Asesor Matrimonial Mataró

Xavier Conesa Lapena – Carme Serrat Bretcha

C/ Gaietà Vinzia, 11-13
MOLLET DEL VALLES
 
C/ Santa Anna, 26
BARCELONA
 
 C/ Diagonal (cantonada) Passeig de Gràcia
BARCELONA
 
Tel 93 570 71 54  - 653 811 887
conesa@gmail.com
Xavier Conesa Lapena
 
fotopsicologescacspetit
Psicòleg i sexòleg . El 1990 fundà el Centre de Psicologia Aplicada a Mollet del Vallès entitat dedicada als tractaments psicològics en adults,adolescents i nens. Compatibilitzà aquestes tasques amb les teràpies de parella i disfuncions sexuals masculines i femenínes, establint col.laboracions amb institucions dedicades a la salut mental,especialment de la comarca del Vallès. Posteriorment, posa en funcionament l’Institut Superior d’Estudis Sexològics (I.S.E.S.) a Barcelona, dedicat a la docència de la sexologia: postgraus, masters i cursos específics reconeguts d’Interès Sanitari pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. L’Institut manté conveni de col.laboració amb la Universitat de BarcelonaUniversitat de Girona,Universitat Ramon Llull i Universitat Oberta de Catalunya i
Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois
Tutor de pràctiques externes de la Facultat de Psicologia (UB) de la Universitat de Barcelona des de l’any 1.999
L’any 1997 es va especialitzar en els tractaments específics per a la depressió a través de la luminoteràpia, essent un dels capdavanters en la investigació i implantació d’aquesta teràpia a nivell estatal. Informacions al respecte publicada al periòdic El Mundo, articles periodístics a Consumer i al periòdic Público.
Ha estat també coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya.
Al llarg de tots aquests anys, ha establert col.laboracions en mitjans escrits, ràdio i televisió.Enllaços externs
Pàgina Oficial de Xavier Conesa Lapena
Acta Constitucional de l’Institut Superior d’estudis Sexològics I.S.E.S.
Col.laboració Docent del Practicum de Psicologia de la Universitat de Barcelona
Col.laboració Docent amb la Universitat de Girona
Col.laboració en tasques de formació amb la Universitat Ramon LlullAcord de Col.laboració amb la Universitat Oberta de Catalunya U.O.C.Conveni de Col.laboració Acadèmica amb Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois
Reconeixement de l’Ajuntament de Mollet del Centre de Psicologia Aplicada
Referències sobre la investigació en Luminoteràpia al periòdic “El Mundo”. Any 2.005
Investigacions sobre Luminoteràpia, Referències al periòdic “Público”. Any 2.007
Coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya
Miembro de la Federacion Española de Especialistas en Sexologia

Publicacions

Carme Serrat Bretcha
carmepsicologape
Licenciada en Psicologia Colegiada nº 3.086 Adultos e Infantil (Universidad de Barcelona)
Diplomatura de Postgrado en Logopedia (Universidad Autonoma de Barcelona)
Certificación para el tratamiento de la Fundación Catalana del Sindrome de Down.
Diagnostico y Terapia Infantil (Instituto Medico del Desarrollo Infantil)
Tutora de practicas Universidad de Barcelona y Universidad Ramon Llull
Terapeuta Sexual i Familiar
Coordinadora de l’Institut Suparior d’Estudis Sexològics I.S.E.S.
Professora d’Integració Social i Atenció Soció Sanitària
Professora de Comunicació alternativa, Atenció a persones amb dependencia,
Assessora Psicològica d’escoles bressol.
Assessorament a pares
Tutora de Pràctiques Universitat Oberta de Catalunya
Conferenciant de temes relacionats amb la psicologia infantil.
TRACTAMENTS

TRACTAMENTS DE LA PERSONALITAT

Tractament de la Depressió (VIDEO)

http://www.curar-depresion.com (TOT SOBRE DEPRESSIÓ)
 
PUBLICACIONS:

Revista del Col.legi Oficial de Psicòlegs.
“El paper del Psicòleg a les Psicoteràpies”
Psychologies
“Amor i Sexe: Inseparables?”
Revista del Col.legi Oficial de Psicòlegs:
“La Sexualitat en Pacients amb Anorexia i Bulimia”
La Portada del Valles:
“Se hereda la depresió?”
Contrapunt:
“El tractament Psicològic. Un enfoc actual”
La Vanguardia.Suplemet:
“Sexe a P-3″
Contrapunt:
“Estils de vida que poden ajudar a la Depresió”
Publicaciones en Psicoactiva. Revista especialitzada:
2002 Articulo: EYACULACION PRECOZ. (autor: xavier conesa). la eyaculacion precoz: el problema sexologico mas frecuente y el que tiene mejor solucion.
2002 Articulo: CRISI? QUINA CRISI!. (autor: xavier conesa). en els nostres temps i en l’entorn occidental es donen una sèrie de malalties o trastorns que no existien temps enrera i que no es troben en altres indrets. per tant, podem dir que es tracta de trastorns vinculats al nostre estil …
2003 Articulo: EL MALESTAR PSICOLÒGIC. (autor: xavier conesa). les primeres dades que tenim de la xarxa de metges de capçalera indiquen que a l’11 % dels pacients que ens consulten se’ls diagnostica un problema psicològic. aquestes dades queden per comprovar, ja que un pacient pot tenir diver…
2003 Articulo: FUNCIONAMIENTO DE UN CENTRO PSICOLÓGICO EN LA PRÁCTICA COTIDIANA. (autor: judith fernández sánchez). descripción del funcionamiento del centro psicológico conesa-serrat
2004 Articulo: REFLEXIONES SOBRE UN TRASTORNO PARANOIDE VS. TOC. (autor: xavier conesa). hace algún tiempo que estoy tratando a un muchacho que presenta un cuadro que considero que está en ese punto de inflexión entre el trastorno paranoide y el trastorno obsesivo grave…¿donde ubicarlo?
2004 Articulo: L’ESTRÈS I L’ANSIETAT. (autor: xavier conesa). els professionals d’atenció primària constaten dia a dia en una part important dels pacients un component psíquic associat als seus símptomes, i en molts diagnostiquem un transtorn psicològic com a problema de base.
2005 Articulo: TRACTAMENT DEL TRASTORN D’ANSIETAT. (autor: xavier conesa). la multiplicitat de símptomes que presenten aquests trastorns condueixen els pacients a recòrrer infructuosament als consultoris de diverses especialitats, sense obtenir, en molts casos, un diagnòstic correcte, i per tant, un trac…
2005 Articulo: COMPRENDRE L’ANSIETAT. (autor: xavier conesa). dins l´ansietat o atac de pànic hi ha dues forces que s’uneixen i es sumen.
2006 Articulo: CRISIS D’ANSIETAT. (autor: xavier conesa). en els nostres temps i en el nostre entorn occidental es donen una sèrie de malalties o trastorns que no existien temps enrera i que no es troben en altres indrets. per tant, podem dir que es tracta de trastorns vinculats al nostr…
2006 Articulo: MÉTODO CONESA-SERRAT PARA EL TRATAMIENTO DE LA DEPRESIÓN. (autor: xavier conesa). la complejidad del trastorno depresivo requiere de un abordaje multifactorial. generalmente requerirá de una psicoterapia y del antidepresivo adecuado. a todo ello habrá que añadir unos cambios de vida. no existe por tanto la p…
2007 Articulo: DEPRESSIÓ MENOR: DISTIMIA (DEPRESSIÓ NEURÒTICA). (autor: xavier conesa). criteris per al diagnòstic de distimia (dsm-iv).
2007 Articulo: COM ES DIAGNOSTICA UNA DEPRESSIÓ GREU. (autor: xavier conesa). criteris per diagnosticar una depressió major o malencònica (dsm-iv).
2008 Articulo: INFORMACIÓ NECESSARIA PEL PACIENT DEPRESSIU. (autor: xavier conesa). la depressió és una malaltia, no un defecte de personalitat o una debilitat. la millora és la norma, no l’excepció. els tractaments són efectius, hi ha moltes opcions de tractament, i és possible establir un tractament efectiu per…
2008 Articulo: QUAN APAREIX LA DEPRESSIÓ. (autor: xavier conesa). en atenció primària, entre el 6% i 8 % dels pacients pateixen trastorns depressius majors, i el risc de depressió és clarament més alt a les dones.
2008 Articulo: COM ENS HEM DE COMPORTAR DAVANT D’UNA PERSONA QUE PATEIX DEPRESSIÓ?. (autor: xavier conesa). no hi ha res més dolorós que veure com el marit, la dona, el pare, la mare, el fill o la filla es mostren cada cop més apàtics, deixen de participar en els esdeveniments familiars, no es preocupen del seu aspecte personal, es pass…
2009 Articulo: ESTRÉS, DEPRESSIÓ I EXERCICI FÍSIC. (autor: xavier conesa). l’estrès. de manera general, els estudis indiquen que l’exercici ajuda l’individu a afrontar millor l’estrès, gràcies a una adequada predisposició biològica que ajudaria a afrontar-ne els resultats psicològics i psicosocials. el t…
2009 Articulo: ADOLESCENTS, SENTIMENTS I HOMOSEXUALITAT. (autor: xavier conesa). en arribar a l’adolescència, els nens d’ahir, ja convertits en el noi o la noia d’avui, prendran consciència de la seva homosexualitat i hauran d’assumir-la i acceptar-la.
2009 Articulo: NENS, SENTIMENTS I HOMOSEXUALITAT. (autor: xavier conesa). sent encara l’homosexualitat un tema tabú i, per tant, poc explicat, els primers que s’adonen de l’orientació homosexual d’un infant són els seus companys d’escola.
2010 Articulo: TRACTAMENT DEL LLENGUATGE EN ELS NENS. (autor: xavier conesa). retards del llenguatge es donen en nens petits que fan un desenvolupament més tardà de les habilitats lingüístiques. a partir del joc cal anar recollint les seves expressions comunicatives al mateix temps que es van donant models …
2010 Articulo: LA HIPERACTIVITAT. (autor: xavier conesa). la hiperactivitat infantil o, tal com es coneix des del punt de vista tècnic, el trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (tdah) és una de les alteracions comportamentals de major impacte en el desenvolupament educatiu i …
2003 Articulo: QUAN LES NOIES NO MENGEN. (autor: xavier conesa). els factors de risc en els trastorns alimentaris en l’anorèxia i la bulímia nervioses són molts, sobretot en la pubertat del sexe femení, però el central és la restricció alimentària.
2003 Articulo: QUAN MENJAR ÉS UN PROBLEMA. (autor: xavier conesa). la bulímia és la ingesta excessiva d’aliments que després s’intenten compensar amb conductes anòmales com ara vòmits, abús de laxants i diurètics, o dietes restrictives intermitents la qual cosa s’acaba convertint en un costum que…
2004 Articulo: QUÈ HA DE FER LA FAMÍLIA DAVANT UN MALALT DE BULÍMIA?. (autor: xavier conesa). és totalment incorrecte afirmar que les famílies són la causa d’un trastorn alimentari. no obstant això, determinades característiques familiars, juntament amb factors individuals de la persona malalta i factors socials, poden pre…
2005 Articulo: MENJAR MOLT I A TOTES HORES: TRACTAMENT. (autor: xavier conesa). no hi ha una única línia d’actuació o tractament possible en els trastorns d’alimentació, i en concret en la búlimia nerviosa. se’n pot aplicar més d’un i fer-ho conjuntament per augmentar l’efectivitat del tractament.
2006 Articulo: PER QUÈ APAREIX LA BULÍMIA?. (autor: xavier conesa). factors que afavoreixen l’aparició de la bulímia.
2006 Articulo: LOGOPEDIA: ALTERACIONS DEL LLENGUATGE. (autor: xavier conesa). detecció i diagnòstic.
2006 Articulo: QUÈ SABEM SOBRE L’ALCOHOL?. (autor: xavier conesa). diversos consells sobre l’alcohol
2007 Articulo: DROGUES INFORMACIÓ GENERAL. (autor: xavier conesa). què és la droga?. és una substància que tant pot ser natural com química i que quan es consumeix modifica el funcionament del nostre cos i de la nostra ment, alterant l’estat d’ànim, la percepció i el coneixement. sovint crea dep…
2008 Articulo: QUÈ ÉS UN TRACTAMENT PSICOLÒGIC?. (autor: xavier conesa). el tractament psicològic (psicoteràpia) té com a objectiu el canvi de pensaments, sentiments i conductes que a l’individu li fan patir d’una manera o d’una altra.
2008 Articulo: VISIÓ GENERAL DELS TRASTORNS PSICOLÒGICS. (autor: xavier conesa). les solucions semblen difícils de trobar, però l’evidència és que resulta imprescindible cuidar, en la mesura que sigui possible, la dinámica diària de vida que tenim i respectar el fet que hem de destinar un temps mínim a activit…
Tribuna Vallesana
“L’atenció psicològica a la comarca del Valles”
La Portada del Valles:
“Com reconèixer i tractar l’alcoholisme”
Continguts del Master de Sexologia de l’Institut Superior d’Estudis Sexològics (ISES)
En condició de Director de l’Entitat i com a Docent.
Reconeguts pel Departament de Salut de la Generalitat:
1. Disfuncions Sexuals Masculines. La Falta de Erecció.
2. Disfuncions Sexuals Femenines. La manca de desig sexual.
3. Estudi del Vaginisme
4. La Complexitat Sexual. Les Parafílies
5. Generalització dels Trastorns Sexuals
6. Estudi del Orgasme i els seus Disfuncions
7. Avaluació de les Disfuncions Sexuals a General
8. El Diagnòstic en Sexualitat
9. Disfuncions Sexuals Masculines. La Ejaculació Precoç
10. L’Entrevista Psico-Sexual
11. El Enquadrament Terapèutic. L’actitud del Terapeuta
12. Farmacologia i Sexologia
13. Sessió de Devolució. Entrevista aclaridora
4. Plantejament del problema
Segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística Geogràfica i
Informàtica (INEGI, 2003) a Mèxic ocorren 9.8 divorcis per cada 100
matrimonis. Pobla va ocupar el lloc 19 de les 32 entitats federatives a
registre en divorcis. Entre els 20 i 24 anys d’edat es troba el major

índex de matrimonis registrats per entitat federativa en els últims 5 anys
fins al 2002. Únicament en Pobla 8773 parelles contreuen matrimoni en
aquestes edats, de les quals 547 parelles de 18,420 acaben en divorci, la qual
cosa implica el 3.0 de cada 100 matrimonis.
Segons paraules de Sánchez Aragó (2000) la qualitat de la interacció
verbal té la capacitat de millorar o retardar el procés de compartir la
proximitat emocional i la revelació de pensaments privats, valors,
preocupacions, etc. això al seu torn facilita o entorpeix el maneig del conflicte
que es presenta en les diferents etapes de la relació de parella i en
conseqüència la parella podrà sentir satisfeta o insatisfeta segons el
funcionament que percebi en la interacció.
Per tals motius cal que s’estudiï més la relació en l’etapa
del festeig i no només la relació durant el matrimoni per poder disminuir les
xifres de divorcis. Així com també estudiar els diferents aspectes que
conformen la relació de parella i aquells aspectes que fan que una parella
romangui unida i feliç per la unió, és a dir, satisfeta. Com a conseqüència,
s’estudiarà la relació que hi ha en l’estil de comunicació emprat per
les parelles universitàries, el maneig del conflicte de parella i la satisfacció en
la relació de parella.
Tenint en compte que hem vist fins aquí, cal plantejar les següents
interrogants: ¿hi ha relació entre l’estil de comunicació propi i les
estratègies de maneig de conflicte?, existeix relació entre l’estil de
comunicació propi i la satisfacció en la relació de parella?, ha relació

entre l’estil de comunicació de la parella i les estratègies de maneig de
conflicte?, hi ha relació entre l’estil de comunicació de la parella i la
satisfacció en la relació de parella?, hi ha relació entre les estratègies de
maneig de conflicte i la satisfacció en la relació de parella?, ha relació
entre les estratègies de maneig de conflicte i la satisfacció en la relació de
parella?, hi ha diferència entre els gèneres en l’estil de comunicació
propi?, hi ha diferència entre els gèneres en l’estil de comunicació de la
parella?, hi ha diferència entre els gèneres en les estratègies de maneig de
conflicte?, i ¿hi ha diferència entre els gèneres en la satisfacció marital?
Per tal de respondre a aquests interrogants es va realitzar aquesta
investigació, l’objectiu general va ser estudiar la relació entre l’estil de
comunicació, el maneig de conflicte i la satisfacció en la relació de parella.
Així com estudiar les diferències entre els gèneres.
Els objectius específics són els següents:
1. Estudiar la relació entre els estils de comunicació propis i els estils de
comunicació de la parella.
2. Estudiar la relació entre els estils de comunicació propis i les
estratègies de maneig de conflicte.
3. Estudiar la relació entre els estils de comunicació propis i la satisfacció
en la relació de parella.
4. Estudiar la relació entre els estils de comunicació de la parella i les
estratègies de maneig de conflicte.

5. Estudiar la relació entre els estils de comunicació de la parella i la
satisfacció en la relació de parella.
6. Estudiar la relació entre les estratègies de maneig de conflicte i la
satisfacció en la relació de parella.
7. Estudiar la diferència entre els gèneres en els estils de comunicació
propis.
8. Estudiar la diferència entre els gèneres en els estils de comunicació de la
parella.
9. Estudiar la diferència entre els gèneres en les estratègies de maneig de
conflicte.
10. Estudiar la diferència entre els gèneres en la satisfacció marital.
Una mica de descuit és el que dóna a una casa l’ aspecte de llar . Diem , una mica, no parlem de deixar que el caos s’apoderi de la casa ; aquí cada cosa s’ha de fer amb mesura i sense excés . És bo preguntar-se de tant en tant: ¿ perquè tant ordre i tanta pulcritud ? El nostre optimisme s’encomana als nostres fills i això els permet acceptar les frustracions , sense sentiments de fracàs o culpa . La nostra actitud comprensiva servirà per encoratjar a créixer . Aquells nens als quals se’ls permet satisfer les seves necessitats en cadascuna de les etapes de creixement , desenvolupen els recursos interns necessaris per enfrontar-se amb èxit als reptes ia l’etapa següent ( Rodríguez , 2001 ) .    El pare immadur vol que la vida sigui fàcil i senzilla , no vol molèsties de cap classe; quan els nens li signifiquen problemes , els veu com a amenaces a la seva comoditat ia la seva felicitat . Incapaços d’imposar les seves normes , aquests pares es distancien dels fills o els permeten fer el que vulguin per així lliurar-se de la responsabilitat que implica fer front, amb valor , convicció o intrepidesa , als problemes dels fills . Són adults que no tenen prou maduresa i pensen que , amb excessos de tolerància , van a ocultar el fet que així estan rebutjant als seus fills , al negar-se a actuar com a pares . Naturalment que volem que els nostres fills siguin imaginatius , que tinguin les oportunitats necessàries per fer les seves pròpies exploracions per lluitar per la seva independència : això és part del seu desenvolupament natural . Però els nens també han de sentir que se’ls protegeix i se’ls cuida , no se’ls pot permetre que facin coses que atemptin contra la salut, o que siguin antisocials , però tampoc se’ls pot demanar que controlin els seus impulsos infantils o immadurs , per més normals que siguin ( Rodríguez , 2001 ) . Que difícil intuís les fantasies , les pors i els dubtes dels nens . revelar Alhora que hem de reconèixer les nostres obligacions i el nostre deure d’actuar com a persones adultes , també hem de donar permís als nens perquè es revelin ( Rodríguez , 2001 ) . La rebel · lió és una part necessària per conrear el judici i el sentit d’independència i els nens tenen una gran força per seguir endavant , encara davant el perill. En nom del creixement : tota la desaprovació dels pares , els càstigs , la ira i fins a la pèrdua d’amor . La rebel · lió és un acte d’integritat , és la negació de la passivitat i de la dependència . Moltes vegades volem que els nostres fills tinguin el valor per defensar els seus drets , els seus principis o les seves idees . Per això es necessita judici i independència . Un nen que està acostumat a obeir cegament a qualsevol adult ficarà en un automòbil d’un desconegut que el convidi a pujar , però si està acostumat a pensar ia decidir per si mateix , podrà saber a qui dir-li sí ia qui no .    Una mare em va comentar que en una ocasió el seu fill , de dotze anys havia arribat de l’escola més d’hora que de costum . En general es quedava per aquí amb els amics fins a l’hora del sopar . Li va preguntar a què es devia que arribés tan d’hora i el noi li va respondre : “alguns dels nois van decidir tirar pedres a les finestres , com no vaig poder convèncer-los que no ho fessin vaig decidir venir cap aquí ” . Darrere d’aquesta senzilla frase hi havia un món d’integritat i de valor . En negar-se a fer alguna cosa que no li semblava bé , s’arriscava a perdre el seu prestigi ens els nois , arriscava seu lloc en el grup , però feia front a la pressió . Aquest és el tipus de resistència que es produeix amb rebel · lions saludables i quan es té un clar sentit de llibertat i autonomia ( Rodríguez , 2001 ) . Si volem que els nostres fills siguin lliures interiorment no hem aconsellar-los que ocultin aquells sentiments que no són precisament amorosos . El preu és massa alt . Les investigacions en el terreny de la pedagogia s’han mogut en la mateixa direcció . John Dewey i altres, els que encapçalen el moviment anomenat de l’educació d’avançada , afirmen que sí que volem fills capaços de pensar per si mateixos , hem de ajudar-los a desenvolupar les seves controls interns . No és possible fer-los actuar d’una determinada manera per mitjà del terror , si fem això sempre van a necessitar una autoritat totalitària perquè els controli . Hem d’intentar ensenyar-los a viure en forma constructiva , a acceptar la responsabilitat que tenen , no per la força sinó per l’amor i la comprensió, ja que l’aprenentatge de l’autocontrol és lent ( Rodríguez , 2001 ) . Una altra observació important i nova al · ludeix que el comportament és també simbòlic i significatiu : quan un nen fa alguna cosa que ens sembla incomprensible , hem d’entendre el que vol expressar a través d’ell , per això , és important aprendre a acostar-nos al seu món personal per comprendre i ajudar ( Rodríguez , 2001 ) . Ser pares és una experiència única i formativa tant per als fills com per als mateixos pares ; implica aprendre a sortir de nosaltres mateixos amb generositat , per compartir la nostra fragilitat i grandesa com a éssers humans ( Rodríguez , 2001 ) .
  
Paternitat responsable Tot i que hem ingressat en un nou mil · lenni , en què el gran avanç de la tecnologia permet reflectir la capacitat de l’home per crear, conquerir nous reptes i superar-se, encara no hem pogut avançar prou en l’àmbit del desenvolupament moral de l’ésser humà perquè es aconsegueixi situar en el valor de la vida a la base de la nostra organització humana . Encara que és cert que la comunicació global està portant al fet que els joves i nens puguin tenir accés a una àmplia i rica informació , així com a coneixement de totes les àrees que el seu desig d’explorar vulgui estendre , també ho és que hi ha un buit personal , generat per la convivència cada vegada més empobrida dins de la família , que es fa evident en la creixent dificultat de les parelles per comprometre en les seves relacions afectives , les relacions que la nostra societat de consum fomenta cada dia estan emmarcades en la publicitat , que rendeix culte al “món sol ús” en totes les seves formes. I les relacions de parella estan dins del seu mercat : per això veiem com les sèries de televisió envaeixen la intimitat dels joves per convidar-los a començar la seva vida sexual el més aviat possible ; allà el més important és el gaudi momentani del món de les sensacions , i la impulsivitat i les emocions intenses eclipsen possibles raonaments ” avorrits ” i antiquats . No obstant això , quan la realitat es concreta després de nou mesos en un petit plançó , la situació comença a complicar-se, ja que els embarassos no desitjats es donen en major proporció entre els joves adolescents . L’impacte que aquest fet representa per a ells i per al petit que ha arribat al món marca l’inici d’una pobra qualitat de vida per a les dues parts; si compten amb sort , els pares dels joves els donaran suport i llavors assumiran la paternitat ( Rodríguez , 2001 ) . No obstant això , el que s’observa en la majoria dels casos és que la mare és qui respon pel petit , mentre que el pare desapareix : és llavors quan comença un llarg camí , en el qual la incertesa i la inseguretat envoltaran la vida aquesta família . A partir de la convivència a la llar aprenem a gestionar una autonomia responsable , és a dir , la capacitat d’assumir el control de la vida personal i aprendre a respondre de les nostres accions . Tanmateix , això només pot assimilar-se a través de l’exemple , per tant , els pares han d’examinar la congruència entre el seu estil de vida i els valors que volen sembrar a la família ( Rodríguez , 2001 ) . La comunicació és el canal propici per a l’avanç personal i familiar , per això hem de forjar relacions en què la confiança nodreixi la qualitat de l’acostament amb els nostres fills , i d’aquesta manera acompanyar el seu creixement amb una orientació que els brindi la possibilitat de créixer en manera sana . Si podem transmetre la certesa de l’afecte que professem per ells , igual que una orientació justa perquè es vegin enfortits pel respecte i el suport en descobrir la seva singularitat , això serà una aportació fonamental i marcarà la diferència, en relació amb la seva capacitat per prendre decisions . En la mesura que puguem crear relacions que ens permetin sentir-nos part d’una família , en la qual els llaços que ens uneixen encoratgin la solidaritat i el compartir mutu , estimularem als fills el desig de buscar relacions en què puguin reproduir i construir una vivència també molt gratificant . Quan els nois viuen en llars on l’ambient familiar compartit és asfixiant per la tensió i els conflictes que es presenten al seu interior, se senten insegurs i vulnerables i els és més difícil crear vincles en els que se sentin confiats i sense por a intimar ( Rodríguez , 2001 ) .    Els pares també necessiten enfortir als joves perquè creixin amb una autoestima i concepte personal que els permeti assumir amb voluntat i esperit combatiu les situacions que la vida els presenta . L’orientació cap a una ” sexualitat responsable” ha de partir de la vida a la llar , i són els pares i la família que, amb les seves actituds d’expressió afectiva , poden transmetre la màgia de l’amor i de la vida . Un altre aspecte per tenir en compte i ensenyar als nostres fills , és la importància d’establir metes que li permetin integrar la seva sexualitat al projecte personal de vida , per tal que pugui escollir madura i lliurement el moment més apropiat per a exercir la paternitat de manera més responsable ( Rodríguez , 2001 ) . El complex món d’avui exigeix ​​molt realisme quan ens plantegem la possibilitat de tirar endavant una família . Per tant , prendre la decisió de ser pares no pot estar en mans de l’atzar , sinó que en la mesura possible deu ser fruit d’una elecció molt conscient i meditada , que permeti a la persona integrar aquesta decisió als seus objectius individuals . El desig és la porta que obre el cor dels pares . Per això , quan el fill arriba al moment de què gaudeix d’adequades condicions ( físiques , emocionals , econòmiques ) la perseverança i el benestar s’integraran amb més promptitud al diari viure del nucli familiar ( Rodríguez , 2001 ) . És important que la parella parli en forma oberta amb relació a aquest aspecte de la seva vida , i que s’acordi la convivència o no d’aquest pas , ja que si un del dels dos cònjuges no està d’acord , es generarà tensió , cosa que no és un bon començament per a aquest tipus de projecte familiar ( Rodríguez , 2001 ) .   
 Avui és molt comú trobar que una dona vol portar al món un fill , sense que això impliqui compartir la paternitat amb l’home . Aquesta és una situació que cal meditar molt bé , ja que encara que en general quan la dona s’ho planteja és perquè té els mitjans econòmics per fer-ho , cal tenir present que el nen necessita la presència del pare per créixer enfortit . La ciència també s’ha encarregat de polemitzar a través de les seves pràctiques i avenços ( com la inseminació artificial , la fecundació in vitro , la clonació , “lloguer de ventre matern “, etc . ) , Amb la qual cosa s’obre per a la família un nou horitzó de canvis i desafiaments que ha d’integrar . La veritat és que resulta cada vegada més important i adquireix més significat l’enfortiment de la convivència familiar, ja que ens permetrà afrontar amb més saviesa i sensibilitat els canvis del món que estem creant ( Rodríguez , 2001 ) . Gestació : el miracle de viure Per fi he aconseguit veure la cara de la meva mare i del meu pare ; puc reconèixer les seves veus i sentir el seu amor . Que llarga ha estat aquesta espera ! , Però , va valer la pena . Avui puc començar a escriure la meva història . El meu meravellós viatge va començar , quan els meus pares em van cridar per a ser part de la seva vida . D’un parell de cèl · lules es va crear el meu univers personal , gràcies a l’alè diví ia la saviesa de la natura , en el cos de la meva mare va començar a desplegar tot el programa que va dirigir la meva creació . En la primera etapa de la meva vida , quan era una microscòpica cèl · lula, em vaig acomodar a l’úter després d’un viatge que em prenc tres o quatre dies des de les trompes de Fal · lopi de la meva mare . Des d’aquest punt s’iniciï la meva travessia . Vaig començar a créixer i als tres dies ja estava format per un grup de trenta- dues cèl · lules . Va continuar el procés de divisió cel · lular fins que, dins de l’úter , em vaig convertir en una petita esfera flotant; meves cèl · lules es van començar a diferenciar fins a formar una petita capa de la qual van néixer : la meva pell , ungles , pèl , dents , sistema nerviós , òrgans dels sentits; d’una altra capa es van formar meu sistema digestiu , fetge pàncrees , glàndules i sistema respiratori ; després una tercera capa formo posteriorment els músculs , esquelet i el sistema circulatori .
  
També des d’aquí es van crear la placenta i el cordó umbilical , que em van permetre connectar amb la meva mare per rebre el que vaig necessitar per créixer (oxigen i aliment ) ; vaig estar així protegit dins d’un sac ple de fluid . Quan em alberg còmoda i fortament a la paret de l’úter als onze o dotze dies , vaig deixar de ser un grup de cèl · lules per convertir-me en un embrió . D’aquí en endavant van començar a desenvolupar el meu sistema respiratori , digestiu i nerviós , i també els meus òrgans . El meu creixement en aquesta fase va ser molt ràpid , per aquesta mateixa raó , durant els tres primers mesos de la meva formació era bastant vulnerable , ja que els meus òrgans i sistemes vitals s’estaven formant . Per això la meva mare va necessitar cuidar molt bé , ja que d’això depenia que jo pogués viure i créixer en forma sana . A partir de la vuitena setmana , i fins que vaig néixer , vaig deixar de ser embrió . Ara era un fetus ; vaig créixer molt ràpid i el cos de la meva mare es va acomodar perquè pogués formar-me. M’encantava moure en el conte de la mare . Cap al quart mes ella va sentir els meus tombarelles i puntades , també vaig poder xuclar el dit polze , empunyar la mà, escoltar els sons del cos de la mare i la seva veu , i amb ajuda també la del meu pare . La meva mare diu que des que estava en el seu cos era més actiu que els meus germans ; ja tenia el meu propi temperament . Durant quaranta setmanes , aproximadament , vaig estar dins del cos matern . A mesura que anava augmentant de grandària i pes em sentia més estret i incòmode al ventre de la meva mare, però , m’encantava escoltar els batecs del seu cor . Per fi va arribar el moment de trobar-me . Però en aquest instant no estava molt bé , ja que el meu cos es va comprimir , vaig sentir el meu cap empresonada i alguna cosa em va impulsar a sortir. Per moments em calia oxigen ; després passi per un canal molt estret que em va semblar interminable . Per fi vaig veure llums , vaig sentir fred , però unes mans em van situar al costat d’algú que , pels sons del seu cor , ja familiars per a mi , vaig saber que era la meva mare ? ? , Ara em sento confortable altra vegada ( Rodríguez , 2001 ) . El valor de la vida El misteri de la vida s’expressa en el miracle de néixer . No tothom coneix o recorda l’infinit nombre d’episodis i riscos pels quals passa un ésser humà per néixer . Per això no s’agraeix a Déu l’existència, no es valora la paternitat o la maternitat i es juga amb l’acte que produeix la vida , o es mata la vida ( Rodríguez , 2001 ) .  Cada cultura té els seus valors , però és inquietant observar la pèrdua dels nostres, com si la generació dels adults d’avui no hagués estat capaç de transmetre als joves la importància d’alguns i dins d’ells el més fonamental : el valor de la vida . El descontrol , el desig de poder , de posseir i les condicions precàries de molts dels nostres pobles , a més de la confusió pel que fa al paper dels pares sols com es veurà en el següent apartat ( Rodríguez , 2001 ) . El paper dels pares sols És el desitjable i sa que la paternitat la comparteixin tots dos membres de la parella , ja que la responsabilitat que implica l’educació , atenció i cura de la família requereixen l’aportació mutu , perquè les funcions paternes i maternes i la qualitat de vida de la família s’enforteixin , estimulant així el progrés dels seus membres ( Rodríguez , 2001 ) . Pares sols Ara bé , ens trobem en un moment en què els canvis i transformacions es produeixen en totes les àrees de la vida humana, el que de forma indirecta ha influït també en la família . Per exemple , la crisi en les relacions conjugals ha portat que , cada dia en major proporció , un dels pares assumeixi la direcció de la llar , sigui estigui el pare o la mare . A més hi ha una major proporció de dones que volen assumir la maternitat sense la presència de la parella; les famílies conformades per un sol pare i els fills cada vegada són més freqüents . Aquesta situació no és molt fàcil de manejar , ja que són diverses les responsabilitats que el pare ha d’assumir , ja que requereix equilibrar l’atenció que ofereix als seus fills amb el seu treball , fet fonamental per al benestar de la família , i necessita també un espai per enriquir el seu
desenvolupament personal ( Rodríguez , 2001 ) .
  
 sentiments trobats Quan es trenca una relació de parella , els sentiments que envaeixen la vida de cada membre són diversos i passen per diferents moments . Les circumstàncies en què ha passat la separació determinen el tipus d’emocions que prevalen . En un primer moment la ruptura pot no ser reconeguda com a tal , s’intenta negar la situació real que s’està vivint i és possible que es conservi l’esperança oculta de la tornada. Però quan s’evidencia el fet de la inevitable ruptura, els sentiments són de profund dolor , la pèrdua de la parella és una ferida que fa mal a la parella en forma intensa , creant gran inestabilitat en el seu projecte de vida personal i familiar ( Rodríguez , 2001 ) . La desesperança , la depressió , la desmotivació per la feina , la pèrdua del sentit de la vida , la negligència en la cura personal , i fins i tot el distanciament o la desatenció als fills , són els sentiments que fan part d’aquesta etapa ( Rodríguez , 2001 ) . Acceptació Després que ha passat algun temps i s’accepta , o es comença a assimilar , la pèrdua del cònjuge , també els sentiments tendeixen a organitzar-se una altra vegada i amb això el panorama s’aclareix . La persona comença a reconèixer la seva situació real i acceptar la necessitat de fer canvis i de reorientar el seu projecte de vida , això condueix a la necessitat de nodrir el seu amor propi , per aprendre a confiar en els seus recursos personals i assumir de nou el lideratge de la seva vida i de les seves família ( Rodríguez , 2001 ) . Soledad El fet d’organitzar-se a partir d’aquesta nova realitat i iniciar una altra etapa en reprendre el control de la vida personal , d’emprendre accions i de projectar noves fites tendents a impulsar el desenvolupament de la família , converteix aquest moment en un succés important i vital per el pare que està al capdavant de la llar . Al principi la solitud , encara que estigui impregnada de nostàlgia , records sobre la relació , sentiments de fracàs , de tristesa i buit , també de la possibilitat d’enriquir el descobriment personal ( Rodríguez , 2001 ) .
 
Si a partir d’ aquesta vivència ens donem l’oportunitat de recuperar les capacitats , de crear nous objectius que permetin reorientar li projecte de vida , recobrar i consolidar la relació amb els fills , tindrem a les nostres mans i en el nostre cor l’oportunitat de començar de nou , depèn , en cada cas , del maneig que es doni a la situació . La solitud pot representar la possibilitat de confrontar els nostres sentiments de debilitat amb la voluntat i coratge personal per assolir els nostres objectius . Estem molt conscients que la tasca sota la nostra responsabilitat requereix el millor de nosaltres per impulsar la família cap a la superació d’aquest moment dolorós , i transformar-lo en una oportunitat per créixer com a persona i com a grup ( Rodríguez , 2001 ) . Maneig de papers i respecte de la identitat La realitat i sentiments del pare que assumeix les funcions pròpies i les que tenia l’altre cònjuge , conformen un engranatge de responsabilitat i emocions difícils de manejar de manera equilibrada , ja que el vincle que reuneix la parella no desapareix amb la ruptura ( Rodríguez , 2001 ) . El llaç emocional amb la parella genera emocions ambivalents d’atracció i distanciament , per això els cònjuges necessiten reorientar la seva relació , establint com a punt d’interès mutu el benestar dels seus fills per sobre dels interessos personals o necessitats de cadascú. Cal que busquin compartir les seves interaccions dins d’un marc de respecte mutu , assumint que ara l’àrea comuna serà l’atenció a la seva família .     
 No s’ha d’utilitzar als fills per agredir-se. S’ha de respectar i facilitar la relació amb el membre de la parella que no convisqui amb ells , perquè puguin seguir comptant amb ell o ella en forma incondicional i no afecti tant l’autoestima i la seguretat emocional . S’ha de deixar molt en clar , per si mateixos i per als fills , els mecanismes i acords que permetran continuar amb les funcions paternes . Si els pares aconsegueixen assumir aquest compromís i s’esforcen per fer-ho, ajuden al benestar i enforteixen les relacions amb els fills , la qual cosa ha de ser la base per a tota decisió que es prengui en endavant ( Rodríguez , 2001 ) . Mecanismes d’ajuda Els pares que emprenen la seva tasca paterna sense comptar amb l’ajuda del seu cònjuge , necessiten tenir gran fortalesa interior i fe en si mateixos per assumir amb intel · ligència les diverses funcions que han de realitzar. Per a això ha de confiar en persones de la comunitat o de la seva família amb què pot comptar per recolzar-se en cas de necessitar ajuda ; cal administrar bé el seu temps , enfortir les seves autoestima i encara que els moments difícils van a ser part de la quotidianitat , hi recordar que els seus fills l’estimen i depenen de la seva capacitat per superés . Aprendre a confiar en els seus fills i esforci per aprofitar els moments en que estan junts , per expressar el seu afecte i consolidar les seves relacions ( Rodríguez , 2001 ) . En aquest camí hi haurà molts moments en què creurà defallir o temerà perdre l’esperança . No obstant això , si aprèn a valorar el seu paper com a pare , a estimar l’amor dels seus fills ia enfortir-lo, sabrà que els esforços han valgut la pena si pot comptar amb els que estima per continuar creixent ( Rodríguez , 2001 ) . Presència i absència psicològica del pare La família de manera progressiva ha anat progressant el sistema patriarcal de relació , en la qual el pare s’encarregava de proveir el sustenta econòmic i la mare de les funcions de la criança i administració de la llar . Allà l’home no participava en l’educació dels seus fills i se li negava a més la possibilitat de demostrar la seva tendresa i afectivitat , doncs havia de mostrar una figura autoritària i fort en tot moment . L’afectivitat que manifestava la dona era símbol de debilitat , motiu el qual s’eliminava aquest sentiment de la identitat masculina .
 
El desenvolupament humà a afavorit que la parella revalore seus rols i identitats com a home o dona , la qual cosa facilita que dins del context familiar el pare recuperi el seu espai com a orientador , i amb això també enriqueixi i vaig ampliar la seva identitat masculina . La presència del pare com a figura sensible i estimulant per a la formació dels fills és quelcom fonamental per al desenvolupament sa de la família ( Rodríguez , 2001 ) . El vincle entre el pare i el petit es forma ràpidament i al mateix temps en què es dóna el de mare i fill . La personalitat de cada progenitor és diferent , i aporta una àmplia gamma d’elements a la identitat dels fills ( Rodríguez , 2001 ) . S’han dut a terme diverses investigacions que han demostrat la importància del pare per al desenvolupament social i cognoscitiu dels fills . Es va trobar que quan el pare es relaciona de forma més propera als seus fills , aquests tendeixen a ser més curiosos i brillants , a més aprenen a establir expectatives més positives en les relacions interpersonals . En la relació amb els fills , el pare proporciona estímuls més intensos i curts , i generen un impacte en el nen que fan que el valorin com “innovador ” i que estableixi més joc amb ell . De la mateixa manera , el pare és més actiu i estimula la motricitat i el tacte . La mare , per la seva banda , té el paper més protector , i utilitza més les paraules i el sentit de la vista per afirmar la seva relació . Per això el nen necessita la presència dels dos per enriquir el seu creixement ( Rodríguez , 2001 ) . És important que el pare valori el seu paper i que aquest sigui gratificant per a ell , ja que aquesta actitud es reflectirà en la interacció amb el petit .
    
La presència compromesa del pare en les relacions és vital per al compliment de les funcions d’atenció, cura i seguretat emocional per als seus membres , i proporciona una millor qualitat de relació entre la mare i els seus fills ( Rodríguez , 2001 ) . Fer servir de manera adequada l’autoritat, expressar efectivament , aprendre a solucionar els problemes , són fruits del treball en parella , fonamentals per a una atmosfera familiar més grata i estimulant . Si el pare no participa de manera activa i positiva en la convivència familiar o està absent , els efectes en els fills dependran en la forma en què la mare assumeixi la relació amb ells . Si aconsegueix establir una xarxa de suport i forja una interacció propera i càlida , enforteix la seva autoestima i s’esforça per consolidar la relació amb els nens , les conseqüències seran menys negatives per a la seva seguretat emocional , encara que la manca afectiva que deixa l’absència de la figura del pare és impossible d’omplir ( Rodríguez , 2001 ) .
 
Si la mare , per contra , estableix una relació distant , freda o de rebuig , el nen se sentirà abandonat i les conseqüències per a la seva estabilitat emocional seran negatives i d’un pronòstic molt reservat . Les parelles que aconsegueixen desenvolupar un treball en equip que els permetin orientar els seus fills en forma congruent , amb criteris que facilitin una convivència familiar càlida , estimulant i de respecte entre els seus membres , possibilitaran un desenvolupament harmoniós i sa de tots ( Rodríguez , 2001 ) .
 
Paper dels pares en la formació integral Aconseguir el perfil ideal de persona que volem educar , només és possible amb pares de família que tinguin patrons de comportament i actituds acords amb els següents trets característics o capacitats ( Rodríguez , 2001 ) : a. Prendre decisions lliures i responsables Aquesta és una de les característiques de la persona formada , madura i adulta . És una manifestació que és una persona amb identitat pròpia . La clau de l’ assumpte està en l’actitud i el comportament que necessita tenir pare i la mare per aconseguir que els seus fills aconsegueixin conquerir aquestes habilitats . Així com entre els esposos cada un té la seva individualitat i necessita respectar l’espai personal de l’altre i la seva singularitat , també els pares han de fer el mateix amb cada fill . El pitjor que els pares poden fer amb els seus fills és pretendre que aquests arribin a ser com una fotocòpia o una imatge idèntica d’ells. Perquè cada un de nosaltres és un món diferent , i per això cada un dels fills està cridat a formar el seu propi univers personal , però en cap cas una rèplica o un doble del seu papà ni de la seva mare . És impossible negar la semblança física , i encara temperamental , amb els nostres pares . Però de totes maneres , cada un es manifesta amb una personalitat diferent . Cada persona ha de buscar expressar la seva identitat , el paper que els pares tenen en aquest procés és supremament important i definitiu . Una manifestació madura de la personalitat és la de ser capaç de prendre decisions lliures , autònomes i responsables . Necessitem preparar els infants i als joves perquè vagin aprenent a fer-ho , segons l’edat, la personalitat i les circumstàncies . En la relació entre esposos , un dels motius més freqüents de disgust i tensió es dóna quan un d’ells pretén prendre decisions sense comptar amb la seva parella . Això és una cosa que les parelles han experimentat i coneixen . Cal preguntar-nos el que senten els fills quan el pare o la mare , o tots dos en conjunt , decideixen per ells i no els deixen prendre part en les decisions que els afecten , ja sigui en el nivell personal o familiar . Val la pena recórrer al record de la nostra pròpia infància i adolescència . Els que hem tingut la fortuna de tenir uns pares que ens van permetre ser nosaltres mateixos i ens van brindar variades oportunitats d’optar i ser tinguts en compte en les decisions de la família , podem donar testimoni de l’efecte positiu que aquesta actitud ha tingut en el desenvolupament de la nostra família . Hi ha altres persones la experiència és diferent , atès que els seus pares van decidir al seu lloc. Ells poden parlar de temors i ressentiments , de la seva debilitat de caràcter , la seva indecisió i inestabilitat , del seu sentiment d’inseguretat o frustració . Uns i altres tenim suport en la nostra pròpia experiència personal per saber com hem de procedir amb els nostres fills . Podem portar a la pràctica la conclusió que neix de totes aquestes vivències : necessitem brindar als nostres fills àmplies possibilitats per decidir , acomodant-les a l’edat , a la responsabilitat , a les circumstàncies en què viu cadascú .
Si el col · legi segueix aquest esperit personalista en el procés educatiu , pretén anar formant als seus alumnes en la llibertat responsable i el ritme casolà no pot ser diferent . L’actitud del pare i la mare ha d’anar necessàriament en la mateixa línia , a poc a poc , amb paciència , amb afecte , acompanyant els fills , donant-los la mà en el moment oportú i sabent aprendre de les experiències , sense un temor desmesurat per la possibilitat d’alguna petita equivocació ( Rodríguez , 2001 ) . b . Compromís cristià com a opció de vida Si una persona estudia una carrera durant diversos anys , s’espera que més tard aprofiti el que va estudiar , no només com una manera de guanyar-se la vida i mantenir una llar , sinó també per oferir una aportació contractiu i positiu a la societat en què viu . Els pares de família , com a fruit del seu amor , han donat origen a la vida dels seus fills . L’important no és quedar-se a donadors de vida humana , sinó seguir conservant i educant aquesta nova vida . El nen ha d’aprendre a caminar , parlar , viure . El naixement és només el començament de la vida real de cada persona , tot i que cal continuar el procés de l’educació en la fe . En aquest punt el paper de pare i mare és definitiu . En iniciar la cerimònia del baptisme , dins del ritu cristià , el sacerdot pregunta als pares si, en demanar el baptisme per al seu nen , ells estan disposats a assumir el compromís implícit en el mateix fet de batejar al nen . Quan aquests pares de família responen que sí estan disposats , la seva resposta vol dir que assumeixen el compromís de continuar de manera responsable el procés d’educació i maduració d’en la fe d’aquest nen que serà batejat . De la mateixa manera , d’acord amb les creences que processa cada família , els fills han d’orientar des de petits per assimilar i desenvolupar els valors que li permetin tenir un adequat desenvolupament moral i espiritual . Els pares de família són i estan cridats a ser els primers i els autèntics educadors en la fe dels seus fills . Ningú pot reemplaçar a l’ acompliment fidel d’aquesta obligació ( Rodríguez , 2001 ) . c . models competents
 
 Volem que els fills aprofitin al màxim les seves pròpies qualitats , de manera que en el seu viada adulta puguin donar i oferir la seva aportació constructiu a la societat , a la pàtria ia la seva família . Per això necessitem pares de família que esdevinguin genuïns i autèntics models per als seus fills , de manera que aquests vulguin imitar-los i ser com ells o fins i tot millors , si és possible . No es tracta d’estimular la competència egoista , sinó d’encoratjar la sana emulació i el desig de ser cada dia millors . Pares i mares que conserven el desig d’aconseguir una educació permanent , que busquen per si mateixos la seva actualització professional , que són bons lectors , es preocupen per lloes avenços de la ciència , donen suport a les activitats culturals escolars , acompanyen els seus fills al camp i els recolzen en la seva vida esportiva i conviden a l’estudi i al compliment dels deures escolars , són pares i mares que ofereixen els mitjans adequats per fer dels seus fills una persones intel · lectual i humanament competents . Als pares o mares que viuen només del record o en el passat , aquells per a qui “tot temps passat va ser millor” , que només anhelen ” el que va poder haver estat i no va ser” , els serà molt difícil inculcar en els seus fills el tipus d’activitats i comportaments que els faran arribar a ser les persones triomfadores i excel · lents en el segle XXI . L’ambient casolà ha de ser d’acolliment , estimulant , d’estima , que convidi sense tensions al compliment de les obligacions pròpies i promogui el sentit de compromís , per això cal que els pares de família sàpiguen barrejar l’exigència amb la comprensió , la bondat amb el repte , l’alegria i la familiaritat amb el respecte mutu . Per a això cal establir un cert pla de vida familiar , donar temps apropiats per al joc , l’estudi , el descans , els menjars , la televisió , les pràctiques de vida cristiana . Cada fill requereix ser tractat com a persona independent , i que s’acceptin i reconeguin les seves pròpies qualitats i limitacions . Ni el pare ni la mare determina la professió dels seus fills . L’ideal no és que hagin de seguir el mateix camí dels seus pares . La millor professió per a algun pot no estar en els claustres universitaris .     
Què és una disfunció sexual ? Hi ha una disfunció sexual quan s’alteren una o més fases de la resposta sexual humana : desig, excitació , orgasme o resolució , impedint la realització normal de l’acte sexual de manera satisfactòria per als seus actors . En la fase de desig es produeix a partir d’una fantasia sexual l’interès, les ganes de dur a terme algun tipus d’activitat relacionada amb aquesta fantasia . La fase d’excitació és fonamentalment vascular , ja que es congestiona la zona pelviana omplint de sang i produint l’erecció en l’home i la lubricació i dilatació vaginal en la dona . L’orgasme és la descàrrega de la tensió sexual que augmentava progressivament en la fase d’excitació , i consisteix en una sèrie de contraccions musculars coincident amb l’expulsió de semen en l’home , juntament amb una sensació molt plaent i gratificant . La fase de resolució consisteix en el retorn a l’estat inicial de totes aquelles modificacions que van poder produir-se en els òrgans genitals ia la resta del cos . Segons estadístiques serioses, aproximadament una de cada tres persones i una de cada dues parelles presenta algun tipus de disfunció sexual prenent com a criteri els estàndards acordats per la comunitat científica . Si bé la gravetat del trastorn varia en cada cas d’un grau lleu fins el greu , passant per diversos matisos , generalment es produeix algun tipus de dificultat en l’individu i en la parella , que depèn de diversos factors : el significat que se li dóna al trastorn , les interpretacions que es teixeixen al voltant del mateix , el moment evolutiu de la parella i el tipus de vincle que s’estableix, la qualitat de la comunicació , l’estima de l’individu , les expectatives de solució i fonamentalment la informació que es posseeixi , entre altres factors. Cada disfunció sexual pot situar-se en una o més de les fases de la resposta sexual humana assenyalades anteriorment . Quan el trastorn es dóna en la fase de desig ens trobem amb el desig sexual inhibit O hipoactiu , tant en l’home com en la dona . Un 60 per cent de les parelles que consulten l’especialista en sexualitat humana ho fan per aquest tema . Aquest quadre consisteix en la disminució o absència de fantasies sexuals i de ganes de involucrar-se en algun tipus d’activitat sexual .
    
Desig Sexual Hipoactiu El desig sexual i la resposta sexual de l’ésser humà són processos molt complexos , que inclouen estímuls i reaccions tant cerebrals com mecàniques . En ells intervé l’organisme en la seva totalitat , en un procés psicosomàtic que inclou : • l’activitat cerebral • l’activitat hormonal • l’activitat cognitiva . Aquesta última és la que engloba tant les experiències sexuals o ” aprenentatge ” de l’individu com les seves motivacions i interessos en el moment de la resposta sexual . Quan una baula d’aquesta complicada cadena es desincronitza de la resta , tant el desig com la resposta o conducta sexual de l’home o la dona es veuen afectats . Aquests són els problemes de la primera fase de la resposta sexual : la fase del desig . Una persona sana s’interessa per la sexualitat , sobretot després d’arribar a la pubertat . El desig és més intens en algunes èpoques que en altres. Disminueix quan una persona està massa absorbida pel seu treball o altres activitats i augmenta quan la persona té una oportunitat sexual excitant i quan està en companyia d’una persona que l’atrau molt. El desig pot ser massa fort o massa feble . Es considera un trastorn el fet que el desig sexual d’una persona sigui tan intens que la sexualitat es converteixi en una obsessió o preocupació constant . Aquest estat es considera ” nimfomania ” a les dones i ” satiriasis ” en els homes . En la realitat un instint sexual excessiu és una cosa tan infreqüent que es pot considerar una curiositat mèdica . És molt més habitual trobar-nos amb persones que no senten gairebé mai necessitats sexuals , no senten desig de sortir amb persones del sexe oposat , no es masturben , no tenen fantasies sexuals i no s’exciten en situacions sexuals . Parlem llavors del problema de l’ BAIX DESIG SEXUAL . Aquest procés rep la denominació de trastorn del desig sexual hipoactiu o inhibit . Són moltes les persones que el pateixen, encara que no totes arriben a una consulta professional per a rebre el diagnòstic adequat i l’ajuda medicopsicològica que requereixi el seu trastorn . Sent l’esfera de la sexualitat tan important per a la qualitat de vida de l’ésser humà , moltes d’aquestes persones viuran insatisfetes i infeliços . A causa de la major informació i obertura sexual de les últimes dècades , altres poden accedir a l’atenció i el seu problema és generalment abordat amb èxit . Causes físiques És freqüent el trastorn de del desig sexual hipoactiu en persones que pateixen una dependència , com l’alcoholisme o els psicofàrmacs . Moltes drogues poden intervenir en el procés funcional de l’excitació i l’orgasme . Una altra de les causes freqüents és un inadequat perfil hormonal , especialment un baix nivell d’andrògens . La testosterona és necessària per mantenir el desig no només en l’home , sinó també en la dona , tot i que en aquesta els nivells normals són molt més baixos .
  
Causes psicològiques Encara que de vegades el problema pot estar motivat per alguna anomalia orgànica ( mancances hormonals , trastorns endocrins , insuficiència renal , etc . ) El més normal és que el problema obeeixi a causes psicològiques com un baix nivell d’autoestima , estats depressius , excessiu estrès o ansietat , una història d’abusos sexuals o mala relació de parella per esmentar algunes . Aquesta disfunció requereix un programa de tractament més llarg i més complet que altres , tot i que el terapeuta en aquest cas pot ajudar a descobrir les causes que motiven aquesta inapetència sexual ia proporcionar recursos necessaris perquè aquest desig es vegi incrementat . La pèrdua del desig sexual és considerada pel manual de trastorns mentals DSM – IV dins dels “trastorns sexuals i de la identitat sexual ” , com “trastorns del desig sexual ” . Es enumera així el trastorn anomenat: ” Desig sexual hipoactiu “, considerat com la disminució o absència de fantasies o desitjos d’activitat sexual de manera persistent o recurrent . El trastorn provoca un malestar acusat o dificultats de relació interpersonal , i no s’explica millor per la presència d’un altre trastorn , ni es deu als efectes d’una substància oa una malaltia mèdica . També podria emmarcar la pèrdua del desig sexual en els ” trastorns de l’excitació sexual ” . Quan sempre ha existit un baix desig sexual se’l considera un problema ” primari” , i és “secundari ” i que no sempre ha passat. Tot i així , hi ha permanents variacions , per exemple aquelles dones que experimenten una manca total d’interès en el sexe , però responen als estímuls de la parella i aconsegueixen excitar-se, fins a les que rebutgen la relació sexual . En la dona apareix com la disfunció més comú.
Hi ha un coneguda dita mèdic: La funció fa l’òrgan . En aquest sentit cal assenyalar que quan per algun motiu l’activitat sexual no és estimulada ni exercitada , sol retrotraure el desig . En aquest sentit , la pèrdua del desig sexual , sol aparellar una major pèrdua , pel que el circuit s’enforteix . Des d’una perspectiva psicoanalítica , cal la interrogació pels aspectes singulars d’aquesta pèrdua del desig , per exemple quan una estructuració subjectiva la manera de la histèria , permet suposar el desig no en una linealitat genital (fer l’amor o masturbar ) sinó al voltant de la generació del desig de desitjar ( propi de l’estructuració a la manera histèric ) . Símptomes És important que sapiguem els símptomes més freqüents d’aquest trastorn , a fi que puguem individualitzar i arribar a una consulta professional que ens retorni un estat de plena satisfacció . En general , la persona afectada pel trastorn de desig sexual inhibit o hipoactiu sent un marcat desinterès per l’activitat sexual . Situacions amb una alta càrrega eròtica poden no afectar gens ni mica . En el pla de la parella això pot tenir conseqüències importants . Encara que un bon nombre d’individus no acusaran davant la seva partener aquesta situació , i seguiran mantenint relacions sexuals que satisfacin la seva parella, ells sentiran una gran apatia . En altres casos, l’absència de desig i fins a les disfuncions que poden aparèixer en caràcter reactiu ( impotència , disparèunia , anorgàsmia ) faran que l’activitat sexual de la parella faci minvar i fins desaparegui , la qual cosa porta generalment a seriosos problemes de relació . En els casos en què la falta d’interès sexual es deu a la insatisfacció per l’actual parella ( variant situacional ) , l’individu pot conservar desig per altres objectes sexuals que pot ser normal o fins exageradament intens . Quan l’ individu afectat no té una parella estable , el problema pot perdurar per anys , i fins i tot perpetuar-se. En tots els casos , porta a una situació de gran insatisfacció personal . Signes i exàmens Amb freqüència l’avaluació mèdica i els exàmens de laboratori no revelen una causa física . No obstant això , es recomana verificar els nivells de testosterona ( l’hormona responsable d’originar el desig sexual ) tant en els homes com en les dones , particularment en aquells homes que presenten desig sexual inhibit . L’examen es realitza mitjançant una mostra de sang que s’ha d’obtenir abans de les 10:00 am, moment en el qual els nivells d’hormones masculines es troben en el seu punt més alt . És probable que l’entrevista amb un especialista en teràpia sexual reveli les possibles causes . Tractament El tractament s’ha d’orientar en forma individual cap als factors que poden inhibir l’interès sexual i sovint poden existir diversos factors .   
Algunes parelles necessitaran treball de millora de la relació o teràpia de parella abans de centrar-se directament en l’increment de l’activitat sexual . Algunes parelles necessitaran una mica d’instrucció sobre el desenvolupament de destreses en la resolució de conflictes i requeriran ajuda per resoldre les diferències en aquelles àrees no relacionades amb el sexe . L’entrenament en la comunicació per parlar a nivell de sentiments , mostrar comprensió , resoldre les diferències de manera que reflecteixi sensibilitat i respecte pels sentiments de les dues parts , aprendre com expressar la ira de manera constructiva i reservar el temps per a les activitats de la parella , l’afecte i parlar tendeixen a estimular el desig sexual . Moltes parelles també necessitaran concentrar-se directament en la relació sexual , on a través de l’educació i les tasques de parella puguin expandir la varietat i el temps dedicats a l’activitat sexual . És possible que algunes parelles necessiten concentrar-se en les formes de poder apropar sexualment a l’altra persona d’una manera més interessant i convenient i en com refusar una invitació sexual d’una manera suau i discreta . Quan els problemes en l’excitació sexual oa la realització de l’acte sexual són factors que disminueixen la libido , s’han de tractar aquestes disfuncions sexuals de manera directa . Expectatives ( pronòstic ) Els trastorns de desig sexual són sovint els problemes sexuals més difícils de tractar , especialment si es presenten en els homes . Per tant , s’ha de buscar assessoria d’un especialista en sexe i teràpia marital . Complicacions Quan les dues persones presenten un baix desig sexual , el tema del nivell d’interès sexual no serà problemàtic en la relació , però , el baix desig sexual pot ser un baròmetre de la salut emocional de la relació . En altres casos en què hi ha una relació excel · lent i amorosa , el baix desig sexual pot fer que una persona se senti ferida i rebutjada de manera repetida , el que porta finalment a sentiments de ressentiment i fomenta un distanciament emocional final . Per a la majoria de les parelles , el sexe és una cosa que estreta els llaços de la relació o es converteix en alguna cosa que separa la parella en forma gradual . Quan una persona està menys interessada en el sexe que la seva parella i tal problema s’ha convertit en una font de conflicte i desacord , es recomana buscar ajuda
professional abans que la relació es torni més tirant .
  
Prevenció Una bona manera de prevenir el desig sexual inhibit és reservar temps per a la intimitat no sexual amb la parella , ja que les parelles que setmanalment reserven temps per parlar , sortir sols a algun lloc i sense els fills , mantindran una relació més estreta i és més probable que sentin interès sexual . Les parelles també han de separar el sexe de l’afecte , de manera que cap senti temor a ser afectuós constantment , tement que això sigui interpretat com una invitació a tenir un contacte sexual . El fet de llegir llibres , fer cursos sobre la comunicació de parella o llegir llibres sobre massatges també pot estimular els sentiments d’acostament . Per a algunes persones , la lectura de novel · les o veure pel · lícules amb contingut sexual o romàntic també els pot servir per estimular el desig sexual . El reservar un ” temps preferencial” de manera regular abans de sucumbir a l’esgotament , tant per parlar com per a la intimitat sexual , estimularà la proximitat i el desig sexual . Novetats : Nou Tractament Un estudi publicat al Journal of Sex and Marital Therapy ( 2004 ) descriu que l’antidepressiu Bupropion , utilitzat en l’addicció a la nicotina , pot ser un efectiu tractament del desig sexual hipoactiu en dones – una deficiència o absència de desig sexual i de fantasies de mantenir trobades sexuals – . El desig sexual hipoactiu ( DSH ) o desig sexual inhibit afecta almenys a un 20% de les dones i fins ara , llevat de les Teràpies Sexuals , pocs recursos medicamentosos han resultat eficaces . Els investigadors van reportar que , un terç de les dones van respondre al tractament , amb augment en l’excitació sexual , les fantasies sexuals i l’interès en mantenir trobades eròtics . D’acord amb l’investigador líder , R. Taylor Segraves , M. D., Ph D., professor de psiquiatria a l’ Casi Western Reservi University School of Medicine and Chair of the Department of Psychiatry at MetroHealth Medical Center , la resposta va ser observada a les dues setmanes del tractament . Al final de les 8 setmanes l’índex de resposta s’observava un augment de la freqüència de l’activitat sexual , el doble de freqüència en l’excitació sexual i més del doble de presència
de fantasies sexuals .
 
Al final del tractament gairebé el 40 % van reportar sentir-se satisfetes amb el seu desig sexual . “Els resultats de l’estudi són esperançadors , especialment a la llum de la necessitat de prestar més atenció a aquest tema ” diu el Dr Segraves . ” La baixa libido és una de les més comunes queixes entre dones amb disfuncions sexuals . L’ DSH és una condició que pot causar malestar emocional i problemes en les relacions íntimes . Tenim esperances que el nostre coneixement de com diagnosticar i tractar aquesta disfunció sexual femenina s’expandirà en la pròxima dècada . ” El DSH es caracteritza per una combinació de factors que inclouen la persistent disminució o absència de fantasies sexuals o de desig per mantenir activitat sexual i pot afectar tant a homes com a dones . Bupropion va ser ben tolerat i no hi va haver canvis significatius en els signes clínics vitals ni augment de pes durant l’estudi que es va fer amb dones no deprimides . Només en un 5 % dels casos es van reportar insomni , tremolors , reaccions al · lèrgiques cutànies . El clorhidrat de Bupropion està aprovat per al tractament de la depressió i l’addicció al tabac i no produeix disfuncions sexuals com altres antidepressius i es podria atribuir el seu efecte favorable en la fase del desig , en ambdós sexes , a l’acció sobre certs neurotransmissors com la norepinefrina i la dopamina .   Devolució, tancament i organització del procés terapèutic L’objectiu central d’una primera sessió és iniciar la creació d’una aliança terapèutica, esbossar algunes hipòtesis i organitzar formalment la teràpia. Potser un dels aspectes més difícils en teràpia més de llegir el procés sigui quan i com tornar el que un llegeix. L’oportunitat de l’anterior en general està relacionada amb el vincle i l’aliança establerta amb la parella. Els errors per pressa i interpretacions precoços només retardaran la co-construcció d’aquesta aliança. Un aspecte important a considerar tant en el desplegament del problema, com en la devolució és tenir un diagnòstic aproximat de quan segur és que els cònjuges exposin les seves fragilitats davant l’altre. Si existeix una relació abusiva la informació sobre l’altre pot ser utilitzada pel cònjuge abusiu per desqualificar i intimidar. Així aconsellable conèixer quanta intimitat és possible desplegar en les sessions, almenys durant el primer temps de la teràpia. La devolució considera tres aspectes: el clima emocional en sessió, intervenció en les pautes relacionals i proposició i obertura a noves possibilitats de significats . El clima emocional es refereix tant als aspectes de la parella en relació amb el terapeuta, com del clima entre els membres de la parella. Els terapeutes per conèixer el que passa en una interacció, recorrem a llegir els climes. Aquests probablement són la percepció emocional que ens deixen les coreografies del sistema terapèutic. És a dir el que ens passi emocional i físicament servirà per tenir algun nivell de percepció del clima emocional de la sessió. Així quan tensos, actius, avorrits o controladors ens posem, el que al costat de les percepcions sobre sentiments de pena, ràbia, o por desplegats en sessió ens orientaran cap a la naturalesa del clima emocional. La percepció i devolució total o parcial de com hàgim observat les interaccions emocionals de la parella, quines han estat les emocions desplegades, el contacte visual, les rodalies i contactes físics, s’adonaran diversos aspectes sobre el vincle. . La intervenció en les pautes relacionals donaran a la parella la possibilitat de mirar les interaccions en què estan atrapats, el repetitiu i el ineficient d’aquestes per resoldre el problema i la forma com aquestes es lliguen amb les emocions de cada membre de la parella. Més de tornar concretament les pautes relacionals percebudes pel terapeuta, s’intervindrà en elles perquè es develen, ja sigui, a través del treball amb els sentiments i / o amb l’ús de símbols i metàfores aportades per cada membre de la parella. Aquí el terapeuta podrà tornar segons el seu criteri alguns elements de la interacció observada que incideixen en el pronòstic, com ara el nivell de crítica, Defensivitat, menyspreu, inexpressivitat emocional i intents de reparació. És important destacar la importància dels recursos i sentiments positius amb què la parella compte per a la resolució dels conflictes més de tornar explicacions basades merament en l’àmbit del racional. Un altre aspectes a considerar aquí són quan vàlida és la interlocució, com és la legitimitat que cada membre de la parella li atorga l’altre, quin és el nivell d’intimitat, passió i compromís observats .. . Proposició i obertura a noves possibilitats de significats. A vegades ja en aquesta primera sessió el terapeuta podrà establir algunes relacions de significat que li Page 6 6 donin sentit a les pautes del procés ia les emocions involucrades. Aquestes relacions de significat es poden establir des de diversos models teòrics com són per exemple, la família d’origen, el nivell de diferenciació, les lleialtats familiars i el context on es han desplegat certes narratives familiars. Aquest “donar sentit” o “atorgar soroll significatiu “, permet a la parella mirar des d’una altra perspectiva les pautes i les emocions, és com si en observar el desplegament dels seus propis drames i narracions, aquestes noves significacions poden tenir l’efecte d’una experiència emocional correctiva, modificar la pauta relacional i produir alleujament i esperança. Proposta terapèutica. Se li planteja a la parella organitzar el procés en almenys dues etapes. Una primera d’avaluació (i intervencions), amb els objectius de tenir més informació sobre del procés relacional yeventualmente sobre la història en relació amb les famílies d’origen. Permetrà a més conèixer el real interès de la parella en la teràpia, el compliment en l’assistència i puntualitat. Li permetrà a la parella avaluar com es senten amb el terapeuta, quan continguts i entesos se senten i si la forma d’enfocar el problema els és útil. És en aquesta etapa en què s’haurà de consolidar una aliança terapèutica. L’aliança terapèutica és un dels factors de la teràpia que donen més compte de la variància del canvi. Al final d’aquesta etapa d’avaluació (en general de tres a cinc sessions) s’organitzarà la teràpia en termes d’objectius, focus terapèutics i aspectes formals com ara freqüència i enquadrament terapèutic en general

Asesor Matrimonial Mataró