Asesor Matrimonial Badalona

Xavier Conesa Lapena – Carme Serrat Bretcha

C/ Gaietà Vinzia, 11-13
MOLLET DEL VALLES
 
C/ Santa Anna, 26
BARCELONA
 
 C/ Diagonal (cantonada) Passeig de Gràcia
BARCELONA
 
Tel 93 570 71 54 – 653 811887
conesa@gmail.com
Xavier Conesa Lapena
 
fotopsicologescacspetit
Psicòleg i sexòleg . El 1990 fundà el Centre de Psicologia Aplicada a Mollet del Vallès entitat dedicada als tractaments psicològics en adults,adolescents i nens. Compatibilitzà aquestes tasques amb les teràpies de parella i disfuncions sexuals masculines i femenínes, establint col.laboracions amb institucions dedicades a la salut mental,especialment de la comarca del Vallès. Posteriorment, posa en funcionament l’Institut Superior d’Estudis Sexològics (I.S.E.S.) a Barcelona, dedicat a la docència de la sexologia: postgraus, masters i cursos específics reconeguts d’Interès Sanitari pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. L’Institut manté conveni de col.laboració amb la Universitat de BarcelonaUniversitat de Girona,Universitat Ramon Llull i Universitat Oberta de Catalunya i Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois Tutor de pràctiques externes de la Facultat de Psicologia (UB) de la Universitat de Barcelona des de l’any 1.999 L’any 1997 es va especialitzar en els tractaments específics per a la depressió a través de la luminoteràpia, essent un dels capdavanters en la investigació i implantació d’aquesta teràpia a nivell estatal. Informacions al respecte publicada al periòdic El Mundo, articles periodístics a Consumer i al periòdic Público. Ha estat també coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya. Al llarg de tots aquests anys, ha establert col.laboracions en mitjans escrits, ràdio i televisió.Enllaços externs
Pàgina Oficial de Xavier Conesa LapenaActa Constitucional de l’Institut Superior d’estudis Sexològics I.S.E.S.Col.laboració Docent del Practicum de Psicologia de la Universitat de BarcelonaCol.laboració Docent amb la Universitat de GironaCol.laboració en tasques de formació amb la Universitat Ramon LlullAcord de Col.laboració amb la Universitat Oberta de Catalunya U.O.C.Conveni de Col.laboració Acadèmica amb Centre d’Estudis Universitaris de California, IllinoisReconeixement de l’Ajuntament de Mollet del Centre de Psicologia AplicadaReferències sobre la investigació en Luminoteràpia al periòdic “El Mundo”. Any 2.005Investigacions sobre Luminoteràpia, Referències al periòdic “Público”. Any 2.007Coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de CatalunyaMiembro de la Federacion Española de Especialistas en Sexologia

Publicacions

Carme Serrat Bretcha
carmepsicologape
Licenciada en Psicologia Colegiada nº 3.086 Adultos e Infantil (Universidad de Barcelona)
Diplomatura de Postgrado en Logopedia (Universidad Autonoma de Barcelona)
Certificación para el tratamiento de la Fundación Catalana del Sindrome de Down.
Diagnostico y Terapia Infantil (Instituto Medico del Desarrollo Infantil)
Tutora de practicas Universidad de Barcelona y Universidad Ramon Llull
Terapeuta Sexual i Familiar
Coordinadora de l’Institut Suparior d’Estudis Sexològics I.S.E.S.
Professora d’Integració Social i Atenció Soció Sanitària
Professora de Comunicació alternativa, Atenció a persones amb dependencia,
Assessora Psicològica d’escoles bressol.
Assessorament a pares
Tutora de Pràctiques Universitat Oberta de Catalunya
Conferenciant de temes relacionats amb la psicologia infantil.
TRACTAMENTS

TRACTAMENTS DE LA PERSONALITAT Tractament de la Depressió (VIDEO)

http://www.curar-depresion.com (TOT SOBRE DEPRESSIÓ)
 
PUBLICACIONS:

Revista del Col.legi Oficial de Psicòlegs.
“El paper del Psicòleg a les Psicoteràpies”
Psychologies
“Amor i Sexe: Inseparables?”
Revista del Col.legi Oficial de Psicòlegs:
“La Sexualitat en Pacients amb Anorexia i Bulimia”
La Portada del Valles:
“Se hereda la depresió?”
Contrapunt:
“El tractament Psicològic. Un enfoc actual”
La Vanguardia.Suplemet:
“Sexe a P-3″
Contrapunt:
“Estils de vida que poden ajudar a la Depresió”
Publicaciones en Psicoactiva. Revista especialitzada:
2002 Articulo: EYACULACION PRECOZ. (autor: xavier conesa). la eyaculacion precoz: el problema sexologico mas frecuente y el que tiene mejor solucion.
2002 Articulo: CRISI? QUINA CRISI!. (autor: xavier conesa). en els nostres temps i en l’entorn occidental es donen una sèrie de malalties o trastorns que no existien temps enrera i que no es troben en altres indrets. per tant, podem dir que es tracta de trastorns vinculats al nostre estil …
2003 Articulo: EL MALESTAR PSICOLÒGIC. (autor: xavier conesa). les primeres dades que tenim de la xarxa de metges de capçalera indiquen que a l’11 % dels pacients que ens consulten se’ls diagnostica un problema psicològic. aquestes dades queden per comprovar, ja que un pacient pot tenir diver…
2003 Articulo: FUNCIONAMIENTO DE UN CENTRO PSICOLÓGICO EN LA PRÁCTICA COTIDIANA. (autor: judith fernández sánchez). descripción del funcionamiento del centro psicológico conesa-serrat
2004 Articulo: REFLEXIONES SOBRE UN TRASTORNO PARANOIDE VS. TOC. (autor: xavier conesa). hace algún tiempo que estoy tratando a un muchacho que presenta un cuadro que considero que está en ese punto de inflexión entre el trastorno paranoide y el trastorno obsesivo grave…¿donde ubicarlo?
2004 Articulo: L’ESTRÈS I L’ANSIETAT. (autor: xavier conesa). els professionals d’atenció primària constaten dia a dia en una part important dels pacients un component psíquic associat als seus símptomes, i en molts diagnostiquem un transtorn psicològic com a problema de base.
2005 Articulo: TRACTAMENT DEL TRASTORN D’ANSIETAT. (autor: xavier conesa). la multiplicitat de símptomes que presenten aquests trastorns condueixen els pacients a recòrrer infructuosament als consultoris de diverses especialitats, sense obtenir, en molts casos, un diagnòstic correcte, i per tant, un trac…
cropped-couple-sleeping.jpg
Estils d’Afecció en Relacions de Parella i la seva
Associació amb la Satisfacció Marital
 
L’objectiu de l’estudi va ser avaluar diferències en la satisfacció marital en funció dels estils de
afecció i l’efecte d’interacció entre l’estil d’afecció propi i el de la parella sobre la satisfacció
en 129 participants i les seves respectives parelles, provinents de la ciutat d’Antofagasta, Xile. Es
va realitzar un estudi transversal, amb disseny no experimental i mostra de conveniència, basat en
mesuraments d’auto-informe de l’Experiences in Close Relationships i el Marital Satisfaction Scale.
Mitjançant ANOVA factorial, els resultats indiquen que les persones amb estil d’afecció segur són
les que reporten els nivells de satisfacció més alts i les amb estils desentesos, els més baixos.
A les parelles la combinació d’ambdós membres de la parella amb estils assegurances és la que està
associada als nivells de satisfacció més alts i la combinació desentès-temorós, als més
baixos. No hi va haver diferències en la satisfacció segons sexe, edat, escolaritat, afiliació religiosa,
presència de fills ni temps de la relació marital.
consejero_matrimonial_mollet
 
La satisfacció en les relacions de parella s’ha transformat en un tema de preocupació
ció per a terapeutes de parelles, investigadors i professionals de l’àrea de la salut, donat els
troballes que indiquen que les parelles que mantenen conflictes sostinguts presenten greus
conseqüències en la seva salut física i emocional (Gottman & Levenson, 1999).
Vincle Adult
La teoria de la inclinació, la formulació va ser iniciada per John Bowlby (1969, 1979, 1980), dóna
compte de la necessitat humana universal de formar vincles afectius estrets cap als quals
els recórrer en moments de patiment o estrès. Aquest constructe és definit com un sistema
motivacional que busca mantenir la proximitat entre nadons i els seus cuidadors com a forma de
Psykhe
2012, Vol 21, N 1, 69-82
Copyright 2012 by psykhe
ISSN 0717-0297
Mónica Guzmán González i Paula Contreras Garay, Escola de Psicologia, Universitat Catòlica del Nord,
Antofagasta, Xile.
images1
obtenir protecció i sobreviure. Si bé inicialment la teoria de la inclinació es va focalitzar de manera
prioritària en les relacions primerenques, va sorgir amb posterioritat una sèrie d’estudis que apli-
car els principis de l’afecció a l’edat adulta. Van ser pioneres en aquest camp les investigacions
cions iniciades per Hazan i Shaver (1987) aplicades a l’amor de parella, els qui van sostenir que
el comportament de l’adult en relacions properes està modelat per representacions men-
tals, els orígens es troben en les relacions del nen amb els seus cuidadors primaris.
Si bé se sosté que les necessitats d’aferrament són universals, les conductes d’afecció
presenten clares diferències individuals que poden ser explicades en termes dels models
operatius interns (MOI), formats sobre la base d’experiències repetides amb les figures sig-
significatives (Feeney, 2002). Els MOI poden ser definits com a representacions o esquemes que
un individu té de si mateix i dels altres (Marrone, 2001), que guien la manera en què es fun-
na en diversos contextos interpersonals, especialment aquells que propicien la intimitat.
consejero_matrimonial_granollers2
La imatge de si mateix està relacionada amb el grau en el qual s’experimenta ansietat
sobre ser rebutjat o abandonat, de manera que les persones que posseeixen una visió po-
positiva de si mateixes tendirien a experimentar baixa ansietat respecte d’aquesta possibilitat, donat
que es consideren dignes de ser estimades i cuidades. Per contra, aquelles persones que
posseeixen una visió negativa de si mateixes tendirien a manifestar preocupació i temor davant
l’abandó de qui és la figura d’afecció.
Per la seva banda, la imatge de l’altre estaria associada al grau d’evitació que la persona ma-
manifesta respecte de les relacions, de manera que aquells que tenen una imatge
positiva de l’altre en termes de la seva fiabilitat i disponibilitat, tindran més facilitat per
establir relacions properes amb un altre. Per contra, aquells que tenen una visió negativa-
va dels altres, com a poc receptius, tendiran a evitar involucrar-se més íntimament en els
vincles. Aquestes dues dimensions, ansietat i evitació, poden ser mesures amb qüestionaris
d’auto-informe fiables i vàlids i han estat associades a diferents aspectes del funcionament
to interpersonal (Mikulincer, Shaver & Slav, 2006).
Els MOI abans descrits són explícitament relacionals, és a dir, inclouen imatges
de si i dels altres en situacions altament interdependents, més que en aïllament
(Shaver, Collins & Clark, 1996). A més, poden ser usats per predir el comportament
en diversos àmbits del funcionament humà, ja que serveixen com a filtres a través dels quals
s’interpreten les relacions amb els altres. Les dues dimensions s’articulen en patrons sistema
tics d’expectatives, necessitats, emocions, estratègies de regulació emocional i amb-
conducta social, denominats estils d’afecció (Feeney & Noller, 2001), que influeixen en la manera
en la qual un individu s’involucra en relacions properes.
consejero_matrimonial_granollers1
Seguint els plantejaments de Bowlby respecte de la representació de si mateix i dels
altres, Bartholomew i Horowitz (1991) van desenvolupar un model de quatre categories d’afecció,
a les quals subjauen dues dimensions, l’ansietat de l’abandonament i l’evitació de la proximitat
emocional: (a) segur, que uneix una idea positiva de si mateix i dels altres, evidenciant,
per tant, baixa ansietat i evitació davant els contactes interpersonals de major intimitat, (b)
desentès o evitatiu, amb una idea positiva de si mateix i negativa dels altres i, per
tant, manifesta baixa ansietat i alta evitació, (c) preocupat, amb una idea negativa de si i
positiva dels altres, acompanyada d’alta ansietat i baixa evitació, i (d) temorós, amb una
idea negativa tant de si com dels altres, associada a alta ansietat i alta evitació.
Si bé hi ha acord en que aquests patrons d’afecció són relativament estables, atesa la
tendència a assimilar la nova experiència als MOI existents ja involucrar-se en estils
interaccionals acte-perpetuants, també han demostrat ser dinàmics en relació amb el
context i el sorgiment de noves relacions (Bowlby, 1980; Cassidy, 2000).
consejero_matrimonial
afavoreixen la intimitat i la cura mútua (Fraley & Shaver, 2000). Hazan i Shaver (1987),
qui van desenvolupar les primeres investigacions en aquest àmbit, van proposar que les relacions
cions de parella poden ser conceptualitzades com a relacions d’aferrament, les que es trobaven
rien influïdes, en part, per les experiències amb els cuidadors, internalitzades en els MOI.
D’acord amb aquests autors, existiria un paral · lel entre l’afecció de l’infant i el seu cuidador i el
afecció a les relacions de parella, expressat en el desig de mantenir la proximitat física, la
confiança en la figura d’afecció pel confort i la visió d’aquesta com una font de seguretat
tat en moments d’estrès. No obstant això, l’afecció adult difereix de la inclinació infantil en diversos
aspectes: en les relacions de parella la naturalesa de la relació és recíproca, les necessitats
afectives prèviament satisfetes pels cuidadors es transfereixen gradualment fins a les
parelles significatives en l’adultesa (Fraley & Shaver, 2000) i l’afecció adult es manifesta en
la qualitat de les relacions i en la regulació de l’afecte davant de situacions d’amenaça o conflicte
(Feeney & Noller, 2001; Hazan & Shaver, 1987).
Vincle i Satisfacció en les Relacions de Parella
Des dels primers treballs conduïts per Hazan i Shaver (1987), un cos important
d’investigacions ha examinat el vincle existent entre la seguretat en l’afecció i la qualitat
de les relacions de parella, sent el grau de satisfacció amb la relació de les dimensions
cions més estudiades, definida en aquest estudi com l’actitud favorable o desfavorable cap a la
relació en un moment donat del temps (Roach, Frazier & Bowden, 1981). L’evidència que
recolza aquests plantejaments és vasta: gran quantitat d’estudis han mostrat l’associació
entre l’afecció adult i la satisfacció, tant en matrimonis com en parelles solteres (ig,
Collins & Feeney, 2000; Collins & Read, 1990; Edwards, 2007; Feeney, 2002; Kirkpatrick &
Davis, 1994; Kobak & Hazan, 1991; Meyers & Landsberger, 2002).
consejero_matrimonial_vallesoriental
En el treball de Hazan i Shaver (1987) els autors van reportar que les persones amb més
seguretat en la inclinació descrivien les seves experiències amoroses com més feliços, amistoses i de
confiança. Solien experimentar l’amor com un estat que pot tenir alts i baixos, però que en
general es manté constant. A més, tendien a tenir relacions de més llarg termini. En amb-
trast, les persones amb més ansietat en la inclinació eren més propenses a experimentar gelosia,
obsessió o atracció sexual extrema. Per la seva banda, les persones amb alta evitació descrivien
seves relacions caracteritzades per la por de la proximitat i per freqüents alts i baixos emocionals.
Per aquest motiu, les persones insegures en la inclinació gaudeixen menys de les seves relacions. Per la seva banda, Feeney i Noller (2001) van trobar que les persones evitatives en la inclinació eren més
propenses a dir que mai s’han enamorat, a no comprometre ia tenir baixos ideals
en l’amor. En canvi, les persones amb alta ansietat tendir a reportar més preocupació
obsessiva i dependència emocional de l’altre. Al contrari, les persones amb més seguretat en
l’afecció reportar els majors nivells de satisfacció, confiança i els menors nivells de
expectatives insatisfetes respecte de les seves parelles. Collins i Feeney (2000) van trobar que
persones amb aferrament insegur tendeixen a desplegar menys conductes de cura cap a l’altre ja
tenir expectatives més negatives respecte del suport de la parella, la qual cosa redundaria en una em-
nor satisfacció. A similars resultats han arribat estudis més recents. Per exemple, Cohen
i Eagle (2005) van trobar que persones amb alta ansietat o evitació de l’afecció reportar
menor consens, cohesió, expressió emocional i ajust global en les seves relacions.
 Asesor Matrimonial Badalona