Arxiu mensual: novembre de 2013

Terapia de pareja

Xavier Conesa Lapena – Carme Serrat Bretcha

C/ Gaietà Vinzia, 11-13
MOLLET DEL VALLES
 
C/ Santa Anna, 26
BARCELONA
 
 C/ Diagonal (cantonada) Passeig de Gràcia
BARCELONA
 
Tel 93 570 71 54 (petición de visita)
conesa@gmail.com
Xavier Conesa Lapena
 
fotopsicologescacspetit
(Montcada i Reixac, ) és un psicòleg i sexòleg català. El 1990 fundà el Centre de Psicologia Aplicada a Mollet del Vallès entitat dedicada als tractaments psicològics en adults,adolescents i nens. Compatibilitzà aquestes tasques amb les teràpies de parella i disfuncions sexuals masculines i femenínes, establint col.laboracions amb institucions dedicades a la salut mental,especialment de la comarca del Vallès. Posteriorment, posa en funcionament l’Institut Superior d’Estudis Sexològics (I.S.E.S.) a Barcelona, dedicat a la docència de la sexologia: postgraus, masters i cursos específics reconeguts d’Interès Sanitari pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. L’Institut manté conveni de col.laboració amb la Universitat de BarcelonaUniversitat de Girona,Universitat Ramon Llull i Universitat Oberta de Catalunya i
Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois
Tutor de pràctiques externes de la Facultat de Psicologia (UB) de la Universitat de Barcelona des de l’any 1.999
L’any 1997 es va especialitzar en els tractaments específics per a la depressió a través de la luminoteràpia, essent un dels capdavanters en la investigació i implantació d’aquesta teràpia a nivell estatal. Informacions al respecte publicada al periòdic El Mundo, articles periodístics a Consumer i al periòdic Público.
Ha estat també coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya.
Al llarg de tots aquests anys, ha establert col.laboracions en mitjans escrits, ràdio i televisió.Enllaços externs
Pàgina Oficial de Xavier Conesa Lapena
Acta Constitucional de l’Institut Superior d’estudis Sexològics I.S.E.S.
Col.laboració Docent del Practicum de Psicologia de la Universitat de Barcelona
Col.laboració Docent amb la Universitat de Girona
Col.laboració en tasques de formació amb la Universitat Ramon LlullAcord de Col.laboració amb la Universitat Oberta de Catalunya U.O.C.Conveni de Col.laboració Acadèmica amb Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois
Reconeixement de l’Ajuntament de Mollet del Centre de Psicologia Aplicada
Referències sobre la investigació en Luminoteràpia al periòdic “El Mundo”. Any 2.005
Investigacions sobre Luminoteràpia, Referències al periòdic “Público”. Any 2.007
Coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya
Miembro de la Federacion Española de Especialistas en Sexologia

Publicacions

Carme Serrat Bretcha
carmepsicologape
Licenciada en Psicologia Colegiada nº 3.086 Adultos e Infantil (Universidad de Barcelona)
Diplomatura de Postgrado en Logopedia (Universidad Autonoma de Barcelona)
Certificación para el tratamiento de la Fundación Catalana del Sindrome de Down.
Diagnostico y Terapia Infantil (Instituto Medico del Desarrollo Infantil)
Tutora de practicas Universidad de Barcelona y Universidad Ramon Llull
Terapeuta Sexual i Familiar
Coordinadora de l’Institut Suparior d’Estudis Sexològics I.S.E.S.
Professora d’Integració Social i Atenció Soció Sanitària
Professora de Comunicació alternativa, Atenció a persones amb dependencia,
Assessora Psicològica d’escoles bressol.
Assessorament a pares
Tutora de Pràctiques Universitat Oberta de Catalunya
Conferenciant de temes relacionats amb la psicologia infantil.
TRACTAMENTS

TRACTAMENTS DE LA PERSONALITAT

Tractament de la Depressió (VIDEO)

http://www.curar-depresion.com (TOT SOBRE DEPRESSIÓ)
 
PUBLICACIONS:

Revista del Col.legi Oficial de Psicòlegs.
“El paper del Psicòleg a les Psicoteràpies”
Psychologies
“Amor i Sexe: Inseparables?”
Revista del Col.legi Oficial de Psicòlegs:
“La Sexualitat en Pacients amb Anorexia i Bulimia”
La Portada del Valles:
“Se hereda la depresió?”
Contrapunt:
“El tractament Psicològic. Un enfoc actual”
La Vanguardia.Suplemet:
“Sexe a P-3″
Contrapunt:
“Estils de vida que poden ajudar a la Depresió”
Publicaciones en Psicoactiva. Revista especialitzada:
2002 Articulo: EYACULACION PRECOZ. (autor: xavier conesa). la eyaculacion precoz: el problema sexologico mas frecuente y el que tiene mejor solucion.
2002 Articulo: CRISI? QUINA CRISI!. (autor: xavier conesa). en els nostres temps i en l’entorn occidental es donen una sèrie de malalties o trastorns que no existien temps enrera i que no es troben en altres indrets. per tant, podem dir que es tracta de trastorns vinculats al nostre estil …
2003 Articulo: EL MALESTAR PSICOLÒGIC. (autor: xavier conesa). les primeres dades que tenim de la xarxa de metges de capçalera indiquen que a l’11 % dels pacients que ens consulten se’ls diagnostica un problema psicològic. aquestes dades queden per comprovar, ja que un pacient pot tenir diver…
2003 Articulo: FUNCIONAMIENTO DE UN CENTRO PSICOLÓGICO EN LA PRÁCTICA COTIDIANA. (autor: judith fernández sánchez). descripción del funcionamiento del centro psicológico conesa-serrat
2004 Articulo: REFLEXIONES SOBRE UN TRASTORNO PARANOIDE VS. TOC. (autor: xavier conesa). hace algún tiempo que estoy tratando a un muchacho que presenta un cuadro que considero que está en ese punto de inflexión entre el trastorno paranoide y el trastorno obsesivo grave…¿donde ubicarlo?
2004 Articulo: L’ESTRÈS I L’ANSIETAT. (autor: xavier conesa). els professionals d’atenció primària constaten dia a dia en una part important dels pacients un component psíquic associat als seus símptomes, i en molts diagnostiquem un transtorn psicològic com a problema de base.
2005 Articulo: TRACTAMENT DEL TRASTORN D’ANSIETAT. (autor: xavier conesa). la multiplicitat de símptomes que presenten aquests trastorns condueixen els pacients a recòrrer infructuosament als consultoris de diverses especialitats, sense obtenir, en molts casos, un diagnòstic correcte, i per tant, un trac…

Les tècniques alternatives de resolució de conflictes procuren crear espais que respectin la diversitat . El maneig d’un divorci d’una manera saludable estarà en funció que tant el sistema pot continuar funcionant des d’una relativa cohesió i flexibilitat .
Molt té a veure la capacitat dels pares per generar acords des de l’inici del procés , el que té a veure amb un maneig saludable en el divorci . Hi ha estudis sobre les conseqüències psicosocials del mateix, que descriuen com els fills afectats per un procés de divorci adquireixen major competència social si els pares aconsegueixen acords des de l’inici . Així mateix, els règims de visites equilibrats preserven la salut mental dels fills , sent més important l’estabilitat del vincle amb el cònjuge no convivent que la freqüència dels mateixos . La no abdicació de cada un dels pares és un element important , si tenim en compte les conseqüències clíniques per als fills , i el risc de caure en el que s’ha denominat com a síndrome d’alineació parental o SAP .
Aquest procés inclou els aliments , que sol ser un aspecte difícil encara pot significar la vivència que es manté l’interès pel seu benestar i creixement . ( Gianella , 1998 ) .
Per contra , quan un divorci es maneja d’una manera caòtica o disfuncional o simplement de manera difícil, els fills freqüentment se senten confusos i culpables vivint el procés a la pròpia pell , exercint un paper de parallamps que comporta alteracions de conducta al llarg del seu cicle vital , somatitzacions i problemes d’autoestima i identificació . Davant la pèrdua de l’estructura familiar i l’acomodació a noves maneres d’organització familiar , poden sentir-se indefensos i no mereixedors de suport, la qual cosa comporta problemes clínics , d’autoestima , de temor futur al fracàs en parella, i una visió distorsionada del sistema conjugal i parental .
El maneig del conflicte des de la perspectiva de la parella , sol acabar de manera adversarial , en una solució contenciosa, sota els pressupostos de la justícia tradicional . Existint però figures com l’arbitratge o la conciliació .
En l’actualitat , es propugnen cada vegada més freqüentment models de resolució de conflictes acte compositius , on la figura de la mediació adquireix dia a dia , més rellevància .
Avui es pot parlar del model de Harvard com aquella negociació assistida per un tercer dirigida a la satisfacció d’interessos o necessitats que són incompatibles , a manera de conflicte on es conduirà a un camí que busca l’acord entre les parts .
El model transformatiu es basa en un enfocament terapèutic i es proposa per potenciar el canvi en les persones , a partir de les relacions humanes des de les seves habilitats . Propugna caminar cap al creixement moral , la revalorització i el reconeixement de cada persona . Aquest model no busca tant l’acord . Es basa en la comunicació i en les relacions interpersonals entre les parts .
El model narratiu impulsat per Sara Cob , part de les aportacions de White . Proposa una anàlisi de la història , de la narrativa , tenint en compte les relacions , el context cultural, els mites , els valors , la incidència en la identitat i en el self , donant importància a la comunicació ia la interacció entre les parts . Deu i Tapia ( 2006 ) .
Davant la perspectiva d’una sortida contenciosa on hi ha el risc de propiciar i polaritzar encara més la confrontació home dona i la manipulació dels menors , augmentant les xifres de conflictivitat , tots aquests models incideixen en la necessitat de definir els problemes de manera integradora , la qual cosa implica certs beneficis , fomenta la coparen litat en el temps , la creació de llaços i vincles allà on s’estaven perdent i en definitiva la normalització en la comunicació i la relació amb les dues parts .
Pel que fa a la teràpia de parella , un conflicte marital explicat des de la perspectiva inter subjectiva , pot ser vist com un camp de batalla de conflictes passats que s’escenifiquen en el present i on el terapeuta és un nou actor que participa . Sent necessari que sigui conscient dels jocs vincle que es reprodueixen entre els tres participants de la trobada terapèutica .
Per Velasco Alva ( 2004 ) a més de l’anterior, cal una preparació especialitzada per entendre els dinamismes íntims d’una parella i inclusivament conèixer de prop o tenir la vivència i haver resolt crisi de parella personals .
Tipologia del Conflicte en la Parella i perfils de parella
Pel específic a la psicologia de la parella Carter i Sokol ( 2000 ) assenyalen que per crear i mantenir un veritable vincle, els dos membres de la unió han d’esforçar per donar-se a conèixer , qüestió ben diferent a la de compartir rituals i relacions mitjançant estereotips i conductes adquirides .
Per a Sánchez ( 2003 ) el conflicte pot ser una oportunitat per al creixement , integrant un problema aparent ( discurs de l’ego ) i un problema profund ( on la negociació té a veure amb aspectes menys conscients per al subjecte ) , com a part d’un procés terapèutic o de creixement personal .
Branden ( 2000 ) explica com una relació íntima en què ens sentim plenament percebuts per una altra persona , sempre implica en algun moment elements de
autodescobriment , la percepció d’unes capacitats de les que no érem conscients , d’una potencialitat latent , de trets que mai van ascendir al nivell de la percepció explícita . La visibilitat implica sovint , la descoberta d’un mateix .
A més la comunicació pot ser part del procés del maneig del conflicte . Jakobson des de la lingüística revaloritza el codi i el context per a la interpretació del missatge . Així el conflicte ha estat analitzat des del punt de vista de la seva normativització , des de les perspectiva de les polaritats sobre les que es desenvolupa, tenint en compte el context on es desplega , des del punt de vista de la seva funcionalitat o de si potencia la innovació o la creativitat , des del nivell de visibilitat considerant que tant és latent o manifest o des del punt de vista de la vivència , incloent les percepcions , emocions , la comunicació i el significat . Redorta , ( 2004 ) .
La manera de manejar el conflicte en la parella , ha estat descrita per diversos autors des de diferents cercles epistemològics en diferents moments històrics .
És possible distingir diversos perfils de parella com són la parella en desequilibri de poder , parella en perill de destrucció , matrimoni habituat al conflicte , parella que congenia en forma passiva , matrimoni desvitalitzat , resultant un espai interaccional divers en l’univers de la relació de convivència , que a més necessita de recursos d’ intervenció diferents .
Hirigoyen ( 2006 ) molt recentment descriu la violència psicològica en la relació de parella partint d’una relació asimètrica que comporta seducció i poder , on la teràpia de parella no és efectiva si no partim d’un procés individual perquè cadascú recorri el seu camí prèviament , aspecte que la teràpia de parella també sol oferir . Evidència també la dificultat d’un procés de mediació en aquest sentit .
Reproduint específicament en la violència psicològica un model de dominació submissió que comporta la negació de l’alteritat de l’altre o de la diferència , amb efectes i seqüeles duradors en el temps .

 

D’ una banda es viu un procés de vulnerabilitat social on el dominat adopta per si el punt de vista de l’ dominant , instaurant un vincle paradoxal o doble vinculació a on cal veure el món a través de l’agressor per dominar el perill . Es tracta de la parella en desequilibri de poder . De l’altre costat , es dóna una minimització i desresponsabilització dels motius de conflicte , no assumint un qüestionament propi .
En ocasions es realitza un xantatge amb l’orientació sexual , amb l’entorn de relacions , la xarxa social i les dificultats inherents , balconeando l’altre en un procés de denigració que constitueix un autèntic cercle viciós .
D’aquesta manera el conflicte és positiu quan no s’està d’ acord amb algú , argumentar amb vehemència constitueix una manera de reconèixer l’altre , de tenir en compte la seva realitat .
No obstant això en la violència psicològica s’impedeix que l’altre s’expressi . No hi ha diàleg . Se li nega en la seva integritat .
A això Gouston i Goldberg ( 2002 ) descriuen que la comunicació pot tenir lloc en quatre nivells del menor al més productiu
· Diatriba : Parlar un per sobre l’altre. Aquí la persona no existeix . Es desembucha insistint que la seva opinió és l’encertada . L’altra part se sent invisible .
· Discussió : Parlar l’un cap a l’altre sense que en realitat ningú escolti . Tots dos intenten demostrar alguna cosa i de convèncer l’altre de la seva postura . Jo tinc raó , el teu t’equivoques .
· Debat : Parlar un a l’altre de manera serena i agradable . L’atmosfera és agradable i serena . El contingut de la relació amorosa resulta insatisfactòria i frustrant . Es tracta d’un procés intel · lectual on dos es comuniquen ment a ment .
· Diàleg : Parlar un amb altre . És molt més satisfactori . La frustració i el ressentiment deixen pas a l’esperança i l’afabilitat . Els dos membres de la parella senten quina és la postura de l’altre i s’interessen pel que experimenta .
Cap a 1966 Cuber i Harroff , classifiquen a les parelles en cinc tipus :
1) Matrimoni Habituat al Conflicte .
2) Matrimoni desvitalitzat .
3) Matrimoni que congenia en forma passiva
4) Relació Vital .
El primer és un matrimoni que manté una relació altament insatisfactòria , composta per controls rígids , tensió i conflicte . Es mantenen units per por a la solitud i un pseudopoder mantingut per un constant ferir-se.
El matrimoni desvitalitzat manté interessos i activitats diferents . Les expressions d’insatisfacció són aïllades , a causa que mantenen una relació on cada un fa la seva vida o una dinàmica d’estar morts en vida . La interacció es caracteritza per l’apatia i fredor . Encara obertament no sembla existir un conflicte , s’ha reemplaçat aquest per la falta de vitalitat o entusiasme , ja ni discuteixen . Freqüentment dipositen els problemes o els focalitzen l’ un fill problemàtic .
La parella que congenia en forma passiva basa els seus contactes a l’exterior . Aparentment es dona un compartir a l’àrea d’interessos , però la interacció és distant i els interessos de tots dos són amb altres persones . Es pensa que així són la majoria de matrimonis i hi ha un cert suport mutu en la relació .
La relació vital es va definir com aquella on tots dos cooperen amb entusiasme en diferents àrees . Encara que tenen conflictes ocasionals , bàsicament es desenvolupa amb molta satisfacció i força estabilitzadora per al creixement de l’individu .
A més cal dir que configuren un espai interaccional que s’organitza a tipus de poder , límits i intimitat , sent important no el grau de conflictes o plets , sinó la manera de resoldre’ls el que caracteritza la salut en la convivència de parella . Les tècniques d’intervenció seran diferents depenent de la tipologia del conflicte i la seva dinàmica .
Des de la perspectiva de la mediació , i els models des dels quals les parelles es divorcien , Ahrons el 1994 distingeix entre els companys perfectes , els col · legues cooperatius , els duos dissolts , els socis enfadats , i els enemics ardents . Així es diferencia :
Els pares cooperatius : Acudeixen a mediació perquè li serveix per a l’elaboració d’acords de diferent índole . Recullen informació i estableixen acords . El to sol ser moderat tot i que cal estar preparats per als sobtats esclats d’enuig o de dolor emocional . Sol ser difícil entendre perquè els seus pares van a divorciar si es duen tan bé .
Semiseparados allunyats però no del tot : Mantenen ambivalència sobre la seva voluntat de separar-se o divorciar-se. Permeten aclarir els seus arranjaments i expressar incertesa , inseguretat i sentiments contradictoris . Cal fixar límits clars i de vegades la intervenció es basa en abordar temes difícils que evitarien o eludirien i en dotar d’estructura a les discussions ia manejar temes dolorosos .
Gerents Comercials : Discuteixen vivament els aspectes pràctics sense abordar molts aspectes emocionals . Hauria de veure amb la parella que congenia en forma passiva . La relació dels consorts sembla haver-se basat més en la conveniència mútua i l’amistat . Cal estar receptiu a senyals de dolor que estan simulades sota una façana freda .

consejero matrimonial - psicologo de parejas
Parella en Conflicte Obert : Són necessàries tècniques de gestió del conflicte ja que es donen manifestacions d’ira , crits i plors apassionats . Incloent el reconeixement i la reciprocación l’enuig . Es canalitza l’energia cap a la resolució dels problemes no perllongant una destructiva batalla . Té a veure amb la parella en perill de destrucció o amb la parella habituada al conflicte depenent del grau d’agressió i el maneig de l’energia en el conflicte .
Conflicte Desplaçat : Es transfereix un conflicte subjacent a un altre tema com poden ser els fills . Pot sorgir quan algun d’ells té un nou company / a. Admeten que lluiten a través dels nens entre ells . Percebre com tot això afecta als seus fills pot motivar-los a arreglar els assumptes pendents entre ells .
Els que no es comuniquen : La comunicació pot cessar totalment buscant separadors o distractors que compensin com el treball , oci , una nova relació o en diverses àrees alhora. El silenci expressa moltes vegades enuig , dolor i sentiments de rebuig mutu . Hi ha reaccions d’evitació , retraïment , absència de comunicació explícita i por a la confrontació . Els problemes emocionals i pràctics queden resolts i poden formar noves parelles sense que s’hagin desanudado els vells llaços. Si aconsegueixen establir un pont passaran a l’estil de parella de semiseparado .
Enganxats a qualsevol preu : Sol passar quan un dels cònjuges manté la vinculació i el contacte emocional amb l’altre . Calen de vegades intervingudes de contenció , pot ser necessari treballar el dolor i la còlera agudes i reconèixer i legitimar la ira respecte dels somnis malmesos , les desil · lusions i la frustració . És possible negociar alguns acords . A vegades són necessàries estratègies de desbloqueig .
Addictes a la guerra : Es tanquen en una guerra permanent ia vegades semblen tenir una necessitat emocional forta a seguir el plet . Poden sabotejar qualsevol progrés ja que volen la guerra molt mes que l’acord . En altres paraules no baixen del ring . Aquesta relacionada amb la parella en perill de destrucció , poden provar estratègies de desbloqueig . Parkinson ( 2005 ) . Encara que existeixen tècniques d’intervenció efectives en el tractament d’aquestes parelles , donant estructura a la alta energia emprada en el conflicte .
Fonseca ( 1998 ) i Sánchez ( 2003 ) han recopilat les possibles maneres d’enfrontar el conflicte en la parella :
a) De poder a poder : On es dóna una lluita de poder d’un contra l’altre utilitzant totes les eines que es puguin imaginar com el patrimoni , els diners , el sexe , la força , el xantatge , els fills , els coneixements , etc . ? Sent uns elements més visibles i altres més encoberts . La parella s’involucra en una lluita desgastant per aconseguir el que vol a costa de la pèrdua de l’altra persona .
b ) Per mediació : Aquí en el sentit que s’interposa un tercer element per triangular el conflicte a manera de distractor o separador . Els primers com els amics el treball serveixen com atenuadors del conflictes, de vegades s’evita la confrontació directa .
Els atenuadors són aquells que intercedeixen en el conflicte com a amics o parents . Si s’estableix una normativa rígida al procés pot servir com un altre separador i si no són realitzables són altament destructives .
c) Negació : Es distorsiona el conflicte no volent veure , justificant o amb un gran plet que no resol res.
d) Ajornament : A manera molt defensiu on no abandona la lluita però tampoc es reconeix . La conducta pot ser molt política , no es parla clar i tampoc s’assumeix .
i) Reconeixement : Quan es reconeix el conflicte , es dóna un intent de resolució . No obstant això de vegades cal recórrer tota la dinàmica i el cicle del conflicte , per arribar a un reconeixement profund del mateix .
Conclusions
La crisi de la parella posa de manifest noves formes de convivència on solen plasmar problemes en el despreniment cap a les famílies d’origen , canvi en els rols tradicionals que comporten la necessitat de majors habilitats en la comunicació i en la negociació en l’actualitat . En moltes ocasions les guerres polaritzades de poder o la mateixa infidelitat amaga el conflicte conjugal real . Les famílies reconstituïdes aborden problemes i conflictes insuperables moltes vegades per problemes d’estabilització , aliances , lleialtats i com abordar la relació amb els fills de tots dos.
Calen moltes mesures preventives i assistencials , cal un enfocament integrador dels conflictes basat en el diàleg i la participació . La majoria de les vegades les parelles no troben un espai on puguin revisar aquest.
Entre elles la necessitat de treballs d’investigació , mesures de suport als moviments associatius , legitimació dels espais que promouen un abordatge del conflicte de manera integral , no adversarial com és la mediació o la formació de gabinets de tractament psicosocial , la teràpia de parella o la derivació , per al que és imprescindible la formació dels professionals .
Facilitar punts de trobada familiars i de parella , restaura relacions condemnades al buit , permet viure la crisi d’una manera integrada i potencia la copaternidad .
Bibliografia
Aguilera , M.I. ( 2007 ) Comprensió empàtica i Estils de Negociació en la relació de parella eines de mediació . Tesi de Mestratge , 2007 . COPHAC . Mèxic. Directora : Mtra . Claudia López Becerra . ( Fonseca , Sánchez , Cuber i Harroff ) .
Barragán , M ( 1976 ) Interacció entre el desenvolupament individual i el desenvolupament familiar . Desenvolupament Infantil Normal I. Monografies de la Ampi . Associació Mexicana de Psiquiatria Infantil . Còpies Fotostáticas .
Branden , N ( 2000 ) . La psicologia de l’amor romàntic . Paidós . Mèxic.
Carter , S , Sokol , J ( 2000 ) . De l’Amor al Compromís . Per Assolir una relació de parella estable . Urà . Barcelona.
Gianella , C ( 1998 ) . Efectes psicosocials del divorci en els fills .
Deu , F. Tàpia, G ( 2006 ) . Eines per treballar en mediació . Paidós Mediació . Buenos Aires . Quarta Reimpressió .
Gouston , M i Gouldberg , P ( 2002 ) . Com aconseguir l’amor que et mereixes . Amat. Barcelona.
Hirigoyen , M.F ( 2006 ) . Dones Maltractades . Els mecanismes de la violència en la parella . Paidós . Mèxic.
Parkinson, L ( 2005 ) Mediacion Familiar . Gedisa . Barcelona.
Velasco , Alva ( 2004 ) Parelles en Conflicte , Conflicte de Parella : Manual Psicodinàmic Constructivista per al seu tractament . ATM. Mèxic.
Sánchez, M. ( 2003 ) . La Sogra : Mite o Realitat . COPHAC . Institució Educació Superior . Psicologia Aplicada al Litigi Familiar , Psicologia de la Parella i la Família .

Terapia de pareja

Terapia de pareja – consejero matrimonial