Arxiu mensual: agost de 2014

Teràpia de Parella Granollers

Terapia de Pareja Granollers
Xavier Conesa Lapena – Carme Serrat Bretcha
C/ Gaietà Vinzia, 11-13
MOLLET DEL VALLES
 
C/ Santa Anna, 26
BARCELONA
 
 C/ Diagonal (cantonada) Passeig de Gràcia
BARCELONA
 
Tel 93 570 71 54 (petición de visita)
conesa@gmail.com
Xavier Conesa Lapena
 
fotopsicologescacspetit
(Montcada i Reixac, ) és un psicòleg i sexòleg català. El 1990 fundà el Centre de Psicologia Aplicada a Mollet del Vallès entitat dedicada als tractaments psicològics en adults,adolescents i nens. Compatibilitzà aquestes tasques amb les teràpies de parella i disfuncions sexuals masculines i femenínes, establint col.laboracions amb institucions dedicades a la salut mental,especialment de la comarca del Vallès. Posteriorment, posa en funcionament l’Institut Superior d’Estudis Sexològics (I.S.E.S.) a Barcelona, dedicat a la docència de la sexologia: postgraus, masters i cursos específics reconeguts d’Interès Sanitari pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. L’Institut manté conveni de col.laboració amb la Universitat de BarcelonaUniversitat de Girona,Universitat Ramon Llull i Universitat Oberta de Catalunya i
Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois
Tutor de pràctiques externes de la Facultat de Psicologia (UB) de la Universitat de Barcelona des de l’any 1.999
L’any 1997 es va especialitzar en els tractaments específics per a la depressió a través de la luminoteràpia, essent un dels capdavanters en la investigació i implantació d’aquesta teràpia a nivell estatal. Informacions al respecte publicada al periòdic El Mundo, articles periodístics a Consumer i al periòdic Público.
Ha estat també coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya.
Al llarg de tots aquests anys, ha establert col.laboracions en mitjans escrits, ràdio i televisió.Enllaços externs
Pàgina Oficial de Xavier Conesa Lapena
Acta Constitucional de l’Institut Superior d’estudis Sexològics I.S.E.S.
Col.laboració Docent del Practicum de Psicologia de la Universitat de Barcelona
Col.laboració Docent amb la Universitat de Girona
Col.laboració en tasques de formació amb la Universitat Ramon LlullAcord de Col.laboració amb la Universitat Oberta de Catalunya U.O.C.Conveni de Col.laboració Acadèmica amb Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois
Reconeixement de l’Ajuntament de Mollet del Centre de Psicologia Aplicada
Referències sobre la investigació en Luminoteràpia al periòdic “El Mundo”. Any 2.005
Investigacions sobre Luminoteràpia, Referències al periòdic “Público”. Any 2.007
Coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya
Miembro de la Federacion Española de Especialistas en Sexologia

Publicacions

Carme Serrat Bretcha
carmepsicologape
Psicòleg, Sexòleg i Logopeda Col. nº 3086. Co-fundadora del Centre de Psicologia Apliacada de Mollet del Vallès, entitat dedicada als tractaments psicològics en adults,  adolescents i nens.
Dedicada a la Docència i a les Psicoteràpies en diversos àmbits.
Professora d’integració Social, també en l’àrea de l’Atenció    a persones en situació de dependència.
Docent en Comunicació alternativa i augmentativa.
Coordinadora de l’Institut Superior d’Estudis Sexològics
Licenciada en Psicologia Colegiada nº 3.086 Adultos e Infantil (Universidad de Barcelona)
Diplomatura de Postgrado en Logopedia (Universidad Autonoma de Barcelona)
Certificación para el tratamiento de la Fundación Catalana del Sindrome de Down.
Diagnostico y Terapia Infantil (Instituto Medico del Desarrollo Infantil)
Tutora de practicas Universidad de Barcelona y Universidad Ramon Llull
Terapeuta Sexual i Familiar
Coordinadora de l’Institut Suparior d’Estudis Sexològics I.S.E.S.
Professora d’Integració Social i Atenció Soció Sanitària
Professora de Comunicació alternativa, Atenció a persones amb dependencia,
Assessora Psicològica d’escoles bressol.
Assessorament a pares
Tutora de Pràctiques Universitat Oberta de Catalunya
Conferenciant de temes relacionats amb la psicologia infantil i adolescent.
Habilitada per exercir les funcions d’Orientació, assessoramenr i avaluació de l’Institut Català de Qualificacions Professionals de la Generalitat de Catalunya
 

Tractament de la Depressió (VIDEO)

http://www.curar-depresion.com (TOT SOBRE DEPRESSIÓ)
 

PUBLICACIONS:

Revista del Col.legi Oficial de Psicòlegs.
“El paper del Psicòleg a les Psicoteràpies”
Psychologies
“Amor i Sexe: Inseparables?”
Revista del Col.legi Oficial de Psicòlegs:
“La Sexualitat en Pacients amb Anorexia i Bulimia”
La Portada del Valles:
“Se hereda la depresió?”
Contrapunt:
“El tractament Psicològic. Un enfoc actual”
La Vanguardia.Suplemet:
“Sexe a P-3″
Contrapunt:
“Estils de vida que poden ajudar a la Depresió”
Publicaciones en Psicoactiva. Revista especialitzada:
2002 Articulo: EYACULACION PRECOZ. (autor: xavier conesa). la eyaculacion precoz: el problema sexologico mas frecuente y el que tiene mejor solucion.
2002 Articulo: CRISI? QUINA CRISI!. (autor: xavier conesa). en els nostres temps i en l’entorn occidental es donen una sèrie de malalties o trastorns que no existien temps enrera i que no es troben en altres indrets. per tant, podem dir que es tracta de trastorns vinculats al nostre estil …
2003 Articulo: EL MALESTAR PSICOLÒGIC. (autor: xavier conesa). les primeres dades que tenim de la xarxa de metges de capçalera indiquen que a l’11 % dels pacients que ens consulten se’ls diagnostica un problema psicològic. aquestes dades queden per comprovar, ja que un pacient pot tenir diver…
2003 Articulo: FUNCIONAMIENTO DE UN CENTRO PSICOLÓGICO EN LA PRÁCTICA COTIDIANA. (autor: judith fernández sánchez). descripción del funcionamiento del centro psicológico conesa-serrat
2004 Articulo: REFLEXIONES SOBRE UN TRASTORNO PARANOIDE VS. TOC. (autor: xavier conesa). hace algún tiempo que estoy tratando a un muchacho que presenta un cuadro que considero que está en ese punto de inflexión entre el trastorno paranoide y el trastorno obsesivo grave…¿donde ubicarlo?
2004 Articulo: L’ESTRÈS I L’ANSIETAT. (autor: xavier conesa). els professionals d’atenció primària constaten dia a dia en una part important dels pacients un component psíquic associat als seus símptomes, i en molts diagnostiquem un transtorn psicològic com a problema de base.
2005 Articulo: TRACTAMENT DEL TRASTORN D’ANSIETAT. (autor: xavier conesa). la multiplicitat de símptomes que presenten aquests trastorns condueixen els pacients a recòrrer infructuosament als consultoris de diverses especialitats, sense obtenir, en molts casos, un diagnòstic correcte, i per tant, un trac…
2005 Articulo: COMPRENDRE L’ANSIETAT. (autor: xavier conesa). dins l´ansietat o atac de pànic hi ha dues forces que s’uneixen i es sumen.
2006 Articulo: CRISIS D’ANSIETAT. (autor: xavier conesa). en els nostres temps i en el nostre entorn occidental es donen una sèrie de malalties o trastorns que no existien temps enrera i que no es troben en altres indrets. per tant, podem dir que es tracta de trastorns vinculats al nostr…
2006 Articulo: MÉTODO CONESA-SERRAT PARA EL TRATAMIENTO DE LA DEPRESIÓN. (autor: xavier conesa). la complejidad del trastorno depresivo requiere de un abordaje multifactorial. generalmente requerirá de una psicoterapia y del antidepresivo adecuado. a todo ello habrá que añadir unos cambios de vida. no existe por tanto la p…
2007 Articulo: DEPRESSIÓ MENOR: DISTIMIA (DEPRESSIÓ NEURÒTICA). (autor: xavier conesa). criteris per al diagnòstic de distimia (dsm-iv).
2007 Articulo: COM ES DIAGNOSTICA UNA DEPRESSIÓ GREU. (autor: xavier conesa). criteris per diagnosticar una depressió major o malencònica (dsm-iv).
2008 Articulo: INFORMACIÓ NECESSARIA PEL PACIENT DEPRESSIU. (autor: xavier conesa). la depressió és una malaltia, no un defecte de personalitat o una debilitat. la millora és la norma, no l’excepció. els tractaments són efectius, hi ha moltes opcions de tractament, i és possible establir un tractament efectiu per…
2008 Articulo: QUAN APAREIX LA DEPRESSIÓ. (autor: xavier conesa). en atenció primària, entre el 6% i 8 % dels pacients pateixen trastorns depressius majors, i el risc de depressió és clarament més alt a les dones.
2008 Articulo: COM ENS HEM DE COMPORTAR DAVANT D’UNA PERSONA QUE PATEIX DEPRESSIÓ?. (autor: xavier conesa). no hi ha res més dolorós que veure com el marit, la dona, el pare, la mare, el fill o la filla es mostren cada cop més apàtics, deixen de participar en els esdeveniments familiars, no es preocupen del seu aspecte personal, es pass…
2009 Articulo: ESTRÉS, DEPRESSIÓ I EXERCICI FÍSIC. (autor: xavier conesa). l’estrès. de manera general, els estudis indiquen que l’exercici ajuda l’individu a afrontar millor l’estrès, gràcies a una adequada predisposició biològica que ajudaria a afrontar-ne els resultats psicològics i psicosocials. el t…
2009 Articulo: ADOLESCENTS, SENTIMENTS I HOMOSEXUALITAT. (autor: xavier conesa). en arribar a l’adolescència, els nens d’ahir, ja convertits en el noi o la noia d’avui, prendran consciència de la seva homosexualitat i hauran d’assumir-la i acceptar-la.
2009 Articulo: NENS, SENTIMENTS I HOMOSEXUALITAT. (autor: xavier conesa). sent encara l’homosexualitat un tema tabú i, per tant, poc explicat, els primers que s’adonen de l’orientació homosexual d’un infant són els seus companys d’escola.
2010 Articulo: TRACTAMENT DEL LLENGUATGE EN ELS NENS. (autor: xavier conesa). retards del llenguatge es donen en nens petits que fan un desenvolupament més tardà de les habilitats lingüístiques. a partir del joc cal anar recollint les seves expressions comunicatives al mateix temps que es van donant models …
2010 Articulo: LA HIPERACTIVITAT. (autor: xavier conesa). la hiperactivitat infantil o, tal com es coneix des del punt de vista tècnic, el trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (tdah) és una de les alteracions comportamentals de major impacte en el desenvolupament educatiu i …
2003 Articulo: QUAN LES NOIES NO MENGEN. (autor: xavier conesa). els factors de risc en els trastorns alimentaris en l’anorèxia i la bulímia nervioses són molts, sobretot en la pubertat del sexe femení, però el central és la restricció alimentària.
2003 Articulo: QUAN MENJAR ÉS UN PROBLEMA. (autor: xavier conesa). la bulímia és la ingesta excessiva d’aliments que després s’intenten compensar amb conductes anòmales com ara vòmits, abús de laxants i diurètics, o dietes restrictives intermitents la qual cosa s’acaba convertint en un costum que…
2004 Articulo: QUÈ HA DE FER LA FAMÍLIA DAVANT UN MALALT DE BULÍMIA?. (autor: xavier conesa). és totalment incorrecte afirmar que les famílies són la causa d’un trastorn alimentari. no obstant això, determinades característiques familiars, juntament amb factors individuals de la persona malalta i factors socials, poden pre…
2005 Articulo: MENJAR MOLT I A TOTES HORES: TRACTAMENT. (autor: xavier conesa). no hi ha una única línia d’actuació o tractament possible en els trastorns d’alimentació, i en concret en la búlimia nerviosa. se’n pot aplicar més d’un i fer-ho conjuntament per augmentar l’efectivitat del tractament.
2006 Articulo: PER QUÈ APAREIX LA BULÍMIA?. (autor: xavier conesa). factors que afavoreixen l’aparició de la bulímia.
2006 Articulo: LOGOPEDIA: ALTERACIONS DEL LLENGUATGE. (autor: xavier conesa). detecció i diagnòstic.
2006 Articulo: QUÈ SABEM SOBRE L’ALCOHOL?. (autor: xavier conesa). diversos consells sobre l’alcohol
2007 Articulo: DROGUES INFORMACIÓ GENERAL. (autor: xavier conesa). què és la droga?. és una substància que tant pot ser natural com química i que quan es consumeix modifica el funcionament del nostre cos i de la nostra ment, alterant l’estat d’ànim, la percepció i el coneixement. sovint crea dep…
2008 Articulo: QUÈ ÉS UN TRACTAMENT PSICOLÒGIC?. (autor: xavier conesa). el tractament psicològic (psicoteràpia) té com a objectiu el canvi de pensaments, sentiments i conductes que a l’individu li fan patir d’una manera o d’una altra.
2008 Articulo: VISIÓ GENERAL DELS TRASTORNS PSICOLÒGICS. (autor: xavier conesa). les solucions semblen difícils de trobar, però l’evidència és que resulta imprescindible cuidar, en la mesura que sigui possible, la dinámica diària de vida que tenim i respectar el fet que hem de destinar un temps mínim a activit…
Tribuna Vallesana
“L’atenció psicològica a la comarca del Valles”
La Portada del Valles:
“Com reconèixer i tractar l’alcoholisme”
Continguts del Master de Sexologia de l’Institut Superior d’Estudis Sexològics (ISES)
En condició de Director de l’Entitat i com a Docent.
Reconeguts pel Departament de Salut de la Generalitat:
1. Disfuncions Sexuals Masculines. La Falta de Erecció.
2. Disfuncions Sexuals Femenines. La manca de desig sexual.
3. Estudi del Vaginisme
4. La Complexitat Sexual. Les Parafílies
5. Generalització dels Trastorns Sexuals
6. Estudi del Orgasme i els seus Disfuncions
7. Avaluació de les Disfuncions Sexuals a General
8. El Diagnòstic en Sexualitat
9. Disfuncions Sexuals Masculines. La Ejaculació Precoç
10. L’Entrevista Psico-Sexual
11. El Enquadrament Terapèutic. L’actitud del Terapeuta
12. Farmacologia i Sexologia
13. Sessió de Devolució. Entrevista aclaridora

TEMA 1.

 

  1. Origen dels vincles afectius
  2. Postulats bàsics de la teoria de la inclinació
  3. Definició d’afecció i altres conceptes relacionats
  4. Components del sistema d’afecció
  5. Funcions de la inclinació

 

Un fet contrastat: El nadó abans dels 12 mesos estableixes un vincle amb la persona que el cuida.

 

En explicar l’origen hi ha dues explicacions:

  1. La consideració del vincle com un procés secundari
  2. La consideració del vincle com un procés primari

 

  1. Com un procés secundari:

En vigor fins als anys 50.

Els vincles afectius són secundaris, és a dir són apresos. Són conseqüència d’una altra relació més bàsica (primària)  la satisfacció de les necessitats biològiques (home). Segons això ell ha de generar un vincle amb la cuidador (mare) perquè ella l’alimenta i així redueix les seves situacions d’incomoditat (li neteja, etc).

 

Tota persona mediadora en satisfer les necessitats biològiques serà la persona que el cuidi.

A favor d’aquest plantejament són.

-           el conductisme

-           la psicoanàlisi

 

El conductisme: diu que l’afecció és un procés d’aprenentatge. El nen associa aliment amb la persona que l’hi dóna i com a conseqüència sorgeix la vinculació afectiva (condicionament clàssic).

La persona que redueix els estats de necessitat serà el vincle (condicionament operant o instrumental)

 

La psicoanàlisi: considera a la inclinació com una manifestació de l’instint sexual que dirigeix ​​la libido cap a la persona que proporciona plaer, el que satisfà les necessitats bàsiques. (Afecció sorgeix com a conseqüència d’un procés d’aprenentatge)

 

Crítiques:

  1. del propi psicoanàlisi: Malanie Klein, exemples d’interacció mare-fill de connector no oral que suggereixen l’existència d’un vincle social primari
  2. dels estudis dels nens institucionalitzats. Spitz (40-50) posava de manifest que nens criats en orfenats presentaven trastorns en diversos aspectes del seu desenvolupament tot i que les seves necessitats bàsiques havien estat ateses. Aquests nens presentaven dèficits.

 

Conclusió: la causa fonamental d’aquests dèficits era per la separació dels seus pares en la mesura que aquesta separació no els havia generat la relació especial. La falta d’aquesta relació especial era la causa d’aquests dèficits.

  1. L’etologia dels etòlegs Lorenz i Harlow

Lorenz: (oques i ànecs) (35) es van divulgar en els anys 50 Els estudis van revelar que en algunes espècies d’aus podia desenvolupar-se un fort vincle amb figura materna sense que l’aliment estigués per mitjà. A causa de que la cria aquesta exposada a aquesta figura i acabava familiaritzant amb ella.

Va observar que poc després de néixer aquests animals tendeixen a seguir qualsevol objecte en moviment que vegin i passat un temps ja no segueixen a una altra cosa. A la base d’això hi ha el concepte de Impronta: Es denomina empremta (des de l’etologia) procés innat i instintiu que dirigeix ​​la conducta filial del cadell o colomí cap a una figura discriminada.

 

Harlow (amb primats). Les seves conclusions van afermar les troballes de Lorenz i ajudar a desestimar la construcció dels vincles com a procés secundari. (Mare de metall, mare de drap).

Conclusió: el contacte amb alguna cosa suau i agradable constitueix una variable decisiva en el desenvolupament de les respostes afectives davant qualsevol mare substitutiva. Aquí li alimentació sembla ser alguna cosa secundari en les respostes afectives dels monitos.

 

El 1958, coincideixen en un simposi internacional Harlow i Bowlby i es posa en qüestió la teoria clàssica sobre els vincles afectius en la mesura que totes les dades recopilades en anys s’explicaven millor si s’admetia que els nens estan originalment inclinats a interessar-se per estímuls socials i per tant originalment inclinats a vincular-se amb persones del seu entorn.

 

  1. Els vincles com processos primaris. L’afecció és una tendència tan fortament bàsica i primària com la necessitat de menjar o altres similars. En aquest context Bowlby formula la seva teoria de la inclinació. Bowlby és un metge i psicoanalista que el que va fer va ser agafar conceptes procedents de diferents camps:

d’etologia (empremta)

de processament de la informació

de la cibernètica

de la psicologia evolutiva

de la psicoanàlisi

i va formular la seva teoria. Aquesta teoria ha estat ampliada, matisada per altres autors:

-           Mary Ainsworth

-           Bretherton

-           Parke

-           Lamb

Aquesta teoria es va inclinar originalment, es va centrar en les relacions entre el nadó i la seva mare part per l’influx de la teoria del cicle vital. Es va estendre a altres relacions com entre germans, pares i fills, avis i néts.

 

Postulats bàsics de la teoria de la inclinació.

 

  1. Les persones igual que altres espècies animals tenen conductes innates (d’arrels biològiques) que els predisposen a formar vincles afectius amb la finalitat primordial d’afavorir la supervivència. En el nadó les conductes innates són: el somriure, la mirada, el plor, trucades i l’orientació preferent cap a estímuls socials. Aquestes conductes atrauen les persones de l’entorn es dirigeixen cap al nen. També el nen respon amb evitació davant situacions perilloses que han hagut d’aprendre que aquestes situacions és perillosa. Entre els senyals de perill innat per Bowlby estan (en els éssers humans):

-           la manca de familiaritat

-           El canvi d’estimulació sobtat

-           Una aproximació ràpida

-           L’altura

-           La solitud

 

  1. Les conducta innates segons Bowlby són fruit de l’aprenentatge fiologenético, però a nivell ontogenètic cada individu té la possibilitat d’experimentar modificacions adaptatives en interacció amb el seu entorn. Com més proper estigui l’entorn en el qual el subjecte creix l’entorn d’adaptació evolucionista menys probable serà que es desenvolupin anomalies comportamentals.

 

3. Els organismes, segons el nivell que ocupen en l’escala filogenètica van a regular la seva conducta instintiva de diferents formes, començant pels que van utilitzar patrons d’acció filogenètica, de caràcter reflexos i arribant fins els que ocorren a sistemes conductuals controlats cibernèticament. (O homeostéticamente).

 

-           Tots els canaris construeixen els seus nius igual (les mateixes pautes d’acció)

-           En els primats ja no segueixen pautes fixes

-           En funció de la fiquin aniran canviant

 

  1. Els patrons primerencs de selecció amb els cuidadors principals s’interioritza i governen els successius patrons de relació amb altres persones.

-           El tipus de selecció del nen amb els seus progenitors tindrà gran importància en el futur

-           Si és adaptatiu serà mal ad. Amb relacions personals adpatativas.

 

  1. Els nens petits necessiten desenvolupar una dependència segura respecte als seus pares abans d’enfrontar-se a situacions desconegudes.
  2. Durant els primers anys mentre el nen adquireix la capacitat d’autoregulació la mare constitueix l’ego i el superego (aspectes morals) del nen.
  3. Els nens responen de formes molt dramàtiques davant la desaparició de la figura d’afecció. Passant per una successió d’estats psicològics. Protesta, desesperació i negació o desafecció (de manera successiva).
  4. El manteniment d’un vincle s’experimenta com una font de seguretat i la renovació com a font d’aquesta. Per contra la seva pèrdua implica ansietat, recança i fins i tot còlera.
  5. L’afecció pot mostrar patrons desadaptatius a qualsevol edat, sent els més comuns l’excessiva facilitat per provocar la conducta d’afecció o la seva desactivació total o parcial. (Relacionat amb el punt 4)

 

Definicions d’afecció:

“Una vinculació afectiva intensa, duradora de caràcter singular, que es desenvolupa i consolida entre dues persones, per mitjà de la seva interacció recíproca i l’objectiu més immediat és la recerca i manteniment de proximitat”

 

Característiques: Destaquem:

 

A. La naturalesa essencialment afectiva de la inclinació. El que representa l’afecció és la necessitat íntima d’una altra persona. El fet que en la inclinació estiguin implicats tot l’aspecte de sensacions i emocions (tristesa, amor, alegria, …).

 

B. La perdurabilitat al llarg del temps. L’afecció no és etern. Ningú neix aferrat a ningú (no és innat). Tampoc és una cosa efímera, sol ser mantingut en el temps, és perdurable però no cal que sigui etern. Si aquesta ben consolidat pot perdurar a través de separacions.

 

C. La singularitat. Perquè es dirigeix ​​cap a un nucli reduït de persones, i aquestes persones tenen un paper central en la persona vinculada, aquest subjecte té un tracte preferent cap a ells.

 

D. El seu caràcter no innat. És un procés, es forma. Cal que a 2 persones interactuen durant un cert temps perquè es formi el vincle. Sense intenció no hi ha vincle.

 

E. El afecció i la seva qualitat són el producte de la interacció. Si la interacció és de mala qualitat la inclinació resultant també ho és. No confondre la interacció amb l’afecció. Mai: Com més conductes d’afecció es exterioritzin més intens és aquest afecció. Tampoc que quan ja no hi ha conductes d’afecció aquest ja no existeix.

 

F. La recerca i manteniment de proximitat constitueix l’objectiu més immediat de la relació però pot significar tant una proximitat física com una comunicació a distància. En els nens sí que és necessària la proximitat real però en els adults no.

 

G. Hi relacions de vincle al llarg de tota la vida.

 

Altres conceptes bàsics.

  1. La figura de l’afecció
  2. Objecte de substitució o transició.

 

  1. És la persona amb la qual s’estableix un vincle
  2. Qualsevol cosa inanimada amb la qual s’estableixi un vincle afectiu (també poden ser animals). No hi ha proves que la inclinació cap a aquests objectes expressin algun grau de deficiència en la relació amb la figura d’afecció. Aquest tipus de relacions sol aparèixer entre els 12 i 15 mesos. Aconsegueix les seves cotes màximes als 18 mesos ia partir d’aquí decreix fins als 5-6 anys. Mostra la flexibilitat, plasticitat de les relacions afectives. Si passa dels 5 o 6 anys cal mirar-lo.

 

Components del sistema d’afecció

 

  1. Conductes d’afecció
  2. Model mental de la relació
  3. Sentiments que comporta

 

1. No és el mateix inclinació que conductes d’aferrament. Aquestes són les manifestacions observables i quantificables que el subjecte mostra en el seu intent per aconseguir proximitat, contacte i comunicació amb la seva figura d’afecció. Ex. Una trucada (plors, somriures, gestos, …). També un contacte tàctil (una abraçada, …) un seguiment visual de la figura d’afecció. Tot tipus d’aproximacions a la persona d’afecció.

 

Observacions:

  • La seva absència en un moment determinat no significa necessàriament inexistència d’afecció.
  • Són de caràcter intermitent i la seva aparició i intensitat depèn de diversos factors.

-                           en funció de la història personal del subjecte

-                           del seu temperament

-                           la situació concreta

-                           la persona amb la qual estigui interactuant

-                           de la salut

-                           l’estat d’ànim

 

Totes les situacions que són percebudes pel nen com a amenaçadores són situacions activadores de conductes d’afecció. Ex. Una malaltia, una caiguda, una separació breu.

  • A través d’elles es forma el vincle i un cop format són els mediadors en la relació: el nen els realitza quan vol contacte o proximitat amb aquesta persona i garanteix la supervivència.
  • Les conductes d’afecció experimenten transformacions al llarg de la vida.

-                           L’afecció és durador i independent de les situacions

-                           Les conductes d’afecció depenen de les situacions

-                           El vincle perdura i les conductes es realitzen quan es vol

 

  1. (El model mental de la relació). És el conjunt de representacions mentals interrelacionades. Presenten estabilitat i es resisteixen al canvi.

Com es construeix un model mental: sobre la base de la interpretació que fa el nen de les seves experiències de relació (el model mental), del component cognitiu de la inclinació (les conductes són el component conductual). Les representacions inclouen:

-           Els records que es tenen de la relació

-           El concepte que es té de la figura d’afecció (accessible, disponible, atempta o no …)

-           El concepte que es té de si mateix. Sempre és un concepte complementari al de la figura d’afecció.

-           Les expectatives sobre la relació

-           Una visió del món físic i social en què situaríem la relació.

 

El nen té un concepte de la persona d’afecció segons l’experiència de la relació amb aquesta persona. Si aconsegueix el atraure la persona que reclama se sentirà competent.

 

Quan s’ha format aquest model mental (1 any) s’interioritza i es crea resistent al canvi. Pot ser objecte de canvi i reinterpretacions sobretot si no s’ha consolidat del tot. També coincidint amb les transicions evolutives de la vida.

 

  1. Component afectiu o emocional. Els sentiments més destacables són la seguretat proporcionada per l’proximitat de la figura d’afecció i l’angoixa originada per la seva absència o la seva pèrdua. També còlera, amor, pena, etc

 

La relació que existeix entre el sistema d’afecció altres sistemes.

 

El sistema d’afecció es relaciona amb tres sistemes:

  1. El sistema de por o desconfiança
  2. El sistema d’exploració
  3. El sistema afiliatiu.

 

  1. S’activa en contextos estranys i davant de persones estranyes que són percebudes com a amenaçadores o perilloses. El sistema de por sorgeix en la primera meitat del primer any (perquè ja coneix) i coincidint amb la formació de la inclinació.
  2. Permet l’interès per l’entorn i els objectes que hi ha en ell.
  3. Implica interès per les persones i desenvolupament d’habilitats socials.

 

El sistema d’aferrament dóna suport al exploratori i l’afiliatiu i inhibeix el de por.

 

Funcions de la inclinació:

 

  1. Procurar la supervivència
  2. Proporcionar seguretat emocional

 

  1. Procurar la supervivència en la mesura que és sistema d’inclinació manté pròxims en contacte a la cria i al progenitor. Funció íntim  garantir la supervivència.
  2. El subjecte busca les seves figures d’afecció perquè amb elles se sent segur. De fet les figures d’afecció són conceptualitzades com un lloc de seguretat a partir de la qual s’explora. El que un nen explori fa que evolucioni cognitivament (s’obre al món) per això necessita seguretat.

 

Altres funcions complementàries, l’afecció:

 

-           Ofereix i regula la quantitat i qualitat d’estimulació que necessita el nen per al seu desenvolupament.

-           Possibilita l’exploració i conseqüentment l’aprenentatge.

-           Fomenta la salut física i mental (si l’afecció és l’adequat).

-           Afavoreix el desenvolupament social (perquè crea seguretat l’afecció).

-           Proporciona plaer (en si mateix i poden convertir-se en un joc).