llavors hi ha la necessitat de preparar per una funció tan natural ? ”
Per contestar aquestes preguntes és important considerar els canvis socials que han ocorregut dins d’una sola generació . Fins fa poc la vida en família es règies per normes i papers establerts , autocràtics i acceptats per la majoria . Gairebé tots els pares d’avui van ser educats en un ambient autocràtic : el pare era l’autoritat suprema , la mare havia subordinar a ell i els fills als dos . A més , les regles eren inqüestionables i acceptades com ordres . Els nens no podien triar; havien d’obeir . Qüestionar als pares era considerat una falta de respecte i els menors havien de ser , i eren , més o menys submisos . Encara en les llars més indulgents hi havia una atmosfera d’autoritat , que donava control absolut als pares sobre els fills ( Rodríguez , 2001 ) .
Si la societat hagués mantingut la seva estructura rígida , l’avanç en totes les àrees de l’ésser humà també s’hauria interromput . Però la societat no és estàtica , i estem vivint una època en la qual es lluita per la igualtat .
Els recents moviments que tendeixen per la igualtat ( les dones reclamen avui els mateixos drets que els homes, els treballadors demanen un tracte igual dels seus ocupadors ) han canviat els termes de les relacions socials , i aquest fenomen , que s’ha anomenat la “revolució democràtica ” , fa imperatiu que aprenguem a viure considerant als altres com a iguals en dignitat humana .
Els fills no han escapat a la influència d’aquest moviment . Neixen en un ambient on hi ha una lluita pels drets individuals i fàcilment arriben a la conclusió que ells també tenen dret a “veu i vot” . Per això els mètodes tradicionals de criança ja no funcionen , els fills ja no accepten la supremacia dels pares , qüestionen els seus criteris i exigeixen una explicació “valida ” per acceptar les seves instruccions des de la més tendra edat .
Potser per aquest mateix fenomen les actituds permissives han guanyat terreny . De les relacions autocràtiques cap als nens , s’ha passat en moltes ocasions a la ” tirania ” per part dels fills . Això ha permès que els menors facin el que volen i els pares els deixin per evitar conflictes , moltes vegades es tem ser ferm en establir límits clars, amb el convenciment que els petits “es poden traumatitzar ” si no tenen o fan el que volen .
En canviar les relacions familiars d’un sistema autocràtic a un abús de la permissivitat , tant pares com fills han quedat molt confosos i les famílies es mouen entre dos extrems : s’exigeix ​​una disciplina excessiva o per contra cap disciplina o, el que és més comú , els pares són de vegades autocràtics i molt estrictes , i altres permissius i excessivament tolerants , el que els torna molt incoherents .
Els pares necessitem aprendre a confiar en la capacitat que tenim per orientar els fills , partint del coneixement i respecte que tenim d’ells , i aprenent a formar unes relacions en què , a través de la comunicació eficaç i l’afecte , puguem guiar-los amb amor , però també amb fermesa per a afermar una adequada autoestima que faciliti el seu creixement i autorealització ( Rodríguez , 2001 ) .
Una autoestima positiva neix quan els fills poden confiar que els pares els guiaran amb saviesa en el diari viure i quan, a més , se sentin segurs que seran protegits , encara de si mateixos ( Rodríguez , 2001 ) .
El desenvolupament d’una adequada valoració personal facilitarà que els nostres fills puguin triar el seu propi camí , i amb voluntat fèrria lluitin per tirar endavant el seu projecte personal de vida .
Estimular l’avanç familiar
L’individu comparteix amb la família el descobriment de si mateix , per això , les característiques de la relació entre pares i fills influirà de manera significativa sobre la valoració personal de cada un. Els pares i la família han d’afavorir que les interaccions promoguin l’enfortiment de l’autoestima dels seus membres ( Rodríguez , 2001 ) .
L’estímul que els pares donin als seus fills per incentivar el seu desenvolupament , promourà el creixement sa; aquest parteix de la necessitat de reconèixer i enfocar tots els aspectes positius dels nens . És l’antídot contra el desànim , responsable del mal comportament , i un excel · lent mitjà per millorar les relacions entre pares i fills . És també el millor mètode per promoure el desenvolupament de tot el potencial dels nostres fills ( Rodríguez , 2001 ) .
El nen , quan no és estimulat de manera positiva , quan no se li reconeixen les seves fortaleses i qualitats , quan no se l’estima o és acceptat amb les seves diferències individuals , pot veure lesionat els seus amor propi , el que propiciarà que es percebi com un ” fracàs ” ( Rodríguez , 2001 ) .
Incapaç de resoldre els seus problemes i dificultats , es torna pessimista i les seves actuacions es basen en experiències i fracassos anteriors . Assumeix que no és valuós ni competent , i que per tant no serveix . No té el coratge en ser imperfecte ni pot reconèixer els seus errors . Tendeix a retreure ( en àrees en les quals es creu incompetent ) , busca cridar l’ atenció a través de comportaments i actes negatius .
L’estímul és un factor bàsic i present en tots els trastorns , deficiències i falles , diferents a les causades per les malalties o lesions cerebrals ( Dinkmayer , 2001; Baustin 1980) .
Com estimular la família [ 3 ]
Enfocar la nostra atenció i estímul cap a les qualitats , punts forts i habilitats que posseeixin , per a això necessitem estimar i acceptar-los com són .
Reconèixer les decisions i comportaments positius amb els quals es comprometen .
Ressaltar els seus esforços per superar-se i progressar , no només valorar els èxits i resultats .
Agrair : és fonamental que aprenguem a crear un clima afectiu en la família on puguem reconèixer i ser grats amb les contribucions que els membres de la família aporten al nostre benestar , així com reconèixer l’important i significatiu que són per a la nostra vida .
Respectar : el respecte és sobretot una disposició d’esperit , per acceptar al nen la seva naturalitat , la seva senzillesa , la seva expressió , la seva personalitat i les necessitats de desenvolupament . El respecte no s’imposa , es guanya en la qualitat d’interacció amb la família . Comencem per minimitzar les crítiques freqüents amb què envair la seva intimitat i lesionem el llaç d’afecte que ens uneix , de la mateixa manera , és important que aprenguem a confiar en les seves capacitats i que no els sobreprotegim , perquè ells se sentin segurs amb les seves capacitats personals i aconsegueixin impulsar els seus desenvolupament en forma eficaç .
Comprendre el comportament : els nens no són adults en miniatura , no són àngels . Són éssers humans amb valors i capacitats propis , amb limitacions i inexperiències , amb el seu propi ritme d’aprenentatge , adaptació i progrés , amb els seus propis gustos i interessos , amb les seves respectives reaccions i actuacions .
Estimular : la tasca dels pares i educadors ha de consistir en estimular-los perquè pensin , opinin , jutgin , trien , decideixin , actuïn i així madurin . Això afavoreix el desenvolupament de tot el seu potencial humà , qualsevol que aquest sigui.
Comunicar-se de manera eficaç : l’expressió real del que som i sentim portarà als nens a creure en nosaltres i els ensenyarà també a expressar el que senten i pensen. La comunicació és el mitjà més important per crear un vincle real i sòlid entre pares i fills .
Disciplinar : és ensenyar límits i normes clares de comportament , no disciplina al nen quan s’obté una conducta per vies de pressió , sigui utilitzant manipuladors com ara premis , les amenaces o els càstigs , perquè el nen obeeix per interès o per por , i no per convicció .
Demostrar amor : brindar als fills respecte, comprensió , estímul , comunicació i disciplina és donar-los amor . No obstant això , perquè aquest amor els nodreixi , també es necessita :
Paciència i tolerància , amb ella estimularem també el desenvolupament de l’autocontrol emocional i autoestima .
Incondicionalitat : l’amor cap als nostres fills com a base per al seu desenvolupament , no ha de dependre dels seus encerts o desencerts . Hem d’estar disponibles amb el nostre afecte per impulsar-los a millorar ia creure en ells mateixos .
Carícies verbals i físiques : són les que estrenyen els llaços afectius i la confiança mútua .
Temps : Necessitem fer una distribució del temps que ens permeti compartir amb la nostra família , la qualitat s’anteposa a la quantitat d’atenció que els brindem , ja que el que ells demanen és que el temps que compartim sigui suficient per assumir les nostres funcions paternes i estigui enriquit el moment d’afecte recíproc .
El nostre fills deuen ser la nostra veritable prioritat ( Rodríguez , 2001 ) .
A LA RECERCA DE L’HARMONIA FAMILIAR
La convivència harmònica és un procés de creixement personal i grupal que possibilita i estimula les interaccions i l’avanç familiar . Això no vol dir que la convivència estigui lliure de moments de crisi i dificultat , que són part de la dinàmica familiar , i fins i tot constitueixen elements necessaris per al creixement i enfortiment individual i grupal . El que sí que necessitem promoure és que la qualitat de les relacions familiars propiciï interaccions sanes dins de la família ( Rodríguez , 2001 ) .
La família en el nou mil · lenni, necessita consolidar la seva missió com a espai efectiu que potencia el creixement integral dels seus membres i alhora contribueix a l’evolució de les relacions en l’entorn social perquè recobrin el sentit humà i recuperin el valor de la vida com valor suprem .
Per això , la família necessita concentrar els seus acció per recuperar l’harmonia dins de la convivència grupal , afavorint el desenvolupament dels recursos familiars que impulsin els seus membres a enfortir el seu projecte de vida ( Rodríguez , 2001 ) .
L’harmonia familiar ha de construir-se de manera progressiva a partir de la consolidació del projecte de vida de parella; Els cònjuges han de crear i consolidar un espai creatiu d’interacció , on el seu vincle afectiu els faciliti assumir el compromís pel progrés de conjunt , enfortir com a equip de treball en la convivència , per aconseguir des del seu desenvolupament de parella , orientar al grup familiar .
La família , com a força humanitzant , ha de donar suport la manifestació de la singularitat dels seus membres , perquè a partir del reconeixement dels seus recursos i limitacions personals , s’enforteixin interiorment i puguin assumir el compromís d’evolucionar en forma permanent .
La família necessita aprendre a valorar l’aportació que cada membre fa amb els seus individualitat al projecte familiar , per això ha de promoure el respecte a la interacció diària ( Rodríguez , 2001 ) .
Un altre element important per facilitar l’harmonia familiar és aprofitar els espais quotidians per estrènyer relacions entre els seus membres : només quan el grup reconeix el valor de l’afecte compartit , pot aconseguir millorar la qualitat de les seves interaccions , per això és fonamental que en les relacions entre pares i fills i dins de la parella , es comparteixin carícies i reconeixement físic en cada etapa del desenvolupament ( Rodríguez , 2001 ) .
És bàsic que també es recorri a la carícia verbal per destacar les qualitats dels diferents membres de la família , així com la singularitat de cada un , això permetrà que l’espai de convivència sigui un element grat , d’enfortiment i suport per a cada individu i el grup en general, el que afavorirà també el sentit de pertinença i cohesió a la família , recursos important per crear i estimular la solidaritat i suport mutu entre els membres ( Rodríguez , 2001 ) .
Els valors eix del projecte familiar
La família, assumir en la convivència valors que orientin el curs de la vida familiar , per a això la parella com a líder i guia ha d’estimular a partir del seu exemple i prenent com a base el seu projecte familiar , la identificació d’aquells valors que per a cada grup siguin importants , si els reconeixem podem servir-nos també per enfortir l’exercici de l’ autoritat , considerant els que estimulin el creixement dels membres del grup .
Així mateix , val la pena ressaltar que aquests valors han de facilitar la convivència , per això és important destacar dins d’ells la tolerància , el valor de la vida , la igualtat , el respecte pels altres i per si mateixos, així com el valor del diàleg per a la resolució de conflictes ( Rodríguez , 2001 ) .
Els valors són l’eix que possibilita donar sentit i projecció a la vida familiar en totes les àrees del seu desenvolupament , no poden ser presos a la lleugera , sinó que cal integrar-los a la quotidianitat , perquè serveixin de referència i suport per a l’evolució del grup familiar .
Educació per a exercir una autonomia responsable
És important que els membres del grup puguin forjar una identitat personal íntegra , que els permeti desenvolupar de manera progressiva criteris propis que possibilitin prendre decisions més conscients , perquè puguin aprendre a autoregular les seves comportament d’acord a una elecció responsable .
Cal , crear un clima familiar per a la reflexió , la presa de consciència sobre les conseqüències de les nostres accions i decisions i que s’exerceixi la persona per prendre decisions , de la mateixa manera , atorgar responsabilitats en cada etapa del creixement , que reforci la importància l’aportació de cada membre al bé comú ( Rodríguez , 2001 ) .
Enfortir l’expressió afectiva
És indispensable per al desenvolupament de cada persona i de l’harmonia familiar , que es recolzi l’expressió sana de les emocions i sentiments ; la manera seguit pels pares en el maneig emocional , permetrà que els nois s’integren en forma més congruent aquest aprenentatge , que és vital per a la qualitat de les relacions interpersonals i per enfortir interiorment a cadascun. Per a això hem exercitar i promoure que a cada integrant se li respecti en l’expressió dels seus sentiments , sense ser jutjat , a més , hem de brindar canals adequats que permetin manifestar emocions intenses , per poder aprendre a desenvolupar un control intern que permeti autoregular ( Rodríguez , 2001 ) .
L’autoritat en la família
Perquè la família es constitueixi en un espai afectiu de creixement ha de tenir una estructura interna organitzada que faciliti el compliment de les seves tasques ( Rodríguez , 2001 ) .
Un dels recursos amb què compta la família per facilitar la convivència , és l’exercici responsable de l’autoritat , la qual cosa implica que dins del grup, els pares o adults responsables , assumeixin la direcció , apuntant cap a l’harmonia i el creixement ,
Dins del model patriarcal l’autoritat l’exercia l’home , a través d’una relació vertical de submissió de la dona i dels fills . Ell era qui prenia les decisions que afectaven al grup i als seus diferents membres , de manera absoluta i sense qüestionaments .
Aquesta forma de maneig de l’autoritat es va traduir en estils autoritaris de criança , en els quals , a partir de normes rígides es va imposar la voluntat dels pares , el que va donar com a resultat el sorgiment de relacions conflictives , en què les persones desenvolupaven un concepte personal empobrit , la qual cosa va frenar el desenvolupament de la seva individualitat , és probable que es generi una convivència plena de sentiments de desconfiança , animositat , i inseguretat emocional ( Rodríguez , 2001 ) .
A la persona que creix en un ambient autoritari , se li dificulta desenvolupar una identitat que impulsi un creixement autònom , el que la farà vulnerable a la pressió externa i tindrà gran dificultat per prendre decisions independents . Aquesta persona traslladarà a les seves relacions els mateixos mecanismes apresos , assumint mecanismes autoritaris o de submissió .

A més , aquest estil de relació no permet que el grup familiar aconsegueixi consolidar un sentit de pertinença i cohesió que afavoreixi la solidaritat , al contrari, facilitarà que els integrants s’aïllin i busquin satisfer fora de la família les necessitats afectives que tenen , exposant-los a situacions de major risc ( addiccions o conductes antisocials ) , car si no troben en la seva família l’espai propici per nodrir-se i créixer interiorment i la necessitat d’afecte inherent a l’ésser humà , estimularà que s’associïn a persones o grups que els ofereixin alguna forma de seguretat i reconeixement i els serveixi com a models a identificar-se.
Com les persones en aquestes condicions no ha aconseguit desenvolupar un adequat autocontrol , valors i criteris que afavoreixin l’elecció d’una conducta madura , s’orientarà per aquelles relacions que , sense moltes exigències , li permetin sentir-se valorat .
El maneig inadequat de l’autoritat empobreix la qualitat de les relacions i deteriora el progrés personal .
Igualment nociu és l’exercici d’autoritat on no hi ha límits clars o criteris que orientin al grup familiar , el caos , l’absència d’un rumb clar i de límits que protegeixin , pot portar els nois a deteriorar la seva autoestima ia assumir un comportament immadur i impulsiu que no afavorirà el seu creixement ( Rodríguez , 2001 ) .
Comprendre el desenvolupament humà , ens permet assumir com a pares un equilibri en el maneig de l’autoritat. Avui es comença a experimentar en les llars un sistema de relació més participatiu , que implica un major respecte per les diferències individuals , en què l’exercici de l’autoritat propicia que el grup familiar decideixi en forma conjunta, es comprometi i responsabilitzi per les seves accions , establint unes pautes fermes i clares que les faci sentir-se segurs . És clar que això es dóna dins d’un procés de democratització progressiva , que es va consolidant en la mesura que els nois també van madurant : per això , des que els fills són petits necessitem impulsar el desenvolupament de l’autonomia responsable (capacitat per triar ) , assumint la responsabilitat per les conseqüències de les nostres accions o decisions .
Els pares han d’assumir el lideratge del grup familiar orientant per reforçar en la convivència quatre factors essencials ( Rodríguez , 2001 ) :
a) El respecte per la individualitat
L’autoritat necessita tenir com a base , per donar suport al desenvolupament dels individus , el respecte per la diferència , prendre en compte les característiques de les persones i les seves necessitats particulars , i identificar les particularitats del seu temperament , per orientar positivament en el maneig de les dificultats que puguin anar tenint al enfrontar les seves tasques de desenvolupament en cada etapa del creixement ( control emocional , habilitats socials , necessitat d’afirmació , etcètera ) .
b ) Enfortir la comunicació
L’habilitat per comunicar permetrà que la família pugui avançar i solucionar els problemes que quotidianament es presenten ; donar suport als fills perquè comuniquin les seves necessitats i expressin els seus sentiments , els aportarà més recursos per establir relacions perquè puguin ser assertius i plantejar la seva situació personal davant les diferents situacions que hagin d’afrontar , és important que es reconeguin les seves opinions i aportacions , i se li tingui en compte en prendre decisions familiars .
c) Creació de normes familiars
Aquest és un element que farà possible la convivència familiar , s’ha de fer d’ acord amb els valors que la família vol viure , amb les necessitats del grup i amb l’etapa de desenvolupament en què es trobin. A mesura que els fills van creixent , el sistema pot mantenir-se en alguns aspectes , o canviar aquells que ja no s’acomodin ala evolució dels seus membres; dins d’aquests límits , han d’estar contemplades les normes de comportament dels seus membres , la qual cosa és important com a element de seguretat , com ho és també que , progressivament , els fills vagin aportant a aquest sistema de normes , segons els convenis que aconsegueixin , dins de la recerca del progrés familiar . Aquest sistema ha de ser conegut per tot i periòdicament revaluat ; igualment , han de ser explícites les sancions al seu contravenció .
d) Nodrir els llaços afectius
L’autoritat va unida al grau d’intimitat que la família aconsegueixi crear , ja que quan la persona se sent estimada i valorada per aquesta, va a desitjar compartir aquells valors i elements que la caracteritzen . De la mateixa manera , l’afecte és fonamental per desenvolupar la confiança , factor indispensable perquè cada factor senti que la seva participació i aportació són importants i fonamentals per al benestar dels seus.
La parella necessita estar unida en tot el referent a l’educació dels fills , ser conscient en les decisions que s’assumeixin , recolzar i exercir conjuntament la direcció de la llar ( Rodríguez , 2001 ) .
Pubertat i adolescència
La infància comença a quedar enrere i inicia una altra etapa del desenvolupament caracteritzada per impactants canvis en els aspectes físic , psicològic i social .
Tenim sensacions noves que de vegades no aconseguim entendre , ens sentim diferents , al mateix temps que experimentem sentiments nous sobre nosaltres i els altres .
Les transformacions físiques s’evidencien a més primerenca edat en les nenes que en els nens . Elles poden iniciar aquests canvis cap als 9 o 10 anys , mentre que ells els viuen cap als 10 o 12, en mitjana. El creixement és accelerat i es nota en l’estatura , figura ( aparença ) i pell . És bo i important tenir en compte que aquests canvis es poden avançar o endarrerir en cada noia o noi i que això és normal ( Rodríguez , 2001 ) .
En l’aspecte físic , l’evolució més important passa en la glàndula pituïtària , que actua com un rellotge despertador del creixement , aquesta, envia l’ordre de créixer a totes les parts del cos i comença llavors la producció d’una hormona especial anomenada progesterona en les nenes i testosterona en els nens, en elles comencen a créixer el bust , apareixen els bells a les aixelles i el pubis , s’eixamplen els malucs , s’activa el sistema reproductor i arriba la primera menstruació o menarquia , en ells augmenta la musculatura , es veuen més forts , la veu es fa més greu , apareixen els bells a la cara , aixelles , pit , cames , pubis , a més s’activa seu sistema reproductor ( Rodríguez , 2001 ) .
De la mateixa manera, les glàndules sudorípares i sebàcies augmenten la seva producció , la suor es produeix en major volum i es fa més fort a la seva olor, apareix l’acne , ja que el greix vol sortir del nostre organisme , i en arribar a alguns fóculos capil · lars , es troba obstruït el seu pas , i es produeixen els “doloroses ” fangs i barbs .
És important parlar amb els nois i les noies per ajudar-los a entendre aquestes transformacions que es donen , de manera normal , en tots els éssers humans . Se’ls ha d’orientar perquè es preocupin més per la seva higiene i per la seva salut , el que requereix de més exercici , bon descans i una adequada nutrició , sobretot en les nenes, ja que això els ajudarà a evitar els dolors menstruals ( Rodríguez , 2001 ) .
Per controlar la suor i l’acne se’ls deu al consejar que es rentin , la cara 2 o tres vegades al dia , utilitzant un sabó suau , aigua tèbia i una tovallola neta .
Des del punt de vista biològic , l’ésser humà en aquesta etapa està preparat per a la reproducció , ja que en les joves els ovaris comencen a produir òvuls i , en els nois , s’inicia la producció de semen i espermatozoides . Cal aclarir que les emissions nocturnes i la masturbació a aquesta edat són normals ( Rodríguez , 2001 ) .
Encara que s’hagi crescut i evolucionat biològicament , és fonamental madurar completament per convertir-se en veritables dones i veritables homes, ja que les sensacions sexuals i els sentiments d’atracció cap al sexe contrari generen noves alegries , però també noves incerteses . Es requereix temps per anar assimilant el que va experimentant cada noia i noi en els aspectes biològic , físic , psicològic i sexual ( Rodríguez , 2001 ) .
La sexualitat integral
Dins de la formació integral de la persona , és important que es tinguin en compte les dimensions de l’univers personal com la interioritat , l’encarnació o corporeïtat , la comunicació , l’afrontament , la transcendència , la llibertat i l’acció . Així podrem abordar la sexualitat humana d’una forma integral , construint un projecte d’educació sexual en la família , i per donar suport al projecte de vida de cada un dels integrants del grup familiar ( Rodríguez , 2001 ) .
L’educació per a la sexualitat integral de la sexualitat ha de buscar l’auto- cura en termes de salut , de respecte cap a si mateix i pels altres , d’autoestima d’autovaloració , de construcció de valors , d’autoestima responsable , és a dir , el bon maneig de la llibertat conquerida , de la convivència harmònica , tolerància , tendresa , afecte , amor , creativitat , de comunicació i diàleg permanent , responsabilitat i consciència crítica .
Aquests temes s’han d’abordar d’acord amb el procés evolutiu de cada un dels fills , facilitant l’orientació contínua . En tot moment s’ha de recalcar la valoració positiva de la sexualitat com una funció fonamental de tots els éssers humans .
En els nens més petits, els que estan en edat escolar , s’ha de treballar sobre la identitat i el reconeixement de la singularitat personal , buscar espais i metodologies que permetin al nen saber qui és , reconèixer el seu cos en la seva totalitat , i el que pot expressar amb el , valorar el que té en el seu corporeïtat , i aprendre a fer-lo respectar com a mecanisme per prevenir possibles abusos ( Rodríguez , 2001 ) .
A mesura que els nens van creixent s’ha de fer èmfasi en la importància de respectar i respectar les diferències individuals , el mateix que en la cura de la seva salut corporal , mental i afectiva . Construir mecanismes de comunicació que condueixin que els petits aprenguin a expressar els seus sentiments , emocions i pensaments d’una manera clara i precisa ( Rodríguez , 2001 ) .
Més endavant s’ha d’anar incorporant al seu aprenentatge el cicle de vida de tots els organismes de la naturalesa i , de manera principal , el dels éssers humans , emfatitzant sobre el respecte a tot ésser viu ia la persona .
Posteriorment , cap a la pubertat i inicis de l’adolescència , s’ha de preparar els nois per als canvis que estan vivint en el seu organisme , les transformacions físiques que experimenten i les seves conseqüències psicològiques i socials . Per a aquesta època la tendresa , l’afecte i l’amor són aspectes fonamentals introyectados en la seva vida personal . Cal dialogar de manera constant sobre les diferències sexuals , les atraccions sobre l’altre sexe i els possibles festejos .
En plena adolescència les noies i els nois han de tenir una continuïtat en la seva formació personal, el que els possibilitarà començar a viure amb més intensitat la seva autonomia responsable ; això significa que la reflexió permanent i profunda ha de ser part de la seva vida diària i el prendre decisions i veure les seves conseqüències ; això li permetrà generar una consciència crítica enfront de si mateix , els altres , la seva sexualitat , els embarassos , etc . ( Rodríguez , 2001 ) .
Al final de l’adolescència i principis de la primera etapa adulta , cada ésser humà viurà la sexualitat d’una manera més creativa i plaent ( Rodríguez , 2001 ) .
Desenvolupament psicosexual de la joventut , maduresa i vellesa
Els somnis , les fantasies sexuals i la masturbació augmenten en l’adolescència , el que permet al jove preparar-se, a través d’imatges mentals per les seves experiències sexuals en la vida adulta , on necessitarà sentir-se segur , confiat i tranquil , malgrat les possibles dificultats que trobi.
L’adolescent viu amb més intensitat la seva independència, el que el porta a relacionar-se amb més freqüència amb els seus iguals , en ells trobarà enteniment , similitud d’interessos i necessitats , suport i orientació . Així , el grup de referència amb el qual comparteix un jove tindrà els seus propis valors , sistema de creences , maneres d’actuar i relacionar-se, que influiran en les concepcions de ser home o dona , en les relacions de parella , les relacions sexuals , la virginitat , etc . ( Rodríguez , 2001 ) .
L’edat juvenil o primera etapa de la vida adulta , es caracteritza per l’elecció de la companya o company estable per a la vida conjugal .
Durant aquesta etapa generalment s’estabilitza l’estil personal d’activitat sexual . Les pressions socials del grup cultural influeixen poderosament en l’individu , sobre el temps i les maneres d’iniciar la seva vida matrimonial o de parella . Les relacions de parella estan influïdes notablement per la formació cultural , i exigeixen d’aquesta manera determinats comportaments , especials i descrits per a cada sexe ( Rodríguez , 2001 ) .
És molt important generar , des de la primera infància , mecanismes i canals de comunicació familiar . Això ajudarà a que , en l’adolescència , parlar amb els nois sigui una tasca més suportable , a més permetrà als pares estar a prop del món dels seus fills , dels seus interessos , necessitats , metes , relacions amb els amics i amigues . Des del punt de vista sexual el diàleg possibilitarà parlar obertament de temes com les relacions coitals , masturbació , embaràs , madresolterismo , avortament , mètodes anticonceptius , malalties de transmissió sexual , assetjament i abús sexual , bisexualitat , heterosexualitat , homosexualitat , entre altres.
Amb l’edat , la capacitat de resposta sexual pateix alguns canvis , els quals tenen un cicle diferent en els dos sexes . En la dona el major interès sexual i la major resposta orgàsmica es dóna després dels 30 anys . Després declina una mica i de manera lenta , mentre que en l’home la major capacitat i promptitud d’orgasme i erecció es dóna cap a la fi de l’adolescència , després manté una disminució contínua a partir de de la dècada dels 20 anys ( Rodríguez , 2001 ) .
L’edat madura avançada es caracteritza , en la nostra cultura , per la preocupació de l’individu per mantenir el seu estatus afectiu , el seu ajust marital i la seva capacitat sexual , particularment en l’home .
Ambdós sexes poden conservar la seva capacitat sexual fins a edat avançada , però , l’home sol ser més vulnerable que la dona . Encara que el poder d’erecció gairebé no afecta , llevat que factors psicològics i culturals interfereixin , la força de l’ejaculació , la rapidesa d’erecció i la fase de inetavilidad tendeixen a disminuir amb l’edat, mentre que la necessitat d’estimulació tendeix a augmentar. La dona , en canvi , tendeix a mantenir gairebé intacta la seva capacitat orgàsmica .
L’home o dona que està en procés d’envelliment manté el seu potencial sexual indefinidament , si no es deixa influir negativament pels mites populars , per les seves pròpies idees i pels seus temors . La vida sexual adulta té tanta importància per a l’home que en l’actualitat s’ha convertit en un aspecte essencial . Aquest interès es veu en un sense nombre d’investigacions sobre el comportament , en què es conclou que la vida sexual adulta és tan gratificant com la vida sexual del jove ( Rodríguez , 2001 ) .
El masclisme
Els pobles que han dominat la història humana s’han format amb estil de relació entre gèneres de caràcter patriarcal . Un exemple de la història humana referida a partir de la dominació de l’home es dóna en la mateixa definició de l’espècie humana , quan en parlar-ne diem “l’home ” .
La història que s’ha transmès de generació en generació pertany i els pobles que han tingut la supremacia ; molt poc coneixem o hem aconseguit reconstruir sobre l’altra versió dels fets : la història explicada per exemple pels nostres indígenes ( per als que la terra era la ” mare ” , la pacha – mama ) , o per dona , que va ser considerat com el ” sexe dèbil” . La relació patriarcal és una relació de dominació , que implica l’opressió de la dona i també , en aquesta mateixa mesura , de l’home , al qual se li va negar la possibilitat d’expressar la totalitat del seu món individual . En la societat occidental i oriental es considerava a la dona no com un ésser humà , sinó com un objecte o pertinença de la família i després l’home . Així se li va negar la possibilitat d’un desenvolupament com cal com a persona humana , l’home , en aquesta relació , tampoc ha pogut desenvolupar-se com a persona íntegra .
La dona , a través de la història , ha estat un ésser al servei de l’home i no s’ha pogut establir amb ell una relació d’igualtat , ja que fa part d’ell , i no és un ésser independent . Per això , en la societat patriarcal la realització de l’home implicava els més alts honors per a la dona , els interessos i necessitats personals no era indispensable tenir en compte , ja que al final la seva funció era “tenir els fills de l’home” i no estudiar , treballar o tenir altres formes d’expressió personal , si estava predestinada a treballar a la llar i ser ” possessió de l’home “, la vida de la dona en cap aspecte es vivia com a producte d’una opció lliure , doncs ja estava predeterminada des que naixia ( Rodríguez , 2001 ) .
Avui hem anat superant progressivament , i no sense dificultat , aquest tipus de relació patriarcal , que ha permès a l’home ia la dona trobar-se com ” parella” i que cada un vagi enriquint la seva definició personal amb nous descobriments , en assumir el risc de sortir de els esquemes rígids establerts pel grup social . La família està en un moment de canvi gràcies al fet que s’han començat a redefinir els papers dins de la parella i la dona conquereix un espai per afirmar la seva identitat i realització com a persona : a més , l’home també ha assumit el repte de conèixer i compartir la vida a la llar , la qual cosa ha enriquit en la seva identitat masculina .
El desenvolupament actual permet enfrontar esquemes culturals nocius , però, la cultura masclista continua encara en la nostra vida quotidiana , arribant a infinites subtileses amb les quals perdura i es transmet als fills . La família necessita fer passos que permetin crear un aspecte afectiu , per compartir com a persones , independentment del gènere al qual pertanyem , perquè en cas contrari es continuarà empobrint la vida familiar , social i individual .
El masclisme s’amaga en les actituds i accions tendents a perpetuar la dona com a ” objecte” . La publicitat , per exemple , ho fa , utilitzant el cos de la dona per vendre des d’un cigar , fins al detergent amb el qual la mestressa de casa li renta l’espòs .
Estem vivint un moment d’evolució on s’està generant un canvi fonamental en tots els esquemes de la vida humana .
Com a éssers humans sabem que no som els amos de la vida i que si no creem alternatives de convivència que ens permetin respectar el lloc de cada ? “Ser ” al planeta , inclosos els éssers humans , tindrem unes condicions de vida cada vegada més precàries ; ha si mateix sabem que la història humana ha tingut un gran protagonisme masculí , i encara que la dona ha compartit a cada pas la mateixa tendència per crear el progrés , aquest moment requereix que ella assumeixi un major lideratge per aportar , amb l’enriquiment i redescobriment de si mateixa , al canvi en la convivència humana ( Rodríguez , 2001 ) .
La família necessita assumir el lideratge que li correspon per contribuir a la creació d’unes relacions familiars més humanes i fent possible l’ forjar persones més íntegres , que puguin compartir , a partir d’unes interaccions més democràtiques , perquè la diversitat de cada gènere pugui expressar-se, enriquint la vida social , ampliar les possibilitats de creixement i enriquir la qualitat de vida ( Rodríguez , 2001 ) .
Necessitem entendre que com a persones , tant l’home com la dona , tenim la mateixa dignitat , però no som iguals , cosa que enriqueix el nostre ésser personal d’acord amb el nostre gènere , de la mateixa manera , sabem que en un nivell emocional cada persona necessita integrar seva part masculina i femenina per desenvolupar-se en forma plena , i , tot i que cada persona és diferent , la dona requereix descobrir la seva força per afrontar amb voluntat i vigor la vida , l’home necessita tenir la possibilitat d’assumir la seva sensibilitat i afectivitat per enriquir el seu propi desenvolupament , per això l’home s’ha de permetre sentiments de fragilitat en molts moments , igual que expressions de tendresa . La dona , per la seva banda, necessita recuperar la tenacitat per ser propietària de si mateixa , assumint el control del seu camí .
Si com a persones aconseguim integrar les àrees de la nostra personalitat que ens permetin estimar amb llibertat , podrem crear relacions en què es pugui nodrir la solidaritat , la igualtat , el respecte per les diferències i la tolerància .
Els canvis que necessitem per millorar han de partir de la família que estem construint avui. En cap altre moment de la història humana com ara , s’han creat unes condicions més idònies per fer possible que home i dona es relacionin des d’una base en comú , on aconsegueixin trobar-se cara a cara , i contribuir perquè el desenvolupament humà prengui un rumb digne ( Rodríguez , 2001 ) .

En el seu manual de teràpia de parella de 1979 ( Marital Therapy : Strategies
Based on Social Learning Behavior Exchange Principle ) , Neil Jacobson i Gayla
Margolin plantejar que els problemes de parella tenien el seu origen en un dèficit de
habilitats dels membres per intercanviar comportaments positiu així
com per solucionar problemes de forma conjunta i comunicar-se de manera efectiva .
Aquesta aproximació es va revelar molt eficaç per al tractament de les parelles en
situació de crisi , i , de fet , els diversos estudis que s’han realitzat l’avalen
com un tractament provat empíricament ( Baucom , Shoham , Mueser ,
Daiuto i Stickle , 1998 ) .
La TPCT utilitza principalment dos tipus d’intervencions : l’intercanvi
conductual i l’entrenament en resolució de problemes i comunicació . la
primera de les estratègies s’encamina a promoure l’intercanvi de comportaments
positius per part dels membres de la parella i augmentar així la satisfacció
amb la relació ( Jacobson , 1984 ) . S’utilitzen tasques per a casa per tal de
generar canvis positius en l’ambient natural . Aquesta estratègia es basa en el
seguiment de regles , de manera que es generen comportaments governats per
regles .

Asesor Matrimonial Mollet